Diaris de campanya
Obrim un nou espai a la nostra pàgina web, creat amb l’objectiu de portar-vos tota la informació que es generi en les diferents campanyes d’excavació que des del Museu dirigim.
L’objectiu és convertir aquest lloc en un espai de difusió de l’activitat que es realitza sobre el terreny, i a la vegada, apropar a tothom el dia a dia i la realitat de l’arqueologia de camp, durant tot el procés d’excavació, des del procés d’excavació, fins a la recerca, conclusions i curiositats.
Us animem a seguir-nos i participar!
EXCAVACIÓ: Plaça Vell Pla, Guissona
Dia 22: Tapàs al sector 4
Finalment, després de quaranta-tres dies de treball de camp a la plaça del Vell Pla repartits en dues campanyes d’excavacions arqueològiques, el novembre i el desembre de 2019, i el juny i l’octubre d’aquest 2020, en el sector 4 després de documentar murs, nivells de circulació, estrats de tovots, i estrats de tàpia, hem pogut documentar un estrat argilós totalment estèril i sota un nivell de color gris-blavós molt dur i compacte corresponent al tapàs de la zona. Aquest estrat de formació natural i no antròpica s’ha localitzat a la cota dels 485,77 metres sobre el nivell del mar, tenint en compte que la cota de la plaça se situa en els 489,48 metres sobre el nivell del mar, el tapàs s’ha localitat a una profunditat de -3,77 metres. Resulta interessant observar que en el sector 3, amb una profunditat semblant, encara es documenten nivells arqueològics antròpics, aquesta circumstància ens fa pensar que segurament el nivell natural de la zona del vell pla té un pendent decreixent vers el nord.
L’estudi en detall de les estructures documentades i de la ceràmica recuperada en cada estrat, juntament amb l’anàlisi de radiocarboni a les restes d’un cavall documentat en aquest sector, ens permetrà acotar millor l’evolució urbanística i cronològica del Vell Pla.
Dia 21: Final de l’excavació del sector 3
En el sector 3, l’espai d’excavació està limitat per una sèrie de murs orientats d’est a oest. Al sud del sector tenim el mur UE 329 i al nord el mur UE 338, però a més, l’espai de treball està dividit pel mur UE 349 i per tant, l’espai d’excavació està dividit en dos àmbits. Aquesta concentració de murs ens ha permès descobrir diferents fases de construcció, però també fa que l’espai de treball sigui cada cop més petit. En aquest sector hem pogut arribar fins a la cota de -3,70 metres abans de donar per finalitzada la intervenció arqueològica, per no tenir espai físic per poder treballar en condicions. En l’àmbit nord del mur UE 349 hem arribat fins a un empedrar format per lloses irregulars, que impossibilità continuar l’excavació sense el seu desmuntatge, i en l’àmbit sud del mur UE 349 hem arribat a la cota més profunda d’aquest sector, -3,70 metres, on hem documentat un possible nivell d’ús, amb un possible fogar i un nou mur seguint l’orientació d’est a oest, les dimensions de l’espai fa impossible continuar l’excavació en aquest sector. Segurament ens trobem en els primers nivells d’ocupació del poblat del bronze final, i per tant, molt a prop del nivell natural de la zona.
Dia 20: El sector 3
El sector 3 del segon sondeig és un dels espais seleccionats per excavar en profunditat i aconseguir documentar la seqüència arqueològica del jaciment. Aquest sector es caracteritza per haver posat al descobert diversos murs, tres orientats més o menys d’est a oest i un de nord a sud, que correspon a diverses fases constructives. L’excavació d’aquest sector on també hem arribat als – 3 metres de profunditat, per ara ens ha permès conèixer diversos nivells de circulació i sobretot diversos estrats caracteritzats per estar formats per una gran quantitat de cendres i carbons, que ens han proporcionat una important quantitat de material ceràmic fet a mà, amb coccions oxidades i reduïdes, que presenten brunyits molt ben fets i decoracions d’acanalats i cordons.
Dia 19: Anàlisis carboni14
En el mes de juny, en el sector 4 de l’excavació, es va identificar l’estrat UE 481, que ha estat interpretat com un estrat de rebliment de l’estança, previ a la formació de diferents nivells de circulació de l’edifici. Aquest estrat es caracteritzava per ser de color marró, i tenir presència de carbons i sobretot d’una gran quantitat de fauna, en alguns casos en connexió anatòmica, entre les restes de fauna es va poder identificar un cavall. El material ceràmic recuperat en aquest estrat correspon a ceràmica oxidada o reduïda feta a mà amb decoracions de cordons, una ceràmica que correspondria al poblat del bronze final – primera edat del ferro.
Alguns dels ossos del cavall amb connexió anatòmica que es va poder documentar, viatjaran a Miami a la seu del laboratori de l’empresa de Beta Analytic, amb l’objectiu d’aconseguir una datació de radiocarboni mitjançant la tècnica de l’espectrometria de masses amb acceleradors (AMS). Aquest sistema de datació determina la quantitat d’isòtop radioactiu del carboni, és a dir, del carboni 14 present en una mostra orgànica. Aquest isòtop es forma en l’atmosfera a conseqüència de la radiació còsmica, aquest incideix en el nitrogen i es reparteix en tota l’atmosfera en forma de CO₂ radioactiu, mitjançant el procés de la fotosíntesi aquest isòtop radioactiu s’incorpora als vegetals i d’aquí passa als animals i humans a l’ingerir vegetals. Quan els éssers vius moren la concentració d’aquest isòtop va disminuint. Aquest sistema de datació es basa en la premissa que la taxa de producció de radiocarboni és constant al llarg del temps i que la proporció entre aquest isòtop radioactiu i el no radioactiu és constant. Per tant, si obtenint la quantitat d’aquest isòtop d’una mostra orgànica i utilitzem diferents corbes de calibratge, es pot obtenir una forquilla cronològica que marcaria el període en què l’element orgànic va morir. Aquesta data ens permetrà acotar millor la datació del poblat del bronze final i primera edat del ferro del Vell Pla.
Dia 18: Arribant als – 3 metres de profunditat.
En el sector 4 de l’excavació hem aconseguit arribar a la profunditat de – 3 metres i encara trobem nivell antròpic. Tot i que els estrats superiors no es van poder documentar per estar tallats per la intervenció arqueològica del 1933, l’excavació d’aquest sector està sent molt interessant, hem pogut documentar una sitja d’època romana tardana, i tres murs que tenen diferents reformes i formen part de tres estructures diferents, segurament de caràcter habitacional, i que s’associen en l’àmbit de circulació de la primera edat del ferro.
Per sota d’aquestes estructures hem pogut documentar diversos nivells de tàpia o tovots caiguts, molt argilosos i de coloracions vermelloses i grises, que ens han permès obtenir una estratigrafia, que com es pot veure en les fotografies és espectacular.
Dia 17: Nivells arqueològics espectaculars.
