De que parlen els museus? De mi, de tu i de tots. – Nit dels Museus 2020.

De que parlen els museus? De mi, de tu i de tots. – Nit dels Museus 2020.

NOTÍCIES

De que parlen els museus? De mi, de tu i de tots. – Nit dels Museus 2020.

David Castellana

20 d’octubre de 2020

 

Un museu és el custodi de la memòria d’un poble. Conserva el record en el sentit més ampli, però també en el més concret. Aquestes institucions guarden béns que testimonien l’evolució d’un país, d’una nació o d’una població però també, i sobretot, conserva elements que ens parlen de persones com nosaltres. Així doncs mentre guarda béns que ens parlen de la població passada es dirigeix a nosaltres, com a hereus directes del llegat, i en definitiva parla també de nosaltres.

Un museu és una institució de servei, un equipament obert a la societat i per a la societat. Un oasi saludable, de calma i reflexió o d’excitació continguda. Una organització de contacte amb un mateix, amb el passat, amb el present i el futur. Una oportunitat per al gaudi, l’aprenentatge i la diversió en el confort. Un lloc còmode i saludable, pensat per a les persones i que parla de persones, de persones que van viure, que viuen o que viuran. Un espai a contracorrent que parla de vida quan a tot arreu es parla de malaltia i de mort. La casa de les muses sobreviu amb resiliència i aixopluga la cultura mentre dura el xàfec.

Per aquest motiu, en aquests moments de grans incerteses, d’avenços lleus i grans frenades, hem de fer allò que ens pertoca com a institució. Cal fer allò que ens agrada i que en definitiva és la nostra feina. Ens toca tractar amb l’herència comuna per conservar-la, estudiar-la i sobretot difondre-la. Difondre-la a través de tots els mitjans al nostre abast. En aquest context ni les xarxes, ni els mitjans més convencionals no representen la sortida sinó que tot depèn de la creativitat, de la il·lusió i l’entusiasme. Aquests elements es fan evidents en la comunicació diària i en l’acció cultural per definir el ser i l’estar del Museu. El nostre objectiu és plantejar opcions que ens aboquin al diàleg en un moment en què el context general ens està obligant cada dia més a l’isolament. Amb aquesta filosofia ens aproximem a la Nit dels Museus.

La Nit dels Museus és una celebració promoguda pel Consell d’Europa amb més de 10 anys de recorregut i que va estretament vinculada al Dia Internacional dels Museus. La festa Major d’aquestes organitzacions, enguany, com moltes coses més, va quedar parcialment ajornada en favor d’una versió diluïda i telemàtica. En aquest context i per iniciativa dels Museus de Girona es va proposar celebrar la nit dels museus el dia 14 de novembre en forma de cap de setmana. Des de la nostra institució concebem el DIM com una oportunitat per celebrar conjuntament el Museu de Guissona, pel que és i pel que pot ser. Durant una jornada, més que mai, la institució s’obre a la participació activa dels nostres amics, seguidors i visitants per avançar en la implementació d’un nou model d’institució.

El nostre objectiu és plantejar opcions que ens aboquin al diàleg en un moment en què el context general ens està obligant cada dia més a l’isolament.

Aenean imperdiet. Etiam ultricies nisi vel augue. Curabitur ullamcorper ultricies nisi. Nam eget dui. Etiam rhoncus. Maecenas tempus, tellus eget condimentum rhoncus, sem quam semper libero, sit amet adipiscing sem neque sed ipsum. Nam quam nunc, blandit vel, luctus pulvinar, hendrerit id, lorem. Maecenas nec odio et ante tincidunt tempus. Donec vitae sapien ut libero venenatis faucibus. Nullam quis ante. Etiam sit amet orci eget eros faucibus tincidunt. Duis leo. Sed fringilla mauris sit amet nibh.

