Festa Major al Museu de Guissona

Festa Major al Museu de Guissona

NOTÍCIES

Festa Major al Museu de Guissona

Museu de Guissona

13 de setembre de 2021

Un any més, la Festa Major de Guissona ha significat una nova oportunitat per apropar el Museu de Guissona a les persones més properes, als veïns de Guissona. Amb una clara voluntat de ser vistos com un actiu més per la població local, festivitats com aquesta ajuden a obrir-nos a diferents públics i a treballar per ser vistos com un espai d’integració, amb capacitat d’anàlisi del present a través de la distància que ofereix la comprensió del passat i per incentivar la participació col·lectiva.

Des del dia 8 de setembre, el Museu s’ha sumat a les activitats del municipi, amb un seguit de jornades de portes obertes i visites guiades fins al diumenge 12. Un bon nombre de visitants han aprofitat aquesta situació per descobrir o redescobrir el Museu i el Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso.

El divendres 10 a les 7 de la tarda es va inaugurar la nova exposició, de producció pròpia, “Descobrint el Vell Pla. De bressol de Guissona a plaça singular”. L’acte es va iniciar amb un extens repàs de l’activitat arqueològica a la plaça des dels anys trenta fins avui, per part del comissari de l’exposició, en Josep Ros. A continuació, els assistents van poder gaudir de la mostra, que compta amb una part final participativa, en la qual s’obre una via d’opinió per al futur de la plaça Vell Pla.

El diumenge es va estrenar el primer “scape room” exclusivament creat pel jaciment i el Museu de Guissona. Sota el títol de “El cor de Iesso”, els participants van poder descobrir, per primer cop, tot el complex arqueològic d’una forma divertida i jugant amb la intriga. Ben aviat, aquesta nova forma de conèixer Iesso estarà disponible per a tothom qui vingui al Museu.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

NOTÍCIES

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

Laura Puig

Museu de Guissona

24 d’agost de 2021

Un dels punts més destacats del nostre pla estratègic comunicatiu per aquest 2021 era introduir-nos en l’esfera de la digitalització 3D. Entrar, a poc a poc, en el món dels models tridimensionals ho considerem una eina clau dins del desenvolupament tecnològic i comunicatiu del Museu per una banda, i per altra suposa un bon mitjà de suport a la restauració i conservació, la documentació, la investigació i, evidentment, la difusió.

Des del Museu de Guissona des de ja fa uns anys, disposem d’alguns models gràcies al programa Giravolt, un projecte de digitalització 3D del patrimoni català impulsat per la Generalitat de Catalunya i per les iniciatives privades de Calidos i Pau de Soto. Gràcies a aquestes contribucions, comptem amb representacions en tres dimensions d’algunes de les peces més destacades del Museu, però també del Parc Arqueològic

Des d’aquest punt, es va decidir fer un pas endavant i apostar plenament per aquesta via, com una pota més dins de l’àrea de comunicació. Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu i de Iesso i a la vegada disposar d’un actiu més a la plantilla. De fet, la persona seleccionada és precisament qui us escriu.

Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu

Vaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.

Contingut no disponible.
Si us plau, permetre galetes fent clic a D'acord al banner

Mosaic IESSO by Josep Giribet / calidos.cat on Sketchfab

Amb aquesta nova manera de crear contingut i aconseguir interactuar amb els públics, creiem que el Museu de Guissona farà un pas endavant. De fet, en general la digitalització és una tendència creixent als museus, una gran plataforma tecnològica que ajuda a donVaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.ar forma a les experiències dels usuaris, de viure els museus d’una altra manera, d’evolucionar cap a un futur on hi volem ser.

Els museus ja no només s’experimenten a través de la ubicació física en la pròpia institució. S’han sumat a l’evolució tecnològica i gràcies a revolucionaris avenços digitals donen ingredients als consumidors per viure’ls des de casa, des de la feina o des del carrer.

És aquí on volem ser, iniciar projectes per digitalitzar la nostra col·lecció i les restes de Iesso, per allotjar-les en línia i així arribar fàcilment a tothom. A banda d’això, sol hi veiem beneficis clars en l’impuls de la digitalització. Per exemple, impulsant la investigació dels nostres recursos. El fet de posar peces a disposició d’investigadors és un recurs molt valuós. És gairebé tenir l’original a les mans, una oportunitat per generar aproximacions noves, detallades i precises sense perjudici dels originals.

Un altre avantatge de la digitalització en els museus és l’accessibilitat. Hi ha moltes persones interessades en l’arqueologia, però potser no tenen els mitjans per viatjar i gaudir-la in situ. Ara tindrem accés a còpies d’alta resolució d’objectes antics de Iesso per ser visualitzats en línia i experimentar-los amb tranquil·litat i atenció.

També suposa un recurs de gran valor per fer seguiment dels nostres béns i detectar possibles anomalies, que restauradors o conservadors podran detectar d’una altra manera. A banda, de la ja esmentada força comunicativa com a recurs de difusió.

