Hem viscut un procés viral?

Hem viscut un procés viral?

XARXES SOCIALS, VIRAL

Hem viscut un procés viral?

Laura Puig

3 d’agost de 2019

Fa unes setmanes, concretament durant el Curs d’arqueologia “Ciutat romana de Iesso” d’enguany, els arqueòlegs van posar al descobert dues tègules de ceràmica, en les quals hi havien impreses dues petjades peculiars. En la primera, la petjada d’un animal, molt possiblement d’un gos; i en la segona, els dos petits peus, parcialment sobreposats, d’un infant d’entre 12 i 15 mesos. Tant una com l’altra van cridar l’atenció dels arqueòlegs, estudiants i aficionats a l’arqueologia, però especialment va ser la teula del nen o nena la que va despertar més interès per a tothom.

Arran de la publicació d’aquesta curiosa troballa a les nostres xarxes socials (Instagram primer, Twitter després i Facebook l’endemà), el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.

Els protagonistes de la troballa

Foto: Laura Puig

De fet, si es considera que una imatge es fa viral quan assoleix un gran nombre de visualitzacions en un període curt de temps i provoca que moltes persones la comparteixin o enviïn i així es propagui com un virus; i a més, desperta algun tipus d’emoció i aquell que la veu s’hi pot veure reconegut, perquè el que s’hi explica li agradaria que li succeís en primera persona; doncs creiem fermament que hem viscut una circumstància així i que gairebé compleix tots els ingredients per afirmar que els peus de la nostra criatura s’han fet virals.

En el nostre cas, la repercussió de la imatge de la teula ens ha vingut de nou. Abans de penjar la foto a l’Instagram, desconeixíem que tindria tant ressò, per tant, hem viscut un procés de forma no conscient i casual que ens ha comportat alguns canvis i motivacions dels nostres seguidors que fins llavors no havíem viscut. De forma “low cost” hem augmentat l’engagement i la implicació de l’usuari amb el nostre Museu, i això, tot i que ens fa formular algunes qüestions com la necessitat o no d’entrar en aquest tipus de “publicitat” des d’un museu, ens ha ajudat a augmentar la nostra presència de forma controlada i a partir d’una imatge de qualitat i escollida.

“…el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.”

Twitter, en primer lloc, i Instagram i Facebook, per aquest ordre, després, és on més soroll ha fet la fotografia. Creiem que, a més, en aquest cas, ha estat molt positiu que la imatge, i per conseqüència la informació, ha arribat majoritàriament a usuaris que formen part del nostre target, i no arreu, fet que encara li donem més valor.

Amb aquesta acció, no buscada, hem aconseguit, en primer lloc, que moltes persones hagin vist una teula amb dos petits peus estampats; per tant possiblement hem despertat l’empatia i la imaginació per obtenir respostes sobre el que significa; en segon lloc, que molts altres usuaris s’hagin interessat per la història que hi ha darrere la foto i així hem aconseguit colar l’antiguitat romana en la quotidianitat d’un gran nombre de persones; en tercer lloc, que un altre grup d’usuaris s’hagin interessat un xic més, hi hagin descobert – si no ho havien fet abans – que existia una important ciutat romana a l’interior de l’actual Catalunya que avui és un jaciment viu i en constant creixement-, i en últim lloc, hi ha aquell grup, que han decidit quedar-se amb nosaltres – començant-nos a seguir a les xarxes socials, per exemple – o venint-nos a veure per així veure la peça en directe i contextualitzar-la dins de la vella Iesso.

Per tant, afirmem que hem aconseguit allò que busquem en l’ús diari de les nostres xarxes – tot i que no buscat en aquest cas, insistim -: projectar el Museu i el jaciment cap a fora, mitjançant el món digital de comunicació. Donant al públic d’Internet aquella informació que li cridi l’atenció, l’aproximi a una realitat diferent i a la vegada l’inviti a empatitzar o fins i tot emocionar, aconseguint (i així ha estat) el nostre principal objectiu, escampar arreu Iesso, Guissona i el món romà arreu. No solament esperant que aquestes persones ens vinguin a visitar, sinó que ens conformem, simplement, en què aquests usuaris coneguin un xic la ciutat de Iesso i en puguin parlar.