Amb esperit creatiu i amb la mateixa voluntat de crear o evidenciar els vincles amb la població encarem la celebració d’enguany. Malgrat les il·lusions, no perdem la perspectiva de la situació actual i per tant, no pretenem una celebració multitudinària. Així doncs, deixarem les celebracions massives per més endavant, de ben segur que en tindrem mil i una oportunitats. Malgrat tot, un cop més, volem escoltar-vos i que sigueu els protagonistes del museu junt amb el llegat de la institució, que a fi de comptes és vostre. En aquest sentit us invitem a fer un recorregut per repensar el museu i tot allò que s’hi conserva.

Segons la visió més tradicional i anacrònica, un museu és un aparador d’objectes antics. Un espai elitista i ensopit que conserva uns determinats elements seguint un codi accessible només a una part concreta i reduïda de la població. Per sort, aquesta idea sobre els museus és obsoleta i aquesta aura que encara pesa sobre les institucions es va diluint. Poc a poc es van trencant els vells estigmes i prejudicis. Malgrat tot, en moltes ocasions els museus encara no són vistos com un actiu per la població local, sinó que lluny d’un espai cívic són percebuts com a recursos turístics, per a escolars o per a jubilats. S’obliden massa sovint, doncs, la seva capacitat per analitzar el present a través de la distància que ofereix la comprensió del passat, el paper que juguen en relació al llegat col·lectiu i la creació d’identitat d’un poble (fins tot en la creació “d’orgull de poble”) i, també, les contribucions que pot oferir com a espai social. Dins d’aquest procés per situar de nou els museus en l’imaginari de la població us convidem a superar la idea d’aquestes institucions com a magatzems de rampoines i pedallassos. Us convidem a superar la materialitat dels béns en exposició. Un museu no és un contenidor d’objectes és un contenidor d’històries.

El Museu de Guissona és un museu de jaciment, centrat en exposar objectes de l’antiguitat representatius de la ciutat romana de Iesso, origen de la nostra Guissona. Segons una visió convencional, aquests elements il·lustren el passat de la vila i son representatius de la implantació de la cultura romana a les nostres contrades amb la fundació d’una ciutat i al seva evolució. Els béns ens parlen de cronologies, d’evolució material, cultural i tècnica. Si mirem els mateixos objectes amb  uns altres ulls, ens parlaran de coses molt diferents. Potser amb una mirada més atenta, o simplement, més creativa, més sensible o, fi de comptes, més humana, les lectures transcendiran el valor material, l’estat de conservació i fins i tot el temps transcorregut.

La punta d’arada romana no només evidencia les tècniques de cultiu emprades en aquell moment, no només posa de manifest les possibilitats agrícoles seculars del nostre territori sinó que ens parla d’aquell home, esclau o lliure, que suava la terra per treure’n rendiment, tal com feien els nostres avis i com fan ara tants veïns de la vila. Els pesos de teler deixaran de ser una curiositat sobre les formes de teixir i els rols de gènere a l’antiguitat per parlar-nos d’aquella dóna que vivia constreta en els límits de la pròpia llar i que gaudia d’una llibertat dubtosa sota la tutela del marit mentre somniava en altres opcions de vida per a la seva filla. L’stilus d’os ens farà pensar en la perícia de l’artesà que sabia escollir, desbastar i polir els ossos fins a donar-los un aspecte fi i brillant en la rebotiga, als baixos de casa, per poder-los vendre junt amb agulles, botons i aplics, en la tabernae situada a la part frontal de la llar, de cara al cardo màxim. La mateixa peça ens farà pensar en la lliberta que havia après a llegir i a escriure i que havia gastat els millors anys de la seva vida per estalviar i comprar la seva llibertat per poder tenir, com a mínim, una vellesa digna, com a dona lliure… Cada objecte és molt més que un testimoni històric, és un testimoni de vida. Un testimoni que ens pot portar a desenvolupar un exercici d’imaginació gairebé literari per reconstruir la història dels seus usuaris.

