La prospecció arqueològica amb fotografia aèria: l’exemple de la vil·la romana de Talarn (Els Plans de Sió)

La prospecció arqueològica amb fotografia aèria: l’exemple de la vil·la romana de Talarn (Els Plans de Sió)

BLOG

La prospecció arqueològica amb fotografia aèria: l’exemple de la vil·la romana de Talarn (Els Plans de Sió)

Museu de Guissona

31 d’octubre de 2019

Aquest 2019 entre els materials que entraran a formar part de la col·lecció del museu de Guissona, destaca el conjunt de materials recuperats en l’excavació de la vil·la romana de Talarn.

 

Aquest jaciment es situa dins el terme municipal de Plans de Sió, entre les poblacions de les Pallargues  i de Mont-roig, a poca distància del riu Sió a la zona coneguda com les hortes, i  a prop de la partida de Talarn que li dona nom. L’existència d’un jaciment en aquesta zona era coneguda per troballes fortuïtes i per prospeccions  a nivell superficial. L’any 2006  es va poder aplicar un altre mètode de prospecció arqueològica amb un resultats excepcionals:  la fotografia aèria.

La fotografia aèria com a eina de prospecció arqueològica.

L’ús de la fotografia aèria en el camp de l’arqueologia, s’inicia als anys 60 del segle XX, dins el marc teòric de la New Archaelogy, també coneguda com arqueologia processual, una corrent teòrica que plantejava la necessitat d’estudiar els grups humans i els seus canvis culturals, dins dels seus contextos mediambientals i culturals, amb la idea que la feina dels arqueòlegs havia de ser més antropològica i científica de la que s’estava fent en aquell moment. Entre les noves eines que es van començar a utilitzar en aquest nou enfoc teòric, trobem la utilització de la fotografia aèria, com una nova línia d’investigació per la anàlisis espacial,  ja que podia ser utilitzada per  fer reconstruccions socioeconòmiques a nivell macro espacial.

La utilització de la fotografia aèria va revelar que podia ser molt útil en la prospecció de jaciments arqueològics. La presa de fotografies amb una certa inclinació, sobre terrenys amb vegetació de creixement ràpid com pot ser un camp de cereal, en els quals el sòl conserva un cert grau d’humitat, permetia observar l’existència d’estructures construïdes sota el subsòl que eren  imperceptibles des de terra.

“Les fotografies van permetre documentar un edifici  orientat de nord-est a sud-oest on s’identificaven dues zones de planta quadrada o rectangular, amb subdivisions o estances també rectangulars o quadrades.”

El principi que permetia que els  jaciments es fessin visibles a partir de la fotografia aèria es basava en el creixement de la vegetació. En les zones on la vegetació tenia mes quantitat de terra,  les plantes creixien més altes i la terra agafava una coloració més fosca, en canvi  en les zones on hi havia menys terra,  potser per l’existència d’un mur, la vegetació creixia menys i la terra presentava una coloració més clara. Aquesta diferència de creixement de la vegetació, era molt difícil de veure a nivell de terra però no a vista d’ocell. Des d’una perspectiva aèria sobre els camps de conreu es dibuixaven línies, que permetien identificar estructures que s’havien construït amb anterioritat  a l’ús d’aquell espai com a camp de conreu.

El juny de 2006 en Magí Miret, arqueòleg del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va  volar amb paramotor, és a dir amb un parapent amb motor,  per sobre el jaciment de Talarn,  equipat amb una màquina de fotografies  Nikon. En unes dates  en que hi havia unes excepcionals condicions d’humitat en els terrenys. El resultat va ser descobrir una sèrie de traces en el sembrat que permetia identificat una sèrie d’estructures que s’estenien per tres finques agràries, amb una afectació d’una superfície de més o menys d’una hectàrea i mitja. Les fotografies van permetre documentar un edifici  orientat de nord-est a sud-oest on s’identificaven dues zones de planta quadrada o rectangular, amb subdivisions o estances també rectangulars o quadrades.

Campanya de sondejos arqueològics.

Aprofitant el fet que el municipi de Plans de Sió, l’any 2006, es trobava afectat pel procés de construcció del sistema de regadiu del canal Segarra-Garrigues, i que entre les accions o mecanismes que s’havien de portar a terme en un futur hi havia un procés de reparcel·lació dels terrenys, es va plantejar a l’empresa que gestionava aquest projecte de regadiu, la realització d’una campanya de prospecció arqueològica, amb la finalitat de comprovar que les evidències de la fotografia aèria,  es corresponien amb les restes reals d’una vil·la romana.

Les parcel·les agràries afectades per les possibles restes de la vil·la eren tres finques de planta rectangular i orientades de nord a sud. Al nord aquestes finques estaven limitades pel camí que va de les Pallargues a Mont-roig i al sud pel riu Sió. En total es van fer 25 sondejos de 2 metres d’ample i amb llargades variables que anaven dels 5 als 15 metres.  Divuit dels sondejos es van fer en la finca central, cinc en la finca situada a l’est i dos en la finca situada a l’oest.

