Malgrat tot plegat vam actuar amb tossuderia i vam optar per tirar endavant la celebració tal i com la teníem prevista. Considerem fermament que va ser un èxit. Provablement el número de participants a la iniciativa va ser menor per culpa del temps, però tot i així, estem contents. En contra tot pronòstic la festa de Colors va anar d’allò més bé (moltes felicitats al Pla Educatiu de Guissona) sense que això ens afectés directament. Amb la col·laboració d’un jove voluntariós i afí al Museu vam cobrir la nostra presència a Tarraco Viva (gràcies Guillem). I el centenar d’assistents que van prendre part de les activitats de tarda i nit es van mostrar tant tossuts com nosaltres i van enfrontar-se al temps per donar suport a la iniciativa. En referència a les samarretes, l’últim gran escull al que feia referència inicialment, puc anunciar que per fi les tenim aquí. Així doncs, aprofito l’espai de comunicació que suposa el fòrum per avisar en primícia de què repartirem les samarretes gratuïtament a tots els assistents al DIM 2019 durant el cap de setmana de l’6 i 7 de juliol. A més, aquells dies tindreu l’oportunitat de gaudir de les visites sensorials que des del maig s’ofereixen al museu durant el primer cap de setmana de mes.
I a grans mals, grans remeis. La mateixa samarreta serà usada en la campanya de GuissonaMés d’enguany, d’aquesta manera donarem vida a l’excedent de peces rebut en unes talles concretes en la primera comanda. La diferència serà que els participants de la iniciativa en disposaran gratuïtament, la resta d’interessat la podran adquirir per un preu de 5€ a la botiga del Museu.
A l’hora de fer valoracions cal no perdre’s en un positivisme extrem. És a dir, cal alegrar-se dels resultats però també cal ser crític. Per una banda, a partir de les 17:00 hores començava a arribar gent al Museu quan l’activitat no estava prevista fins les 18:00. Tal i com estaven les coses, aquesta anticipació ens va permetre respirar alleujats. Però més encara, veure com la gent venia totalment disposada a arromangar-se per embellir el Parc Arqueològic va ser motiu d’una profunda emoció. Fins i tot, un grup de senyores portaven plantes de casa (moltes gràcies! Això sí que ens anima a seguir!). Però com he dit abans hem de ser crítics i, per tant, no podem oblidar els punts on vàrem fallar. El discurs general de la celebració pretenia ser inclusiu i integrador però malgrat tot hi vam notar l’absència notòria dels guissonencs i guissonenques vinguts de d’altres punts del món. Per tant, i de cara a futures actuacions, caldrà que ens esforcem no només per captar l’atenció dels i les habitants de la vila de tota la vida sinó també d’aquells i aquelles que ho són d’uns anys cap aquí. Seguirem treballant.
A banda de valorar el funcionament general de la jornada volia aprofitar aquestes línies per entrar en el fons de la qüestió. La voluntat de plantar, anava lligada amb la cerca de la implicació real, fins i tot física, de la població amb el Museu-Parc Arqueològic. Així mateix, la idea de repartir samarretes s’havia de vincular amb la visió de què la nostra herència té un sentit identitari. Així, les samarretes podrien ser considerades com una representació d’aquesta herència i un símbol d’orgull i arrelament guissonenc. Però en qualsevol cas, deixant de banda els simbolismes, per a nosaltres, per planificar el futur i per conèixer l’estat de la qüestió sobre la percepció del Museu en l`àmbit local, la part més rellevant era la recollida d’impressions amb la iniciativa de les flors de les opinions. Segons el plantejament inicial, la recollida de sensacions s’havia de fer en tres categories: suggeriments, queixes i somnis. Val a dir, que un cop processades totes les respostes en molts casos resulta difícil discriminar en quina categoria cal posar les aportacions recollides.
