-Parlem de les útimes excavacions que heu fet aquest mes d’agost. Què és el més important que heu trobat?
Al carrer Xaloc hem trobat cinc parets romanes que podem datar al segle II després de Crist. Al pati de la casa de Cultura n’hem trobat dues més d’amortizades (que les van enderrocar), que daten del mateix segle. Aquesta cronologia és totalment fiable, ja que al mateix lloc hem trobat monedes encunyades l’any 128 dC.
-El fet que sempre s’encarregui de les investigacions un mateix equip respon a algun motiu?
Fins l’any 1987 totes les excavacions de Guissona les havient fet arqueòlegs diferents. Això ha fet que Guissona tingui un munt d’estudis realitzats però que tots es trobin aïllats entre ells. La UAB va creure convenient que a Guissona hi hagués un personal estable que actués de fil conductor i ajuntés aquesta mena de trencaclosques format per totes les cates que s’han fet a Guissona.
-Parlem dels arqueòlegs aficionats. N’hi ha a Guissona? És bo que hi siguin?
M’agradaria classificar l’arqueòleg no professinal en dos grups: hi ha qui practica l’arqueologia purament per afició, que col·labora i informa de seguida si ha fet alguna troballa, sigui a nosaltres o sigui a l’Ajuntament. D’aques tipus d’arqueòleg aficionat a Guissona n’hi ha, i és bo que n’hi hagi. Però malauradament hi ha també “l’arqueòleg furtiu”, que és aquell que escava pel seu compte i s’emporta tot el que troba a casa, encara que, antigament, aquest tipus de persones no actuaven per interès sinó perquè desconeixen la llei. L’arqueòleg furtiu és nociu per a l’arqueologia, sobretot el que ho és a consciència.
-Ha evolucionat molt, l’arqueologia?
I tant. L’arqueologia d’abans (la de 1931, per exemple) pràcticament es limitava a catalogar les peces que hom considerava d’interès. Actualment es dóna més importància a la informació històrica i/o antrològica que hom pot treure d’unes excavacions. És a dir: la col·locació d’unes parets, per exemple, ens pot testificar la manera de viure d’una determinada generació, la manera com es va constuir una ciutat, la manera com es va destuir, etc. Cal tenir, en compte, també, els avenços tecnològics que hi ha hagut amb el pas dels anys i l’augment de sensibilització que s’ha donat envers l’arqueologia.
-Com veus el futur de l’arqueologia a Guissona? quins són els projectes de treball a partir d’ara?
M’agrada que em pregunteu això perquè tenim un pla molt ambiciós i volem que la gent de Guissona n’estigui al corrent. Fins ara tothom sap que Guissona fou una important població romana, però aquesta no es pot veure ni ensenyar perquè les excavacions sempre es tornen a tapar. El vostre poble, però, té la gran sort que molta part del poblat romà és ubicat sota terreny agrícola. De tal manera que si hom compra aquests terrenys, els excava i en fa un jardí arqueològic que es pugui visitar, Guissona es convertirà, amb una bona promoció, en un important centre turístic (penseu, per exemple, en la quantitat d’autocars i turismes que passen per aquí en direcció a Andorra). Això seria molt beneficiós per al comerç, la hosteleria i el creixement del poble en genral. De tot això se n’ha conscienciat l’administració i hi està donant una forta empenta. Concretament, la Diputació de Lleida ha projectat molt a curt termini l’adquisició de terrenys agrícoles amb valor arqueològic per tirar endavant aquest pla. La nostra feina en un futur no molt llunyà serà, doncs, la de fer realitat aquest jardí arqueològic.
– Vol afegir alguna cosa més, per acabar?
Jo voldria insistir en la idea que quan la gent de Guissona vegi un arqueòleg no s’espanti, com abans solia passar, sinó que pensi que l’arqueòleg constribueix al desenvolupament de la vila, a la seva valoració. En definitiva, hem d’aconseguir que l’arqueòleg sigui un personatge quotidià a Guissona i que la gent s’interssi de veritat per aquest tresor arqueològic que fins al moment és desaprofitat.
Autor de l’entrevista: Josep M. Grau Pujol