El pla de treball d’aquests sondejos era excavar fins a poder documentar les primeres estructures i estrats clarament d’època romana, els quals es poguessin associar a una possible vil·la romana, i extreure un primer estudi preliminar en referència a la cronologia i l’estat de conservació del jaciment.

A excepció del sondeig situat més al nord on es va documentar el nivell natural en una cota alta,  en tots els altres sondejos es va poder documentar estrats d’època romana amb material de construcció i fragments de ceràmica corresponent a les activitats quotidianes d’una vil·la. En alguns dels sondejos es va poder documentar murs de pedra seca, que es podien relacionar amb les traces que la fotografia aèria havia posat al descobert, i que dibuixaven estances i espais.

Entre el material ceràmic recuperat, i que entrarà a formar part de la col·lecció del museu,  s’ha documentat terra sigil·lata hispànica tardana, terra sigil·lata africana, ceràmica de cuina africana i terra sigil·lata paleocristiana grisa, a falta d’una campanya d’excavació en extensió  de la vil·la, aquest conjunt de material ceràmic ens planteja un horitzó cronològic ampli, que es podria situar entre finals del segle II dC fins el segle IV  dC. A més de ceràmica també es va documentar material constructiu, entre el qual s’ha de destacar la presència d’una gran quantitat de tessel·les de color blanc, localitzades a la part de la vil·la situada a l’est i que segurament havien format part de mosaics.

El museu de Guissona té vocació de museu de territori i per aquest motiu la col·lecció del museu es nodreix de objectes provinents de la recerca de la ciutat romana de Iesso, però també d’excavacions d’època antiga que es puguin realitzar a la zona de Guissona, i que permeten explicar el procés de romanització i la seva evolució històrica a la zona de Guissona i el seu entorn.   EL jaciment de la vil·la de Talarn es un bon exemple de l’ocupació del territori, a l’entorn de la ciutat romana de Iesso, una construcció rural estretament vinculada a l’eix que segurament representava en època antiga el riu Sió.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Dia de la gent gran

Dia de la gent gran

BLOG

Dia de la gent gran

Núria Magrans

5 d’octubre de 2019

L’any 1990, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el primer d’octubre Dia Internacional de la Gent Gran.​  Precisament per la importància d’aquesta commemoració, des del Museu de Guissona vam adherir-nos als actes de celebració que es van convocar arreu d’Europa.

Com era la vida de les persones grans a l’antiga Iesso?” fou l’eix conductor de la visita especial, gratuïta per a majors de 60 anys, que ens permetia introduir en el relat el paper d’un col·lectiu del que habitualment no es parla. Tot i que hi ha cultures que veneren la seva gent gran, en el nostre context les coses son diferents. Amb aquesta acció preteníem demostrar el respecte i valor que, des del Museu, donem a aquest grup de persones, bo i demanant-los la seva implicació en alguns moments… Però això us ho explicarem més endavant: comencem pel moment de la trobada, a l’entrada del Museu i Oficina de turisme de Guissona, on una vintena de persones esperaven, encuriosides (i molt agraïdes, val a dir!), l’inici de l’activitat.

Durant la visita

Foto: Núria Magrans

La primera qüestió que se’ns planteja una vegada rere l’altra és: quan parlem de gent gran, exactament a qui ens referim? A persones jubilades? Majors de… 60? 65 anys? En realitat és un tema d’actitud? “. Amb aquesta reflexió-debat per benvinguda vam iniciar una visita guiada pel Parc Arqueològic de Guissona, que pretenia explicar el paper d’aquest col·lectiu a l’antiga iesso romana.

La historiadora Laura Puig va captar l’atenció del públic des del primer moment. A banda d’explicar curiositats sobre Iesso, la Laura va contextualitzar les darreres descobertes (aquest és un recinte arqueològic ben viu!),  així com l’origen de la vila de Guissona. I compartint la reflexió del Dr. David Garcia Rubert “La manera com es vivia la vellesa depenia moltíssim de les variables socioeconòmiques, geogràfiques, històriques, biològiques, de gènere, de territori, d’època (el període romà és molt llarg). No és el mateix ser ancià malalt o sa, pobre o ric, vivint al camp o a la ciutat, a Roma o a províncies, sent home o dona, vivint a inicis de la República o a finals de l’Imperi.”, va anar desenvolupant sobre el terreny el rol de la gent anciana de Iesso.

Avui en dia, plantejar-nos que l’esperança de vida de l’època era de 30 anys de mitjana per als homes i de 20 per a les dones ens sembla gairebé impossible, i tot plegat era fruit de les circumstàncies personals (alimentació, higiene, habitatge, salut…). Pitjor en el cas de les dones, donat que moltes morien en el part. Va causar molta curiositat el fet de conèixer que les senyores que s’ho podien permetre ja empraven aleshores cosmètics naturals per cobrir els cabells blancs, hidratar-se la pell o tapar-se les arrugues. També va cridar l’atenció el paper de les dones esclaves en la vellesa.

En arribar a la zona de les termes, i recordant-los que aquell havia estat el pati de l’institut situat a l’edifici Fassina, el públic va iniciar un interessant debat carregat d’històries i anècdotes que tenien a veure amb aquest espai i que els transportava a una època molt més propera: la nostra història recent.

