Socialitzem?

Socialitzem?

FÒRUM

Socialitzem?

Com el Museu de Guissona s’acosta a l’objectiu de convertir-se en un museu social.

Una vegada més, recorrem el cardo màxim per arribar al fòrum. El fòrum, aquesta gran plaça central de la nostra Iesso. El cor i el cervell de la ciutat, el punt on la gent es troba, on conversa i comparteix. Actualment, més de 2000 anys després, el nostre cardo màxim, la via on tot s’articula i tot hi conflueix és la pàgina web. Un suport essencial que, seguint el símil, ens condueix a un altre espai de trobada: el blog. Un lloc igualment fonamental per un museu social i, per tant, fonamental per nosaltres perquè volem seguir avançant per ser precisament un museu social.

I què és un museu social? Doncs probablement és un concepte o una idea tan abstracta  o evolutiva com ho és un museu o la societat mateixa. La noció de Museu, ha canviat al llarg dels segles. Fa temps que ha deixat de ser el temple de les Muses per ser un espai dedicat a les persones. Progressivament, a partir del segle XIX les grans col·leccions privades de la noblesa, els estats o l’església van obrir les seves portes però no és fins al segle passat que el focus es va situar en les persones. Des d’aquest moment, les institucions han evolucionat en paral·lel a la societat prenent com a màxim objectiu el servei. El llegat, doncs, ha deixat de ser l’objectiu per esdevenir un recurs, un recurs per la memòria, la identitat i el progrés.

Avui no em vingut al blog a teoritzar ni a declamar paraules boniques perquè se les endugui el vent. Com hagués dit el mateix Cató el Vell en el fòrum: Res non verba!, és a dir, fets no paraules.

La vocació de ser un museu social es present a Guissona des de fa molt de temps però enguany s’inicien un seguit de projectes que ens acosten una mica més a aquesta realitat desitjada. Dins el reguitzell de propostes i activitats que es donen anualment als baixos de la Fassina,  en aquesta entrada, en destacarem només quatre, que ja en son “proutes”! Per aquelles persones que pensin que ens anem del tema, que la tasca del Museu hauria de ser l’estudi de Iesso, no van pas errats. Això fem. Perquè en el fons Guissona, és Iesso, això sí, la Iesso d’un segles més tard! Som-hi doncs!

Fa temps que ha deixat de ser el temple de les Muses per ser un espai dedicat a les persones.

Un museu social és inclusiu i procura arribar arreu. Aquest arreu no és un lloc físic o potser sí. Enguany el museu ha traspassat els seus límits i ha plantejat una mostra dins la Fundació BonÀrea per accedir a les persones que per circumstàncies diverses no ens poden visitar. Aquesta iniciativa parteix de la certesa de què la cultura i els estímuls són salut i benestar i un espai més de socialització. El Projecte Engranatges neix amb la idea de produir mostres en el centre geriàtric de manera anual. I no parlem d’un parell de pòsters, sinó d’exposicions amb tots els ets i uts: plafons, vitrines, peces i… activitats paral·leles. Així doncs, portarem a la fundació una conferència, un taller i fins tot teatre en forma de visita teatralitzada per enriquir la vida dels residents.

Els museus ensenyen i ensenyen de manera vivencial i fins i tot lúdica més enllà del marc escolar. Per aquest motiu, poden ser un complement o un suport de la mateixa escola. Amb aquesta vocació neix El Museu a la Motxilla. Es tracta d’una activitat extraescolar gratuïta que ha de servir de suport per a les criatures que ho necessitin i un espai d’aprenentatge més pels alumnes que ho desitgin. Serà un espai de pràctica i d’expressió lingüística amb el pretext o l’objectiu de conèixer Guissona a través de l’arqueologia, de la història i de l’art. Però sobretot a través de la curiositat, de les ganes per aprendre i del joc.

Com hem vist, el museu avança de la mà del poble i per tant es preocupa o participa de les qüestions que són fonamentals per a la nostra vila. Un dels aspectes més rellevants del teixit social de Guissona és sens dubte la multiculturalitat. I aquesta diversitat no es pas un tret negatiu. Ans al contrari. És un element de riquesa si serveix per sumar. I amb aquesta idea neix Calidoscopi Guissona. De la mà de Saoka Kingolo, anualment prepararem una mostra sobre una comunitat establerta a Guissona. Serà una petita exposició viscuda i narrada, construïda a partir de testimonis recollits en entrevistes. Una carta de presentació per reflexionar i comprendre les diverses realitats a les que potser, fins ara, no s’havia prestat prou atenció. I com a activitats paral·leles, en aquest cas, plantejarem propostes per descobrir i interpretar Guissona. Si s’escau, en la seva llengua materna, perquè el coneixement és la porta per la comprensió i l’estima i, per tant, el fonament d’un nou marc de socialització.