Els treballs iniciats han començat a donar els seus fruits. En el sector 3, en un espai on es va documentar diferents retalls corresponent a cubetes, i on es va documentar un possible forn, aquesta setmana s’ha pogut documentar un nivell molt espectacular format per cendres de color blanc- gris i carbons, que han ocupat quasi tot l’espai del sector. Un estrat que pot ser fruit de l’abocament de l’activitat d’algun forn proper, o d’algun incendi.
Pel que fa al sector 4, després d’excavar un possible nivell d’ús on es localitzava un petit foc de terra es va documentar, un nivell molt espectacular també, on es va poder documentar la caiguda d’una paret de tovots de margues argiloses de color blavós. L’estrat ens ha permès documentar uns tovots de forma rectangular, lligats amb un morter d’argila més taronja, el conjunt permet diferenciar perfectament diferents alineacions, corresponen a les filades d’un mur proper.
Dia 16: Reiniciem els treballs arqueològics a la plaça del Vell Pla
En la primera campanya arqueològica a la plaça del Vell Pla, el desembre de 2019, vam obrir dos sondejos: un de planta quadrada i una altra corresponen a una rasa de grans dimensions. L’objectiu d’aquests dos sondejos era documentar les primeres estructures arqueològiques de la plaça, i d’aquesta forma obtenir una planta de les primeres restes arqueològiques ben conservades i amb una certa entitat, la seva datació i la cota en la qual aquestes estructures es documentaven. En el mes de juny de 2020, vam iniciar la segona campanya amb l’objectiu de seleccionar quatre espais, de l’interior dels dos sondejos oberts, i d’aquesta forma iniciar una excavació en profunditat, que ens permetés obtenir una seqüència estratigràfica del jaciment. Els quinze dies d’excavació del mes de juny, no ens van permetre esgotar la seqüència estratigràfica del jaciment. Aquesta setmana hem iniciat una nova intervenció arqueològica, amb l’objectiu de continuar l’excavació dels sectors 3 i 4, situats dins el sondeig número 2, en els quals s’havia començat a documentar nivells arqueològics de l’edat del bronze, i aconseguir en aquests sectors, esgotar la seqüència estratigràfica del jaciment i arribar als nivells naturals de la zona.
Dia 15: Resultats sector 4
El sector 4, l’últim dels espais excavats en aquesta segona campanya arqueològica, és en el que s’ha arribat a una major profunditat. Malgrat tot, no s’han pogut documentar els estrats superiors, ja que ens trobem dins l’àmbit d’afectació de les excavacions realitzades en 1933. El darrer estrat identificat en aquella intervenció corresponia a un estrat de la Primera Edat del Ferro, que funcionava en l’àmbit de circulació d’un àmbit del qual tan sols se n’ha documentat el mur nord (UE 462) i oest (UE 450). Funcionant amb aquest nivell de circulació, es va documentar una estructura arrodonida, amb base de pedra, i una gran pedra amb una acanaladura al lateral, la qual sembla correspondre a una estructura de captació d’algun líquid. Els dos murs identificats corresponen a la reconstrucció de dos murs primigenis, UE 471 i 472, els quals funcionarien amb fins a 6 nivells de circulació identificats (UE 475, 476, 477, 478, 479 i 480) de 0,5 cm cada un, molt compactes, que no han aportat cap material, però que per relació estratigràfica, també corresponen a la Primera Edat del Ferro. Sota aquests nivells de circulació es va documentar un estrat força potent (UE 481), on es van identificar diversos animals en connexió anatòmica, com dos cavalls i un ovicàprit, els quals es poden interpretar com a enterraments rituals, per la construcció de l’habitatge. Retallant aquest darrer estrat, es van identificar dues cubetes; la primera (UE 486), reblerta de terra i fauna (UE 487), i coberta pels estrats de circulació, es pot interpretar també com un enterrament ritual, tot i que en aquest cas els ossos no estaven en connexió anatòmica. La segona cubeta (UE 484), de forma arrodonida, estava coberta per tots els nivells de circulació, pel que podem concloure que va estar oberta i en funcionament durant la primera fase de l’habitatge, possiblement com a contenidor d’aigua. En aquest cas, el rebliment (UE 485), va aportar un fragment de ceràmica de cronologia similar a la resta d’estrats. Tots els estrats documentats en aquest sector estaven tallats per una sitja tardana (UE 465) reblerta per un estrat de pedres (UE 466).
Dia 14: Resultats sector 3
Pel que fa al sector 3, l’excavació arqueològica ha aportat informació molt esbiaixada, ja que s’han identificat diverses estructures en un espai molt petit, el que fa que sigui molt difícil identificar els nivells de circulació i la cronologia de cada mur. Al sud del sector es va documentar un mur romà (UE 329), cobert per un estrat de tàpia (UE 312), el qual reposava sobre un nivell de circulació (UE 356) que va aportar ceràmica republicana. A la zona nord del sector es van identificar estrats i estructures de cronologies més antigues, des de cotes superiors. Per sota de la UE 312, que cobria tot el sector, es van identificar dos murs, UE 338 i 349, d’amplades i traçats diferents, tot i que compartien el nivell de circulació (UE 358). Per sota de la UE 349, es va documentar un mur més estret (UE 359), que seguia el mateix traçat, però no funcionava amb el mateix nivell de circulació. Tant els nivells de destrucció superiors i inferiors, com els nivells de circulació, del nord del sector, van aportar ceràmica ibèrica i de la Primera Edat del Bronze. Finalment, es va documentar un estrat d’argila el qual encara no ha estat excavat, que sembla correspondre a un nivell de circulació, ja que s’hi recolza el darrer mur identificat (UE 361) i s’hi ha identificat diverses negatives, alguna cubeta i un forat de pal, com també una possible estructura de combustió. El rebliment de les negatives aporta ceràmica únicament de la Primera Edat del Ferro.
Dia 13: Resultats sector 2
Pel que fa al sector 2, aquests quinze dies d’excavació arqueològica ens ha permès excavar diversos estrats romans i tardans, corresponents a negatives i abocaments de terra, abans d’arribar als nivells associats a estructures. Les úniques estructures de cronologia romana es van excavar a la campanya del 2019 i corresponen a les UE 216 i 217. Per sota d’un estrat de tàpia estès per tot el sector, el qual tan sols va aportar ceràmica ibèrica i de la Primera Edat del Ferro, es van identificar fins a 3 estructures, corresponents a les UE 259 (igual a la UE 232, identificada durant la primera intervenció), 260 i 261. Aquests tres murs presenten amplades i traçades diferents, i estan a escassos 10 cm l’un de l’altre, el que fa impossible que funcionin conjuntament. S’han pogut identificar dos nivells de destrucció UE 242 i 262, que cobrien la UE 259 i un enllosat identificat a l’est del sector (UE 263), que funcionarien conjuntament. Per sota de l’enllosat es van documentar dos nous nivells de destrucció el primer corresponen a la caiguda d’una tàpia i el segon a un nivell argilós d’incendi, els quals cobreixen i s’adossen als dos murs restants (UE 260 i 261). Les sitges excavades en època tardana dificulten l’anàlisi de la relació entre els nivells de destrucció i les estructures. Com en el sector 1, els nivells de tàpia no han aportat ceràmica romana.
