Aprofitant que aquest article inaugura el Fòrum de Iesso (blog) de l’any 2020, l’utilitzem per explicar-vos quines seran les propostes i objectius que treballarem des de l’àrea de comunicació del Museu de Guissona. Una de les quals, ja queda implícita sols pel fet de continuar estant aquí amb aquesta nova entrada en la nostra “plaça pública”: Continuem apostant per crear comunitat, informar, generar tràfic i interactuar entorn de Iesso – el blog n’és un exemple.

A partir d’aquí hem elaborat la nostra estratègia digital.

Des de fa tres anys, aproximadament, des del Museu s’ha realitzat una aposta clara per integrar una àrea de comunicació dins de l’organigrama de funcionament de la institució. Aquesta novetat va rebre un important impuls durant el passat exercici, que es manté en l’actual, en el qual, l’àrea de comunicació tant tradicional com digital, s’ha anat a poc a poc professionalitzant.

Tot i això, hem de tenir en compte les especificacions, dimensions i complexitats pròpies d’un museu de les característiques del Museu de Guissona, un museu que podríem categoritzar de “museu petit” si ens basem en alguns indicatius concrets com el nombre de visitants anuals (10.000) i la plantilla de treballadors que el conformen (4) i/o les seves dimensions: 125 m² destinats a l’exposició permanent i prop de 2 hectàrees de jaciment arqueològic.  També caldria remarcar el fet que, en un museu de les nostres característiques, tothom qui hi treballa ha de col·laborar en tasques, que en principi no pertanyen a la seva àrea: “tothom fa de tot”; les feines urgents i immediates, com són atenció a grans grups de visitants, escolars que realitzen activitats més complexes que requereixen més preparació o reunions urgents, fa que moltes vegades l’organigrama intern quedi alterat.
El Museu de Guissona es tracta de la principal institució cultural de la zona, especialitzada en la recerca, la conservació i la transmissió del patrimoni i la memòria col·lectiva de Guissona i de la ciutat romana de Iesso.

A l’hora d’elaborar els indicatius que marcaran la forma de comunicar-nos durant el 2020, prèviament hem fet una anàlisi de la situació actual del Museu en l’àmbit digital, com a punt de partida i sense complexos per conèixer on som, per saber cap on hem d’avançar:

• Pàgina web i xarxes socials
  El Museu disposa d’una pàgina web adaptativa, en la qual hi ha una pàgina dedicada a un blog “fòrum Iesso” (comunitat) i una altra a un motor de reserves (ticketing). El blog permet a l’usuari fer comentaris, enviar correus electrònics o compartir-ho a les xarxes socials.
  També té presència activa en tres xarxes socials: Instagram, Facebook i Twitter; i el compte obert però amb poca activitat a: Linkedin, Youtube, Vimeo, Pinterest i Spotify. La presència i control en plataformes com “Tripadvisor” i “Google Business” també és intermitent.

• Mobile
  Disposa d’una app per a mòbils, titulada “IESSO. Veus i sons entre les pedres”” que permet fer la visita a les restes arqueològiques amb el mòbil personal o amb tauletes digitals que estan a disposició del visitant (museografia interactiva). De moment, l’aplicatiu no està operatiu, i quan ho estava sol era disponible per a mòbils Apple. Tot i això, l’aplicació es va crear l’any 2012 i ja presenta un estat força desfasat i caldria revisar-la i renovar-la.

• E-Marketing
  Emmagatzema una base de dades anomenada “Amics del Museu” que són les persones que han acceptat, previ consentiment, ser els receptors del butlletí d’informació (e-mailing), que cal consolidar i perioditzar per donar-los-hi la utilitat pel qual van ser recollides les dades.

• E-Publishing
  Utilitza plataformes com “Issuu” o “Google Drive” per penjar-hi publicacions en obert (oferta didàctica, noticiari, etc.) que són d’autoria pròpia. També es projecta, a més llarg termini, la creació d’una revista digital sorgida des del Museu.

• Anàlisis digital
  Mensualment es duu a terme una anàlisi de l’impacte de les xarxes socials (interacció, abast, impressions, seguidors, etc.) i també, mitjançant Google Analytics es fa un buidatge del moviment mensual de la plana (www.museudeguissona.cat), des de les sessions noves, taxes de rebot, pàgines vistes, etc. sempre comparant amb el mes anterior. D’altra banda, de forma quadrimestral, des del servei que ofereix la “Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran” es rep un informe analític general que es basa amb comparatives amb el sector i amb els objectius propis assignats a principis d’any.