“Va causar molta curiositat el fet de conèixer que les senyores que s’ho podien permetre ja empraven aleshores cosmètics naturals per cobrir els cabells blancs, hidratar-se la pell o tapar-se les arrugues. ”

La sessió va finalitzar a les instal·lacions del Museu, on fins el proper mes de novembre hi ha l’exposició Un tresor submergit, amb materials extrets l’any 2017 del pou de l’edifici d’extramurs, explicat al principi de la visita.

El Museu de Guissona està fent un gir necessari i desitjat: l’equip està preparant activitats plenament conscients que aquest equipament forma part de l’evolució comunitària de la vila.  I és amb aquesta voluntat que durant els propers mesos donarem visibilitat a la nova vocació del Museu, totalment inclusiva i transversal, més enllà de la programació educativa i cultural que estem desenvolupant en els darrers anys. Ens trobareu revisant les barreres arquitectòniques, adaptant activitats per a persones amb capacitats diverses, revisant el llenguatge en el discurs, convidant explícitament a col·lectius d’origen i/o religió diversa, adherint-nos (amb fets concrets) a propostes europees respectuoses amb el medi ambient o que donin visibilitat a col·lectius necessitats minoritaris. Ens encanta que la gent que ens visita s’ho passi bé, perquè el Museu i Parc Arqueològic de Guissona és de i per a tothom. I ens sentim amb la responsabilitat de fer-ho de forma transversal i inclusiva.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obert per vacances

Obert per vacances

blog

Obert per vacances

David Castellana

16 d’agost de 2019

Insistim, un cop més, en la nostra visió del Museu com un servei a la societat. Per aquest motiu, com molts altres equipaments, nosaltres no disminuïm l’activitat durant el període estival, ans al contrari, l’augmentem per acomplir amb la nostra tasca de difusió cultural, d’espai formatiu i fins i tot d’entorn d’oci.

En molts àmbits laborals els mesos més calorosos de l’any impliquen un relaxament en les funcions pròpies, en el nostre cas, no hi ha cabuda per la distensió. Amb l’arribada del bon temps arriba també una gran oportunitat per conèixer i donar a conèixer el nostre llegat. Amb aquesta finalitat, a partir del mes de maig vam començar l’horari d’estiu. Per primer cop el Museu obre de manera regular un dia a la tarda, concretament els dissabtes. En tractar-se d’una novetat, per tal de recolzar la iniciativa, hem introduït reclams com les visites sensorials els primers dissabtes de mes a la tarda i activitats infantils, els tercers. Si bé cal dir que no hem obtingut una gran resposta, considerem fermament que cal picar pedra i mantenir l’aposta per consolidar el canvi. Tot i que puguem posar molt entusiasme en la nostra feina i creure realment en la rellevància del llegat que custodia el Museu, cal no perdre el món de vista i ser conscients de la realitat. La Segarra no és, ara com ara, un enclavament turístic de primer ordre. Malgrat tot, estem descobrint amb certa sorpresa que enguany existeix un degoteig constant de visitants que a diari s’acosten al conjunt arqueològic. Es tracta de gent, coneixedora de la realitat històrica local que de primera mà vol aprofundir sobre el passat romà de la nostra vila. Aquest canvi de tendència, si es que ho podem anomenar així, o bé és indicatiu d’un canvi del model de turisme de sol i platja o bé que la feina de difusió que es realitza des del Museu a diari, sobretot a través d’una gran gestió de les xarxes socials, dóna el seu fruit.

En qualsevol cas, amb la finalització del curs escolar va esclatar l’agenda amb l’únic objectiu de vetllar per la nostra herència, donar-la a conèixer i posicionar-nos clarament com un equipament cultural consolidat, actiu i dinàmic. Just després de Sant Joan, va començar el Camp de Treball per a Joves (25 de juny- 2 de juliol). Any rere any, aquesta proposta es planteja com un mitjà per atraure a les nostres instal·lacions un perfil de població que rarament es sent interessat pel nostre patrimoni i permet, a partir de la seva col·laboració, fer un manteniment de l’espai i endreçar-lo, poc a poc. La setmana següent s’inicià el Curs d’Arqueologia Ciutat Romana de Iesso (8 – 19 de juliol). Anualment, i després de 30 anys de recerca, la nostra vila esdevé durant una quinzena un espai d’ensenyament universitari. El Parc Arqueològic és el marc on joves arqueòlegs aprenen el mètode d’excavació o posen en pràctica els coneixements adquirits durant els seus estudis de grau o màster. Durant aquesta campanya, es preveia la finalització de l’excavació en els dos sectors on es va intervenir: les termes i la muralla. En cap dels dos casos es van acabar les tasques. Just al contrari, es va posar al descobert una major complexitat i, per tant, una major riquesa en els dos espais. Així és l’arqueologia, una ciència plena de sorpreses. Sigui com sigui, l’excavació es pot considerar absolutament profitosa i reveladora en molts sentits que ja presentarem més endavant.