Dia 12: Resultats sector 1
En aquesta segona campanya d’excavació arqueològica a la plaça del Vell Pla ens hem centrat en quatre sectors, després de quinze dies de treball de camp, us presentem els resultats de cada un dels sectors:
En el sector 1, molt a prop de l’edifici de la Fassina, el que s’ha arribat a una menor profunditat, és l’únic que s’ha documentat un àmbit sencer, tancat per diversos murs, que corresponen a fases constructives diferents.
Ja en la campanya del 2019 es va documentar un mur d’època romana republicana que no sembla tenir relació amb l’habitatge anterior. A cotes inferiors, el mur més antic documentat, que tanca l’àmbit pel cantó est, correspon a les UE 124 i 137. A aquesta estructura s’hi adossen els murs 136 i 138 (al sud) que sembla que conformen una mateixa unitat. Pel cantó oest, la UE 125 s’adossa a la UE 136 i finalment, la UE 123 s’adossa al mur 124 al nord, tancant així l’àmbit. Per altra banda, s’han documentat dues obertures semitapiades, a nord i sud, que donarien accés a l’àmbit.
Relacionats amb aquests murs, s’han identificat diversos nivells de circulació i destrucció, que funcionen amb les diferents fases constructives. Per una banda, la UE 121 correspon al nivell de circulació més modern, que funcionaria amb tots els murs identificats (menys el republicà), sobre el qual reposa el mur UE 123 i que cobreix el tapiat identificat pel cantó sud. Per sota apareix un segon nivell de circulació (UE 134), sobre el qual recolzen els murs UE 125, 136 i 138, però que s’adossa a l’estructura més antiga (UE 124 i 137). Aquest nivell de circulació funcionava amb tots els murs identificats, excepte el 123. Probablement, la UE 135, identificada com un tapiat, correspon al mur primigeni, el qual es va reconstruir posteriorment. El darrer nivell de circulació identificat (UE 135), encara no ha estat excavat, tot i que per la seva composició, d’argila i grans pedres, sembla que correspon a un estrat de destrucció d’estructures antigues, que s’utilitzaria posteriorment com a circulació de la primera fase constructiva de l’àmbit. En tots els casos, els nivells de circulació identificats han aportat ceràmica ibèrica o de la Primera Edat del Ferro, amb una absència total de ceràmica romana. Malgrat tot, tractant-se d’estrats de tàpia caiguda, la qual s’extreia de fer forats al subsòl, no podem estar segurs que les estructures no siguin posteriors.
Dia 11: El Vell Pla i l’urbanisme de la Ciutat de Iesso.
A partir de la documentació d’un dipòsit d’àmfores molt homogeni de vi i oli, majoritàriament de la península Itàlica, i àmfores de boca plana ibèriques, que cronològicament se situa, a partir de la documentació d’un tituli picti, a finals del segle II – inici del segle I aC, es pot dir que la fundació de la ciutat romana de Iesso se situaria entorn de l’any 100 aC.
La fundació de la ciutat segurament formaria part d’un programa estratègic, dissenyat pel senat romà, per estructura el territori de l’actual Catalunya, mitjançant la creació de centres urbans fortificats. Tot sembla indicar que la ciutat de Iesso partiria d’un model urbanístic de nova planta, de plantejament regular i ortogonal, que ocuparia una superfície d’uns 18 / 20 hectàrees encerclades per una muralla.
Urbanísticament respecte a la zona del parc arqueològic, l’actual zona del Vell Pla, es configura com un espai més elevat. Hi ha notícies orals que assenyalen que en la construcció d’una de les cases de la plaça del Vell Pla, es van documentar unes possibles escales que portaven del Vell Pla a la zona del parc arqueològic. Aquesta ubicació elevada, més el fet que en la plaça del Vell Pla se situa una font natural i que en l’excavació de l’any 1933, es va documentar un nombre important de sitges, permet pensar que la zona del Vell Pla seria un espai singular de la ciutat romana, on possiblement es situaria una possible font més o menys monumental i una possible zona de magatzematge.
Tot i que en època medieval, la zona del Vell Pla, es va escapçar per la construcció de les muralles de la vila closa, i per tant es va perdre la major part de l’estratigrafia romana de la zona, la intervenció arqueològica, que estem portant a terme, ens ha permès comprovar que hi ha restes de murs que potser poden correspondre a la fase inicial de la ciutat romana. L’estudi detallat d’aquests murs, la seva orientació, el seu parament i la seva estratigrafia segurament ens podran ajudar a explicar l’ús d’aquest espai singular de la ciutat romana.
DIA 10 (25 de juny de 2020) L’ibèric ple.
Les excavacions realitzades fins al moment a la plaça del Vell Pla, assenyalen que el poblat va està actiu i ocupat fins al segle V aC. A partir d’aquest moment, tot i que la zona de Guissona formaria part del món ibèric, concretament de la tribu o grup dels Lacetans, que eren els ibers que s’estenien pel Bages, el Solsonès, l’Anoia i la Segarra, les intervencions arqueològiques realitzades a la plaça del vell pla, l’any 1933 i les realitzades els anys 70 i 90 del segle XX, no han permès documentar cap estrat o estructura que es poguessin vincular directament amb una ocupació de l’ibèric ple (segles IV – III aC).
L’excavació que estem portant a terme actualment, a diferència de la realitzada l’any 1933, de la qual no es conserva el registre estratigràfic, i les realitzades els anys 70 i 90 del segle XX que van consistir en petites cales, comporta una intervenció arqueològica en una zona amplia de la plaça i a més una documentació acurada del registre arqueològic, per tant, l’actual campanya arqueològica ens hauria d’ajudar a confirmar o desmentir la continuïtat del poblat del Vell Pla en el període de l’Ibèric Ple. En el cas que realment existeix un trencament de la dinàmica poblacional del Vell Pla, caldria aleshores buscar una interpretació que expliques el motiu d’aquest abandonament de la zona.
DIA 9 (19 de juny de 2020) L’ocupació de la Plana de Guissona en l’edat del bronze i primera edat del ferro.
L’excavació de la plaça del Vell Pla ens permet situar, per ara, la primera ocupació humana de l’espai ocupat actualment pel nucli urbà de Guissona, en l’edat del bronze final i primera edat del ferro. Però el Vell Pla no és l’únic jaciment prehistòric localitzat en aquesta zona.
Al voltant de Guissona s’han pogut documentar, mitjançant la prospecció en superfície, altres jaciments de l’edat del bronze (1.800 – 700 aC) i de la primera edat del ferro (700-500 aC) són els jaciments de: L’Auditori, el Pou del Gel, la Font de la Salut, Tapioles, la serra de Ximín, mas Farell, Pelagalls, el Calvari, Montellà, Sant Conill, la Boixera i Granollers de Segarra. Aquest important nombre de jaciments coneguts ens permet assenyalar que aquesta zona va tenir una important ocupació en aquest període històric.