Un museu social és també un indret viu on la gent interactua, aprèn i ensenya, un lloc on les persones prenen part de manera activa. En definitiva un museu és un espai de participació. Volem defugir els paternalismes i construir conjuntament el museu que volem. Amb aquesta idea fa uns anys vam presentar la iniciativa Iesso Civitas. Aquesta proposta volia ser una mena de “club del museu” amb un seguit d’avantatges (accés il·limitat, primícies, oportunitats…) però també amb obligacions. No penseu pas que volíem mà d’obra per moure graves! Volíem gent amb ganes d’aportar, d’implicar-se i de decidir quin és el paper que ha de fer el Museu. La veritat, és que no som infal·libles, i aquesta iniciativa tot just es va perfilar. Però enguany la reprenem amb ganes. I comencem el dia 7 de març a les 19:00 hores. Volem la vostra ajuda per organitzar el Dia Internacional dels Museus d’enguany.

Com hem anat veient un museu social és tan polièdric com la societat mateixa. Si us interessa el tema en podreu aprendre molt més llegint els articles de Jordi Medina al Núvol on planteja una “Guia del museu social” (https://www.nuvol.com/art/el-museu-social-esser-o-no-esser-158019). Ja veureu que anem pas desencaminats, però que ens queden moltes coses per fer. Tot i que de fet, hem deixat moltes coses al tinter. Les podreu descobrir quan us embolcalleu de nou amb la toga i us acosteu al nostre gran fòrum virtual. També en trobareu informació en les xarxes social del museu o en el perfil d’instagram del nostre imperator maximus, l’absolut senyor de la casa en @cattusdeiesso. Però encara millor, si voleu descobrir que més es cou en el Museu de Guissona veniu-nos a veure! I de moment, seguiu els projectes que us hem presentat i, recordeu, us esperem el dia 9 de març per preparar la Festa Major del Museu!

 

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

NOTÍCIES

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

Laura Puig

31 de gener de 2023

Com des del Museu hem adoptat una comunicació transversal entre totes les àrees de la institució i com ens organitzarem.

Amb l’inici d’un nou any, des de l’àrea de comunicació del Museu de Guissona ens hem proposat iniciar una nova estratègia de comunicació interna encaminada a millorar els processos comunicatius, fomentar la participació, la conciliació i el desenvolupament personal de l’equip i, per tant, fer més fàcil i fluida la transmissió de les informacions entre les diferents àrees del Museu.

L’equip del Museu de Guissona

josep, Laura, Blanca, Anna, David i Cattus. 

Aquesta acció ve engegada en paral·lel amb l’inici del nou any, temps de nous propòsits, però també amb la meva reincorporació després d’una baixa de maternitat i una petita excedència. Prendre distància i “descans” ajuda a oxigenar les idees i a fer balanç del funcionament, buscant millores o accions encarades a assolir nous objectius, per això tot i ser un museu petit era evident que feia falta millorar aquesta part de la comunicació i es feia bàsic abordar aquest tema en conjunt.

“iniciar una nova estratègia de comunicació interna encaminada a millorar els processos comunicatius”

Com ens organitzem?

Per millorar la comunicació interna, aconseguir més transparència i fluïdesa en els circuits de treball és clau tenir una bona relació basada en la confiança entre el grup. Un equip ben comunicat i confiat segur que treballarà millor, més motivat i de manera més eficient. Com ho fem per aconseguir-ho?

Marcarem una vegada al mes (mínim) una reunió presencial d’equip. Les 5 persones que integrem el Museu de Guissona ens bloquegem dues hores (màxim) per poder-nos asseure, parlar, posar-nos al dia i organitzar les setmanes següents.