“…amb la finalització del curs escolar va esclatar l’agenda amb l’únic objectiu de vetllar per la nostra herència, donar-la a conèixer i posicionar-nos clarament com un equipament cultural consolidat, actiu i dinàmic. ”

Per altra banda, i durant el mateix període el museu va prendre part activa en l’organització d’una de les celebracions més viscudes del calendari guissonenc. A partir d’una col·laboració amb les Àrees de Cultura, Comunicació i Joventut durant la setmana del 15 al 19 de juliol es van desenvolupar els Capvespres a la Romana com a preàmbul del XXIII Mercat Romà de Iesso celebrat el 20 de juliol (Claustre, Aida, Lídia i Agnès, com sempre, va ser un plaer treballar amb vosaltres). Un any més la vila va fer un salt endarrere de 2000 anys per celebrar el passat Romà. Aquesta edició, dedicada a Juli Cèsar, suposa la fi d’un camí mític iniciat anys endarrere que ens ha portat des de la creació del món a l’apoteosi del dictador. La cloenda d’aquest cicle obre una nou horitzó d’oportunitats per les properes edicions de la Festa Romana de Guissona.

Ara mateix ens trobem a mitjans d’agost amb la mateixa empenta que a principis d’estiu. Així doncs, anem conciliant les merescudes vacances de tot el personal del Museu amb la voluntat de mantenir-nos actius i visibles. Així el passat 14 d’agost vàrem iniciar el 8è cicle de visites guiades Nocturnes. Es tracta d’una activitat nascuda en l’àrea de Cultura de l’Ajuntament i entomada gustosament des del Museu. Sortida rere sortida i des de fa vuit anys anem descobrint la història local des de noves òptiques i punts de vista. En la passada visita vàrem estirar el fil que ens ofereixen les poques dones que han quedat registrades en la història local per traçar un esbós sobre la figura de la dona a nivell històric. Aquesta visita, suposa un tast del recorregut que realitzarem per la vila durant el mes de març de 2020, quan el museu evidenciarà, un cop més, el seu posicionament lila. Les visites nocturnes, sense avançar massa informació seguiran els dies 22 i 29 centrades en l’”oblit del temps” i la “feina de la terra”, respectivament. La setmana vinent, per altra banda, es donarà el VI Curs d’Arqueologia Infantil. Després d’un any de pausa, recuperem l’activitat amb ple absolut d’assistència. Aquesta iniciativa pretén aproximar la recerca arqueològica com un mètode d’investigació científica als més curiosos i curioses de la casa. Si bé des del museu sempre hem cregut en l’interès d’aquesta activitat, enguany, pren encara més sentit. La seva recuperació sorgeix en gran mesura com a resposta a la demana reiterada dels diversos assistents al Dia Internacional dels Museus. Treballem pel visitant, per tant, serà un plaer recuperar l’activitat.

Actuació de Patricia McGill per cloure la primera visita del 8è Cicle de Visites Guiades Nocturnes.

Fotografia de David Castellana

El setembre no representarà tampoc una baixada de l’activitat. La Festa Major suposa l’aniversari de l’equipament (ja farà 8 anys que el conjunt actual va ser inaugurat). Per altra, són uns dies en què Guissona es vesteix de festa i mostra orgullosa les seves millors gales per satisfer als habitants que surten per uns dies de la quotidianitat i als visitants, familiars, amics o curiosos que aprofiten l’avinentesa per conèixer la nostra vila. Per aquest motiu, el Museu farà Portes Obertes durant tots els dies (a excepció de la Diada Nacional de Catalunya, el dia 11 de setembre el museu romandrà tancat). Més encara, aprofitarem el dia 7 de setembre, per presentar una exposició temporal que exemplifica el gran interès i excepcionalitat del llegat que s’amaga sota els nostres peus. Davant d’aquesta afirmació tan rotunda i convençuda podeu pensar que en el Museu no tenim padrina. Potser no, en qualsevol cas, deixarem que les doctores Esther Rodrigo i Núria Romaní, directores de l’excavació, s’encarreguin de convèncer als més incrèduls. Aquesta petita mostra i la seva presentació descobrirà les singulars troballes realitzades al Pou del sector de la Muralla durant la campanya de 2017.

Fotografia aèria del sector de la Muralla amb el pou a la cantonada inferior dreta.

Fotografia Núria Romaní

La nostra empenta no s’acaba amb el bon temps sinó que entre calorades anem perfilant el que ens queda del calendari anual. Per tal de fer dentetes, tenim entre mans l’organització de les Jornades Europees del Patrimoni també el setembre, Excavacions Obertes per la població pel mes d’octubre tot aprofitant la campanya d’excavació de tardor, el Mes de les Entitats el proper novembre, activitats familiars el desembre…

Després d’aquest breu balanç del nostre estiu i l’avançament de previsions voldria tancar el meu post amb un parell de desitjos. Acabeu de passar un bon agost amb vacances o no. I no oblideu que el temps de lleure i la calor són una gran oportunitat no només per la disbauxa i la relaxació sinó també per conèixer la història i el patrimoni cultural material, immaterial i festiu de Guissona i d’arreu!

Bon estiu i moltes pedres!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Hem viscut un procés viral?

Hem viscut un procés viral?

XARXES SOCIALS, VIRAL

Hem viscut un procés viral?

