Aquest mes serà més tranquil…

Aquest mes serà més tranquil…

FÒRUM

Aquest mes serà més tranquil…

David Castellana

10 de juny de 2021

Aquest mes serà més tranquil…o no. L’activitat en tots els àmbits que afecten al funcionament al Museu de Guissona no s’atura i això ens encanta.

Ens trobem a mitjans de 2021, l’esperat any de la recuperació després de la pandèmia. Dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, les coses van tornant a la normalitat. Provablement no tornarem mai al punt d’origen d’abans de l’arribada de la COVID-19, però d’això es tracta, d’aprendre de tots els destrets. Esperem que només ens en quedin els aprenentatges positius que n’hem tret i que les moltes coses negatives que també hem après realment les haguem après i quedin com un record. En qualsevol cas, és encara un any estrany, una mena d’impàs. En el nostre cas, com en la majoria, durant l’any 2020 vàrem viure una gran davallada pel que fa als usuaris presencials. Tot i que durant aquest any les coses van remuntant, encara no som ni de lluny allà on érem. Les excursions organitzades, els grups, els autocars… segueixen sense fer acte de presència. Desitgem que aquesta realitat canviï ben aviat, serà un gran pas per nosaltres de cara a recuperar la “vella” normalitat. Sigui com sigui, aquesta manca d’afluència podríem pensar que s’ha traduït en una davallada de l’activitat o de forma tòpica en una oportunitat per reflexionar, organitzar i optimitzar portes endins.

Visita teatralitzada

Podeu consultar les dates clicant sobre la foto. 

Res més lluny de la realitat. L’últim any, de juny a juny, ha estat absolutament una voràgine. És molt cert, que el ritme que s’ha viscut portes endins no s’hauria donat en la mateixa intensitat mantenint el nivell d’activitat habitual, diguem, prepandèmia. S’hauria avançat, segur que sí, però d’una altra manera i segurament també amb un altre ritme. Així doncs, sí, hem canviat, hem madurat i hem progressat, però com deia, s’ha defugit el tòpic de la reflexió calmada. Hem estat ben lluny de la introspecció zen que podríem considerar pròpia d’un context d’aturada. Al llarg de l’últim any hem replantejat el ser i l’estar del museu, però de manera activa. No s’ha fet un pas endarrere per guanyar perspectiva sinó que s’ha treballat en primera línia, des de la trinxera del dia a dia. Ha estat un cicle d’esforç constant per arribar als públics de manera telemàtica i presencial, de proposar activitats i accions culturals adaptades i adaptables al context sanitari canviant, de seguir treballant en la documentació, la conservació i l’estudi dels nostres fons… En resum, no hem parat.

Hem estat ben lluny de la introspecció zen que podríem considerar pròpia d’un context d’aturada. Al llarg de l’últim any hem replantejat el ser i l’estar del museu, però de manera activa.”

Quantes vegades durant aquest any hem comentat: “Ufff aquesta setmana serà intensa! La següent serà més relaxada”. Moltes. Afortunadament moltes.

Potser sense fer-ho de manera premeditada, però al llarg d’aquest any, hem donat la volta definitiva a l’activitat didàctica del Museu de Guissona. Un cop finalitzat el curs 2020-2021 podem dir que absolutament totes les classes de la nostra vila entre P5 i 6è de primària han passat per les nostres instal·lacions amb noves activitats i propostes desenvolupades a mida. Hem comptat també amb alguns alumnes d’ESO i alguns de P3 i P4. Tot plegat un repte. Considerant el conjunt de les visites (en parlarem més en concret en el proper post de la Blanca Izquierdo) hem viscut encerts i errors però sigui com sigui hem après. En paral·lel a les propostes educatives hem reiniciat també l’activitat cultural, amb mesures i més mesures. Malauradament, durant molt de temps, hem tingut de renunciar a les visites guiades convencionals o monogràfiques per temes per tal de cenyir-nos a les restriccions. Diem malauradament, perquè és un dels espais on ens sentim més còmodes, provablement, les visites guiades són els medis naturals i més propis dels museus. També s’han deixat de proposar activitats diverses per no superar les limitacions del grup bombolla. Tot plegat no ha servit pas com a excusa per prendre-s’ho amb calma, sinó que, més aviat, s’ha convertit en un pretext per explorar nous camins i posar a prova les nostres capacitats, tan en l’àmbit presencial o amb accions estrictament digitals. Un cop més, hem tingut l’oportunitat d’aprendre dels errors i dels encerts.

