Diari de campanya 6 Esther Rodrigo

Aquestes setmanes hem estat rentant el sediment del pou de les Termes de Guissona, que nosaltres anomenem pou 4. El Patxi us ha explicat com ha estat l’experiència d’estar  excavant dintre del pou, traient amb molta cura les restes que anaven apareixent, perquè als pous sempre surten coses, i sobretot restes que són difícils que apareguin en altres indrets del jaciment; les condicions excepcionals d’humitat i temperatura constant han fet que s’hagin pogut preservar restes orgàniques durant més de dos mil anys: objectes de fusta, branques dels arbres propers que hi devien créixer al jardí de les termes, llavors, pinyols de fruits com préssecs, prunes o raïm. També poden aparèixer objectes sencers fets en ceràmica o en metall, bé perquè els hi van caure accidentalment, o bé perquè els van llençar intencionadament, encara que no sabem exactament per quin motiu. Aquestes peces s’hauran de restaurar, com també els objectes de fusta recuperats s’hauran de tractar per assegurar la seva conservació.

Per recuperar i que no es perdin les restes materials més petites és necessari rentar tot el sediment de terra fangosa i argiles que el Patxi amb l’ajuda del Marc va extraient del pou. És una feina feixuga i laboriosa en que s’ha de passar per garbells de diferent mides tot el sediment que es va netejant fent servir aigua a pressió, de manera que el fang va marxant i en cada un dels garbells només hi va quedant els material orgànics i la fauna dels petits animals que van caure accidentalment al pou; de totes maneres a Guissona s’agraeix poder treballar amb aigua sobretot quan la calor estreny fort, tots els estudiants han xalat fent servir la mànega d’aigua quan els hi ha tocat rentar sediment. És molt emocionant veure com marxa el fang i es poden ja veure a simple vista algunes d’aquestes restes de fruits i de llavors  i intentar identificar-les. Una vegada net, s’ha de guardar el sediment de cada un dels garbells en bosses de plàstic amb aigua perquè es pugui conservar,  i ben etiquetades per portar-les al laboratori, on seran estudiades pels especialistes en aquest tipus de restes: els carpòlegs que estudien les restes de llavors, fruit, o els antracòlegs que es dediquen a l’estudi i identificació  de les diferents fustes que han anat sortint.

Ara ja només queda esperar a que els especialistes s’hi puguin posar i ens vagin  descobrint aspectes nous de la vida quotidiana d’una petita ciutat romana com era Iesso.