“El Museu de Guissona es tracta de la principal institució cultural de la zona, especialitzada en la recerca, la conservació i la transmissió del patrimoni i la memòria col·lectiva de Guissona i de la ciutat romana de Iesso.”

Un cop ens hem fixat en els indicatius digitals que disposem al Museu, hem passat a una anàlisis en un segon nivell, de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) que afecten el Museu de Guissona referents a l’àmbit digital:

Debilitats:

Manca d’una estratègia digital estable i professional
Cal posar fil i agulla per començar una nova era, en la qual, el Museu disposi d’una estratègia digital clara, amb els objectius ben definits i les eines per assolir-los ben consolidats. Caldrà conèixer les necessitats dels usuaris, saber quin n’és el target i saber-li donar les respostes que necessiti i li sedueixin. Per això, cal incorporar la comunicació digital en el marc estratègic del Museu de Guissona. Que el professional de la comunicació participi en les decisions sobre projectes i activitats del Museu des de l’inici (planificació i disseny) fins a l’execució final.

Poca comunicació digital interna
Cal una major i més professional implicació en la comunicació digital de l’equip que forma el Museu de Guissona. Cadascú des de la seva àrea (educació, atenció al públic, conservació…) té molt a aportar i així, convertir-se també, en comunicadors rigorosos i generadors de contingut de valor. Cal que tots els professionals que formen el Museu, entenguin i acabin per assimilar, la importància d’una comunicació i estratègia digital com quelcom beneficiós i molt positiu.

Poc feedback amb els visitants i usuaris abans i sobretot després de venir

Existeix poca comunicació entre els visitants que visiten el Museu, sigui abans de venir, durant o un cop realitzada la visita i també és fluixa la comunitat digital que rodeja la institució. Caldria intensificar aquestes relacions, a través del contingut de qualitat i la interacció per millorar el compromís i la recepció. Cal treballar perquè els visitants s’impliquin abans i després de venir.

Ús nul de recursos digitals i/o suports virtuals tant en l’exposició museística i en el Parc Arqueològic
Cal una aposta, també pressupostaria, per incloure recursos digitals i virtuals en les visites al Museu i el jaciment, que ajudi a fer més atractiu i complet el coneixement de l’equipament. En aquest aspecte, encara s’opta, de forma total, per la comunicació tradicional, amb les visites guiades acompanyades d’una persona. La introducció de recursos virtuals (3D, realitat virtual, elements sensorials, etc.) permetria portar la transmissió del llegat arqueològic i històric a un altre nivell i facilitar-ne l’apropament a la societat.

Manca d’estudis de benchmarking de forma periòdica
No existeix una anàlisi intensiva dels museus o institucions similars al Museu de Guissona per extreure’n informació que permeti conèixer, mesurar i comparar els punts estratègics d’altri i que siguin aplicables a la nostra institució.

Amenaces:

Competidors del sector arqueològic més potents (digitalment, parlant)
Actualment, a Catalunya, existeixen museus i jaciments arqueològics que per diferents motius, que van més enllà de l’interès primari del mateix contingut o recerca, tenen més força i visibilitat. Les desigualtats de condicions: pressupostos, horaris, instal·lacions… són valors claus per entendre aquesta diferència.

Dificultat de sobresortir entre tanta oferta en línia
L’augment de l’oferta, tant local com específica dins l’àmbit arqueològic, fa que els possibles visitants o seguidors digitals rebin múltiples inputs i es fa molt difícil destacar entre tanta proposta d’oci. Cal assortir al possible visitant, de continguts previs que li suggereixin experiències diferencials que l’incitin a venir.

Perill de caure en la banalització en la comunicació continua
Una altra de les amenaces que contemplo és el risc de vulgaritzar el contingut que es pugui proporcionar de forma digital. Principalment el contingut digital propagat a través de les xarxes socials, que a causa de la seva immediatesa, no compti amb suficient valor, s’allunyi de la línia de la institució i s’escapi de l’estratègia digital marcada. Tanmateix, també és una amenaça no tenir suficient control de la reputació en línia que pugui manifestar-se a través de les opinions, imatges o creacions personals de factors externs a la institució i que s’escapin del seu control.