Fent la viu-viu, finalment va arribar el mes de maig. Durant aquesta mesada igual que les flors del nostre parc, i bé com tot el món general, el Museu va esclatar en activitat presencial i amb menys limitacions. Les visites teatralitzades, la presentació de la revista Sota les pedres, el naixement de la iniciativa Iesso Civitas, el Dia Internacional dels Museus… Quin goig veure a la població recuperant aquest espai que hauria de ser tan seu. Sense cap mena de dubte va ser un mes intens. Activitat presencial, activitat educativa, activitat a les xarxes, restauració de l’espai arqueològic, manteniment de l’espai, organització de les excavacions… junt a les petites o grans obligacions del dia a dia. En acabar el mes, la reflexió va ser: “Ufff quin mes més intens, el següent serà més descansat”.

Però ben mirat, ja estem al juny. Pràctiques de la Universitat Autònoma, activitats digitals com la MuseumWeek, propostes presencials com, Experimenta Iesso, el Concert de la Coral Ginesta de l’Aula d’Extensió Universitària, les Jornades Europees d’Arqueologia, la presentació de la iniciativa GuissonaMés d’enguany, el camp de treball, les Visites Teatralitzades, més la restauració de l’espai arqueològic, el manteniment de l’espai arqueològic, organització del Curs d’Arqueologia… junt a les petites i grans obligacions del dia a dia… No. Aquest més tampoc serà tranquil i ens encanta. Ens encanta l’activitat perquè en definitiva és el que ens fa notoris i transcendents. Al final aquesta és la nostra feina i ens encanta.

Ens veiem a Iesso, no hi ha excusa, hi han motius per visitar-nos, podeu triar i remenar!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Acreditació

Acreditació

El passat 2019 es va donar una actuació de consolidació a les Termes públiques de Iesso centrada en la natatio, l’espai interpretat com les latrines i en un seguit de murs localitzats en els espais identificats com a apoditeria, és a dir, vestuaris. La intervenció es va centrar en l’eliminació de la colònia biològica, la neteja superficial i la neteja mecànica de sals, per una banda. Per altra, allà on el suport o les seves característiques ho requerien es va donar la consolidació de morters i enlluïts, l’adhesió i recol·locació de fragments o la seva reintegració.

Les tasques s’integren en una primera fase d’intervenció dins l’edifici termal que tindrà continuïtat durant els propers anys. L’actuació s’ha dut a terme amb l’aportació de l’Ajuntament de Guissona, els fons rebuts a través de la subvenció per a la “Restauració de patrimoni arquitectònic” de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i la línia ”Ajuts per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble” de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. Així doncs els treballs s’han realitzat gràcies al suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Amb la col·laboració de:

Descobrint Iesso i més, per Sabina Vall

Descobrint Iesso i més, per Sabina Vall

Al llarg del procés de formació d’una persona, en moltes ocasions trobem l’etapa de les pràctiques. Aquesta, està vista com un període de temps, majoritàriament comptabilitzat en hores, en el que tens l’oportunitat d’aplicar aquells coneixements adquirits al llarg del grau, cicle, curs,… i, on també se’t brinda l’oportunitat d’adquirir-ne de nous i entrar en contacte amb la realitat del que serà el món laboral en el teu àmbit. En algunes ocasions, estan integrades com a part de la formació obligatòria i en algunes altres, com a branca optativa d’aquesta.
En el meu cas, a inicis d’aquest curs, tot i tenir molt clar que un cop acabat el grau volia dedicar-me a algun àmbit relacionat amb l’arqueologia o seguir amb la formació en aquesta línia, no sabia en quin període històric o etapa em volia especialitzar. Per això, en iniciar la cerca de llocs on realitzar les pràctiques, ja que al tercer any del grau d’història hem de realitzar unes hores en alguna empresa o institució, preferiblement relacionada amb la sortida professional que vulguem escollir, un dels requisits que em vaig marcar va ser que estigués relacionat amb l’arqueologia.
Tanmateix, sí que tenia un interès una mica més accentuat cap a la història antiga, més en concret l’època romana, i per tant, vaig pensar que se’m brindava una gran oportunitat si les pogués fer al Museu Eduard Camps de Guissona, ja que incloïa la part d’Arqueologia disposant del Parc arqueològic i quadrava amb l’època històrica que m’interessa. A més a més, al ser de Cervera, era també una gran oportunitat per endinsar-me una mica més en la història del territori més proper que m’envolta.
D’aquesta forma, vaig posar-me en contacte amb l’equip del museu; el David, la Blanca, la Laura i el Josep. Per part seva vaig rebre una resposta molt acollidora i positiva, així, al febrer d’aquest any vaig poder iniciar les meves pràctiques amb ells.

Les tasques que al llarg d’aquests tres mesos he tingut l’oportunitat de realitzar al museu han estat molt diverses, passant per tots els àmbits que engloben, des de la part de conservació, recerca, didàctica i comunicació. Des d’un inici, em van fer veure que aquestes pràctiques no tindrien res a veure amb la concepció o vivència que es té d’algunes pràctiques on essencialment desenvolupes una sola tasca al llarg del període i enfocada a molt pocs objectius, sinó que estaria integrada en el seu equip i per tant, desenvoluparia les tasques que comporten cadascun dels diversos departaments i els seus objectius.

D’aquesta forma, a partir de les diverses tasques que he fet al llarg de les pràctiques he desenvolupat un aprenentatge i adquirit uns coneixements nous, he pogut ampliar altres coneixements o aplicar algunes de les parts teòriques que hem fet al grau. Un exemple de diversos coneixements que he adquirit, en cadascun dels diversos àmbits del museu són; la gran diversitat de formes per dinamitzar els continguts del museu o els esdeveniments que es fan a partir de les xarxes socials, l’elaboració i adequació d’activitats a l’edat corresponent a qui va dirigida, així com tot l’entramat que comporta l’apartat de didàctica.
Per una altra part, en l’àmbit de la recerca i conservació, juntament amb el Josep, vam estar uns dies treballant en les tasques de neteja de la zona que es conserva al Vell Pla, per tal de continuar realitzant estudis arqueològics i històrics de la ciutat de Guissona. En aquesta, només vam fer una neteja dels diversos estrats superiors per tal de deixar-los lliures, o tan lliures com fos possible, de la grava i altres brossoses que s’havien anat acumulant i era necessari deixar la zona en bon estat. Aquesta part de les pràctiques, tot i no ser una part d’una excavació arqueològica com a tal, va suposar un retorn a la quotidianitat d’aquestes, ja que al ser estudiant generalment només tenim l’oportunitat d’excavar i estar en contacte amb una zona així al llarg de l’estiu i no durant el curs. A més a més, en aquest àmbit, he entrat en contacte amb el món de classificació i divulgació de les diverses peces, així com de conservació, fet que no es tracta en profunditat al llarg de la carrera.
En l’àmbit de didàctica, no només vaig poder assistir a diverses activitats que desenvolupaven la Blanca i el David amb diverses edats, compreses des dels 3 fins als 15 anys, passant pels diversos cicles de formació obligatòria, sinó que també vaig iniciar el plantejament d’una activitat relacionada amb els recursos naturals i el medi ambient. He de reconèixer que mai abans m’havia plantejat la feinada que suposava preparar un seguit d’activitats, més “a la carta”, per cobrir totes aquelles necessitats educatives d’una forma tan completa i dinàmica. A més, els visitants en formació del museu, tenen la sort de disposar d’un gran ventall d’activitats, que es poden adaptar a les especificacions educatives de cada curs, així com la creació de noves de forma específica i que engloba tant el contingut que es disposa del museu i el parc arqueològic, com de la història de la ciutat de Guissona i, la història en general que es pot trobar englobada en aquestes categories.
Finalment, l’àmbit que em faltava esmentar, és el de comunicació, on a part d’una idea general per a una entrada al Twitter en relació amb el món religiós femení en època romana, també he participat en la realització de fotografies del parc, descobrint alguns raconets