 

  • Reunió sempre al voltant del dia 15 del mes. Reunions efectives i ràpides per posar-nos al dia i compartir novetats i projectes de futur.
  • També … Disposem de dos calendaris compartits a Google Calendar:

Calendari del Museu: En aquest calendari hi ha la informació que afecta el dia a dia de tots els membres del Museu i també les reserves de visites, festius i actes que organitzem. També s’utilitza per marcar les vacances, absències, reunions i altres accions que poden tenir interès i incidència pel funcionament de la institució. Tots els integrants del Museu hi tenen accés per afegir, esborrar o modificar informacions.

Calendari de comunicació: Aquest altre calendari és propi de l’àrea de comunicació, però també és compartit entre tots els departaments. Aquí hi ha indicades les accions digitals que tenen participació de tot el grup, com poden ser els posts del blog (com el present) o els #filsdeIesso. Aquest calendari solament és modificable des de l’àrea de comunicació.

  • El blog del #ForumdeIesso: El post al blog es publica de forma mensual, sempre l’últim dia del mes, i hi participen tots els membres del Museu. Cadascú des de la seva àrea i coneixements, en format cíclic, redactarà i prepararà un article, seguint un conjunt indicatius bàsics de SEO que es van compartir des de l’àrea de comunicació en una petita formació fa pocs dies. També es comptarà amb una col·laboració externa i un mes de descans (agost).

Seguiment: De forma mensual es valorarà de forma conjunta – en les reunions mensuals – el compliment de les dates de publicació i els resultats obtinguts (KPI) amb la intenció de valorar la feina de tothom i buscar millores, si cal.

Visites web
Visitants únics
Pàgines vistes
Temps d’estança
Taxa de rebot per pàgina
Taxa de conversió

Difusió: Es realitzarà una difusió del post de mínims, que pot ser augmentada segons la temàtica o interès generat:

Es realitzarà a través de les xarxes socials el mateix dia de la publicació a la pàgina web.
També s’inclourà al butlletí mensual
Una altra difusió durant la resta de més, en format i storytelling diferent.

  • :un gat   entreI El #fildeIesso és l’altra acció transversal digital creada per les diferents àrees del Museu. De forma quinzenal es publicarà un fil a Twitter que seguirà un seguit de tips, també presentats a l’equip fa uns dies, perquè siguin efectius i interessants. Aquest exercici suposarà una sortida de la zona de confort, per algunes àrees del Museu, més acostumades a redactar informacions de forma 100% acadèmica i no tant amb l’ús de l’storytelling.

Seguiment: Quinzenalment es valorarà els resultats obtinguts, per buscar possibles accions de millora en grup. Es valorarà els següents ítems:

“M’agrada” totals
Comentaris
Retuits
Les impressions
Seguidors nous aconseguits amb el fil
Visites al perfil.

Difusió: Es farà difusió del #fildeIesso, l’endemà de la seva publicació a Twitter en la resta de xarxes socials del Museu.

  • Fototeca al núvol: Un Museu genera una gran quantitat de fotografies al llarg de les setmanes, algunes de les quals acabaven “perdudes” pels diferents ordinadors o pels mòbils personals de qui formem el Museu, per això s’ha creat un espai compartit al núvol, de fàcil accés per a tothom amb l’objectiu que totes les àrees puguin penjar-hi imatges, però també visualitzar-les i descarregar-les per fer servir-les quan ho necessitin.

Seguiment: Es valorarà la pujada de fotografies de forma mensual, controlant quin departament ha penjat fotografies i quin no per animar la incorporació d’imatges des de totes les àrees. També es posaran sobre la taula possibles dubtes en la classifiació final de les fotos.

  • Disposem d’un grup de whatsapp intern que utilitzem per traspàs d’informació ràpida, però a la vegada per ús més recreatiu, clau per la bona cohesió del grup.

Seguiment: En aquest cas es realitzarà una consulta a l’equip per optimitzar i fer un bon ús del grup de whatsApp, marcant horaris d’enviament d’informació – relativa a la feina – i indicant els límits del grup. 

Per tant, i seguint aquestes pautes, des del Museu de Guissona esperem que aquest 2023 la comunicació interna assoleixi i es consolidi en una nova forma de treball, de forma més integral i amb la creació de narratives innovadores, per convertir-se així en una peça clau a l’hora de conformar un full de ruta amb sentit global i alineada amb l’eix del Museu de Guissona. 