Aquesta percepció ens ha portat a dissenyar la nit dels Museus d’enguany. Serà una celebració que courem a foc lent, entre tots plegats i que constarà de diverses parts. A partir d’avui i fins la data assenyalada donarem un gir per donar ànima als béns dels Museu. Us convidem a escollir un objecte de la col·lecció per fabular els secrets que amaga en el primer concurs de micro-relats: “Iesso ciutat d’històries”. Plantegem un certamen literari digital a través de les xarxes socials que comptarà amb diversos premis. Per altra banda, si els objectes exposats al museu, al museu de tots, ens parlen sobre els habitants de l’antiga ciutat, bé poden parlar de nosaltres mateixos i mateixes, oi? Us convidem a cedir-nos temporalment objectes personals que us defineixin, que parlin de vosaltres com les antigalles parlen dels antics. Els vostres objectes quotidians o petits tresors seran exposats temporalment junt amb  béns amb 2000 anys de recorregut, que, com els vostres, amaguen la història d’una vida.

Aquest seguit de propostes les anirem desenvolupant i difonent a través de les xarxes del Museu, fins arribar a la pròpia Nit dels Museus, és a dir, el 14 de novembre. Aquest dia es donarà l’eclosió de tot plegat. L’exposició permanent s’obrirà a noves perspectives i lectures. S’hi recolliran les possibles aventures viscudes pels objectes que integren el fons del Museu i incorporarem les peces cedides pels nostres seguidors i amics amb les històries que amaguen. A més, si un museu és un contenidor d’històries i són les històries les que han servit de guia per bastir la Nit del Museus d’enguany, no podíem finalitzar la jornada sinó amb més històries. Les activitats de la Nit dels Museus acabaran amb una convidada estrella vinguda des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. L’Esperanceta de la casa Gassia, un personatge tan estimat i popular com controvertit, es saltarà totes les fronteres de temps i espai entre els romans i nosaltres amb el seu Cabaret Pagès.

Per acabar, sense perdre mai la il·lusió, us convidem a celebrar amb nosaltres la Nit dels Museus d’aquest peculiar 2020. La vostra participació i implicació és indispensable per a construir la jornada i, en definitiva, per construir el museu de tots, el museu de Guissona.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Els jocs oblidats o desapareguts

Els jocs oblidats o desapareguts

NOTÍCIES

Els jocs oblidats o desapareguts

Blanca

10 de setembre de 2020

Avui us proposem un petit viatge al passat, una mirada cap endarrere recordant aquells jocs infantils amb els quals van créixer els que avui són avis i àvies. Et ve de gust recórrer aquest camí amb nosaltres?

El passat 17 de gener inauguràvem l’exposició “jocs i joguines a l’antiguitat”. Aquesta exposició comptava amb 214 peces originals de museus d’arreu de Catalunya i 40 rèpliques, que il·lustraven 9 àmbits: Jocs d’infantesa; juguem a ser grans; jocs en grup; jocs de destresa; jocs de punteria, nous i bales; jocs a l’aire lliure, la pilota; jocs d’atzar, tabes i daus i jocs de tauler.

Si fem un repàs ràpid pel joc a l’antiguitat es podria dir que les primeres joguines documentades daten de les primeres grans civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte. Cap al 4000 aC hi van aparèixer els primers jocs d’estratègia en taulers. A la Grècia clàssica, el joc servia per contribuir al desenvolupament físic, fomentar la capacitat estratègica, desenvolupar l’esperit creatiu i competitiu, però també per fomentar els rols i aprendre lúdicament. Durant l’època romana, tot i que es manté la percepció grega, el joc també té un paper alliberador. L’element lúdic i la diversió són els objectius més importants, essent-ne els daus el màxim exponent. En l’Edat Mitjana es conservaran bona part dels jocs romans i, de la mà del món islàmic de la cultura andalusí, ens arribaran jocs de taula i d’estratègia com els escacs i les dames.

