Aquestes setmanes hem estat rentant el sediment del pou de les Termes de Guissona, que nosaltres anomenem pou 4. El Patxi us ha explicat com ha estat l’experiència d’estar  excavant dintre del pou, traient amb molta cura les restes que anaven apareixent, perquè als pous sempre surten coses, i sobretot restes que són difícils que apareguin en altres indrets del jaciment; les condicions excepcionals d’humitat i temperatura constant han fet que s’hagin pogut preservar restes orgàniques durant més de dos mil anys: objectes de fusta, branques dels arbres propers que hi devien créixer al jardí de les termes, llavors, pinyols de fruits com préssecs, prunes o raïm. També poden aparèixer objectes sencers fets en ceràmica o en metall, bé perquè els hi van caure accidentalment, o bé perquè els van llençar intencionadament, encara que no sabem exactament per quin motiu. Aquestes peces s’hauran de restaurar, com també els objectes de fusta recuperats s’hauran de tractar per assegurar la seva conservació.

Per recuperar i que no es perdin les restes materials més petites és necessari rentar tot el sediment de terra fangosa i argiles que el Patxi amb l’ajuda del Marc va extraient del pou. És una feina feixuga i laboriosa en que s’ha de passar per garbells de diferent mides tot el sediment que es va netejant fent servir aigua a pressió, de manera que el fang va marxant i en cada un dels garbells només hi va quedant els material orgànics i la fauna dels petits animals que van caure accidentalment al pou; de totes maneres a Guissona s’agraeix poder treballar amb aigua sobretot quan la calor estreny fort, tots els estudiants han xalat fent servir la mànega d’aigua quan els hi ha tocat rentar sediment. És molt emocionant veure com marxa el fang i es poden ja veure a simple vista algunes d’aquestes restes de fruits i de llavors  i intentar identificar-les. Una vegada net, s’ha de guardar el sediment de cada un dels garbells en bosses de plàstic amb aigua perquè es pugui conservar,  i ben etiquetades per portar-les al laboratori, on seran estudiades pels especialistes en aquest tipus de restes: els carpòlegs que estudien les restes de llavors, fruit, o els antracòlegs que es dediquen a l’estudi i identificació  de les diferents fustes que han anat sortint.

Ara ja només queda esperar a que els especialistes s’hi puguin posar i ens vagin  descobrint aspectes nous de la vida quotidiana d’una petita ciutat romana com era Iesso.

Corda de seguretat revisada, mosquetó tancat, arnés, casc, botes, equips de protecció individual en ordre. La seguretat és primordial.
Baixem !!

Entre els riures i el soroll dels companys i companyes que excaven al Parc Arqueològic de Guissona, s’imposa el soroll de la grua que ens comença a baixar al pou.

La llum del sol de justícia que crema les terres segarrenques desapareix, i entrem a la penombra del pou.

És una llum esmorteïda, tot i que sembli mentida, a dins del pou sempre hi ha claror, i no és necessària cap tipus de llum artificial.
El grinyol de la corda metàl·lica de la grua, es barreja amb el soroll de la bomba que està acabant de buidar l’aigua del pou.
Quan els meus peus toquen terra, el company Marc, sempre atent, para la grua i retira la bomba d’aigua.

Comencem a excavar.
Extreure el llot del pou, és una feina complicada. Si hi enfonses el pic, el llot fa el buit, i per molt que intentis aixecar-lo es queda enfonsat. Has d’anar fent petits forats i extreure poc a poc les parts del sediment. A mès, estem a uns nivells que ja comencen a aparèixer les primeres fustes, branques, llavors i altres elements de matèria orgànica, que ens obliga a extreure la terra amb molt de compte.
L’experiència ès increïble. Sol a dins del pou, et sents com a les entranyes de la terra. El soroll del degoteig constant de les gotes d’aigua, amplificat per la forma tubular del pou, et fa sentir una extranya sensació de calma i tranquilitat. Em sento afortunat i agraït de poder estar, una vegada mès, aquí i ara.

Esta ha sido una experiencia nueva. Cuando vi que tenía la oportunidad de excavar en Cataluña no dudé en aceptar. Nunca imaginaría que sería la única persona que no fuera catalana, aunque no me quejo, casi he aprendido un idioma en dos semanas. En esta excavación he aprendido a distinguir las cerámicas propias del sitio, y los estratos -que varían entre una amplia gama de marrones- además de que es la primera vez que he trabajado en una criba con agua, y no podemos negarlo, cada yacimiento arqueológico es único.