Com que no tenim la fórmula màgica per repetir aquest fenomen, esperem i demanem als déus romans que, més aviat que tard, ens tornin a oferir quelcom sorprenent del subsòl de Iesso perquè us ho puguem mostrar i que la seva originalitat, impacte i/o bellesa faci que tots, considereu que val la pena compartir-ho i així la comunicació s’ampliï com una teranyina, o no…

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

La nostra participació en la Museumweek 2019

La nostra participació en la Museumweek 2019

BLOG

La nostra participació en la Museumweek 2019

Laura Puig

5 de juny de 2019

Hem volgut esperar uns dies per fer una valoració pública de la nostra participació en la #Museumweek d’enguany, per així deixar reposar les idees i sensacions després de la intensa setmana que vàrem viure, amb l’afegit, aquest any, de la coincidència amb el Dia Internacional dels Museus (i la Nit).

Volem, en aquesta ocasió, aportar el nostre punt de visita, basat en l’experiència comparativa d’anys anteriors (ja és el tercer que hi participem de forma activa) i en el procés d’adaptació amb les novetats d’enguany, que en el nostre cas, sí que han influït en el desenvolupament de l’activitat.

La Museumweek 2019 s’ha celebrat durant la setmana del 13 al 19 de maig, durant els set dies, l’organització (www.museum-week.org) va proposar set hashtags diferents, un per cada dia, i un de comú encaminat a destacar el paper de les dones en la cultura #womeninculture.

Imatge penjada el dia que el hasthag proposat era #PlayMW

Laura Puig

Aquesta ha estat una novetat respecte a les anteriors ocasions. L’etiqueta referent a les dones en la cultura ha contribuït a donar més pes a aquesta reivindicació i no limitar-la solament a 24 hores. La idea era compartir, de forma unànime, per Twitter principalment, dones anònimes i dones amb noms i cognoms que han tingut pes en el desenvolupament cultural local o general, tant en el passat, el present i el futur. A la vegada, ha estat interessant vincular els temes proposats cada dia amb les dones i així, per tant, reforçar la nostra coneguda posició respecte al feminisme i l’òrbita femenina des d’on ens hem instal·lat, de forma ferma, des de fa uns mesos.

Vam aprofitar aquesta ocasió, per recuperar les dues accions gràfiques que vam realitzar el passat mes de març, per fer-ne una presentació “mundial”, que en aquella ocasió ens vam reservar. Les deu dones que actualment formen l’entorn femení de Iesso, van ser les primeres que vam mostrar per reivindicar el seu paper i tasca; i posteriorment va ser el torn de les veïnes de Guissona que, cadascuna des d’un paper diferent, però a la vegada comú, ens van explicar la seva experiència personal. Un altre dels missatges que vam voler compartir, va ser relacionat amb l’antiguitat romana. Vam seccionar el paper femení, en aquella època – la dona esposa, la dona mare, la dona esclava -, i de forma breu vam presentar-ne píndoles que les definien, il·lustrades amb fotografies actuals corresponents al Mercat Romà. També vam voler valorar els noms propis femenins de la vella Iesso que ens han arribat. Són pocs, però tots ens expliquen quelcom. I per acabar, no ens vam oblidar del paper de les dones, un cop s’organitzen i s’associen, com és el cas de les Nèvia a Guissona. Va ser, el dia més productiu dels set. L’energia restava intacta i les sinergies que durant la jornada es van produir amb la resta de museus i seguidors va ser excel·lent.

Fins a 40 tuits vam generar, 63 retuits vam rebre (entre d’altres dels organitzadors) i 9 seguidors vam guanyar, un inici rodó que va ser difícil de repetir.

“Fins a 40 tuits vam generar el primer dia, 63 retuits vam rebre (entre d’altres dels organitzadors) i 9 seguidors vam guanyar, un inici rodó que va ser difícil de repetir.”