L’exposició havia de ser visible fins al 15 d’abril. Durant els tres mesos d’estada a Guissona, teníem previstos diversos tallers per complementaris. Amb molta il·lusió es preparava una trobada amb jubilats i jubilades de Guissona perquè expliquessin a les criatures actuals com es jugava fa seixanta anys. I com molts dels jocs dels romans encara eren usuals durant la seva època infantil. Jocs com la baldufa, les bales, les bitlles, el cavall fort, el cèrcol o rutlla, estirar la corda, el soldat plantat, saltar a la corda, les tabes…, Jocs de sempre que avui molts no recordem. Però aquesta trobada no es va fer a causa del confinament.

Recordo que un veí un dia m’explicava que a diferència d’ara, no tenien televisió, ni “Playstation “, ni ordinadors, ni res del que avui distreu als infants. Però una cosa sí que els igualava: les ganes de jugar. Comentava que avui, la majoria de jocs són individuals. Agafes una maquineta, i au!, a prémer botons. I això ho pots fer assegut al sofà de casa. Abans si et quedaves a casa no podies fer res, per tant havies de sortir al carrer, on ja t’esperaven els amics per jugar. El fred, la calor o la pluja no eren més que circumstàncies que en cap cas impedien jugar al carrer.

Vaig recordar que a la revista Issauna en la secció “cues de pansa” es va tractar el joc i tirant d’hemeroteca vaig trobar alguns dels jocs de Guissona. Ja l’any 1989, fa trenta-un anys, a la mateixa publicació es parlava de què les activitats extraescolars, la informàtica i les joguines sofisticades evitaven que els infants desenvolupessin la imaginació. Tot això ha fet que pels carrers de Guissona (com els de molts altres llocs) no s’hi vegin nens jugant tan sovint com abans. D’aquesta manera els jocs infantils que han anat practicant les diferents generacions de guissonencs i guissonenques van desapareixent amb el pas del temps. Avui, però, en recordarem alguns.

“Els todos

Per jugar a aquest joc calia col·leccionar uns ossos petits que es treien de les potes del be. Aquests ossos tenen la particularitat que si els tires a terra, segons com cauen, poden aguantar-se drets. Aquest era un joc d’aquells que en deien “de nenes”, car pràcticament tots els jugadors eren femenins. Aquesta era una manera d’anomenar el joc de les tabes.

“Els patacons i cartonets”

En aquests dos jocs desapareguts s’utilitzava el “flendit“, és a dir, una rodona marcada a terra que servia de tauler. En el seu interior s’hi posaven els patacons o cartonets. Els primers per a nens i els altres per les nenes.

Els patacons, inicialment eren parells de naips que es posaven l’un cara l’altre fent una creu, a la que doblegaven els extrems i formaven així un quadrat. Aquests objectes van començar essent monedes de deu cèntims (de coure), les quals picaven amb un martell per tal que s’agafessin més a terra, però per la manca de monedes es van començar a utilitzar talons de sabata.

El joc dels “cartonets” era la versió femenina dels “patacons”. Bàsicament era el mateix joc amb petites modificacions. Les noies, en lloc de posar patacons al “flendit” hi posaven cartonets, els quals no eren més que les dues cares d’una capsa de llumins arrencades de la mateixa i posades l’una contra l’altra amb cola. Tampoc no utilitzaven talons de sabata, sinó que ho feien amb soles senceres de goma.

“Soldat plantat”

Per a jugar a soldat plantat calia força gent i disposar de força espai. Es feien dos equips i s’havia de decidir quin era el que empaitava i quin el que fugia. L’equip dels que empaitava s’havia de posar en renglera davant dels que fugien i havia de corejar el següent: “Soldats plantats, ferro bullent!, qui en té per vendre? I els que s’han d’escapar contesten: jo!”. Aquest ritual es feia tres vegades i començava la “cacera”. Quan els empaitadors n’agafaven un dels altres, aquest restava presoner.