Estas dos semanas han acabado siendo muy interesantes en el Cardo, mi sector, aunque las termas tampoco se quedan cortas con su pozo. Pese al frío mañanero y el calor, mis compañeros han podido rebajar los estratos, mientras que yo, con la compañía de un par de estudiantes de Bachillerato, nos hemos encargado de encontrar la zanja de cimentación del muro que linda con una construcción contemporánea. A diferencia de varios de mis compañeros, esta no es ni mi primera ni mi segunda excavación. Tampoco soy catalana, y para más inri, acabo de graduarme en Historia, pero he tenido la oportunidad de participar con anterioridad en otras campañas arqueológicas, experiencias que me han dado los conocimientos necesarios para aportar mi granito de arena en este proyecto tan interesante desde mi punto de vista, pues es la primera vez que excavo en un yacimiento integrado no solo en el recinto de su propio museo, sino en el propio núcleo urbano de la ciudad de Guissona.

Y es que estas dos semanas se me han quedado cortas. He conocido a gente nueva maravillosa, he conseguido entender un idioma precioso con el que quizás de otra forma no hubiera entrado en contacto de una forma tan marcada, y he aprendido a enseñar lo que sé de arqueología, aunque sea lo básico, a quienes todavía no habían entrado en el mundo de la Arqueología. Espero haberles contagiado mis ganas de volver a la ciudad romana de Iesso.

L’arqueologia no és un treball fàcil, però a mesura que vas trobant trossos de ceràmica, ossets i fitxes de jocs, et vas motivant molt més, jo per exemple mai havia agafat un pic i encara menys havia trobat coses de fa més de mil anys d’antiguitat, és a dir que tot això és nou per a mi.

Jo diria que aquesta oportunitat que he tingut ha estat un privilegi, he estat amb un gran equip que m’han ajudat moltíssim, ja que per exemple no sabia que hi havia més d’un tipus de ceràmica, però gràcies a ells he après moltíssim, així que estic molt agraït d’aquesta oportunitat i sense dubtes mai l’oblidaré.

No hi ha dubte que el Curs d’arqueologia de Guissona, del que celebrem enguany la quinzena edició, el tenim ja plenament consolidat. Els professors de la Universitat Autònoma de Barcelona que des de fa més de 30 anys dirigim les excavacions de la ciutat romana a ciutat hem procurat que des dels seus inicis el curs tingués un doble objectiu: per una banda potenciar la part formativa de futurs arqueòlegs mitjançant pràctiques de camp que són totalment imprescindibles per ser solvents en el camp professional; i per l’altra banda, igualment important, ens permet avançar en la descoberta del passat romà de Guissona a partir de la troballa d’objectes valuosos des d’un punt de vista patrimonial (ceràmiques, monedes, ossos, etc.) i de noves restes arquitectòniques de la ciutat romana que havien estat enterrades des de fa més de dos-mil anys i que ens permeten perfilar com vivien els antics iessonencs.

Cada any el curs és diferent, perquè l’arqueologia també sempre és diferent;  la sort i l’atzar poden arribar a ser determinants en les noves descobertes. Els arqueòlegs podem fer previsions abans de començar els treballs sobre que ens sortirà o que volem que ens surti, però no serà fins el moment que els pics i les pales avancin fent forat que sabrem si es compleixen les expectatives creades o bé ens deixen una certa decepció, encara que plenament assumible doncs forma part del nostre dia a dia. 

Alguns dels estudiants que aquests dies comencen la seva formació en el Parc Arqueològic de Guissona, per sempre mes guardaran el record d’haver començat les seves pràctiques a la ciutat romana de Iesso; potser, fins i tot, hi treballaran quan ja siguin professionals de l’arqueologia. Molts d’ells mai havien trepitjat Guissona abans i ja per sempre actuaran com ambaixadors del potencial de futur que té aquest jaciment arqueològic per conèixer el passat del nostre país.   