Per tant, així estem. Establint els coneixements adquirits, per començar a aplicar-los i realitzar digitalitzacions de Iesso per ampliar la nostra visibilitat i avançar cap al futur.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Diari de campanya 8 Núria Romaní

Diari de campanya 8 Núria Romaní

NOTÍCIES

Final d’excavació, zona cardo 2

Núria Romaní

11 d’agost de 2021

Ja fa uns dies que vam tancar l’excavació i és moment de recapitular i reflexionar sobre els resultats i sensacions d’aquesta nova campanya, que ens ha portat, entre les moltes altres coses que heu anat seguint aquests dies, l’obertura d’un nou (?) sector d’excavació. I poso aquest ‘nou’ amb interrogant perquè, en realitat, és tornar a un vell conegut, un retorn als orígens, almenys pel que a mi respecta: el cardo minor de Iesso és on vaig iniciar-me com a arqueòloga ara fa 20 anys, llavors estudiant d’història a la UAB, i on torno aquest 2021 formant noves futures generacions arqueòlegs, en aquell mateix indret que tants maldecaps i alegries em va portar durant els meus primers anys dins del món de la recerca. Hi torno amb ganes i amb il·lusió, a l’expectativa del que ens depararà aquesta nova etapa que s’enceta en un punt tant interessant de l’urbanisme de la ciutat romana: el primer encreuament de dos carrers, d’un cardo i un decumanus, que excavem a Guissona.

Iniciar un sector de nou sempre genera sentiments oposats: és refrescant i excitant però alhora pot ser també complex i tediós. És començar de nou, sense pautes i sense xarxa, sense estratigrafia coneguda que et guiï el camí però també amb moltes sorpreses insospitades esperant a ser descobertes. Així podem descriure la campanya d’enguany al carrer, unes setmanes durant les que, amb paciència i molt d’esforç per part de l’equip d’arqueòlogues i arqueòlegs del cardo (mil gràcies a totes i a tots i enhorabona per la feina feta!) s’han anat retirant les traces de l’activitat contemporània que encara teníem sobre l’estratigrafia romana i s’ha començat a descobrir l’aspecte dels carrers de l’antiga Iesso. Hem localitzat també aquestes empremtes d’un passat recent però ja una mica llunyà, d’ara fa 40 o 50 anys, quan el Parc Arqueològic estava ocupat per camps de conreu i patis del darrere de cases de famílies guissonenques: les deixalles abocades al costat del camí, el gos mascota enterrat a prop de casa, l’urpa de l’arada que es clava terra endins i esgarrapa la façana del carrer romà…

Un cop descobertes totes les evidències d’aquest passat més proper, ens apareixen els dos carrers romans que s’entrecreuen en perfecta perpendicularitat: el cardo que ja coneixíem i un nou decumanus, de gairebé 6 m i amb dues façanes potents, pavimentat, com ja estem acostumats a Iesso, amb graves i còdols ben compactats, arrodonits i afinats pel pas constant dels carros d’ara fa gairebé 2000 anys. De moment, sembla que se’ns defineix bé una vorera adossada a la seva façana sud, potser porticada, tal i com semblen indicar-nos dos grans basaments fets de maçoneria de petites pedres i argila, que segurament van utilitzar-se per sustentar dues columnes o pilars d’un porxo. També ens apareix una estructura misteriosa, rectangular, coberta per l’última pavimentació i gairebé a tocar a la façana nord d’aquest mateix carrer… Tenim hipòtesis que, de moment, deixarem a l’aire, esperant que amb les properes campanyes, a poc a poc, la terra ens reveli els secrets que amaga. I m’acomiado així, amb una frase que expressa una de les primeres lliçons que aprenem com a arqueòlegs: la paciència és la mare de la ciència!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Diari de campanya 7 Òscar Trullàs

Diari de campanya 7 Òscar Trullàs

NOTÍCIES

Diari de campanya 7

Final de campanya a les termes públiques

Òscar Trullàs

28 de juliol de 2021

I després de dues setmanes intenses d’excavació i recerca al sector de les termes públiques de l’antiga Iesso, arriba el darrer dia de campanya. Un curs on poc a poc hem anat tornant a una relativa normalitat i on la pandèmia ha quedat ja, tot i esser sempre present, en un segon pla.

Com diem els arqueòlegs i arqueòlogues, el darrer dia de campanya no és mai un dia senzill ni tranquil. No només per la confluència d’emocions pel comiat amb els companys i companyes amb els quals hem conviscut els darrers 15 dies, sinó pel fet que caldrà tancar campanya. Això vol dir finalitzar els treballs d’excavació en cadascun dels punts on s’està treballant, netejar les estructures i estratigrafia posada al descobert i, finalment, documentar (planimetria, fitxes de camp i documentació gràfica) les restes. Vist a vol d’ocell, l’antiga ciutat de Iesso recupera per uns instants el vaivé i traginar que degué tenir en els seus moments d’esplendor.