Laura Puig

3 d’agost de 2019

Fa unes setmanes, concretament durant el Curs d’arqueologia “Ciutat romana de Iesso” d’enguany, els arqueòlegs van posar al descobert dues tègules de ceràmica, en les quals hi havien impreses dues petjades peculiars. En la primera, la petjada d’un animal, molt possiblement d’un gos; i en la segona, els dos petits peus, parcialment sobreposats, d’un infant d’entre 12 i 15 mesos. Tant una com l’altra van cridar l’atenció dels arqueòlegs, estudiants i aficionats a l’arqueologia, però especialment va ser la teula del nen o nena la que va despertar més interès per a tothom.

Arran de la publicació d’aquesta curiosa troballa a les nostres xarxes socials (Instagram primer, Twitter després i Facebook l’endemà), el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.

Els protagonistes de la troballa

Foto: Laura Puig

De fet, si es considera que una imatge es fa viral quan assoleix un gran nombre de visualitzacions en un període curt de temps i provoca que moltes persones la comparteixin o enviïn i així es propagui com un virus; i a més, desperta algun tipus d’emoció i aquell que la veu s’hi pot veure reconegut, perquè el que s’hi explica li agradaria que li succeís en primera persona; doncs creiem fermament que hem viscut una circumstància així i que gairebé compleix tots els ingredients per afirmar que els peus de la nostra criatura s’han fet virals.

En el nostre cas, la repercussió de la imatge de la teula ens ha vingut de nou. Abans de penjar la foto a l’Instagram, desconeixíem que tindria tant ressò, per tant, hem viscut un procés de forma no conscient i casual que ens ha comportat alguns canvis i motivacions dels nostres seguidors que fins llavors no havíem viscut. De forma “low cost” hem augmentat l’engagement i la implicació de l’usuari amb el nostre Museu, i això, tot i que ens fa formular algunes qüestions com la necessitat o no d’entrar en aquest tipus de “publicitat” des d’un museu, ens ha ajudat a augmentar la nostra presència de forma controlada i a partir d’una imatge de qualitat i escollida.

“…el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.”

Twitter, en primer lloc, i Instagram i Facebook, per aquest ordre, després, és on més soroll ha fet la fotografia. Creiem que, a més, en aquest cas, ha estat molt positiu que la imatge, i per conseqüència la informació, ha arribat majoritàriament a usuaris que formen part del nostre target, i no arreu, fet que encara li donem més valor.

Amb aquesta acció, no buscada, hem aconseguit, en primer lloc, que moltes persones hagin vist una teula amb dos petits peus estampats; per tant possiblement hem despertat l’empatia i la imaginació per obtenir respostes sobre el que significa; en segon lloc, que molts altres usuaris s’hagin interessat per la història que hi ha darrere la foto i així hem aconseguit colar l’antiguitat romana en la quotidianitat d’un gran nombre de persones; en tercer lloc, que un altre grup d’usuaris s’hagin interessat un xic més, hi hagin descobert – si no ho havien fet abans – que existia una important ciutat romana a l’interior de l’actual Catalunya que avui és un jaciment viu i en constant creixement-, i en últim lloc, hi ha aquell grup, que han decidit quedar-se amb nosaltres – començant-nos a seguir a les xarxes socials, per exemple – o venint-nos a veure per així veure la peça en directe i contextualitzar-la dins de la vella Iesso.

Per tant, afirmem que hem aconseguit allò que busquem en l’ús diari de les nostres xarxes – tot i que no buscat en aquest cas, insistim -: projectar el Museu i el jaciment cap a fora, mitjançant el món digital de comunicació. Donant al públic d’Internet aquella informació que li cridi l’atenció, l’aproximi a una realitat diferent i a la vegada l’inviti a empatitzar o fins i tot emocionar, aconseguint (i així ha estat) el nostre principal objectiu, escampar arreu Iesso, Guissona i el món romà arreu. No solament esperant que aquestes persones ens vinguin a visitar, sinó que ens conformem, simplement, en què aquests usuaris coneguin un xic la ciutat de Iesso i en puguin parlar.

Com que no tenim la fórmula màgica per repetir aquest fenomen, esperem i demanem als déus romans que, més aviat que tard, ens tornin a oferir quelcom sorprenent del subsòl de Iesso perquè us ho puguem mostrar i que la seva originalitat, impacte i/o bellesa faci que tots, considereu que val la pena compartir-ho i així la comunicació s’ampliï com una teranyina, o no…

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Benvinguts a Guissona. Benvinguts a Iesso!

Benvinguts a Guissona. Benvinguts a Iesso!

NOTÍCIES

Benvinguts a Guissona. Benvinguts a Iesso!

Blanca Izquierdo

10 de Juliol de 2019

Amb el començament de l’any 2019 vam emprendre un nou repte: “El Fòrum”, una plaça on exposar les nostres taques i inquietuds i on animem els nostres lectors a exposar les seves idees o a seguir debatent les nostres propostes. Aquests sis mesos ens han permès plantejar diverses qüestions. Vam començar el nostre camí preguntant-nos per què iniciàvem un blog? (Laura Puig). Des de llavors ens hem endinsat en els racons ocults del món de la conservació i també de l’arqueologia per conèixer què és això del gàrum (Josep Ros). El mes de març el vam dedicar especialment a la dona “Les dones passen (i es queden) al museu” (Laura Puig), Al maig, ens vam centrar en la celebració de la festa dels museus: “El dia internacional dels museus. Aposta per la Socialització” (David Castellana)… I amb aquesta varietat de temes hem arribat a dia d’avui. Fins ara, el blog ens ha permès gaudir i ens ha animat, encara més, a assaborir el nostre patrimoni des de diferents punts de vista.