curiosos o perspectives que no hi havia parat atenció mai abans i, sense oblidar-nos d’aquestes línies per al fòrum per acabar de concloure aquesta experiència.
En conjunt, fer les pràctiques del grau al museu de Guissona ha estat una experiència molt enriquidora, ja no només a nivell de coneixement, que clarament hi han contribuït d’una forma molt gran a ampliar-los, sinó també a descobrir una nova sortida professional de la carrera, amb les diverses possibilitats i tasques que són necessàries per al bon funcionament d’un museu. Però tampoc puc donar per conclòs aquest escrit amb la part més acadèmia i d’experiències relacionades amb l’aprenentatge d’aquest. Personalment, considero que la part més important i la que sempre recordaré és l’equip humà del museu, el David, la Blanca, la Laura i el Josep, perquè són tots ells els qui han fet que aquestes pràctiques siguin tan profitoses i em sentís part de l’equip des del primer dia. Gràcies a ells, per ensenyar-me a treballar en equip d’una forma col·laborativa i empàtica, que no només proporciona un resultat espectacular, sinó que fa que les hores et passin volant i gaudeixis de la teva feina i la companyia, així com l’amor pel patrimoni i el llegat que tenim al nostre voltant.

MUSEU DE GUISSONA: MUSEU DE JACIMENT I MUSEU DE TERRITORI

Dins el sistema de museus de Catalunya, definit per la llei de Museus de 1990, el Museu de Guissona Eduard Camps i Cava, fins a l’any 2016, va ser considerat una col•lecció oberta al públic, que per iniciativa inicialment d’aficionats locals i posteriorment municipal havia aplegat, al llarg del temps, un conjunt patrimonial tancat de diferents èpoques de la història de Guissona, que el posava a l’abast del públic amb un horari d’obertura estable. L’any 2016, després d’un procés llarg i lent, el museu de Guissona va assolir els estàndards bàsics que s’exigien a les institucions que volien ser museu registrat d’acord amb la llei 17/1990, de 2 de novembre de museus, i en data 26 de maig de 2016 el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya va inscriure al registre de museus de Catalunya el museu de Guissona. A partir d’aquest moment el museu de Guissona podia ampliar i obrir la seva col•lecció a nous dipòsits d’objectes patrimonials. Precisament aquest mes de març s’ha procedit a dipositar definitivament el material arqueològic de 77 excavacions arqueològiques, realitzades a la zona de Guissona des de l’any 1987 fins a l’any 2018. La majoria d’aquestes intervencions arqueològiques es van portar a terme dins el municipi de Guissona, però hi ha algunes que s’han portat a terme en municipis propers, dins l’espai de la plana de Guissona, és el cas de la vil·la romana d’en Crispi al terme municipal de Torrefeta i Florejacs, o la vil·la romana de Sant Pelegrí al terme municipal de Biosca.