Com ens explicava l’Esther Rodrigo en una entrada anterior, els treballs dins l’espai de les termes ha presentat aquest any l’excepcionalitat de l’excavació d’un pou, treballs que s’han pogut compatibilitzar amb l’excavació de l’espai intervingut en les darreres campanyes.

Aquest any, els treballs en aquest sector, s’han centrat en la intervenció en extensió i potència de la zona ubicada al nord del pati de la natatio, una zona amplia, on els darrers anys s’ha treballat per tal d’establir el marc cronoevolutiu d’aquesta part de la ciutat. Ens trobem davant un espai proper a la muralla que tancava la ciutat per l’extrem nord i a l’intervallum, carrer que la resseguia per l’interior del nucli urbà. Aquest fet, fa que els darrers anys la recerca s’hagi encaminat en establir com evolucionà la trama urbana en aquest punt des d’època republicana. Pren però un interès especial, observar com l’afectà a mitjan del segle I dC la construcció de la denominada 2a fase de les termes públiques.

En aquest sentit, els treballs han fet aflorar la continuació de les restes de les façanes est i oest d’un antic cardo minor, en ple ús en època republicana i que sens dubte durant època d’August fou remodelat amb un realçament del seu nivell de circulació. Aquest fet, queda documentat amb la localització de diverses canalitzacions.

En sentit nord, el carrer, sembla confluir amb el pas d’un decumanus, element que caldrà confirmar en properes campanyes.

La documentació de les façanes de carrer, ens han permès establir alhora els límits interns d’un habitatge, del qual ens trobem tot just a l’inici de l’excavació de la seva estratigrafia i delimitació dels murs i àmbits interns.

Finalment, tal i com ja havia succeït a la campanya 2020, hem pogut confirmar com a mitjan del segle I dC, durant la construcció de la 2a fase de les termes, les estructures foren arrasades, anivellant-se el terreny per mitjà de l’abocament i compactació de terres.

Sens dubte, ha estat una campanya intensa i amb resultats molt positius, que a la vegada, obren nous interrogants que caldrà respondre els propers anys.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Diari de campanya 6 Esther Rodrigo

Diari de campanya 6 Esther Rodrigo

NOTÍCIES

Diari de campanya 6 Esther Rodrigo

Esther Rodrigo

26 de juliol de 2021

Aquestes setmanes hem estat rentant el sediment del pou de les Termes de Guissona, que nosaltres anomenem pou 4. El Patxi us ha explicat com ha estat l’experiència d’estar  excavant dintre del pou, traient amb molta cura les restes que anaven apareixent, perquè als pous sempre surten coses, i sobretot restes que són difícils que apareguin en altres indrets del jaciment; les condicions excepcionals d’humitat i temperatura constant han fet que s’hagin pogut preservar restes orgàniques durant més de dos mil anys: objectes de fusta, branques dels arbres propers que hi devien créixer al jardí de les termes, llavors, pinyols de fruits com préssecs, prunes o raïm. També poden aparèixer objectes sencers fets en ceràmica o en metall, bé perquè els hi van caure accidentalment, o bé perquè els van llençar intencionadament, encara que no sabem exactament per quin motiu. Aquestes peces s’hauran de restaurar, com també els objectes de fusta recuperats s’hauran de tractar per assegurar la seva conservació.

Per recuperar i que no es perdin les restes materials més petites és necessari rentar tot el sediment de terra fangosa i argiles que el Patxi amb l’ajuda del Marc va extraient del pou. És una feina feixuga i laboriosa en que s’ha de passar per garbells de diferent mides tot el sediment que es va netejant fent servir aigua a pressió, de manera que el fang va marxant i en cada un dels garbells només hi va quedant els material orgànics i la fauna dels petits animals que van caure accidentalment al pou; de totes maneres a Guissona s’agraeix poder treballar amb aigua sobretot quan la calor estreny fort, tots els estudiants han xalat fent servir la mànega d’aigua quan els hi ha tocat rentar sediment. És molt emocionant veure com marxa el fang i es poden ja veure a simple vista algunes d’aquestes restes de fruits i de llavors  i intentar identificar-les. Una vegada net, s’ha de guardar el sediment de cada un dels garbells en bosses de plàstic amb aigua perquè es pugui conservar,  i ben etiquetades per portar-les al laboratori, on seran estudiades pels especialistes en aquest tipus de restes: els carpòlegs que estudien les restes de llavors, fruit, o els antracòlegs que es dediquen a l’estudi i identificació  de les diferents fustes que han anat sortint.

Ara ja només queda esperar a que els especialistes s’hi puguin posar i ens vagin  descobrint aspectes nous de la vida quotidiana d’una petita ciutat romana com era Iesso.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close