Però avui parlarem d’un tema tan complex com és el d’apropar el visitant al patrimoni i fer-lo gaudir tant com nosaltres mateixos quan expliquem el llegat i la història local. El que pretén el guia, en definitiva, és utilitzar una sèrie de claus o codis comuns amb els visitants per fer-los connectar amb el patrimoni i l’entorn per tal que puguin sentir, entendre i viure profundament la visita. Els guiatges van molt més enllà de la simple transmissió del saber i dels coneixements. Cal recordar que un dels principals objectius perseguits és intentar provocar en el visitant una sèrie de percepcions que el duguin a experimentar noves sensacions.
Un guia local interpreta cada lloc perquè el visitant el comprengui. Viu i sent la seva terra i és capaç de transmetre els seus valors així com el caràcter dels seus habitants. Té la capacitat de diversificar la seva visita combinant explicacions històriques, artístiques, narrant anècdotes, costums, tradicions… A més, es responsabilitza d’informar i a la vegada d’actuar d’acord a les necessitats o característiques del monument o el Museu per tal de garantir la conservació del patrimoni.

Els Museus ubicats en nuclis importants de població poden arribar més fàcilment als visitants de fora la pròpia ciutat, ens aquests casos, el transport públic facilita en gran mesura l’apropament. Però en el nostre cas, per al viatger resulta força més complex. Ens trobem allunyats de les grans rutes turístiques i per tant, venir a visitar-nos és ben bé una excursió preparada. En aquest sentit, un dels mitjans dels quals disposem per generar interès és la gestió del públic digital. Entenem que la tasca del community manager és una porta a per al visitant telemàtic. Una pàgina web atractiva, una gestió eficient de les xarxes socials… són un recurs inestimable per generar un interès de cara a visitar l’espai. De res servirà tota la feina de tanta i tanta gent que trobem al darrere si no podem transmetre el missatge. En moltes ocasions aquests turistes arriben a Guissona sabent perfectament que hi trobaran. O bé ens han conegut mitjançant les xarxes socials o bé perquè han sentit parlar del Parc Arqueològic de Guissona.

“…un dels principals objectius perseguits és intentar provocar en el visitant una sèrie de percepcions que el duguin a experimentar noves sensacions”

Les visites guiades són la forma que tenim de transmetre al visitant el llegat del qual disposem. És una tasca de gran responsabilitat encara que no ho sembli doncs serà el que explicaran als seus familiars i coneguts i farà que el boca-orella funcioni. El guia no és ningú sense l’engranatge que es troba al seu darrera. Perquè un visitant d’un jaciment arqueològic pugui gaudir de l’experiència, cal que, prèviament, un arqueòleg l’hagi desxifrat mitjançant una excavació arqueològica sistemàtica i que un intèrpret hagi convertit l’informe de l’arqueòleg en un discurs susceptible de ser entès i, per tant, gaudit pel públic. Unes bones vitrines, una llum adequada, una ambientació acurada,., no és res si no podem captar l’atenció de l’oient i transmetre el missatge que volem donar.

Les noves tendències del guiatge obren a altres formes d’arribar als usuaris. El visitant deixa de ser un simple receptor i la seva participació activa esdevé cabdal per a la construcció del museu, el museu de tots. Amb aquesta vocació i de manera literal, el Dia Internacional dels Museus vam començar el procés de convertir el parc Arqueològic en un autèntic parc. Vam fer una plantada participativa de plantes aromàtiques autòctones per tenyir-lo de verd.

Els primers dissabtes de mes una experiència sensorial ens permet despertar els sentits i canviar la percepció del museu, amb olors, músiques, textures i ens permet fer un repàs sobre la vida quotidiana dels antics habitants de Iesso.

L’apropament als més petits i petites és una tasca molt important, per aquest motiu presentem la descoberta del museu com si d’una aventura es tractés. A través del joc a l’antiga Iesso, l’alimentació o la ceràmica aproximem el Museu als infants perquè siguin ells mateixos els qui descobreixin la vida quotidiana i com les criatures d’aquella època no eren tan diferents d’ells i elles. I els més grandets mitjançant gimcanes i activitats lúdiques poden conèixer el racons i raconets del nostre llegat i a la vegada gaudir de la història.

Guissona encara que no ho creiem és una de les població amb un volum de turisme industrial altíssim. L’empresa Bon Àrea rep diàriament un mínim de dos autocars que coneixen de primera mà la corporació i les seves instal·lacions. D’aquestes visites algunes arriben al Museu. Generalment, en baixar de l’autocar i abans de començar la visita, les úniques idees que tenen de Guissona són la presència de l’antiga cooperativa i la possibilitat de menjar al bufet Bon Àrea. En molts casos no creuen que hi hagi res més a visitar. Malgrat tot, la meva rebuda sempre és la mateixa: Benvinguts a Guissona, en aquest moment ens trobem a l’antiga Ciutat de Iesso, fundada pels romans al segle I abans de Crist. Aquesta visita ens portarà a viatjar al llarg de dos mil anys d’història.