A part del jaciment del Vell Pla d’entre els jaciments d’aquesta llista destacaríem el jaciment de l’Auditori, situat a més o menys 1 km de l’actual nucli urbà de Guissona, a prop de la font natural de l’Estany. Es tracta d’un espai funerari que aprofita una balma natural, en la qual, es construeix una paret de lloses a cada lateral. El resultat és un sepulcre de planta quadrangular que va ser utilitzat com enterrament d’inhumació col·lectiva. Aquest jaciment va ser descobert i documentat per l’erudit local Eduard Camps, que va informar que en el seu interior es van localitzar entre deu i dotze individus inhumats, junt amb material ceràmic fet a mà corrompen a bols hemisfèrics i globulars, i tasses carenades i troncocòniques.
DIA 8 (15 de juny de 2020) Sondeig 2, cala 4
La quarta i última cala que estem excavant en profunditat té unes dimensions de 3,30 per 3,30 metres, i està situada dins el sector 3 del segon sondeig. La ubicació d’aquest sector i d’aquesta cala es va definir a l’extrem sud de la plaça amb la voluntat de documentar part de la intervenció arqueològica realitzada l’any 1933. L’objectiu era documentar fins a quina cota es va excavar a principis de segle XX i trobar alguna estructura que ens permetés ajustar la seva planimetria amb la qual estem fent nosaltres.
Els primers estrats documentats són d’època moderna, entre aquest es va documentar el retall d’una rasa que s’ha identificat com a part de l’excavació del 1933. Al fons d’aquesta rasa s’han documentat tres estructures muraries sobreposades, que ja havien estat excavades. L’estructura situada a la cota més alta correspon a un mur (UE 449) de 40 cm d’amplada i una potència de 25 cm, fet amb pedra seca i orienta d’est a oest, aquesta estructura es recolza en un segon mur (UE 450) d’una filada de grans carreus de dimensions grans feta a pedra seca o morter de terra, la seva orientació és de nord a sud, i la tercera estructura documentada dins el retall del 1933 correspon al coronament d’un mur orientat de nord a sud. En aquest punt iniciem l’excavació en aquesta segona campanya.
DIA 7 (11 de juny de 2020) Sondeig 2, cala 3
La tercera de les cales que estem excavant en profunditat té unes dimensions de 7,30 per 2 metres i està situada dins el sector 3 del segon sondeig.
Sota els estrats d’època moderna, la intervenció del 2019, va permetre documentar dos murs orientats d’est a oest i realitzats amb pedra de grandària mitjana lligades en sec o amb morter de fang. També es vam documentar diversos retalls, entre els quals es podien identificar 3 sitges, i també es van documentar estrats que omplien les sitges o amortitzaven les estructures. Aquests estrats, estructures i accions negatives cronològicament es poden situar en el segle I dC.
Aquest és el punt de partida per la intervenció d’enguany d’aquesta cala.
DIA 6 (10 de juny de 2020)
La segona de les cales que estem excavant en profunditat té unes dimensions de 5,30 per 4 metres i està situada dins el sector 2 del segon sondeig. Un sector on la intervenció de 2019 va permetre identificar talls, sitges i diversos murs.
Els primers estrats documentats són d’època moderna, per sota es va poder identificar un mur format per dos trams (UE 2016 i 2017), que segurament correspon a dues fases constructives d’una mateixa estructura. Els dos trams de mur estan realitzats amb pedres mitjana i gran, entre les quals destaca una pedra de grans dimensions situada a cantell. Les pedres estan lligades en sec o amb terra, de l’estructura només es conserva una o dues filades de pedres. Els estrats que s’adossen aquest mur ens han donat una cronologia de finals del segle II aC i segle I aC.
Aquesta estructura i els estrats adossats estan molt afectats per diversos talls alguns dels quals es poden relacionar amb possibles sitges, el material d’amortització d’aquests talls, amb presència de ceràmica paleocristiana, ens indiquen una possible cronologia tardana.
La presència d’aquests talls ens ha permès observar, que per sota del primer mur documentat hi ha fins a quatre murs més amb orientacions diverses, això ens indica que estem en un espai profundament urbanitzat amb diverses fases constructives.
DIA 5 (8 de juny de 2020)
Un dels espais que excavarem en profunditat és la totalitat del sondeig 1 de 6 x 4 metres. La intervenció del 2019 va permetre documentar en primer lloc diversos estrats i el tall d’una rasa d’època moderna, per sota es va poder documentar una sèrie d’estrats, un fragment de mur (UE 122) de pedra seca i del qual només es conservava dues filades, que podria correspondre a la fonamentació d’algun espai habitacional, també es va documentar una possible sitja. Cronològicament aquests estrats, estructures i talls es dataven en el segle I aC, elements clarament romans.
Per sota d’aquesta estructura (UE 122) es va documentar un estrat, cronològicament també del segle I aC, que cobria i per tant amortitzava tres murs (UE 123, 124 i 125) que sembla que formen una habitació.
Al finalitzar la intervenció del 2019 s’havien documentat, però no excavats, diversos estrats que s’adossaven per l’espai interior als tres murs (UE 123, 124 i 125) de l’habitació, aquests estrats es caracteritzaven per tenir marques de rubefacció, és a dir, taques de color vermell a causa de l’acció del foc, i també presentaven concentracions de cendres. Aquest és el punt de partida d’aquesta segona campanya d’intervenció en aquest espai.
DIA 4 (6 de juny de 2020)
Aigua!
Un dels elements que fan endarrerí una intervenció arqueològica és la pluja, perquè ens inunda l’excavació, i ens obliga a destinar esforços a treure l’aigua, i després hem de deixar que els estrats s’assequin per poder-los excavar. Aquest any els episodis de pluja han estat importants inundant diverses vegades el parc arqueològic.
En el cas de Guissona la presència d’aigua en el jaciment s’agreuja per trobar-nos en una zona amb un important aqüífer. Les aigües subterrànies que circulen entre les capes de roques permeables, afloren en diversos punts de la plana de Guissona: Pou de Madern a sant Guim de la Plana, font de l’Estany i font de la vila a Guissona. L’aigua que alimenta aquest aqüífer es recull en una àrea de 30 km al voltant de Guissona. Està comprovat que quan plou en la part més allunyada d’aquesta àrea, uns vint dies després de l’episodi de pluja, l’aigua arriba al municipi de Guissona i fa augmentar la capa d’aigua freàtica.
En el cas de l’excavació del Vell Pla on aquest any hem projectat excavar en profunditat quatre cales amb un espai limitat, el risc amb l’aigua es dobli: la pluja ens inunda les parts més fondes de les cales, i a mesura que excavem si la zona està molt plena d’aigua és possible documentar la capa freàtica més alta, fet que no ens permetria excavar els estrats més profunds i més antics del jaciment. Esperem que el temps millori i l’aqüífer no se saturi.
