La història del Museu de Guissona

La tradició museística a Guissona es remunta a mitjan segle XX, gràcies a l’interès per la història local de l’erudit guissonenc Eduard Camps i Cava. Camps, des del començament del segle XX, es va dedicar a l’estudi del passat de Guissona. El resultat d’aquest interès fou la redacció de “Les notes històriques de Guissona”, una monografia publicada, pòstumament, el 1982, i la creació d’una important col·lecció d’objectes històrics de la Plana de Guissona, que el 1952 va donar a l’Ajuntament de la vila. Així, es van convertir en la base del primer museu públic de Guissona, als baixos de la casa de la vila.

El 1983, l’exposició es va traslladar a un nou emplaçament: l’antic hospital de la vila, remodelat com a casa de cultura. La capella de l’hospital va ser ocupada pel nou museu. Seguint el fil d’un nou discurs expositiu, amb el nom “Guissona-Iesso 1983”, es van exposar les peces trobades a la vila des de final del bronze fins a l’època romana. En aquest moment, aficionats locals a l’arqueologia, també van cedir les peces que durant anys havien estat recollint a l’exposició. Aquest projecte, però, va durar poc temps, com a conseqüència de la falta d’articulació d’un organisme de gestió que sustentés la proposta, i molts dipositants van retirar els objectes que havien cedit. Per tant, l’antiga capella va mantenir la seva destinació com a museu, però sense cap discurs expositiu ni articulació museística.

El 1995 es va crear el Patronat d’Arqueologia de Guissona. Aquesta institució es proposava la remodelació del Museu, seguint un línia interpretativa museogràfica, mitjançant una gestió rigorosa i científica del patrimoni arqueològic i històric de Guissona.

“Les notes històriques de Guissona” Eduard Camps i Cava

Monografia publicada pòstumament el 1982.

Els treballs de conversió del Museu de Guissona van començar el 1997. Es tractava de la creació d’una seu que disposava d’un espai d’acollida de visitants, que a la vegada funcionava com a oficina de turisme, un espai expositiu permanent, un d’exposicions temporals, una zona de serveis tècnics i de direcció, una zona per a investigadors i consulta i una de magatzem i reserva. L’any 2000 s’inaugurà el Museu remodelat.

Una dècada després, les necessitats van canviant i també el volum de peces trobades a la ciutat romana de Iesso, la qual cosa va dur a la necessitat de construcció d’un nou museu, més modern, accessible i perfectament representatiu de l’arqueologia a Guissona i de la significació del jaciment romà de la vila.

El 2010 s’inicia el procés de rehabilitació de la planta baixa de la Fassina com a nou Museu, un espai que uneix el patrimoni arqueològic, representat amb el Museu i el Parc Arqueològic, i que de forma visual i actual permet fer un recorregut per la Iesso romana. Al Museu trobem els recursos de la Plana de Guissona que van empènyer els romans a venir a Guissona, els antecedents, els orígens i la situació, la recreació d’una casa romana representativa de la quotidianitat, una necròpolis, un audiovisual i, per acabar, una breu pinzellada de l’evolució de Guissona fins a dia d’avui.