Ahir, dia 5 de juliol de 2021, va iniciar el XV curs d’arqueologia de la Ciutat Romana de Iesso. En el curs hi participen arqueòlegs que porten més de trenta anys excavant per les nostres contrades, docents que al seu moment van aprendre sota el sol de la Segarra, professionals que han bastit gran part de la seva experiència entre els vestigis del nostre passat i sobretot estudiants, gairebé una vintena. Alguns, es troben amb un pic per primer cop a la vida i tot just ara comencen a encaminar el seu futur. Altres, es troben a punt de finalitzar el grau i porten diversos estius encadenant unes excavacions amb les altres. Fins i tot n’hi ha que es troben a les portes de finalitzar els seus estudis de doctorat amb recerques que, un cop més, giren a l’entorn del nostre jaciment. Així doncs, per totes les persones que participen en el curs i fins i tot per aquelles que el viuen entre bambolines, rere les portes del Museu, des de l’Ajuntament o des de la seva llar, ahir va ser un dia emocionant.

Un dia on es van trobar les il·lusions, les expectatives i les esperances acumulades en tot el temps de preparació amb la realitat, amb el pic, la pala, els carretons… De bon matí, quan el sol encara no pesava, es van fer les presentacions pertinents, entre totes les persones implicades i també amb la gran amfitriona, l’antiga Iesso. Fins i tot en Cattus va fer acte de presència per donar la benvinguda a l’equip d’enguany. I a partir d’aquí: a la feina.

Cada campanya d’excavacions és un misteri en si mateixa, es pot intuir que es pot trobar en un context o en un altre. Més encara, es pot predir o millor dit desitjar (fins i tot somniar), però en realitat mai saps exactament que és allò que ens reserva l’atzar del temps. Ahir vam donar inici a una campanya llaminera. En realitat, totes ho són, si estàs disposat a sorprendre’t, però enguany, la promesa de grans troballes és més gran. L’excavació, com anirem veient en les properes entrades s’organitza en diverses sectors. S’intervindrà a la Muralla, a les termes i al Cardo 2.

“hi participen arqueòlegs que porten més de trenta anys excavant per les nostres contrades, docents que al seu moment van aprendre sota el sol de la Segarra, professionals que han bastit gran part de la seva experiència entre els vestigis del nostre passat i sobretot estudiants, gairebé una vintena. Alguns, es troben amb un pic per primer cop a la vida i tot just ara comencen a encaminar el seu futur. Altres, es troben a punt de finalitzar el grau i porten diversos estius encadenant unes excavacions amb les altres. Fins i tot n’hi ha que es troben a les portes de finalitzar els seus estudis de doctorat amb recerques que, un cop més, giren a l’entorn del nostre jaciment”

A la muralla hi ha una fita clara. Després d’un grapat d’anys d’intervenció, es preveu finalitzar l’excavació d’una construcció que en inici va resultar enigmàtica. Amb el temps, aquest edifici imprevist situat fora els límits de la ciutat s’ha llegit com un hostal per a viatgers. Enguany, malgrat que encara quedaran algunes preguntes (en arqueologia sempre queden algunes preguntes), es donarà la seva excavació per acabada.

En el Cardo 2, és a dir, la via paral·lela al Cardo Màxim i al costat de les termes s’ha ampliat l’excavació en la zona sud, molts anys després de deixar-la aturada. La meta és clara i interessant. Es pretén descobrir la cantonada d’aquesta carrer orientat de sud a nord amb un decumanus, d’est a oest. Aquesta informació permetrà definir amb més claredat i fonament l’urbanisme en forma de quadrícula de l’antiga Iesso.

En el sector dels banys l’actuació es planteja en dues direccions. Per una banda, al nord del pati, es treballarà per conèixer com era l’urbanisme d’aquesta àrea de la ciutat abans de la construcció de l’equipament. Per altra, i de forma destacada es donarà l’excavació d’un pou. Per algú que no hi estigui familiaritzat podria resultar fins i tot avorrit. Fragments d’una sandàlia, una galleda, eines, llavors, restes de fruits, molts animals… Aquests són els referents amb que s’inicia l’excavació d’aquesta estructura i que van ser recuperats en els altres tres pous excavats anteriorment.

Com veieu, ahir va ser un dia emocionant. I encara millor, ens queden per endavant quinze dies igualment emocionants. Si ens voleu acompanyar, a través del Diari de Campanya, us donarem a conèixer el dia a dia d’aquest Curs d’Arqueologia a través de la veu dels seus protagonistes. Desvetllarem els secrets, les sorpreses i les revelacions que ens reserva l’antiga Iesso.

Us donem la benvinguda al XV Curs d’Arqueologia de la Ciutat Romana de Iesso.