I finalment, i no voldria obviar-ho i sí fer-ne una petita pinzellada, un element clau per trobar-nos en aquest moment de voler millorar la comunicació interna de la institució, ha estat l’adopció d’una mascota entre els companys del Museu, en Cattus de Iesso – us recomanem seguir-lo al seu perfil d’Instagram – un gat que crec que ha ajudat també a arribar a aquest punt d’unió: de treball conjunt i de bona comunicació entre el grup… però això, si us sembla bé, en parlarem amb més detall en un pròxim post.

Curs nou vida nova… o una cosa així

Curs nou vida nova… o una cosa així

NOTÍCIES

Curs nou vida nova… o una cosa així

David Castellana i Blanca Izquierdo

30 de setembre de 2021

L’any, com saben totes les persones, comença el dia 1 de gener. Malgrat tot, en molts aspectes el cicle anual compta amb una altra data igualment important que condiciona potser més i tot el calendari. Es tracta de l’inici del curs escolar. Un nou curs és sempre una promesa de nous aprenentatges, de noves vivències i de noves emocions per tots i cadascun dels implicats i implicades que seran sempre úniques i irrepetibles. Malgrat que per a molta gent l’etapa educativa ens quedi lluny, el mes de setembre continua suposant un punt i part. És la fi de la distensió estival i el retorn al recolliment i a la rutina que auguren els mesos tardorencs i sobretot hivernals. Però no tot va de capa caiguda, també suposa un nou començament. Pel Museu, el curs escolar és el moment del retorn dels grups de nenes i nens, és el moment de la màgia. La seva curiositat i les seves expectatives són la raó de la nostra feina. Les seves veus i rialles omplen de nou els carrers antics i amb elles torna a la vida la ciutat romana. Les seves experiències i interpretacions vivifiquen els bocins d’història i d’històries que amaguen les peces del museu. Iesso torna a bategar.

El context sanitari encara inestable fa difícil aventurar com es desenvoluparà el curs 2021-2022, malgrat tot, els inicis sempre s’han de plantejar des de l’optimisme i la il·lusió. Tot aquest positivisme no s’ha de fomentar només en les bones intencions sinó que s’ha de recolzar també en el coneixement i l’experiència acumulada. Per tant, sempre és interessant començar les noves etapes revisant el camí que ja s’ha recorregut. En aquest cas, per construir el nou curs prendrem la referència del curs anterior. En molts àmbits la situació viscuda en el període comprés per l’últim trimestre de l’any 2020 i els tres primers de l’any 2021 encara va estar clarament condicionada per la pandèmia. Aquesta realitat va afectar clarament al mateix Museu pel que fa a les possibilitats de visita i per ampliació, també, en la freqüentació de l’equipament. Evidentment els efectes de la COVID-19 es van fer notar, també, en l’acció educativa, però en aquest àmbit no totes les repercussions van ser negatives.

Al llarg de tot el curs vam comptar només amb la visita d’una escola forana. Això suposa un gran canvi respecte a la tendència que estàvem notant en els darrers anys. Semblava que progressivament l’oferta pedagògica del Museu anava guanyant visibilitat i incidència en l’entorn. A hores d’ara, encara és prematur aventurar els efectes a llarg termini d’aquest sotrac. Encara durant aquest curs, per qüestió de prevenció, molts centres educatius han restringit la seva mobilitat als mínims indispensables. Per contra, molts dels que es mouran de nou, per un efecte rebot aniran lluny, ben lluny. Per tant, malauradament, no podem esperar que durant aquest curs tornin les escoles de fora com ho feien abans de l’any 2020.

Si bé durant el curs passat es va donar gairebé la desaparició de l’activitat amb relació als centres educatius de fora de Guissona, de forma inversament proporcional es va donar una explosió pel que fa a la incidència en l’àmbit municipal.

Potser parlar d’explosió pot resultar exagerat, més si tenim en compte que durant els últims anys ja havíem detectat aquesta tendència de creixement, però en qualsevol cas, el terme no és escollit a l’atzar, sinó que pot ser entès com una mostra de l’alegria amb què eren rebuts TOTS i cadascun dels grups. I més encara, posem TOTS en majúscula perquè durant el curs passat tots els nivells de les diverses escoles van fer ús dels nostres serveis d’una manera o una altra. Alguns fins i tot van repetir.