Fortaleses:

WIFI disponible en la totalitat del Museu i del jaciment arqueològic
L’equipament disposa de connexió Wifi lliure que permet al visitant consultar la pàgina web del Museu i Internet en general durant la seva visita. Tot i això, cal incentivar l’ús dels dispositius mòbils personals durant el recorregut i, sobretot estimular la participació i interacció entre Museu i visitants.

Es disposa d’un weblog
Des del gener de l’any 2019, a la pàgina web del Museu hi ha una pàgina titulada “fòrum de Iesso”, que fa les funcions de bitàcola. Periòdicament, els professionals del Museu hi pengen articles creats amb l’objectiu d’apropar el Museu al visitant, però també a l’inrevés, que el visitant s’apropi al Museu amb els seus comentaris, qüestions i crítiques. És una porta oberta a la interacció, el coneixement i la transparència, que a més, atrau tràfic web i visitants. Tot i això, cal consolidar-lo. Diari de campanya, visibilitat de la campanya.

És un Museu social i cultural actiu que permet “humanitzar” la comunicació digital més fàcilment.
L’empatia és present en totes les esferes del Museu. Aquesta característica afavoreix el posicionament de la institució de forma implícita amb els temes socials i polítics que afecten la societat i això ajuda a distanciar el Museu de la imatge de llunyania, elitisme que sovint ha imperat en aquest tipus d’institucions. Aquesta actitud permet fer-ne una bona comunicació que acaba en un diàleg positiu amb els usuaris.

Oportunitats:

Disposem d’un jaciment arqueològic viu, en constant recerca i ampliació que facilita la generació d’informació
Les excavacions arqueològiques al Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso estan actives. Durant l’any es realitzen diferents campanyes d’excavació i restauració que amplien el radi de recerca i, per tant, augmenta la possibilitat de generar contingut digital i informació al respecte, sent el ventall comunicatiu més ampli i divers.

Professionalització de l’àrea de comunicació
Per dur a terme una estratègia digital integral, que vagi més enllà de disposar d’una pàgina web i unes xarxes socials més o menys actives, cal una digitalització que quedi integrada en tot l’equipament museístic, que sigui més oberta a la participació del públic i més orientada a oferir serveis al públic. S’aconseguirà arribar a l’usuari amb continguts i programes que connectin i responguin a necessitats i interessos concrets per les persones, les comunitats, o de la societat en conjunt; però també en saber comunicar-los i relacionar-se adequadament amb les persones i col·lectius. Per tant, cal curar els continguts i la innovació dels programes per convertir-los en estratègics i comptar amb el suport de la tecnologia per ampliar l’accés i difondre el coneixement, per connectar amb nous públics i estimular la implicació dels ciutadans.

Aquesta anàlisi que hem acabat interioritzant ens porta a l’elaboració de quatre objectius, els principals, que seran els que regiran la nostra estratègia i que podrem mesurar a finals d’any per valorar si hem pogut assolir-los:

1. Consolidació de la marca “Museu de Guissona”
La peculiaritat d’aquesta institució és que engloba un Museu i un jaciment, i a vegades per referir-nos i que s’entengui hem d’anomenar els dos elements. Caldria treballar en l’àmbit digital perquè, simplement amb “Museu de Guissona”, l’usuari capti que fa referència al Museu i al jaciment de Iesso.

2. Convertir el Museu de Guissona / Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso(IESSO) en una referència digital a escala de Catalunya dins dels espais arqueològics
Per aconseguir-ho caldrà utilitzar la tecnologia, no solament per fer arribar la informació, sinó per enriquir les experiències de visita, comunicar-se i crear relacions amb els usuaris (siguin visitants o no). Cal que sigui una institució “sense parets”, oberta, transparent i a l’abast de tothom. Però també, perquè els continguts siguin d’alta qualitat, caldrà reforçar la capacitat de recerca arqueològica, històrica o social i la generació de coneixement.

