3D, el nou aliat del Museu de Guissona

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

NOTÍCIES

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

Laura Puig

Museu de Guissona

24 d’agost de 2021

Un dels punts més destacats del nostre pla estratègic comunicatiu per aquest 2021 era introduir-nos en l’esfera de la digitalització 3D. Entrar, a poc a poc, en el món dels models tridimensionals ho considerem una eina clau dins del desenvolupament tecnològic i comunicatiu del Museu per una banda, i per altra suposa un bon mitjà de suport a la restauració i conservació, la documentació, la investigació i, evidentment, la difusió.

Des del Museu de Guissona des de ja fa uns anys, disposem d’alguns models gràcies al programa Giravolt, un projecte de digitalització 3D del patrimoni català impulsat per la Generalitat de Catalunya i per les iniciatives privades de Calidos i Pau de Soto. Gràcies a aquestes contribucions, comptem amb representacions en tres dimensions d’algunes de les peces més destacades del Museu, però també del Parc Arqueològic

Des d’aquest punt, es va decidir fer un pas endavant i apostar plenament per aquesta via, com una pota més dins de l’àrea de comunicació. Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu i de Iesso i a la vegada disposar d’un actiu més a la plantilla. De fet, la persona seleccionada és precisament qui us escriu.

Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu

Vaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.

Contingut no disponible.
Si us plau, permetre galetes fent clic a D'acord al banner

Mosaic IESSO by Josep Giribet / calidos.cat on Sketchfab

Amb aquesta nova manera de crear contingut i aconseguir interactuar amb els públics, creiem que el Museu de Guissona farà un pas endavant. De fet, en general la digitalització és una tendència creixent als museus, una gran plataforma tecnològica que ajuda a donVaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.ar forma a les experiències dels usuaris, de viure els museus d’una altra manera, d’evolucionar cap a un futur on hi volem ser.

Els museus ja no només s’experimenten a través de la ubicació física en la pròpia institució. S’han sumat a l’evolució tecnològica i gràcies a revolucionaris avenços digitals donen ingredients als consumidors per viure’ls des de casa, des de la feina o des del carrer.

És aquí on volem ser, iniciar projectes per digitalitzar la nostra col·lecció i les restes de Iesso, per allotjar-les en línia i així arribar fàcilment a tothom. A banda d’això, sol hi veiem beneficis clars en l’impuls de la digitalització. Per exemple, impulsant la investigació dels nostres recursos. El fet de posar peces a disposició d’investigadors és un recurs molt valuós. És gairebé tenir l’original a les mans, una oportunitat per generar aproximacions noves, detallades i precises sense perjudici dels originals.

Un altre avantatge de la digitalització en els museus és l’accessibilitat. Hi ha moltes persones interessades en l’arqueologia, però potser no tenen els mitjans per viatjar i gaudir-la in situ. Ara tindrem accés a còpies d’alta resolució d’objectes antics de Iesso per ser visualitzats en línia i experimentar-los amb tranquil·litat i atenció.

També suposa un recurs de gran valor per fer seguiment dels nostres béns i detectar possibles anomalies, que restauradors o conservadors podran detectar d’una altra manera. A banda, de la ja esmentada força comunicativa com a recurs de difusió.

Per tant, així estem. Establint els coneixements adquirits, per començar a aplicar-los i realitzar digitalitzacions de Iesso per ampliar la nostra visibilitat i avançar cap al futur.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Diari de campanya 8 Núria Romaní

Diari de campanya 8 Núria Romaní

NOTÍCIES

Final d’excavació, zona cardo 2

Núria Romaní

11 d’agost de 2021

Ja fa uns dies que vam tancar l’excavació i és moment de recapitular i reflexionar sobre els resultats i sensacions d’aquesta nova campanya, que ens ha portat, entre les moltes altres coses que heu anat seguint aquests dies, l’obertura d’un nou (?) sector d’excavació. I poso aquest ‘nou’ amb interrogant perquè, en realitat, és tornar a un vell conegut, un retorn als orígens, almenys pel que a mi respecta: el cardo minor de Iesso és on vaig iniciar-me com a arqueòloga ara fa 20 anys, llavors estudiant d’història a la UAB, i on torno aquest 2021 formant noves futures generacions arqueòlegs, en aquell mateix indret que tants maldecaps i alegries em va portar durant els meus primers anys dins del món de la recerca. Hi torno amb ganes i amb il·lusió, a l’expectativa del que ens depararà aquesta nova etapa que s’enceta en un punt tant interessant de l’urbanisme de la ciutat romana: el primer encreuament de dos carrers, d’un cardo i un decumanus, que excavem a Guissona.

Iniciar un sector de nou sempre genera sentiments oposats: és refrescant i excitant però alhora pot ser també complex i tediós. És començar de nou, sense pautes i sense xarxa, sense estratigrafia coneguda que et guiï el camí però també amb moltes sorpreses insospitades esperant a ser descobertes. Així podem descriure la campanya d’enguany al carrer, unes setmanes durant les que, amb paciència i molt d’esforç per part de l’equip d’arqueòlogues i arqueòlegs del cardo (mil gràcies a totes i a tots i enhorabona per la feina feta!) s’han anat retirant les traces de l’activitat contemporània que encara teníem sobre l’estratigrafia romana i s’ha començat a descobrir l’aspecte dels carrers de l’antiga Iesso. Hem localitzat també aquestes empremtes d’un passat recent però ja una mica llunyà, d’ara fa 40 o 50 anys, quan el Parc Arqueològic estava ocupat per camps de conreu i patis del darrere de cases de famílies guissonenques: les deixalles abocades al costat del camí, el gos mascota enterrat a prop de casa, l’urpa de l’arada que es clava terra endins i esgarrapa la façana del carrer romà…

Un cop descobertes totes les evidències d’aquest passat més proper, ens apareixen els dos carrers romans que s’entrecreuen en perfecta perpendicularitat: el cardo que ja coneixíem i un nou decumanus, de gairebé 6 m i amb dues façanes potents, pavimentat, com ja estem acostumats a Iesso, amb graves i còdols ben compactats, arrodonits i afinats pel pas constant dels carros d’ara fa gairebé 2000 anys. De moment, sembla que se’ns defineix bé una vorera adossada a la seva façana sud, potser porticada, tal i com semblen indicar-nos dos grans basaments fets de maçoneria de petites pedres i argila, que segurament van utilitzar-se per sustentar dues columnes o pilars d’un porxo. També ens apareix una estructura misteriosa, rectangular, coberta per l’última pavimentació i gairebé a tocar a la façana nord d’aquest mateix carrer… Tenim hipòtesis que, de moment, deixarem a l’aire, esperant que amb les properes campanyes, a poc a poc, la terra ens reveli els secrets que amaga. I m’acomiado així, amb una frase que expressa una de les primeres lliçons que aprenem com a arqueòlegs: la paciència és la mare de la ciència!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close