La veritat és que ens agrada la nostra feina i en una etapa en què les xifres de visitants s’han ressentit clarament, les visites escolars s’han convertit en un bàlsam. Tot just iniciem el nou curs, però de moment les expectatives són igualment positives pel que fa a les escoles locals, esperem que no fos flor d’un estiu com a resultat de la pandèmia i que els centres educatius de la vila segueixin comptant amb nosaltres. El Museu de Guissona treballa per formar persones conscients, sensibles i respectuoses amb les altres persones, amb la diversitat i amb l’entorn. Per aquest motiu volem ser vistos com a aliats significatius pels centres docents. Posats a demanar, esperem que progressivament recuperem terreny i visibilitat més enllà de les nostres contrades. Nosaltres hi posarem tot l’esforç i la il·lusió.

Si parlem d’educació, fet i fet, no podem deixar de considerar un museu com un espai formatiu en sentit ampli, i per tant, dirigit al conjunt de la ciutadania. Per tant, l’acció educativa que es desenvolupa des de la nostra institució va més enllà de l’etapa escolar i es manifesta d’una manera o d’una altra en totes les activitats que es proposen des del Museu. Aquesta visió més àmplia, però, la reservem per més endavant, justament, esperarem a l’altra gran fita del calendari. Ens reservem pel moment en què donem comiat a l’any 2021 i obrim les portes a l’any 2022. Fins llavors, nosaltres, des de l’antiga Iesso seguirem mirant al futur de Guissona a través de l’educació.

 

Taula resum de l’activitat educativa del Museu de Guissona durant el curs escolar 2020-2021.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

NOTÍCIES

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

Laura Puig

Museu de Guissona

24 d’agost de 2021

Un dels punts més destacats del nostre pla estratègic comunicatiu per aquest 2021 era introduir-nos en l’esfera de la digitalització 3D. Entrar, a poc a poc, en el món dels models tridimensionals ho considerem una eina clau dins del desenvolupament tecnològic i comunicatiu del Museu per una banda, i per altra suposa un bon mitjà de suport a la restauració i conservació, la documentació, la investigació i, evidentment, la difusió.

Des del Museu de Guissona des de ja fa uns anys, disposem d’alguns models gràcies al programa Giravolt, un projecte de digitalització 3D del patrimoni català impulsat per la Generalitat de Catalunya i per les iniciatives privades de Calidos i Pau de Soto. Gràcies a aquestes contribucions, comptem amb representacions en tres dimensions d’algunes de les peces més destacades del Museu, però també del Parc Arqueològic

Des d’aquest punt, es va decidir fer un pas endavant i apostar plenament per aquesta via, com una pota més dins de l’àrea de comunicació. Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu i de Iesso i a la vegada disposar d’un actiu més a la plantilla. De fet, la persona seleccionada és precisament qui us escriu.

Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu

Vaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.

Contingut no disponible.
Si us plau, permetre galetes fent clic a D'acord al banner

Mosaic IESSO by Josep Giribet / calidos.cat on Sketchfab

Amb aquesta nova manera de crear contingut i aconseguir interactuar amb els públics, creiem que el Museu de Guissona farà un pas endavant. De fet, en general la digitalització és una tendència creixent als museus, una gran plataforma tecnològica que ajuda a donVaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.ar forma a les experiències dels usuaris, de viure els museus d’una altra manera, d’evolucionar cap a un futur on hi volem ser.

Els museus ja no només s’experimenten a través de la ubicació física en la pròpia institució. S’han sumat a l’evolució tecnològica i gràcies a revolucionaris avenços digitals donen ingredients als consumidors per viure’ls des de casa, des de la feina o des del carrer.

És aquí on volem ser, iniciar projectes per digitalitzar la nostra col·lecció i les restes de Iesso, per allotjar-les en línia i així arribar fàcilment a tothom. A banda d’això, sol hi veiem beneficis clars en l’impuls de la digitalització. Per exemple, impulsant la investigació dels nostres recursos. El fet de posar peces a disposició d’investigadors és un recurs molt valuós. És gairebé tenir l’original a les mans, una oportunitat per generar aproximacions noves, detallades i precises sense perjudici dels originals.

Un altre avantatge de la digitalització en els museus és l’accessibilitat. Hi ha moltes persones interessades en l’arqueologia, però potser no tenen els mitjans per viatjar i gaudir-la in situ. Ara tindrem accés a còpies d’alta resolució d’objectes antics de Iesso per ser visualitzats en línia i experimentar-los amb tranquil·litat i atenció.