Des del Museu de Guissona, l’objectiu principal que ens vam marcar des del moment que decidim participar en la Museumweek és no quedar-nos al marge i participar en un esdeveniment mundial pensat i creat exclusivament pels Museus i espais arqueològics. Fins a 6000 hi ha participat aquest any. Sent-hi volem guanyar visibilitat, obrir-nos a l’àmbit internacional, augmentar l’interès dels visitants, escoltar al públic, enriquir les nostres bases de dades i sobretot ser un altaveu per defensar i reforçar els nostres valors; per aquests motius, tot i ser una acció que encabim dins de l’àrea de comunicació, intentem implicar a tot el personal que configura el Museu. Cadascú des del seu àmbit pot aportar una visió diferent i unes idees úniques per crear el millor contingut per a l’hora de compartir-lo.
La resta de dies de la Museumweek vam mantenir un nivell de participació molt per sobre a la resta de l’any, tot i això un xic inferior al primer dia. Cal tenir en compte, que la coincidència amb el Dia Internacional dels Museus, i per conseqüència amb la Nit, ha implicat una sobresaturació de feina en pocs dies que ha impedit una dedicació més intensa a aquesta activitat. En les converses que hem mantingut amb altres museus, hem coincidit amb aquest aspecte; aquest canvi de data – anteriorment es feia al mes d’abril – no ha beneficiat a la participació, tot i que s’entén que una acció tan important com aquesta s’ubiqui temporalment de forma propera amb el DIM.

Tot i això, les mitjanes de la setmana s’han elevat a 4900 impressions (el nombre de vegades que el contingut s’ha vist per dia), 27 retuits del nostre contingut i 66 m’agrada diaris. Unes dades que ens fan estar contents i amb ganes de continuar apostant per aquest tipus de comunicació, veient-la com una aliada que ens ajuda a connectar de forma més propera el Museu amb els continguts, aquests amb les experiències i aquestes amb el públic. Una correlació que tenim clara i que hi continuarem creient. 

Un altre punt en contra que volem destacar, ha estat la no aportació, per part de l’organització, de les valoracions o resultats estadístics de la participació individual i global dels Museus. Anteriorment, Museumweek habilitava un espai web on, de forma contínua, hi havia informació actualitzada i segmentada per països de la participació de tots els museus dins de l’acció a escala mundial. Aquesta informació era molt vàlida, ja que permetia saber, en temps real, si la direcció comunicativa escollida era la correcta, o per contra, calia replantejar-nos l’estratègia creada durant aquell dia. Enguany aquesta informació no ha existit. Creiem que era molt important disposar d’aquestes mètriques per així conèixer l’assoliment dels nostres objectius i l’acceptació immediata de la nostra aportació i perquè no dir-ho, la petita i sana competència que naixia per millorar el posicionament i la reputació del Museu dins de la xarxa. Per tant, esperem que en pròximes edicions es recuperi aquest servei.

Per concloure, des del Museu de Guissona continuarem participant i apostant de forma ferma per la Museumweek, tenim molt clar que és una oportunitat única per apropar-nos i posicionar-nos més i de forma més ràpida dins del mateix sector, però a la vegada no podem deixar d’expressar que l’edició d’enguany ens ha decebut un xic i que esperem que de cara el 2020 torni a omplir les nostres expectatives.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

La comunicació digital i el Museu de Guissona

La comunicació digital i el Museu de Guissona

XARXES SOCIALS, COMUNICACIÓ

La comunicació digital i el Museu de Guissona

Laura Puig

20 d’abril de 2019

El Museu de Guissona forma part dels anomenats “museus petits”. Som un d’aquells museus locals, amb una vocació clara per apropar la cultura al territori més proper i convertir-nos en un agent integrador de la societat en la qual estem situats. A la vegada també trampegem amb les mancances de recursos propis d’una institució com la nostra, que ens obliguen a reinventar-nos, treballar en xarxa i aprofitar tots els recursos que tenim a l’abast per situar-nos en l’imaginari col·lectiu  – proper i també més extens-  i treballar per convertir-nos en un espai arqueològic de referència.

Per aquest motiu, a banda de vetllar per una bona atenció al visitant, una qualitat de les visites guiades òptima i una oferta pedagògica adaptativa i idònia, des de fa molts anys apostem per la comunicació digital com una forma més per apropar-nos a la comunitat.

Som a Facebook des del desembre del 2009, a Twitter des de l’abril de 2011 i a Instagram des del mes de novembre de 2012 i l’experiència digital del Museu de Guissona ha anat evolucionant en els últims anys, igual com ho ha fet la societat respecte les noves tecnologies i formes d’utilitzar-les. Hem passat a utilitzar les xarxes socials “sol per ser-hi” i per ser un taulell d’anuncis, a entendre-les com una extensió comunicativa del Museu, un espai per reforçar la reputació de la institució i una oportunitat per crear comunitats afins, fidels i potencials.

