Amb el començament de l’any 2019 vam emprendre un nou repte: “El Fòrum”, una plaça on exposar les nostres taques i inquietuds i on animem els nostres lectors a exposar les seves idees o a seguir debatent les nostres propostes. Aquests sis mesos ens han permès plantejar diverses qüestions. Vam començar el nostre camí preguntant-nos per què iniciàvem un blog? (Laura Puig). Des de llavors ens hem endinsat en els racons ocults del món de la conservació i també de l’arqueologia per conèixer què és això del gàrum (Josep Ros). El mes de març el vam dedicar especialment a la dona “Les dones passen (i es queden) al museu” (Laura Puig), Al maig, ens vam centrar en la celebració de la festa dels museus: “El dia internacional dels museus. Aposta per la Socialització” (David Castellana)… I amb aquesta varietat de temes hem arribat a dia d’avui. Fins ara, el blog ens ha permès gaudir i ens ha animat, encara més, a assaborir el nostre patrimoni des de diferents punts de vista.

Però avui parlarem d’un tema tan complex com és el d’apropar el visitant al patrimoni i fer-lo gaudir tant com nosaltres mateixos quan expliquem el llegat i la història local. El que pretén el guia, en definitiva, és utilitzar una sèrie de claus o codis comuns amb els visitants per fer-los connectar amb el patrimoni i l’entorn per tal que puguin sentir, entendre i viure profundament la visita. Els guiatges van molt més enllà de la simple transmissió del saber i dels coneixements. Cal recordar que un dels principals objectius perseguits és intentar provocar en el visitant una sèrie de percepcions que el duguin a experimentar noves sensacions.
Un guia local interpreta cada lloc perquè el visitant el comprengui. Viu i sent la seva terra i és capaç de transmetre els seus valors així com el caràcter dels seus habitants. Té la capacitat de diversificar la seva visita combinant explicacions històriques, artístiques, narrant anècdotes, costums, tradicions… A més, es responsabilitza d’informar i a la vegada d’actuar d’acord a les necessitats o característiques del monument o el Museu per tal de garantir la conservació del patrimoni.

Els Museus ubicats en nuclis importants de població poden arribar més fàcilment als visitants de fora la pròpia ciutat, ens aquests casos, el transport públic facilita en gran mesura l’apropament. Però en el nostre cas, per al viatger resulta força més complex. Ens trobem allunyats de les grans rutes turístiques i per tant, venir a visitar-nos és ben bé una excursió preparada. En aquest sentit, un dels mitjans dels quals disposem per generar interès és la gestió del públic digital. Entenem que la tasca del community manager és una porta a per al visitant telemàtic. Una pàgina web atractiva, una gestió eficient de les xarxes socials… són un recurs inestimable per generar un interès de cara a visitar l’espai. De res servirà tota la feina de tanta i tanta gent que trobem al darrere si no podem transmetre el missatge. En moltes ocasions aquests turistes arriben a Guissona sabent perfectament que hi trobaran. O bé ens han conegut mitjançant les xarxes socials o bé perquè han sentit parlar del Parc Arqueològic de Guissona.

“…un dels principals objectius perseguits és intentar provocar en el visitant una sèrie de percepcions que el duguin a experimentar noves sensacions”

Les visites guiades són la forma que tenim de transmetre al visitant el llegat del qual disposem. És una tasca de gran responsabilitat encara que no ho sembli doncs serà el que explicaran als seus familiars i coneguts i farà que el boca-orella funcioni. El guia no és ningú sense l’engranatge que es troba al seu darrera. Perquè un visitant d’un jaciment arqueològic pugui gaudir de l’experiència, cal que, prèviament, un arqueòleg l’hagi desxifrat mitjançant una excavació arqueològica sistemàtica i que un intèrpret hagi convertit l’informe de l’arqueòleg en un discurs susceptible de ser entès i, per tant, gaudit pel públic. Unes bones vitrines, una llum adequada, una ambientació acurada,., no és res si no podem captar l’atenció de l’oient i transmetre el missatge que volem donar.

Les noves tendències del guiatge obren a altres formes d’arribar als usuaris. El visitant deixa de ser un simple receptor i la seva participació activa esdevé cabdal per a la construcció del museu, el museu de tots. Amb aquesta vocació i de manera literal, el Dia Internacional dels Museus vam començar el procés de convertir el parc Arqueològic en un autèntic parc. Vam fer una plantada participativa de plantes aromàtiques autòctones per tenyir-lo de verd.

Els primers dissabtes de mes una experiència sensorial ens permet despertar els sentits i canviar la percepció del museu, amb olors, músiques, textures i ens permet fer un repàs sobre la vida quotidiana dels antics habitants de Iesso.

L’apropament als més petits i petites és una tasca molt important, per aquest motiu presentem la descoberta del museu com si d’una aventura es tractés. A través del joc a l’antiga Iesso, l’alimentació o la ceràmica aproximem el Museu als infants perquè siguin ells mateixos els qui descobreixin la vida quotidiana i com les criatures d’aquella època no eren tan diferents d’ells i elles. I els més grandets mitjançant gimcanes i activitats lúdiques poden conèixer el racons i raconets del nostre llegat i a la vegada gaudir de la història.

Guissona encara que no ho creiem és una de les població amb un volum de turisme industrial altíssim. L’empresa Bon Àrea rep diàriament un mínim de dos autocars que coneixen de primera mà la corporació i les seves instal·lacions. D’aquestes visites algunes arriben al Museu. Generalment, en baixar de l’autocar i abans de començar la visita, les úniques idees que tenen de Guissona són la presència de l’antiga cooperativa i la possibilitat de menjar al bufet Bon Àrea. En molts casos no creuen que hi hagi res més a visitar. Malgrat tot, la meva rebuda sempre és la mateixa: Benvinguts a Guissona, en aquest moment ens trobem a l’antiga Ciutat de Iesso, fundada pels romans al segle I abans de Crist. Aquesta visita ens portarà a viatjar al llarg de dos mil anys d’història.

Quan fem la visita al nucli històric, després de l’explicació d’introducció sobre el món roma ens dirigim als safareigs. A partir d’aquí anem desgranat curiositats com l’espai de les noies guapes, les divers fonts… entrem al nucli històric pel Portal de l’Àngel, seguim fins a la plaça de Pere Fages, sense oblidar l’antic nom de la plaça del Costell. Al cap de poc arribem a la plaça Major i es comencen a sentir expressions com “No imaginava que Guissona tenia tantes coses”. Per al final deixem el “bombonet”, l’església i el retaule de la Verge del Claustre, en aquest punt, molts visitants s’obliden de la fàbrica i el bufet. I com a colofó, per acabar d’arrodonir el recorregut, la visita acaba al Museu per deixar bocabadats i sorpresos a la major part dels turistes. En qualsevol cas, en molts casos aconseguim que els visitants marxin de la nostra vila sorpresos, amb un bon regust de boca i elogiant l’experiència viscuda. Les experiències positives envers la nostra vila són el nostre principal objectiu i a la vegada, la millor forma de promoció. Es el visitant satisfet qui comença la roda del boca orella.

En cadascuna de les visites, gustosament, posem de manifest que Guissona és més que una fàbrica. La nostra vila és un ventall de colors que va canviant amb el pas de les estacions: ocre a la tardor, marró i algunes vegades blanc a l’hivern, verd a la primavera i daurat a l’estiu. Guissona és l’aigua i la frescor de les seves fonts. Calor i fred extrem. Però sobretot és Història viva.