A Guissona hi havia un lloc ideal per practicar aquest joc. La plaça de l’Església; amb els seus tres punts estratègics (escales centrals i rampes laterals), resultava idònia per posar els presoners.

“Les guerres de Capdevila contra la plaça de missa”

En aquest cas no es tracta d’un joc, ni d’una activitat recomanable, però força habitual. Sovint hi havia enfrontaments entre la canalla que vivien en un indret o un altre de la vila. El lloc de la baralla era una plaça o una altra. Generalment les batusses començaven com una broma però en moltes ocasions sorgia una autèntica rivalitat i la cosa degenerava amb pedrades i baralles amb bastons (que simulaven espases).

Aquest és només un petit recorregut a través dels jocs típics de Guissona. N’hi havia molts més, però la llista seria interminable. Malgrat que l’exposició del joc a l’antiguitat ja s’hagi acabat, esperem que algun dia puguem realitzar la trobada amb la població més gran de la vila per conèixer més d’allò que es podria perdre en l’oblit. És ben cert que no té més memòria el més intel·ligent, sinó el que més dies ha viscut.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

El nostre territori de marca

El nostre territori de marca

NOTÍCIES

El nostre territori de marca

Museu de Guissona

6 de juliol de 2020

Fa pocs dies que l’exterior del Museu i el Parc Arqueològic llueixen més bonics perquè estem d’estrena. Les noves banderoles indicatives pengen dels tres pals que ressegueixen el carrer del Tint de Guissona al llarg de tota l’amplitud del jaciment per realçar la presència arqueològica de la ciutat romana de Iesso.

En aquesta ocasió, les imatges i missatges que acompanyen els dos metres i mig de lona, són producte d’un estudi i anàlisis previ que no volem deixar l’oportunitat d’explicar-vos. Pel que fa al disseny presenten una imatge clara i senzilla on destaca una fotografia gran acompanyada d’una sola paraula; cadascuna de les sis imatges – tres en cada sentit de la circulació – tenen una continuïtat amb la següent, fet que dona una sensació d’enllaç o conjunt expressament buscada. Els colors de base són els tres més oposats que identifiquen el Museu-Iesso, el blanc, el negre i el “nostre” marró.

Però us volem parlar de les paraules escollides en cada cara de les banderoles – fins a sis– per explicar-vos el procés que hem seguit per seleccionar-les. L’equip del Museu de Guissona hem realitzat un estudi del “territori de marca” de la nostra institució per dotar l’imaginari que envolta el museu de recursos que permetin destacar i posicionar-nos allà on més interès tenim. Dit d’una altra manera, hem realitzat una anàlisi de l’espai conceptual del Museu amb què creiem que el públic ens associa, intentant així tenir cert control sobre la percepció del Museu i tenir clar cap on volem dirigir-nos. Per fer un símil, quan parlem d’una marca com “Red Bull”, immediatament ens instal·lem al territori de l’adrenalina; amb “Apple” ens ve el cap la “innovació”, amb “Ikea”, “Llar i família” i amb Museu de Guissona…?

“…hem realitzat una anàlisi de l’espai conceptual del Museu amb què creiem que el públic ens associa”

Fer públics aquests conceptes, ens pot aportar grans beneficis com: destacar dins dels museus similars a la nostra tipologia (arqueologia), plantejar temes d’interès compartits amb els públics, incrementant així la connexió entre uns i altres; també ens serveix d’inspiració i orientació i ens facilita el plantejament de mapes de continguts per les xarxes socials, accions, activitats que ajudin a sumar en el posicionament, contribuint positivament en la construcció de la marca “Museu de Guissona”. De totes maneres, la clau no és solament deixar-los per escrit, sinó aconseguir que les nostres accions, la nostra comunicació i l’aura que ens envolta giri entorn d’aquestes concepcions i que acabi formant part de l’imaginari de la societat.