En aquest post no parlarem de cap xarxa social en concret – esperem fer-ho en articles posteriors – farem referències en general, però entenem que són espais (facebook, twitter i Instagram) que tot i requerir continguts diferents, segons el tipus de públic que hem analitzat que ens segueix, tenen un denominador comú: la interacció com a base, per assolir els diferents objectius, mitjançant una bona planificació i una correcta estratègia.

La comunicació digital és cosa de tots.

Volem que l’usuari interactuï amb nosaltres. No solament quan trepitja Iesso i observa les peces del segle I des de 40 centímetres de distància, sinó també abans d’arribar al Museu i després quan torna a casa un cop ha conegut les singularitats de la ciutat romana de Ponent. Per això, treballem la comunicació des de tots els àmbits del Museu, perquè l’entenem com quelcom integral; igual que quan fem una visita guiada som en aquell moment la imatge i veu del Museu, quan comuniquem a través de les xarxes som la veu del Museu. Per tant, ser-hi obliga a fer-ne un ús responsable, rigorós i acord amb la línia – definida prèviament – que volem transmetre.

Que cadascú des de la seva posició dins del Museu (director, conservador, guia, etc.) integri la comunicació digital com quelcom que també l’afecta i l’importa i no creure que és una tasca que únicament li pertoca al responsable de comunicació o community manager és una de les comeses que treballem periòdicament al Museu de Guissona. Les reunions setmanals de totes les àrees del museu constitueixen un excel·lent punt de partida, ja que la comunicació interna és clau per fer una bona comunicació externa i així, gairebé de forma natural, integrar la comunicació en tots els àmbits i persones del Museu.

Quan tothom té integrada quina és la veu del Museu, la feina d’utilitzar les xarxes per crear o consolidar la seva imatge, sorgeix de forma més fàcil. Des de Guissona emprem una forma propera, a la vegada que rigorosa, acord amb la nostra missió. Des de l’inici, hem tingut molt clar que érem nosaltres qui volíem construir-nos la nostra reputació a les xarxes socials, i que no fer-ho o descuidar-ho, implicava la possibilitat que fossin els altres qui ho fessin i que el resultat no ens agrades. Per això, fa tant temps que vetllem per interactuar i buscar l’opinió dels usuaris, estiguin interessats o no a visitar-nos en un futur, donar-los resposta i adaptar-nos als seus interessos.  Volem que aquells que no senten motivació per venir a visitar el Museu i el Parc, puguin fer-ho de forma virtual; i així, fer arribar el patrimoni arqueològic a totes les capes de la societat. Aquest també el considerem el nostre públic i és, en bona part, per aquest seguidors per qui apostem per la comunicació digital.

“Des de l’inici, hem tingut molt clar que érem nosaltres qui volíem construir-nos la nostra reputació a les xarxes socials, i que no fer-ho o descuidar-ho, implicava la possibilitat que fossin els altres qui ho fessin i que el resultat no ens agrades”

D’on partim i cap on anem

Partim d’un propòsit, que es repeteix arreu: “Som un espai viu d’aprenentatge, integració i progrés sobre restes romanes de Lleida. “Estem vius”, perquè el Parc Arqueològic de l’antiga Iesso està en constant evolució, estudi i creixement; “oferim aprenentatge”, per escolars, però també per tot aquell qui vulgui deixar-se atrapar pel magnetisme d’una ciutat romana; “integrem”, perquè ho fem com ho feien els iessonencs i iessonenques des de la seva fundació fins avui a la multicultural Guissona i “apostem pel progrés” i ho fem posicionant-nos en allò que creiem més just i necessari pel progrés de la societat – feminisme, sostenibilitat, accessibilitat, proximitat i compromís amb la història, l’arqueologia i el patrimoni i la seva recerca, conservació i difusió –.

És a partir d’aquest punt, on la nostra comunicació avança en la mateixa línia, com a reforç i altaveu de la missió que la societat, i nosaltres mateixos, ens hem encomanat. Ho fem senzillament i amb un  gran compromís amb el rigor, però no per això deslligant-nos de la proximitat, la curiositat i la transmissió, a voltes, més simple i petita, però que contribueix a fonamentar el coneixement i l’estima del llegat de Iesso des de la base. Pensem que una petita rajoleta que decorava el paviment de la fase més remota de les termes de Iesso, ens pot explicar tantes històries com la informació més complexa de l’urbanisme de la ciutat. Aquí rau la importància de la nostra comunicació –storytelling-, picar curiositats a tot aquell que ho desconeix o ajudar a recordar a aquell que està més avesat a l’arqueologia i la història.