Quan fem la visita al nucli històric, després de l’explicació d’introducció sobre el món roma ens dirigim als safareigs. A partir d’aquí anem desgranat curiositats com l’espai de les noies guapes, les divers fonts… entrem al nucli històric pel Portal de l’Àngel, seguim fins a la plaça de Pere Fages, sense oblidar l’antic nom de la plaça del Costell. Al cap de poc arribem a la plaça Major i es comencen a sentir expressions com “No imaginava que Guissona tenia tantes coses”. Per al final deixem el “bombonet”, l’església i el retaule de la Verge del Claustre, en aquest punt, molts visitants s’obliden de la fàbrica i el bufet. I com a colofó, per acabar d’arrodonir el recorregut, la visita acaba al Museu per deixar bocabadats i sorpresos a la major part dels turistes. En qualsevol cas, en molts casos aconseguim que els visitants marxin de la nostra vila sorpresos, amb un bon regust de boca i elogiant l’experiència viscuda. Les experiències positives envers la nostra vila són el nostre principal objectiu i a la vegada, la millor forma de promoció. Es el visitant satisfet qui comença la roda del boca orella.

En cadascuna de les visites, gustosament, posem de manifest que Guissona és més que una fàbrica. La nostra vila és un ventall de colors que va canviant amb el pas de les estacions: ocre a la tardor, marró i algunes vegades blanc a l’hivern, verd a la primavera i daurat a l’estiu. Guissona és l’aigua i la frescor de les seves fonts. Calor i fred extrem. Però sobretot és Història viva.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

I tu, què n’opines?

I tu, què n’opines?

NOTÍCIES

I tu, què n’opines?

David Castellana

27 de juny de 2019

La celebració del Dia Internacional del Museus 2019 pretenia posar de manifest la importància de les opinions dels habitants de Guissona en la gestió del Museu. Conceptes com ara socialització del patrimoni o servei a la societat han de ser molt més que una etiqueta de moda per esdevenir un element clau en la visió estratègica de la institució.

El passat 18 de maig es va celebrar el Dia Internacional dels Museus. Tal i com vaig avançar en el post anterior, la celebració es va plantejar com una declaració d’intencions. La nostra voluntat era presentar el nou museu que volem construir o millor dit, presentar un nou model col·laboratiu de museu que hem de construir plegats. Moltes circumstàncies anaven en contra, però malgrat tot, teníem grans esperances dipositades en aquesta jornada. En moltes ocasions per més esforços que dediquis en organitzar una activitat sempre hi ha punts que s’escapen al control. Per una banda, per un error dels proveïdors ens enfrontàvem a l’activitat sense possibilitat d’acomplir amb la promesa de repartir samarretes entre els assistents. No ens van arribar totes les talles sol·licitades inicialment. Per altra, era una data complicada a nivell de calendari. El Dia Internacional del Museus coincidia amb la Festa de Colors de Guissona. Habitualment, a nivell local, quan diferents activitats coincideixen en un sol dia totes en surten malparades. A més, durant aquell mateix cap de setmana es celebrava també Tarraco Viva, la fira entorn al món romà segurament més rellevant i amb major projecció. Com és habitual hi teníem un espai, amb tota la complexitat logística d’haver d’estar en dos llocs a la vegada. Finalment, l’última gran variable era més difícil de controlar: la climatologia. Va ploure al migdia i va plovisquejar durant tota la tarda.

La samarreta

Malgrat tot plegat vam actuar amb tossuderia i vam optar per tirar endavant la celebració tal i com la teníem prevista. Considerem fermament que va ser un èxit. Provablement el número de participants a la iniciativa va ser menor per culpa del temps, però tot i així, estem contents. En contra tot pronòstic la festa de Colors va anar d’allò més bé (moltes felicitats al Pla Educatiu de Guissona) sense que això ens afectés directament. Amb la col·laboració d’un jove voluntariós i afí al Museu vam cobrir la nostra presència a Tarraco Viva (gràcies Guillem). I el centenar d’assistents que van prendre part de les activitats de tarda i nit es van mostrar tant tossuts com nosaltres i van enfrontar-se al temps per donar suport a la iniciativa. En referència a les samarretes, l’últim gran escull al que feia referència inicialment, puc anunciar que per fi les tenim aquí. Així doncs, aprofito l’espai de comunicació que suposa el fòrum per avisar en primícia de què repartirem les samarretes gratuïtament a tots els assistents al DIM 2019 durant el cap de setmana de l’6 i 7 de juliol. A més, aquells dies tindreu l’oportunitat de gaudir de les visites sensorials que des del maig s’ofereixen al museu durant el primer cap de setmana de mes.