El Museu de Guissona és clarament un museu de jaciment, la seva missió és ser un centre viu de recerca i aprenentatge on explicar l’evolució històrica, urbanística i econòmica de la ciutat romana de Iesso. Un jaciment arqueològic que s’excava de forma continuada des del 1990, i que permet descobrir una ciutat romana del segle I aC fins al segle V dC, però per explicar l’evolució històrica d’aquesta ciutat romana s’ha de tenir en compte el territori. Les fundacions de ciutats romanes comportaven la gestió d’un territori ampli, en el qual els romans van desenvolupant una xarxa de camins i d’infraestructures, i van construir petits assentaments rurals, que abastien les ciutats, per explicar el complex procés de romanització d’un espai inicialment ocupats per la cultura ibèrica, cal estudiar les ciutats i els seus territoris. La història de la ciutat de Iesso no es pot explicar sense conèixer els antecedents històrics de l’ocupació de la plana de Guissona i la Segarra, i la evolució urbana, política i econòmica de la ciutat romana no es pot entendre sense conèixer la transformació posterior del territori. Per aquest motiu el museu de Guissona té una vocació de museu de jaciment, però també de museu de territori.


El nou pla de museu “Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya” que es va comença a gesta el 2016, proposa un nou sistema d’organització dels museus de Catalunya, amb tres categories: els museus nacionals, els museus de Catalunya i els equipaments patrimonials bàsics. Dins el grup dels museus de Catalunya, en el qual s’inclouria el museu de Guissona, el nou sistema museístic català es proposa dividir en tres noves categories els museus d’aquest grup: museus acreditats, museus d’interès nacional i museus de suport territorial. Aquest sistema museístic es complementa amb l’existència d’unes estructures de suport que són: el servei de museus i l’agència catalana de patrimoni cultural; l’acord nacional per als museus de Catalunya i la junta de museus de Catalunya; les xarxes territorials, on el museu de Guissona forma part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran; i les xarxes temàtiques, on el museu de Guissona forma part de l’Arqueoxarxa la xarxa dels museus d’arqueologia de Catalunya.


Dins aquest nou sistema el Museu de Guissona té la voluntat d’esdevenir un museu de suport territorial, un museu que desenvolupi un programa que li permeti donar un servei i assessorament estable als equipaments museístics i patrimonials a un territori d’abast supralocal, en la recerca i la difusió del patrimoni arqueològic de l’antiguitat i la prehistòria. Una tasca que en alguns aspectes ja estem fent, de forma esporàdica, des del museu de Guissona. Així entre el 2002 i el 2004 el museu de Guissona va participar activament en les prospeccions del traçat de la carretera de Guissona a Biosca i en l’excavació de diferents jaciments del traçat d’aquesta carretera com és el cas de la vil•la romana de Sant Pelegrí de Biosca, o l’any 2006 on vam participar en l’excavació de la vil•la romana de Talarn al municipi de Plans de Sió, i més recentment, des del 2013, en la recerca del jaciment de Puig Castellar a Biosca.

La presència en la col•lecció del museu de dipòsits de materials arqueològics de jaciments propers a Guissona, s’emmarca en aquesta voluntat del museu de Guissona de ser presents en el territori, enriquint el discurs museístic del museu, donant visibilitat als jaciments i al patrimoni arqueològic dels municipis propers a Guissona, i custodiant en les millors condicions uns béns arqueològics que sempre estaran a disposició dels municipis originaris i de la ciutadania. Per presta aquest servei al territori de forma efectiva i continuada el Museu de Guissona té el repte de treballar en la redacció d’una proposta de programa com a museu de suport territorial.

La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa visita Guissona

La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa visita Guissona

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa i Roca va visitar la vila de Guissona el passat 7 de febrer.

Va ser rebuda per l’alcalde Jaume Ars, durant tota la visita que es va iniciar a l’Ajuntament. Allà va signar el llibre d’honor. També hi van ser presents el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Ramon Farré, i el director dels SSTT de Cultura a la Catalunya Central, Miquel Àngel Culleres.

A continuació, va visitar l’Ateneu Cultural de Guissona on va conèixer de primera mà les obres que s’estan fent en aquest equipament.

I finalment, el director del Museu, en David Castellana va rebre-la al Museu on va realitzar una breu visita i va manifestar el seu compromís amb la institució i el projecte de futur del nou Museu.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close