 

Ens els pròxims posts us parlaré del que fem i busquem en cadascuna de les xarxes socials on hi tenim presència, mentrestant, per si no ens seguiu us deixo aquí els enllaços a cadascuna perquè, vosaltres a partir d’avui, pugueu entrar a formar part de la nostra comunitat que tant ens alimenta i ens ajuda a créixer.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Hi neixen com bolets i no són obra de follets

Hi neixen com bolets i no són obra de follets

RECORDS

Hi neixen com bolets i no són obra de follets

ELS REMERS DEL PASSARELL

Extret de la Revista Issauna

Any – 9 / núm. 88 / Gener 1986 / Pàgines 10-11

Ens referim als cartells que apareixen en algunes façanes la matinada del dia de Reis. Es tracta d’una tradició molt arrelada a la nostra vila, que no tenim referencia que es faci en cap lloc més.

Aquesta tradició s’ha mantingut, i ha augmentat, malgrat tota mena de dificultats, per exemple les persecucions del “sereno” o la Guàrdia  Civil, o també les nits en vetlla (vigilant darrera els porticons)  per part d’algun familiar de la interessada objecte d’escarni.

També s’ha superat problemes diguem-ne logístics, tàctics o d’intendència. El material bàsic consisteix en paper, retolador o similar, cola, galleda, brotxa o escombra i, sobretot, l’escala, que és cedida, en la majoria dels casos, molt gentilment (encara que sense saber-ho) per algun constructor que se l’ha deixada sense tancar en alguna obra.

Tampoc no han desanimat l’intrèpid jovent de la nostra vila les dificultats pròpies de l’hora i el temps en què es duu a terme tan singular tasca: a les fosques (però no lligats), dalt d’una escala (amb evidents símptomes d’inestabilitat)  i amb un fred que pela. L’any passat per exemple (recordeu la nevada) amb el temps de pujar l’escala ja se t’havia gelat la cola.

Naturalment, tampoc no han desanimat les males cares de l’endemà, les bronques i, algun any, les pinyes. Enguany ha aparegut una nova modalitat dissuasòria:la  remullada a les basses de la font.

Sembla que la cosa va començar simplement fent “passar Reis” a  l’estimada o d’altres noies de la colla, dipositant-li un obsequi al balcó que ben aviat seria acompanyat pel verset laudatori  (i sens dubte gens imparcial).

Cartells de Reis 2017

Fotografia: Diari Segre

Sembla ser, i si no ho és ens perdonareu perquè encara havíem de néixer, que l’obsequi  i/o els vers passà a tenir ben aviat un caràcter més humorístic. Les flors de jardí deixaren pas a les verdures de l’hort (segons la llei d’evolució: flor, col i flor, col). El vers pren un caràcter mes satíric, provocatiu, verd (ja hem dit que la verdura té una important tradició), de vegades tirant a ofensiu… Normalment fa referència a algun fet, circumstància, característica… del cos, cap o sobretot, cor de la interessada.

Durant anys s’han anat alternant les colles de nois que penjaven cartells (sempre s’ha dit “penjar”, encara que la majoria s’enganxin). Això comportava que també s’anessin canviant les noies que en rebien.

La verdura ha tingut temporades bones i dolentes, però sembla que finalment s’ha perdut bastant, prenent més importància el cartell. Aquest és situat en lloc més inaccessible possible, per evitar que la interessada, personalment o pet delegació, pugui despenjar-lo abans que sigui comentat per el tot el poble.

L’autor del cartell era secret, encara que més o menys es podia deduir qui l’havia penjat. Era perseguit pel sereno, Guàrdia Civil i familiars previnguts. Encara es recorden les “curses amb escala i cola”, els “vigila la cantonada” i les “remullades des del balcó”.

Cada colla usava la seva estratègia, en la que era important la discreció en els preparatius, el silenci i la vigilància durant l’operació i el “si t’he vist no me’n recordo” l’endemà.