I a grans mals, grans remeis. La mateixa samarreta serà usada en la campanya de GuissonaMés d’enguany, d’aquesta manera donarem vida a l’excedent de peces rebut en unes talles concretes en la primera comanda. La diferència serà que els participants de la iniciativa en disposaran gratuïtament, la resta d’interessat la podran adquirir per un preu de 5€ a la botiga del Museu.

A l’hora de fer valoracions cal no perdre’s en un positivisme extrem. És a dir, cal alegrar-se dels resultats però també cal ser crític. Per una banda, a partir de les 17:00 hores començava a arribar gent al Museu quan l’activitat no estava prevista fins les 18:00. Tal i com estaven les coses, aquesta anticipació ens va permetre respirar alleujats. Però més encara, veure com la gent venia totalment disposada a arromangar-se per embellir el Parc Arqueològic va ser motiu d’una profunda emoció. Fins i tot, un grup de senyores portaven plantes de casa (moltes gràcies! Això sí que ens anima a seguir!). Però com he dit abans hem de ser crítics i, per tant, no podem oblidar els punts on vàrem fallar. El discurs general de la celebració pretenia ser inclusiu i integrador però malgrat tot hi vam notar l’absència notòria dels guissonencs i guissonenques vinguts de d’altres punts del món. Per tant, i de cara a futures actuacions, caldrà que ens esforcem no només per captar l’atenció dels i les habitants de la vila de tota la vida sinó també d’aquells i aquelles que ho són d’uns anys cap aquí. Seguirem treballant.

A banda de valorar el funcionament general de la jornada volia aprofitar aquestes línies per entrar en el fons de la qüestió. La voluntat de plantar, anava lligada amb la cerca de la implicació real, fins i tot física, de la població amb el Museu-Parc Arqueològic. Així mateix, la idea de repartir samarretes s’havia de vincular amb la visió de què la nostra herència té un sentit identitari. Així, les samarretes podrien ser considerades com una representació d’aquesta herència i un símbol d’orgull i arrelament guissonenc. Però en qualsevol cas, deixant de banda els simbolismes, per a nosaltres, per planificar el futur i per conèixer l’estat de la qüestió sobre la percepció del Museu en l`àmbit local, la part més rellevant era la recollida d’impressions amb la iniciativa de les flors de les opinions. Segons el plantejament inicial, la recollida de sensacions s’havia de fer en tres categories: suggeriments, queixes i somnis. Val a dir, que un cop processades totes les respostes en molts casos resulta difícil discriminar en quina categoria cal posar les aportacions recollides.

“La mateixa samarreta serà usada en la campanya de GuissonaMés d’enguany, d’aquesta manera donarem vida a l’excedent de peces rebut en unes talles concretes en la primera comanda. La diferència serà que els participants de la iniciativa en disposaran gratuïtament, la resta d’interessat la podran adquirir per un preu de 5€ a la botiga del Museu.”

En qualsevol cas es detecten algunes línies clares que sens dubte han de marcar la pauta per encarar el nostre futur. En general la gent recolza la gestió que estem duent a terme del conjunt arqueològic i molts dels assistents es van mostrar entusiasmats i entusiasmades amb l’acció prevista per enguany. Entre els escrits hi vam trobar aportacions d’allò més suggeridores i que ens guardem amb gran il·lusió. Tant es així que algunes de les propostes tindran resposta de forma immediata o imminent, potser perquè ja les teníem al tinter o simplement perquè ens han agradat tant que en hi hem tirat de cap. Altres, seran treballades de cara a un futur. Cal ser realistes, l’agenda i sobretot el pressupost no ens permet fer tot el que voldríem. Però en qualsevol cas, a través del blog o de les xarxes socials tenim intenció de donar resposta a totes les propostes que ens vau fer arribar.

A partir d’aquí i per cloure aquesta aportació, aprofito el nostre particular fòrum per llançar dues propostes. Aquest blog va nàixer amb l’objectiu d’esdevenir una eina de comunicació. Per aquest motiu, animem a tots els qui no vàreu poder assistir a la celebració del passat Dia Internacional dels Museus, a què a través d’aquest mitjà ens feu arribar també les vostres opinions, en forma de suggeriments, queixes o somnis. Entre tots els que hi participeu sortejarem una experiència per viure la vila d’una altra manera. El premi tindrà dues fases. En primer lloc, consistirà en l’oportunitat de conèixer el nostre llegat romà a través dels sentits amb una visita sensorial gratuïta. Seguidament i per viure el present de la nostra població, els premiats gaudiran d’un sopar per a dues persones en un restaurant local a convenir.

La voluntat d’escoltar-vos, va més enllà de convertir als usuaris del museu en un òrgan consultor. Voldríem anar més lluny i que els amants del passat romà, de la institució o de la Guissona actual tinguessin un espai en la gestió de la propi Museu. Per aquest motiu, aprofitem la temàtica del post per llançar la proposta de què es creï algun tipus de col·lectiu més o menys organitzat en forma d’associació d’amics del Museu. Potser podria ser un bon moment per reflotar l’antiga associació d’Amics de Iesso – Guissona. En qualsevol cas, tota iniciativa d’aquest tipus serà ben rebuda i recolzada en el que faci falta per part del personal del Museu.

 

Gràcies per seguir el nostre blog i animeu-vos a dir la vostra!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close