3. Incrementar els nivells d’audiència del Museu a través de les seves activitats expositives, educatives, tant per via presencial com en línia.
Utilitzar les eines digitals disponibles (pàgina web, blog, xarxes socials, etc.) per ajudar en la promoció de les activitats que es realitzin a la institució. Implementar l’ús de la publicitat de pagament en les xarxes socials. També comptar amb la col·laboració de microinfluencers que puguin ajudar a ressaltar qualsevol mena d’acció, des d’una postura pròxima i real.

4. Acostar el Museu en la transformació digital i tecnológica

Per assolir-ho cal que, el personal del Museu adquireixi les aptituds bàsiques en competència digital i tecnològica. Cal que totes les esferes del museu, “pensin en digital” i ho vegin com una part més de la institució i no un complement. Per això, es fa necessari que els pressupostos contemplin partides específiques per aquest fi i que l’estratègia digital de la institució indiqui de forma clara i ben definides quines han de ser les experiències que es vulguin transmetre a un públic objectiu concret i que després, des del coneixement, es pugui buscar la millor eina (tecnològica) per aconseguir-ho.

En tornem a parlar a principis del 2021. Esperem comptar amb vosaltres per assolir els objectius, nosaltres hi posem tot de la nostra part, i confiem que la vostra resposta, serà com sempre, positiva, proactiva i propera.

Comencem l’article aportant-vos un bloc de quatre piulades fetes al compte del Museu entre els dies 14 i 18 d’octubre. Estan per ordre cronològic i són molt eloqüents per entendre el que a continuació us explicarem; però abans, cal recordar d’on parteix tot això: el dia 14 d’octubre, a primera hora del matí, el Tribunal Suprem va fer pública la sentència als nou líders independentistes catalans amb penes d’entre 9 i 13 anys de presó.

1. El mateix dia 14 d’octubre, el Museu va repiular: “El Museu de Guissona és una institució al servei de la societat. Com a tal, no podem ser indiferents a la vulneració de drets que pateix el nostre país. Per aquest motiu expressem el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Suprem i donem suport a les preses i presos polítics.”
2. Dos dies després, el 16 d’octubre anunciàvem la suspensió de l’activitat prevista pel dissabte 19 d’octubre d’excavacions obertes, amb el següent missatge: “A causa de la situació que viu el país, en rebuig de la sentència del Tribunal Suprem espanyol i en solidaritat amb els presos i preses polítiques i líders socials, suspenem l’activitat “Excavacions obertes” prevista per aquest dissabte 19 d’octubre a Guissona.”
3. El mateix dia 16, ens adheríem a la iniciativa #velsperlallibertat engegada pels Museus d’Olot: “Les treballadores i treballadors del Museu de Guissona ens sumem a l’acció de protesta, iniciada pels Museus d’Olot cobrint la peça més emblemàtica del Museu amb un vel negre. El genet de bronze del segle II dC restarà tapat sine die.”
4. El divendres 18 d’octubre piulàvem: “El Museu de Guissona s’adhereix a la vaga com a protesta contra la sentència als presos polítics. El seu judici i condemna és un judici i una condemna a la llibertat.”

Entremig, no vàrem piular res més, i solament vàrem compartir un article de la revista digital “El Núvol” que feia referència a l’acció #velsperlallibertat.

Aquesta correlació de piulades del Museu al Twitter van tenir les següents conseqüències: durant tot el mes d’octubre, el perfil de Twitter del Museu de Guissona va perdre un 66% més de seguidors que el mes anterior, tots entre els dies 15 i 19 d’octubre.

“Aquesta correlació de piulades del Museu al Twitter van tenir les següents conseqüències: durant tot el mes d’octubre, el perfil de Twitter del Museu de Guissona va perdre un 66% més de seguidors que el mes anterior, tots entre els dies 15 i 19 d’octubre.”

Per què us presentem aquestes mètriques i compartim aquestes piulades?

Doncs perquè creiem que, tant les piulades com les mètriques resultants, són molt significatives de la causa-efecte produït quan una institució com és el cas d’una institució museística, històricament encasellada únicament com: “un espai al servei de la societat que conserva, comunica i presenta amb fins d’estudi, educació i delit, testimonis materials de l’home i el seu medi”, obre la finestra a nous aires i es posiciona com una institució, que a més, mostra un compromís cultural i social amb els seus temps i contemporanis, convertint-se en un agent social més, dins del territori.