Gràcies a aquestes característiques d’anonimat van aparèixer els cartells dirigits a les institucions, forces vives o personatges singulars de qualsevol sexe. Aquest cartells són de caràcter reivindicatiu, burleta, provocatiu o simplement elogien o blasmen l’activitat duta a terme durant l’any anterior. Aquesta modalitat d’expressió, a part d’una ràpida difusió, permet de dir moltes coses que no es gosaria dir públicament. Darrerament aquest tipus de cartells ha tingut molt d’èxit, havent-hi colles que s’hi dediquen exclusivament. Altres aprofiten l’estar-hi posats per fer una repassada als temes d’actualitat local.

En els últims anys veiem que han canviat bastantes coses. Les novetats potser no són tan aparents en els resultats, però les nits d’ara noo s’assemblen en res a les d’abans. Ja hem dit que han  pres molta importància els cartells d’institucions. A més, queden poques colles que prenguin els cartells a casa de cada noia i el que fan és penjar-los tots en un lloc (Plaça de l’Església, Placeta, l’Ajuntament…). Creiem que millor forà penjar els cartells personals a casa de qui van dirigits i els institucionals en llocs públics. Així, a més d’orientar per qui van, es dóna l’oportunitat de retirar-lo de bon dematí,  si s’està a l’aguait i el text no agrada. D’altra banda, així no s’embruta la casa de qui no té cap culpa.

Si es fa així, però no van tan bé per llegir-los: has de donar un tomb per la vila, i molts ja els han tret.

“Durant anys s’han anat alternant les colles de nois que penjaven cartells (sempre s’ha dit “penjar”, encara que la majoria s’enganxin). ”

Avui ja no es donen les “curses amb escala i cola” perquè ja no tenim “Sereno” i la Guàrdia Civil fa bondat. No hi ha cap problema de ser sorprès enganxant. Ja no es situen vigilants ni es treballa en silenci, ni gairebé mai, d’incògnit. Les colles es saluden i s’ajuden si cal. L’enganxar cartells ha passat de ser una maniobra furtiva a ser un motiu de gresca nocturna. Fins i tot s’ha arribat a l’extrem que hi ha  pares que no s’empipen pel cartell que li han penjat a la filla (de continuar així  ja no caldrà penjar-los-hi).

La novetat més gran, però, va ser l’aparició fa uns dos anys de colles de noies que en penjaven a nois a institucions. Aquest nou fet està totalment d’acord amb els nostres dies però no va ser ben vist per segons qui, que veia trontollar les tradicions. Ja hem vist que aquesta tradició ha sofert permanents canvis i no venia ara d’aquest: el que passa és que les noies  van donar tan bones proves del seu enginy que feriren greument  la sensibilitat dels nois a qui anaven dirigits. Es plantejava així l’inici d’una “guerra de cartells”. Aquesta interesant possibilitat fou avortada en passar-se la consigna entre els nois que noia que es veiés a partir de les tres de la matinada aniria de cap a les basses de la font. Això fou suficient per alguna de les colles, però una altra no cedí al xantatge i penjà els seus cartells. L’operació va ser realitzada sense ésser sorpreses, amb la conseqüent sorpresa dels nois als qui anava l’escrit. Aquests van identificar l’endemà les autores i compliren l’amenaça.

Serà interessant de comprovar com continua l’any vinent aquesta particular guerra. Segur que l’evolució no s’atura aquí.

Per acabar, donem aquests “consells” per si alguna colla s’anima.