Els tres atributs amb una connotació més física que hem destacat són: recerca, conservació i coneixement.
Una de les frases que utilitzem des del Museu per auto definir-nos és “Som el centre de recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic, històric i etnològic de Guissona”, per tant és una sentència que s’alinea perfectament amb els atributs físics que hem volgut destacar a les banderoles. El Museu juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica s’encarrega de la gestió de les campanyes d’excavació de Guissona i l’entorn. Per la recerca generadora de coneixement, la seva difusió i la conservació són tres potes essencials per les funcions estratègiques del Museu. Documentar, estudiar i gestionar en condicions adequades el patrimoni principalment arqueològic que custodia el Museu i facilitar-ne la accessibilitat i difusió són claus; com també ho és apostar per la conservació de la memòria col·lectiva, familiar i personal dels veïns i veïnes de Guissona. La transmissió del coneixement adaptat a cada públic, amb una aposta especial pel públic infantil, amb l’experimentació i manipulació directa del material pedagògic com a forma per assolir una experimentació vívida i duradora, és un dels nostres indispensables.

Quan parlem de conceptes existencials, des del Museu destaquem: compromís, proximitat i valors.
El nostre compromís és en diversos àmbits (educatiu, museístic, tecnològic…) sempre amb l’objectiu de convertir-nos en un equipament cultural a l’avantguarda, obert i accessible a tots els públics amb una clara vocació interdisciplinària, amb esperit d’innovació i sostenibilitat; prioritzant i demostrant un gran compromís amb la societat local guissonenca (proximitat) per esdevenir una institució de dinamització cultural i participació ciutadana, sense oblidar la nostra projecció cap a l’exterior i també, i sobretot, fonamentada sobre uns valors estables com humanització, perspectiva de gènere, accessibilitat, sostenibilitat i cooperació.

En definitiva, les pancartes recullen només sis conceptes que han de servir per definir-nos i, per tant, per identificar-nos. La tasca diària que es desenvolupa des del Museu segueix sempre aquestes directrius que a poc a poc van impregnant la institució fins al moll de l’os. Així doncs, l’acció del museu –patrimonial, social, cultural– es dóna sempre amb la voluntat, sempre, de fer arribar aquests valors a la societat que és a fi de compte origen i destí de la nostra tasca.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En temps de confinament reflexions sobre els museus virtuals

En temps de confinament reflexions sobre els museus virtuals

BLOG

En temps de confinament reflexions sobre els museus virtuals

Josep Ros

3 de juny de 2020

 

La pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2, ha generat una nova malaltia infecciosa per la població humana, la COVID-19, que ha trasbalsat la vida social, cultural i econòmica del món. La lluita pel seu control ha obligat la població a confinar-se a les cases, a l’espera del desenvolupament d’una vacuna eficaç. Entre les primeres mesures que es van decretar hi havia el tancament dels museus, amb l’objectiu d’evitar l’aglomeració de persones. Aquesta nova situació va comportar que els museus havien de continuar realitzant la seva tasca de promoció, de divulgació i de recerca dels seus discursos museogràfics i de les seves col·leccions sense públic. Aquesta manca de públic físic, ens ha obligat a centrar-nos a treballar des de l’entorn que ofereix Internet i anar a buscar un públic virtual.

L’any 2004 l’ICOM va definir tres categories per classificar els museus que utilitzaven Internet com una extensió del seu espai físic:

  • Els museus en línia o de catàleg, que agrupa als museus que treballen d’acord amb un lloc web que conté informació bàsica sobre el museu. L’objectiu és majoritàriament donar informació del museu a possibles visitants.
  • El museu de contingut, que agrupa aquells museus que des d’un lloc web volen mostrar les col·leccions del museu. Normalment se selecciona els objectes més destacats de la col·lecció i van acompanyats d’informació detallada dels objectes. Es considera un espai útil per un públic expert.
  • El museu educatiu o d’aprenentatge, que agrupa els museus que també des d’un lloc web, ofereix informació més enfocada al context històric i el discurs, que en els objectes exposats. Els continguts són reforçats didàcticament i ofereix informació per l’aprenentatge.