És evident que sobre el fet de posicionar-se o no, sobretot quan ens referim a temes socials, darrere hi ha una reflexió prèvia, que resta definida no solament en la missió del Museu, sinó també en els valors que han de caracteritzar la institució. I un dels mitjans més potents per visibles aquest valors és la comunicació del museu vers l’exterior, i avui, la comunicació digital a través de les xarxes socials té un pes molt important dins dels museus.

Durant els dies postsentència, les mostres de rebuig a Catalunya han estat una constant. S’han produït actes pacífics, com manifestacions, una vaga general i les Marxes per la Llibertat, però també talls de carreteres i disturbis amb les forces de l’ordre. Durant aquestes jornades el timeline de Twitter s’ha omplert de piulades que informaven, en moltes ocasions en primera persona, de les accions que s’estaven duent a terme, d’opinions diverses i anàlisis controvertits… i a causa de la importància del tema, qualsevol altre tuit que es barregés entremig d’aquests comentaris semblava banal o fora de lloc.

I és aquí on volíem fer una reflexió. El paràgraf anterior acaba amb la frase: “qualsevol altre tuit que es barregés entremig d’aquests comentaris semblava banal o fora de lloc”. Possiblement no tothom hi estarà d’acord, ja que es tracta d’una valoració subjectiva. Però la màxima “en moments excepcionals, respostes excepcionals” es va fer més present que mai a l’hora de “donar veu” o no, al perfil del Museu al Twitter. Durant aquella setmana, vam aturar l’activitat a les xarxes socials – tret de les piulades que hem compartit a l’inici del post -, no vam compartir i comunicar com ho fem habitualment (no solament al Twitter, sinó tampoc al Facebook i a Instagram); la planificació dels continguts digitals prevista va quedar totalment alterada. L’objectiu era evitar aparèixer enmig del timeline dels nostres seguidors, i que molts sentissin, que aquella informació que els hi donàvem estava fora de lloc o era irrellevant. Si ho haguéssim fet, creiem que hauríem transmès una imatge de poc, o zero, compromís, haguéssim alimentat el tòpic dels museus com uns espais allunyats de la realitat de la societat que el cap i a la fi està formada pels visitants que han d’acabar sent els seus usuaris i, el més important; haguéssim traït els valors que ens defineixen i defensem.

Si ens considerem un museu empàtic és també en aquestes situacions quan ho hem de demostrar. Considero imprescindible comunicar des dels sentiments, com ens recomana la Mercè Sanjuan (CEO, conferenciant i influencer). I no oblidar-nos que les xarxes socials van ser concebudes com un espai per establir relacions entre humans, per compartir sentiments, sensibilitats… Darrere de la icona del perfil Twitter hi ha una persona i aquesta és qui es converteix en la veu d’un museu, i si els valors d’un i altre són els mateixos és molt més fàcil jugar aquest joc dins del món digital. La neutralitat és difícil que existeixi, de forma inequívoca, sempre es decanta cap una . Encarna Lago (gerent de la Red Museística de la Diputación de Lugo)  ens parla que l’ADN d’un Museu és el seu personal, les persones que hi treballen. És una afirmació en la qual creiem, i possiblement en esdeveniments com els descrits queda encara més demostrat.

La nostra comunicació ha de ser fidel als nostres valors. Creiem tenir una essència, una que és implícita i una altra que és creada. La implícita sorgeix, es crea i es manté sola, però l’altra és la que hem de cuidar i modelar. Creix mitjançant l’escola activa dels nostres públics, dels seguidors digitals fidels, de les paraules, emocions, continguts, contexts social que ens rodegen i és aquesta que hem de vetllar perquè sigui el volem que sigui. Compromís, posicionament i identitat, i com els mostrem, és a partir d’aquí que construïm aquesta essència que al final serà la nostra reputació digital. Per què la realitat paral·lela en les xarxes socials, en general, no existeix. Tot el que es publica, s’origina de la realitat actual i és aquí on des del Museu de Guissona, volem ser-hi presents.

Per tant, la nostra resposta, respecte la pregunta que encapçala aquest post és clara. Sí, la comunicació digital ha de ser sempre, per damunt de qualsevol circumstància, fidel a l’essència del museu.
Vosaltres que creieu? La comunicació digital mitjançant les xarxes socials d’un museu s’han d’alinear amb la realitat social o se n’ha de mantenir al marge?