DIA 3 (4 de juny de 2020)
Espais d’intervenció arqueològica
El pressupost destinat aquesta segona campanya ens permet realitzar deu dies de treball de camp. Per aconseguir l’objectiu de documentar la seqüència estratigràfica i cronològica del jaciment, hem seleccionat quatre espais que excavarem en profunditat amb la idea d’arribar al terreny natural de la zona i poder documentar la seqüència del jaciment.
La primera cala coincideix amb la totalitat del sondeig número 1, on la intervenció del 2019 va documentar el que semblava un espai habitacional delimitat per 3 murs.
La segona cala se situa dins el sondeig número 2, en el sector 2, on s’han documentat diferents murs que assenyalen fases diferents de construcció.
La tercera cala se situa també dins el sondeig número 2, en el sector 3, on també s’ha documentat un mur molt sòlid i conservat amb un important alçat.
I la quarta cala també se situa dins el sondeig número 2, en el sector 4, que coincideix amb la zona on es va actuar l’any 1933, i on també s’han documentat diversos murs.
DIA 2 (3 de juny de 2020)
Excavar amb la COVID 19.
Inicialment teníem previst iniciar aquesta segona campanya d’excavació durant el mes de març, però l’arribada del Coronavirus SARS-CoV-2 i l’inicií de la pandèmia de la COVID 19 que va obligar confinar el país, no ens va permetre iniciar els treballs. Ara aprofitant que el procés de desescalada del confinament permet treballar, hem iniciat la intervenció seguint unes mesures de seguretat molt estrictes.
La intervenció preveu treballar en quatre punts de l’espai sondejat, en els quals s’excavarà en profunditat per arribar al nivell natural de la zona, el fet de haver d’excavar en profunditat fa necessari treballar en parelles, els membres de cada parella hauran de treballar separats físicament com a mínim dos metres, per tant no podrà haver-hi dues persones dins la cala, en el cas de haver d’estar junts per dibuixar o fer alguna tasca de detall els dos hauran d’utilitzar mascareta. Cada arqueòleg i arqueòloga tindrà el seu kit individualitzat d’eines, que no es podran compartir. A més, en l’excavació hi haurà gel hidroalcohòlic i també desinfectants per les eines.
Una situació de treball complexa i estranya, però absolutament necessària per evitar contagis i la transmissió de la malaltia.
DIA 1 (2 de juny de 2020)
Iniciem una segona campanya d’excavació a la plaça del Vell Pla.En el mes de desembre de 2019 l’Ajuntament de Guissona i el museu van portar a terme una primera campanya d’excavació arqueològica a la plaça del Vell Pla, on es van obrir dos grans sondejos:
- El Sondeig 1, de 7 metres de llarg per 2 metres d’ample, situat al límit nord de la plaça en la zona del vial sense sortida davant de la façana de la Fassina.
- El sondeig 2, situat en la part central de la plaça, respectant l’arbrat i les estructures existents, de 2 metres d’ample formada per un primer tram al nord de la plaça, orientat d’oest a est de 15,5 metres de llarg, un segon tram orientat de nord a sud de 23,5 metres de llarg i un tercer tram d’est a oest de 6,5 metres de llarg.
Els resultats de la intervenció va ser molt positiva. Es va poder documentar part de la intervenció de l’any 1933 i en tots els sondejos després d’extreure els estrats contemporanis i moderns es van documentar estrats i estructures d’època romana, i alguna que podria ser més antiga. Entre els objectius previstos va quedar pendent d’acabar de documentar la seqüència estratigràfica i cronològica del jaciment. Amb la finalitat d’acabar aquest objectiu es va plantejar una segona campanya pel 2020 que iniciem avui.
DIA 15
Final de la primera fase de la intervenció arqueològica del Vell Pla.
Dels objectius previstos a l’inici de la campanya hem aconseguit documentar una part de la intervenció de l’any 1933 i també documentar estructures i estrats d’època romana. Tot sembla indicar que és possible que la fase romana a la plaça del Vell Pla estigui més ben conservada del que inicialment pensàvem.
La confirmació de la importància del jaciment a la plaça del Vell Pla, l’interès que ha despertat la seva excavació, i la voluntat d’aconseguir en alguns punts la seqüència estratigràfica del jaciment ha fet plantejar al Museu i a l’Ajuntament de Guissona la necessitat de realitzar una nova campanya d’excavació prevista per febrer de 2020.
Volem acabar aquesta primera campanya d’una forma divertida. L’any 1933 el fotògraf cerverí Gómez Grau va realitzar diverses fotografies de l’excavació del Vell Pla, en una d’elles es pot veure als diferents joves de Guissona que van participar en l’excavació. En Joan Santaeulària en la seva història gràfica de Guissona els va identificar: Badocs Nens: 1. Ramon Garganté Cinca, 2. Joaquim Puig Trepat. Homes: 1. Ramon Roca Bosch (Poblet), 2. Rafel Bertren Anglarill (Piquet). Treballadors: 1. Anton Usón Fuste, 2. Josep Freixes Bertrán (Pabet, 3. Josep Ros Padulles (Pejan). 4 Pere Brils, 5. Josep Oliva Mitjanetes (Baratet). 6 Capatàs.
Nosaltres hem volgut imitar aquesta foto històrica i deixar constància dels que hem participat en aquesta campanya d’excavació a l’espai que ha estat el bressol de la historia de Guissona. D’esquerra a dreta dins la rasa 1. Meritxell Lladó, 2. Manuel Herera, 3. Jose Maria Carrasco, 4. Alba Morell, 5. Judit Sedano, 6. Javier González, 7. Xavier Gras, 8. Francesc Argemí, 9. Ariadna Vidal, 10. Mireia del Pueblo i fora la rasa 11. Tatiana Pisa i 12. Josep Ros (Pejan).
Bones festes de Nadal i any nou i ens retrobem el febrer de 2020.
DIA 14
Tapar per protegir i esperar…
Els últims dies de campanya sempre són frenètics. És necessari acabar d’excavar els estrats començats per no deixar tasques a mitges, cal documentar tot el que ha sortit a últim moment, s’ha de fotografiar tot des de totes les perspectives, s’ha de comprovar que totes les fitxes estan realitzades i que tot el material està embossat amb la sigla correcta de l’estrat, i per últim s’ha de tapar l’excavació amb geotèxtil per protegir els estrats i les estructures a l’espera de poder continuar els treballs.
DIA 13
L’excavació des de l’aire
La tasca més visible de la feina dels arqueòlegs i les arqueòlogues és l’activitat d’excavació amb paletí, pic o pala, amb l’objectiu d’anar retirant la terra i posar al descobert les restes del nostre passat, però a part d’aquesta feina hi ha una altra de molt important que no és tan visible i que consisteix a documentar tot el procés d’excavació. Realitzar fitxes, dibuixar, topografia o fer fotografies forma part de la tasca ordinària dels equips d’arqueòlegs. A la intervenció arqueològica de la plaça del Vell Pla estem fent totes aquestes tasques, i a més, hem afegit una nova eina per aconseguir documentar des de l’aire l’excavació: el dron.
