Trenta anys d’excavacions preventives a Guissona. 110 intervencions arqueològiques.

El 30 de setembre de 1993 es va aprovar la llei del Patrimoni Cultural Català, per tant, enguany aquesta norma compleix trenta anys. Aquesta llei va posar les bases per la protecció del patrimoni arqueològic de Catalunya, i va permetre que el 2002 es desenvolupés el decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. A partir d’aquest marc normatiu, l’Administració de la Generalitat, els consells comarcals i els ajuntaments havien de col·laborar per vetllar per la integritat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, i per la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment d’aquest patrimoni, i a més, havien d’estimular la participació de la societat, per la qual cosa s’han de dotar dels mitjans materials i personals adequats. A la pràctica, entre altres coses, la llei obligava a controlar l’activitat urbanística dels espais arqueologics amb algun tipus de protecció, essent necessari l’autorització, en aquests espais, de les obres o projectes constructius pel Departament de Cultura amb la col·laboració dels Ajuntaments..

A Guissona, si bé hi havia hagut intervencions arqueològiques en els anys 70 i 80 del segle XX, aquestes havien estat esporàdiques i motivades per l’interès d’equips de recerca vinculats a la universitat. Però a partir del 1993, el control arqueològic de qualsevol mena d’obra, dins l’espai de protecció del jaciment de la ciutat romana de Iesso, va ser un fet habitual, que va comportar la creació de la figura de l’arqueòleg/a municipal, i la creació d’un programa d’excavacions preventives urbanes i un protocol d’actuació. En aquests trenta anys s’han obert 318 expedients a obres amb possible afectació al subsol de Guissona, dels quals, 110 han comportat una intervenció arqueològica preventiva. I actualment, el programa d’excavacions preventives del municipi no només planteja actuar en solars on s’han de portar a terme treballs constructius immediatament, sinó que també, plateja l’actuació en espais urbans que pel seu interès arqueològic, i per ser espais susceptibles d’actuació urbanística futura, es porta a terme una excavació continuada, com és el cas actual de la plaça del Vell Pla o del solar de les antigues escoles.

” En aquests trenta anys s’han obert 318 expedients a obres amb possible afectació al subsol de Guissona, dels quals, 110 han comportat una intervenció arqueològica preventiva.”

Aquesta activitat arqueològica preventiva ha servit per protegir el jaciment de la ciutat romana de Iesso, perquè en molts casos han comportat una adaptació dels projectes constructius amb l’objectiu de protegir les restes arqueològiques documentades. Però també, aquesta activitat preventiva, ha servit per a la recerca. Aquestes intervencions han permès documentar la presència o absència de restes arqueològiques, cosa que ens ha permès acotar l’espai ocupat per la ciutat romana, també ens ha permès documentar parts de la ciutat romana que desconeixíem, i per tant ens ha permès avançar en el coneixement urbanístic de la ciutat romana, i finalment ens ha permès documentar les restes d’altres períodes de l’evolució urbana de la zona de Guissona, com l’edat del bronze o de l’època medieval, i en conseqüència ens permet conèixer l’evolució urbana i històrica de la vila de Guissona.

Aquesta activitat arqueològica ha permès recollir moltes dades sobre la ciutat romana de Iesso i l’evolució urbana i històrica de Guissona. Entre els projectes futurs del museu, hi ha de publicació d’un llibre que reculli totes les intervencions realitzades a Guissona en aquests trenta anys.