També suposa un recurs de gran valor per fer seguiment dels nostres béns i detectar possibles anomalies, que restauradors o conservadors podran detectar d’una altra manera. A banda, de la ja esmentada força comunicativa com a recurs de difusió.

Per tant, així estem. Establint els coneixements adquirits, per començar a aplicar-los i realitzar digitalitzacions de Iesso per ampliar la nostra visibilitat i avançar cap al futur.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Aquest mes serà més tranquil…

Aquest mes serà més tranquil…

FÒRUM

Aquest mes serà més tranquil…

David Castellana

10 de juny de 2021

Aquest mes serà més tranquil…o no. L’activitat en tots els àmbits que afecten al funcionament al Museu de Guissona no s’atura i això ens encanta.

Ens trobem a mitjans de 2021, l’esperat any de la recuperació després de la pandèmia. Dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, les coses van tornant a la normalitat. Provablement no tornarem mai al punt d’origen d’abans de l’arribada de la COVID-19, però d’això es tracta, d’aprendre de tots els destrets. Esperem que només ens en quedin els aprenentatges positius que n’hem tret i que les moltes coses negatives que també hem après realment les haguem après i quedin com un record. En qualsevol cas, és encara un any estrany, una mena d’impàs. En el nostre cas, com en la majoria, durant l’any 2020 vàrem viure una gran davallada pel que fa als usuaris presencials. Tot i que durant aquest any les coses van remuntant, encara no som ni de lluny allà on érem. Les excursions organitzades, els grups, els autocars… segueixen sense fer acte de presència. Desitgem que aquesta realitat canviï ben aviat, serà un gran pas per nosaltres de cara a recuperar la “vella” normalitat. Sigui com sigui, aquesta manca d’afluència podríem pensar que s’ha traduït en una davallada de l’activitat o de forma tòpica en una oportunitat per reflexionar, organitzar i optimitzar portes endins.

Visita teatralitzada

Podeu consultar les dates clicant sobre la foto. 

Res més lluny de la realitat. L’últim any, de juny a juny, ha estat absolutament una voràgine. És molt cert, que el ritme que s’ha viscut portes endins no s’hauria donat en la mateixa intensitat mantenint el nivell d’activitat habitual, diguem, prepandèmia. S’hauria avançat, segur que sí, però d’una altra manera i segurament també amb un altre ritme. Així doncs, sí, hem canviat, hem madurat i hem progressat, però com deia, s’ha defugit el tòpic de la reflexió calmada. Hem estat ben lluny de la introspecció zen que podríem considerar pròpia d’un context d’aturada. Al llarg de l’últim any hem replantejat el ser i l’estar del museu, però de manera activa. No s’ha fet un pas endarrere per guanyar perspectiva sinó que s’ha treballat en primera línia, des de la trinxera del dia a dia. Ha estat un cicle d’esforç constant per arribar als públics de manera telemàtica i presencial, de proposar activitats i accions culturals adaptades i adaptables al context sanitari canviant, de seguir treballant en la documentació, la conservació i l’estudi dels nostres fons… En resum, no hem parat.

Hem estat ben lluny de la introspecció zen que podríem considerar pròpia d’un context d’aturada. Al llarg de l’últim any hem replantejat el ser i l’estar del museu, però de manera activa.”

Quantes vegades durant aquest any hem comentat: “Ufff aquesta setmana serà intensa! La següent serà més relaxada”. Moltes. Afortunadament moltes.

Potser sense fer-ho de manera premeditada, però al llarg d’aquest any, hem donat la volta definitiva a l’activitat didàctica del Museu de Guissona. Un cop finalitzat el curs 2020-2021 podem dir que absolutament totes les classes de la nostra vila entre P5 i 6è de primària han passat per les nostres instal·lacions amb noves activitats i propostes desenvolupades a mida. Hem comptat també amb alguns alumnes d’ESO i alguns de P3 i P4. Tot plegat un repte. Considerant el conjunt de les visites (en parlarem més en concret en el proper post de la Blanca Izquierdo) hem viscut encerts i errors però sigui com sigui hem après. En paral·lel a les propostes educatives hem reiniciat també l’activitat cultural, amb mesures i més mesures. Malauradament, durant molt de temps, hem tingut de renunciar a les visites guiades convencionals o monogràfiques per temes per tal de cenyir-nos a les restriccions. Diem malauradament, perquè és un dels espais on ens sentim més còmodes, provablement, les visites guiades són els medis naturals i més propis dels museus. També s’han deixat de proposar activitats diverses per no superar les limitacions del grup bombolla. Tot plegat no ha servit pas com a excusa per prendre-s’ho amb calma, sinó que, més aviat, s’ha convertit en un pretext per explorar nous camins i posar a prova les nostres capacitats, tan en l’àmbit presencial o amb accions estrictament digitals. Un cop més, hem tingut l’oportunitat d’aprendre dels errors i dels encerts.