L’Arqueologia com a disciplina científica sempre ha estat pendent d’incorporar nous plantejaments teòrics o noves tecnologies a la recerca, és el cas des de fa poc temps, de la utilització dels drons en els jaciments. Aquests aparells permeten realitzar tasques que faciliten la feina i el temps en les excavacions i les prospeccions arqueològiques, amb el dron es pot realitzar fotografia aèria de l’excavació, cartografia 3D, captar una gran quantitat de dades mitjançant l’ús del làser, integrar les dades obtingudes en Sistemes d’informació Geogràfica (SIG) i CAD, i utilitzar diferents càmeres amb sensors espectrals diferents per localitzar jaciments.
Nosaltres l’hem utilitzat per aconseguir espectaculars fotografies aèries generals i de detall dels sondejos realitzats, que ens permetran ubicar i interpretar molt millor les restes arqueològiques documentades.
DIA 12
Possibles estructures habitacionals.
El primer sondeig, el situat més al nord de la plaça del Vell Pla, ha permès documentar diversos murs que formarien part de dues estructures diferents.
La primera estructura consisteix en un mur orientat d’est a oest i situat a una cota superior, que estaria format per dues línies de pedres lligades amb terra, i que conservaria només una filada. Aquesta estructura està afectada per diferents talls de rases i sitges. En l’àmbit cronològic no es va poder identificar el tall de fonamentació, però pels estrats que la cobria i els que se li adossava, sembla possible una cronologia d’època romana.
La segona estructura estaria estratigràficament situada sota la primera, d’aquesta s’ha pogut documentar tres de les quatre parets d’una estança orientada de nord a sud. Els murs també estarien formats per dues línies de pedres de mitjà format lligades amb terra, i per ara tenim conservades quatre o cinc filades, però és possible que es conservin més filades. En la part interior d’aquesta segona estructura hem començat a excavar alguns estrats amb més presència de carbons, cendres i terra cremada. Aquesta estructura també està afectada per diferents talls com rases i sitges. A escala cronològica tot i que encara no s’han excavat totalment els estrats que s’adossen, podem dir que és possible que ens trobem dins un espai habitacional del poblat del bronze.
DIA 11
Les primeres estructures documentades
En el primer tram del segon sondeig s’ha documentat la primera estructura del jaciment. Consisteix en un mur, orientat de nord-est a sud –oest, que està format per dues línies de pedres més o menys regular de mitjà grandària lligades amb terra. D’aquest mur es conserva dues o tres filades. A més, format part d’aquest mur hi ha alguna pedra més gran acarrerada, i també hi ha un carreu en posició vertical, que podria correspondre a una forma de construir pròpia del món romà, i que s’emmarcaria en la tipologia de l’opus africanum.
Adossat aquest mur hem documentat un altre mur, amb la mateixa orientació i també format per dues línies de pedres. L’amplada dels dos murs arriba quasi a un metro.
Desconeixem per ara la seva funcionalitat, però està a una cota alta, i molt a prop de la zona on es localitza el pou d’aigua natural de la plaça del Vell Pla. A falta d’excavar els estrats que es recolzen aquesta estructura, l’actual hipòtesi de treball ens fa situar aquesta estructura en l’època romana.
L’estructura està tallada per un gran forat, que tot i afectar-la ens permet observar que sota l’estructura hi ha com a mínim dos murs més un orientat de nord – oest a sud –est i un altre orientat de nord a sud, i que estan construïts amb pedres més o menys regulars, lligades amb terra i de mida mitjana i gran
DIA 10
Una fusaiola decorada
Un altre dels objectes que hem pogut recuperar és una fusaiola de plata circular i perfil cònic i forat central, que es col·locava a l’extrem inferior del fus i servia per ajudar a filar les fibres tèxtils mitjançant la torsió manual.
La particularitat d’aquesta peça és que presenta decoració geomètrica de puntets incisos. Tant per la forma com per la decoració és un objecte que podria ser d’època ibèrica.
DIA 9
Un grafit ibèric? o un grafit romà?
Entre la ceràmica recuperada podem destacar un fragment d’atuell amb un grafit realitzat en la superfície exterior després de la cocció. Caldrà un estudi detallat d’aquest fragment. Perquè alguns dels membres del nostre equip hi veu una grafia clarament llatina, en cursiva, amb la paraula “Campani”, i en canvi d’altres hi veuen una grafia clarament ibèrica, pròpia de l’alfabet ibèric nord-est, on identifiquen els fonemes “ba”, “ke”, “L”, ”S” entre d’altres.
Vosaltres què opineu ?
Ens agradarà comptar amb la vostra opinió. Podeu respondre’ns al nostre correu museu@guissona.cat o a través de les xarxes socials (INSTAGRAM, TWITTER I FACEBOOK) afegint l’etiqueta #diarisdecampanya
DIA 8
Camp de Sitges?
L’excavació de 1933 va documentar uns vuit talls que en Josep Colominas va definir com a “silos“, de planta circular amb un diàmetre entre 1 i 1,5 metres de diàmetre i amb una profunditat conservada també d’entre 1 i 1,5 metres. Colominas va assenyalar que la funció d’aquests “silos” era la de dipòsits d’enterraments d’incineració.
Al llarg de la nostra campanya també hem documentat una sèrie de talls de plana més o menys circular, que talla estrats clarament romans o més antics i també estructures, de diàmetres i profunditats semblant a les documentades l’any 1933. Alguns d’aquests talls es poden identificar com a sitges, per emmagatzemar productes agraris. En els casos que nosaltres hem identificat com a sitges no s’ha documentat cap resta ceràmica o antròpica que pugui respondre a una necròpolis d’incineració. És possible que l’espai del Vell Pla s’hagués utilitzat com un espai d’emmagatzematge amb un possible camp de sitges, que una vegada abandonades són reomplertes amb terra i pedres i materials d’època romana.
DIA 7
Un fragment ceràmic excepcional
Els primers estrats que hem documentat són nivells de terres molt barrejades que corresponent a l’abandonament i amortització de les estructures del jaciment, la ceràmica recuperada en aquests estrats ens configuren conjunts molt heterogenis, on trobem ceràmica del bronze-ferró feta a mà i que presenten brunyits o cordons o acanalats, i ceràmica romana com fragments d’atuells de ceràmica comuna oxidada, àmfores, algun fragment de Terra Sigil·lada, ceràmica pintada de tradició ibèrica i ceràmica campaniana.
Entre els fragments de ceràmica recuperats sempre és possible documentar algun fragment excepcional, com ha estat el cas d’un petit fragment de ceràmica àtica de figures vermelles, en el qual es pot observar una figura masculina de perfil, mirant a la dreta, de la que podem observar tot el cap, l’ombro i un braç.