  • Feu bona lletra i no feu faltes a no ser que ho feu expressament. Si ho passeu a màquina no ho pengeu gaire amunt (costaria de llegir).
  • Estudieu el sistema de subjecció de manera que es pugui llegir fàcilment i no embruti la façana. Eviteu d’enganxar el cartell amb les lletres de cara a la paret (costaria de llegir).
  • Penseu si s’ha de penjar a casa de la interessada o en u lloc públic.
  • S’ha d’entendre per a qui va el cartell, però citar el nom, cognoms i nº del D.N.I., a més de poca educació, demostra pocs recursos.
  • No és imprescindible que tot el que es digui sigui veritat. Sí que faci gràcia.
  • El cartell es pot fer perquè l’entengui sols l’interessat, perquè l’entengui tothom o perquè no l’entengui ningú. Els bons són els que tothom entén el que vol.
  • S’ho ha de passar bé qui fa el cartell, qui el penja, tothom que el llegeix i si l’interessat no s’ho passa bé (sense tenir raó) l’any que ve s’en mereix un de més fort.
  • S’ha de dir tot el que es pensa dir. La gracia està en trobar la manera de dir-ho sense faltar al respecte de ningú (i en rodolí).
  • No es tracta de fer “anònims”; sí, però, de fer-ho “anònimament”.
  • El cartell es pot complementar amb verdura, dibuixos o altres obsequis segons es mereixi la interessada. Els obsequis comestibles han de dur la data de caducitat.
  • El tabac pot ser perjudicial per la salut.
  • Si l’endemà van mal dades s’ha d’estar disposat a treure la cara. Especialment si us heu deixat la cara en un lloc que faci nosa.
  • Qui penja un cartell és responsable del que hi diu, no del que la gent hi entén.
  • No és imprescindible que l’escala dugui llum de posició. En els encreuaments té preferència l’escala que ve per la dreta.
  • La cola enganxa el paper a la paret. No serveix per enganxar cames trencades després de caure de l’escala.
  • No passeu per sota l’escala si estan enganxant; no és qüestió de mala sort, és que cau cola.
  • En baixar de l’escala demaneu al company que aparti la galleda. El peu té predilecció per posar-se a dins.
  • Els cartells penjats dels fils elèctrics fan molt d’efecte però poden ser perjudicials per a la salut.
  • Noia que es vegi a partir de les tres (una hora menys a les Canàries) penjant cartells, la tireu de cap als safareigs de la font, sempre que ella o els seus familiars no siguin més valents que vosaltres.
  • És tradicional que els més tardaners acabin l’operació amb un bon esmorzar (que encara està calent del forn).
  • Una vegada assimilades aquestes normes podeu fer ús del vostre legítim dret de saltar-vos-les totes.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Museu de Guissona i #Museumweek

Museu de Guissona i #Museumweek

NOTÍCIES

EL Museu de Guissona i la #Museumweek

Museu de Guissona

15 de Març de 2017

El Museu de Guissona ha participat, un any més, en la iniciativa Museumweek . Es tracta d’una activitat internacional que es duu a terme mitjançant el Twitter que té l’objectiu de mostrar els museus des d’una perspectiva diferent a través dels hashtags que l’organització proposa.

Enguany més de 5000 museus, galeries d’art o centres culturals, de més de 100 països diferents han participat en la iniciativa, que cada any creix i es consolida més.

Des del Museu de Guissona valorem molt positivament l’oportunitat de participar en aquesta acció cultural, ja que permet acostar el Museu i el jaciment a més usuaris i a la vegada establir relacions amb altres jaciments i museus d’arreu del món.

Enguany hem tingut l’oportunitat d’interactuar amb museus estatals com els andalusos: Museo de AlmeriaMuseo de Cádiz i Museo de la Alhambra; amb altres regions com el Museu de Mallorca, el Museu de Prehistòria de València, el Museo de Palenzuela a Palència, el Museo de Estelas de Abaurrea Alta a Navarra o el Museo Cerralbo i el Museo del Romanticismo a Madrid; amb complexos arqueològics com el Museo Romano Oiasso d’Irún i el Museo Xixón i mantenir viva la connexió amb els museus més propers com el Museu de Lleida, el Museu de la Vida Rural, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu de Solsona o el Museu de la Conca Dellà.

“el compte oficial organitzador de la setmana, el @MuseumWeek hagi escollit un dels nostres tweets per compartir-lo a nivell mundial.”

A més, també ens sentim valorats que el compte oficial organitzador de la setmana, el @MuseumWeek hagi escollit un dels nostres tuits per compartir-lo a escala mundial.

També volem destacar el fet que durant quatre de les set jornades que va durar la iniciativa, ens hàgim pogut situar entre els 10 museus més actius de l’Estat espanyol (en segona, quarta (dos cops) i desena posició) i en tres ocasions, de les quatre, els primers de Catalunya. També destaquem que el dissabte 28 d’abril ens vàrem situar en la setena posició quant a museus més influents i el mateix dia en el lloc 8 en comentaris rebuts.

Per acabar, la setmana també ha repercutit positivament en l’interès que genera el nostre Museu al Twitter, ja que ha augmentat en 23 seguidors, arribant així als 2.429.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close