Fent la viu-viu, finalment va arribar el mes de maig. Durant aquesta mesada igual que les flors del nostre parc, i bé com tot el món general, el Museu va esclatar en activitat presencial i amb menys limitacions. Les visites teatralitzades, la presentació de la revista Sota les pedres, el naixement de la iniciativa Iesso Civitas, el Dia Internacional dels Museus… Quin goig veure a la població recuperant aquest espai que hauria de ser tan seu. Sense cap mena de dubte va ser un mes intens. Activitat presencial, activitat educativa, activitat a les xarxes, restauració de l’espai arqueològic, manteniment de l’espai, organització de les excavacions… junt a les petites o grans obligacions del dia a dia. En acabar el mes, la reflexió va ser: “Ufff quin mes més intens, el següent serà més descansat”.

Però ben mirat, ja estem al juny. Pràctiques de la Universitat Autònoma, activitats digitals com la MuseumWeek, propostes presencials com, Experimenta Iesso, el Concert de la Coral Ginesta de l’Aula d’Extensió Universitària, les Jornades Europees d’Arqueologia, la presentació de la iniciativa GuissonaMés d’enguany, el camp de treball, les Visites Teatralitzades, més la restauració de l’espai arqueològic, el manteniment de l’espai arqueològic, organització del Curs d’Arqueologia… junt a les petites i grans obligacions del dia a dia… No. Aquest més tampoc serà tranquil i ens encanta. Ens encanta l’activitat perquè en definitiva és el que ens fa notoris i transcendents. Al final aquesta és la nostra feina i ens encanta.

Ens veiem a Iesso, no hi ha excusa, hi han motius per visitar-nos, podeu triar i remenar!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Descobrint Iesso i més, per Sabina Vall

Descobrint Iesso i més, per Sabina Vall

Al llarg del procés de formació d’una persona, en moltes ocasions trobem l’etapa de les pràctiques. Aquesta, està vista com un període de temps, majoritàriament comptabilitzat en hores, en el que tens l’oportunitat d’aplicar aquells coneixements adquirits al llarg del grau, cicle, curs,… i, on també se’t brinda l’oportunitat d’adquirir-ne de nous i entrar en contacte amb la realitat del que serà el món laboral en el teu àmbit. En algunes ocasions, estan integrades com a part de la formació obligatòria i en algunes altres, com a branca optativa d’aquesta.
En el meu cas, a inicis d’aquest curs, tot i tenir molt clar que un cop acabat el grau volia dedicar-me a algun àmbit relacionat amb l’arqueologia o seguir amb la formació en aquesta línia, no sabia en quin període històric o etapa em volia especialitzar. Per això, en iniciar la cerca de llocs on realitzar les pràctiques, ja que al tercer any del grau d’història hem de realitzar unes hores en alguna empresa o institució, preferiblement relacionada amb la sortida professional que vulguem escollir, un dels requisits que em vaig marcar va ser que estigués relacionat amb l’arqueologia.
Tanmateix, sí que tenia un interès una mica més accentuat cap a la història antiga, més en concret l’època romana, i per tant, vaig pensar que se’m brindava una gran oportunitat si les pogués fer al Museu Eduard Camps de Guissona, ja que incloïa la part d’Arqueologia disposant del Parc arqueològic i quadrava amb l’època històrica que m’interessa. A més a més, al ser de Cervera, era també una gran oportunitat per endinsar-me una mica més en la història del territori més proper que m’envolta.
D’aquesta forma, vaig posar-me en contacte amb l’equip del museu; el David, la Blanca, la Laura i el Josep. Per part seva vaig rebre una resposta molt acollidora i positiva, així, al febrer d’aquest any vaig poder iniciar les meves pràctiques amb ells.