La ceràmica àtica és una producció originària de l’antiga ciutat d’Atenes i la seva regió l’Àtica. Aquesta producció ceràmica va desenvolupar dos grans estils decoratius: la ceràmica de figures negres i la ceràmica de figures vermelles.
L’estil de figures vermelles va començar a produir-se a Atenes cap al 530 aC, i va néixer per substituir l’estil precedent de figures negres. La producció figurativa en vermell es va allargar en el temps fins al segle III aC, tot i que el seu moment de màxima difusió va ser el segle V aC.
Aquest estil es caracteritza per les representacions figuratives de temes molt diversos, entre els quals destacarien les escenes de vida quotidiana, de sexe, esportives o heroiques entre altres, on la figura es deixaven amb el color natural de l’objecte ceràmic, és a dir un color vermell terra, i els espais no figuratius es disposava un vernís negre. Perquè els elements figuratius no esdevinguessin simples siluetes els detalls es realitzaven en vernís negre. Aquesta tècnica era la fórmula contrària a la ceràmica de figures negres on era la figura la que es realitzava amb un vernís negre i el fons es deixava en el color natural de la ceràmica.
La localització d’aquest material d’importació grec al jaciment del Vell Pla, ens indica que el jaciment de Guissona es trobaria inclòs en les rutes comercials de productes grecs que des de la costa es distribuïa cap a l’interior per part de grups d’individus indígenes. Aquest tipus de ceràmica constituïa un producte de luxe accessible només a les capes socials més elevades del poblat, per tant era una forma de visualitzar el poder i l’estatus social per part de l’elit local. Perquè fa a la cronologia d’aquest material, aquest es podria datar en el segle V i IV aC, que és el moment en què aquestes produccions es generalitzen als jaciments interiors de Catalunya.
DIA 6
L’excavació del 33
De l’excavació realitzada a la plaça del Vell Pla tenim molt poca informació. Només coneixem una sèrie de fotografies del moment de l’excavació provinent de l’arxiu Gómez Grau, i un article curt, de 5 pàgines, publicat a la revista Ampurias el 1941 per part d’en Josep Colominas. En aquest article trobem una breu explicació, fotografies d’alguns dels materials trobats i una planta general del jaciment amb molt poques referències topogràfiques.
Un dels objectius de l’actual intervenció arqueològica era la de documentar una part de l’excavació del 1933, en primer lloc conèixer fins a quina profunditat van excavar, i en segon lloc per identificar alguna de les estructures documentades el 1933, que ens permetessin situar l’excavació del 1933 respecte a la que estem realitzant actualment.
En el tercer tram del segon sondeig, orientat d’est a oest i situat al sud del sondeig, hem pogut documentar un important tall dels estrats de la zona, que interpretem com una part de l’excavació realitzada l’any 1933. Poder documentar els treballs arqueològics realitzats a la dècada dels anys 30 del segle XX, ens ha permès saber que en aquest punt van excavar fins a 1,20 metres, i ens ha permès observar part d’un dels murs que ells van posar al descobert. A més, observant el tall podem veure la complexa seqüència estratigràfica del jaciment en aquest espai.
DIA 5
El Vell Plà una plaça viva
La plaça del Vell Pla ha estat un espai molt viu del poble de Guissona, on s’han realitzat multitud d’activitats, algunes de comercials com mercats o fires, i d’altres de lúdiques com aplecs o espai de joc.
Entre les primeres evidències antròpiques que els arqueòlegs hem començat a documentar en aquesta excavació, hi ha la documentació de forats de postes, rases, talls més o menys regulars, la majoria d’època moderna o contemporània, i què podem relacionar-se amb algunes de les activitats comercials o lúdiques que es portarien a terme en aquest espai.
DIA 4
Comencem!
Avui 86 anys desprès de la primera excavació arqueològica oficial a Guissona, precisament a la plaça del Vell Pla, es tornarà a sentir en aquest espai el so del pics i els paletins. Però primer cal desmuntar part de l’urbanisme de la plaça, per tant en primer lloc ha estat necessari extreure les rajoles de la plaça, el formigó i la capa de grava d’anivellament i preparació .
Una vegada extret aquest elements contemporanis, s’ha marcat els dos sondejos i la Tati, en Franki, el Javi, el Jose, la Mireia, el Manolo, l’Alba, la Meritxell i l’Ariadna de l’empresa Arqueolegs.cat, i en Josep del Museu de Guissona, durant 18 dies de treball de camp, excavaran manualment els dos sondejos amb l’objectiu d’aconseguir una planta de les estructures arqueològiques i obtenir una seqüència estratigràfica i cronològica.
DIA 3
Motivació i objectius de l’excavació.
La plaça del Vell Pla ha estat durant 36 anys un espai de trobada de la població de Guissona, lloc per la festa, el joc, el ball i la música. El pas del temps ha deixat la seva empremta en el projecte urbanístic del 1983, esquerdes, rajoles aixecades pels arbres, seients trencats… En general, una sensació d’abandonament i mal estat de la plaça. L’Ajuntament considera que com a plaça singular de Guissona, és un espai on s’ha d’actuar en aquesta legislatura, i s’ha plantejat dues possibilitats d’actuació que es consensuarà amb els veïns: una rehabilitació parcial de la plaça o una reforma global que contempli la integració de les restes arqueològiques i una millora de la mobilitat de la zona.
Com a pas previ i finançat per la subvenció a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya, s’ha iniciat un sondeig arqueològic a la plaça que té com a finalitat els següents objectius:
• Conèixer els límits i l’afectació de la intervenció realitzada l’any 1933.
• Conèixer l’estat de conservació de les restes arqueològiques.
• Aconseguir una planta en els dos sondejos de les primeres estructures conservades amb una certa entitat (murs, àmbits, primers paviments conservats…), amb la finalitat d’obtenir una primera imatge de les fases més modernes del jaciment, que ens permeti tenir una planimetria amb cotes de les primeres restes arqueològiques conservades, i unes dades cronològiques.
• Seleccionar dos o tres espais ben definits dins els sondejos, per aprofundir l’excavació amb l’objectiu d’obtenir una seqüència cronològica i urbana del jaciment.
• Valorar les actuacions futures a la plaça a escala arqueològica i arquitectònica.
Tenint en compte aquests objectius s’ha plantejat obrir dos sondejos en diferents punts de la plaça.
• El Sondeig número 1, de 7 metres de llarg per 2 metres d’ample, està situat en el límit nord de la plaça, en la zona del vial sense sortida davant de la façana de la Fassina. L’objectiu d’aquest sondeig és documentar el límit nord del jaciment.
• El Sondeig número 2, situat en la part central de la plaça, respectant l’arbrat i les estructures existents, consisteix en una rasa de 2 metres d’ample, amb tres trams que formen un “C”. El primer tram al nord de la plaça, orientat d’oest a est té 15,5 metres de llarg, el segon tram orientat de nord a sud de 23,5 metres de llarg i el tercer tram d’est a oest de 6,5 metres de llarg. L’objectiu d’aquest sondeig és localitzar l’excavació de 1933 i prospectar en una zona nova en principi no afectada urbanísticament ni arqueològicament.