Les tasques que al llarg d’aquests tres mesos he tingut l’oportunitat de realitzar al museu han estat molt diverses, passant per tots els àmbits que engloben, des de la part de conservació, recerca, didàctica i comunicació. Des d’un inici, em van fer veure que aquestes pràctiques no tindrien res a veure amb la concepció o vivència que es té d’algunes pràctiques on essencialment desenvolupes una sola tasca al llarg del període i enfocada a molt pocs objectius, sinó que estaria integrada en el seu equip i per tant, desenvoluparia les tasques que comporten cadascun dels diversos departaments i els seus objectius.

D’aquesta forma, a partir de les diverses tasques que he fet al llarg de les pràctiques he desenvolupat un aprenentatge i adquirit uns coneixements nous, he pogut ampliar altres coneixements o aplicar algunes de les parts teòriques que hem fet al grau. Un exemple de diversos coneixements que he adquirit, en cadascun dels diversos àmbits del museu són; la gran diversitat de formes per dinamitzar els continguts del museu o els esdeveniments que es fan a partir de les xarxes socials, l’elaboració i adequació d’activitats a l’edat corresponent a qui va dirigida, així com tot l’entramat que comporta l’apartat de didàctica.
Per una altra part, en l’àmbit de la recerca i conservació, juntament amb el Josep, vam estar uns dies treballant en les tasques de neteja de la zona que es conserva al Vell Pla, per tal de continuar realitzant estudis arqueològics i històrics de la ciutat de Guissona. En aquesta, només vam fer una neteja dels diversos estrats superiors per tal de deixar-los lliures, o tan lliures com fos possible, de la grava i altres brossoses que s’havien anat acumulant i era necessari deixar la zona en bon estat. Aquesta part de les pràctiques, tot i no ser una part d’una excavació arqueològica com a tal, va suposar un retorn a la quotidianitat d’aquestes, ja que al ser estudiant generalment només tenim l’oportunitat d’excavar i estar en contacte amb una zona així al llarg de l’estiu i no durant el curs. A més a més, en aquest àmbit, he entrat en contacte amb el món de classificació i divulgació de les diverses peces, així com de conservació, fet que no es tracta en profunditat al llarg de la carrera.
En l’àmbit de didàctica, no només vaig poder assistir a diverses activitats que desenvolupaven la Blanca i el David amb diverses edats, compreses des dels 3 fins als 15 anys, passant pels diversos cicles de formació obligatòria, sinó que també vaig iniciar el plantejament d’una activitat relacionada amb els recursos naturals i el medi ambient. He de reconèixer que mai abans m’havia plantejat la feinada que suposava preparar un seguit d’activitats, més “a la carta”, per cobrir totes aquelles necessitats educatives d’una forma tan completa i dinàmica. A més, els visitants en formació del museu, tenen la sort de disposar d’un gran ventall d’activitats, que es poden adaptar a les especificacions educatives de cada curs, així com la creació de noves de forma específica i que engloba tant el contingut que es disposa del museu i el parc arqueològic, com de la història de la ciutat de Guissona i, la història en general que es pot trobar englobada en aquestes categories.
Finalment, l’àmbit que em faltava esmentar, és el de comunicació, on a part d’una idea general per a una entrada al Twitter en relació amb el món religiós femení en època romana, també he participat en la realització de fotografies del parc, descobrint alguns raconets

curiosos o perspectives que no hi havia parat atenció mai abans i, sense oblidar-nos d’aquestes línies per al fòrum per acabar de concloure aquesta experiència.
En conjunt, fer les pràctiques del grau al museu de Guissona ha estat una experiència molt enriquidora, ja no només a nivell de coneixement, que clarament hi han contribuït d’una forma molt gran a ampliar-los, sinó també a descobrir una nova sortida professional de la carrera, amb les diverses possibilitats i tasques que són necessàries per al bon funcionament d’un museu. Però tampoc puc donar per conclòs aquest escrit amb la part més acadèmia i d’experiències relacionades amb l’aprenentatge d’aquest. Personalment, considero que la part més important i la que sempre recordaré és l’equip humà del museu, el David, la Blanca, la Laura i el Josep, perquè són tots ells els qui han fet que aquestes pràctiques siguin tan profitoses i em sentís part de l’equip des del primer dia. Gràcies a ells, per ensenyar-me a treballar en equip d’una forma col·laborativa i empàtica, que no només proporciona un resultat espectacular, sinó que fa que les hores et passin volant i gaudeixis de la teva feina i la companyia, així com l’amor pel patrimoni i el llegat que tenim al nostre voltant.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close