DIA 2
Exposició de les motivacions de l’arquitecte Recasens (any 1983) pel plantejament de la Plaça Vell Plà
Per la festa major de l’any 1983 es va inaugurar el projecte d’urbanització de la plaça del Vell Pla. L’autor del projecte va ser l’arquitecte municipal Manuel Pau Recasens, en una entrevista publicada a la revista Issauna, el desembre del 1983, Recasens exposa els motius i finalitat d’aquesta plaça.
El projecte inicial de la plaça es va entregar a l’ajuntament el maig de l’any 1973, en paraules del seu autor el projecte final va ser una “solució eclèctica” desprès d’escoltar les aportacions que els veïns i veïnes van fer en l’exposició publica del projecte. El projecte inicial no contemplava l’existència d’un vial d’accés a les cases, sinó un accés rodat circumstancial, amb la qual cosa es guanyava tot l’espai per la plaça. El projecte inicial també plantejava un espai amb arena pels jocs dels nens. Finalment es va optar per fer un vial d’accés a les cases inicialment de 6 metres que posteriorment es va anar augmentant i per eliminar l’espai d’arena.
Entre el 1975 i 1980 hi ha diversos intents de realitzar el projecte per fases, però diferents problemes econòmics i de gestió el fan aturar constantment, finalment les obres es va reemprendre i finalitzar l’any 1983. Per Recasens “durant l’execució, el projecte és sotmès a llastimoses transformacions forçades, ocasió que és aprofitada pel redactor del projecte per proposar una quarta fase (…) que consisteix en remodelar la idea de conjunt i, finalment, urbanitzar el vial, (…) L’esmentada remodelació consistirà en refer l’espai mutilat en haver fet el vial més ample, mermant així espai a la plaça i descol·locant el “Monument a l’aigua” que havia d’ésser el fons de tot el conjunt”
Un fet característic d’aquesta plaça es que des de l’inici va ser pensada per contenir un important enjardinament, segons Recasens l’aspecte vegetal havia de servir “primer com a barrera de separació entre la carretera i la plaça pròpiament dita. Segon arribar a fer un sostre verd a tota la superfície. Tercer fer un motiu de decoració i ombres als bancs de la part oest. I quart fer un teló de fons al monument a l’aigua”.
El disseny de la plaça no va ser casual, si no que va obeir a la finalitat i voluntat de recordar-nos dins un llenguatge arquitectònic aspectes històrics i simbòlics de la nostra vila: “Així, i d’una vegada, podem fer un monument a l’aigua a la nostra vila, que és el Doll de la Segarra. les tres moles de les quals brolla l’aigua poden recordar-nos aquell seguit de molins que al seu dia , des de la font de l’Estany, feien anar el moli de la Teresa i la resta fins a Tapioles. Els bancs en semicercle ens ajuden, amb la seva forma, a una millor situació de les persones per a fer petar la xerrada. Els altres bancs ens equilibren conceptualment l’espai obert, i l’usuari, en utilitzar-los, conforma aquest espai sense donar-se’n compte. Finalment, havia d’haver-hi un element que fos vehicle d’unió de tots els esmentats que composen l’espai urbà. Aquest vehicle és el propi paviment de la plaça, que és dissenyat en quadrícula i ens vol recordar el traçat dels carrers de les antigues ciutats romanes, com va ésser a Guissona. A cadascun dels punts de cruïlla s’aixeca un arbre, amb la voluntat que, amb el temps, conformi un sostre verd que ens guardi de sol calent de la nostra terra quan apreta”
DIA 1
L’origen i importància de la recerca arqueològica de la Plaça del Vell Pla.
La plaça del Vell Pla es localitza al nord del nucli històric de Guissona. Avui aquesta plaça ocupa una situació central dins l’urbanisme de la vila de Guissona. És un espai on es coneguda l’existència d’importants restes arqueològiques des d’època prehistòrica fins a l’època moderna.
La plaça del Vell Pla és el bressol de la vila de Guissona, l’existència d’una font natural en aquest espai, va permetre l’establiment d’un primer assentament prehistòric, posteriorment l’espai va ser ocupat per l’urbanisme ex novo de la ciutat romana de Iesso, i en època medieval i moderna, tot i estar fora de les muralles de la vila closa de Guissona, va tenir un paper important com espai de fires i mercats.
Per tant, la plaça del Vell Pla guarda en el seu subsòl el registre evolutiu de l’ocupació antròpica de la zona de Guissona des de la prehistòria fins l’actualitat.
a) Prehistòria
L’any 1933 amb motiu d’unes obres de canalització i ampliació de la carretera de Ponts, es va portar a terme a la plaça del Vell Pla, la primera excavació arqueològica realitzada amb un caràcter científic. L’excavació va ser realitzada per l’Institut d’Estudis Catalans sota la direcció d’en Josep Coromines.
En els darrers anys s’han realitzat altres intervencions arqueològiques en la zona de la plaça del Vell Pla, con a la casa de Cultura (1987) o a cal Trepat (1997), que han vingut a confirmar la importància arqueològica de la zona.
Segons aquestes excavacions en l’actual zona del Vell Pla en els segles VIII – VII aC es va establir un assentament humà prehistòric del bronze final-primera edat del ferro. Un poblat construït al redós d’una font natural i sobre una petita elevació del terreny que avui inclou, la plaça del Vell Pla i la Plaça de Capdevila. Aquest poblat estaria emmurallat i possiblement tindria una extensió d’unes 2 – 3 hectàrees. En alguns punts s’ha comprovat que hi ha una seqüència estratigràfica, que arriba fins a una profunditat de – 2 metres, i que ha permès documentar murs, paviments i llars de foc d’edificis habitacionals del poblat, que assenyala la presència d’una evolució urbana complexa.
b) Món Romà
En època romana, a partir del segle I aC, la zona de la plaça del Vell Pla s’incorpora a la trama urbana de la ciutat romana de Iesso. L’actual hipòtesis urbana de la ciutat romana planteja la zona del Vell Pla com un petit espai elevat, que possiblement tindria una importància destacada dins l’urbanisme romà de la ciutat.
Les intervencions realitzades fins el moment han documentat sitges o foses, reomplertes amb estrats amb materials romans, que podria correspondre a una zona comunitària de magatzem. També s’han localitzat estrat d’època romana amb cronologies del segle I ac fins el segle III dC.
c) Època medieval i moderna
La construcció de la vila closa de Guissona, a partir del segle XI, davant de la zona del Vell Pla, sembla que va comportar el rebaix del turó arqueològic del Vell Pla, aquest rebaix va comportar l’eliminació de part dels nivells arqueològics d’època romana. En època medieval es crea un espai pla per ser utilitzat com espai de fires i mercats i utilitzar la font natural com a fon de la vila, l’aspecte actual de la font de la vila correspon als segles XVIII i XIX.