La velocitat en què es mou l’entorn d’internet és de vertigen, aquest està en constant evolució, i aquest fet ha comportat el naixement de noves versions d’internet, que han aportat la possibilitat de desenvolupar noves eines i noves maneres d’interactuar. El 2004 es va popularitzar el concepte d’entorn web 2.0, que permetia que en l’entorn d’internet es creessin aplicacions que facilitaven la creació i la compartició interactiva d’informació i continguts. I el 2006 es va començar a parlar de la web 3.0, l’anomenat entorn o web semàntica, en què els usuaris i els equips poden arribar ha interactuar amb un llenguatge natural, que permet la creació d’intel·ligència artificial.

Aquesta manca de públic físic, ens ha obligat a centrar-nos a treballar des de l’entorn que ofereix Internet i anar a buscar un públic virtual.

Avui tots els museus en major o menor mesura utilitzen l’entorn d’internet i s’han anat adaptant i desenvolupant a mesura que aquest entorn evolucionava. La situació creada per la COVID-19 ha fet que molts aprofitin aquesta situació per revisat la seva presència a Internet. Els museus amb poca presència s’han centrat a obrir nous canals de comunicació i a posicionar-se en aquest nou entorn, mentre que els museus que ja tenien una presència més o menys consolidada s’han dedicat a crear nous continguts sigui de manera individual o formant xarxa, i també a experimentar i a reflexionar sobre com treballar més eficaçment en aquest entorn.

En el cas del museu de Guissona amb una llarga trajectòria a Internet tant en l’àmbit de pàgina web com de xarxes socials, aquests dies s’ha centrat a crear nous continguts tant de forma individual com també en xarxa amb altres museus, i en buscar noves estratègies virtuals. Entre les reflexions que ens hem plantejat aquests dies hi ha la de fer visible la col·lecció del museu en l’entorn d’internet. La pandèmia ha demostrat que hi ha un públic virtual, tot i que quan es torni a la normalitat, el consum d’internet disminuirà, creiem que bona part dels actuals consumidors d’internet es mantindran com a públic potencialment virtual dels espais cultural. Per tant, és necessari aprofitar aquesta situació, per anar més enllà, i definir un museu virtual.

El Museu Virtual

Aquesta no és una discussió nova motivada per la situació actual, la definició de museu virtual ja va ser expressada per James Andrews i Werner Schweibenz en l’article New Media for Old MastersThe Kress Study Collection Virtual Museum Project publicat a la revista Art Documentations l’any 1998. Des d’aleshores els museus han debatut sobre la necessitat o no de la creació d’espais virtuals i si aquests nous espais aniran a favor o en contra dels museus tradicionals.

Andrews i Schweibenz van definir els museus virtuals com “...col·leccions d’objectes digitals relacionats lògicament entre si, compost mitjançant diferents mitjans que, gràcies a la seva capacitat d’oferir connectivitat i diferents punts d’accés, es brindà a transcendir els mètodes tradicionals de comunicació i interacció amb els visitants…; no hi ha una ubicació o espai reals, els seus objectes i la informació relativa a ells poden disseminar-se per tot el món”.

Tenint en compte que la base que sustenta els discursos i els relats museogràfics dels museus són les col·leccions, la creació de museus virtuals impliquen definir com fer visible les col·leccions de forma virtual i com fer-les arribar a aquest potencial públic virtual.
Aquesta reflexió l’estem tractant de forma individual, però també de forma col·lectiva. Els museus d’arqueologia que formem part de l’Arqueoxarxa, en aquest moment estem plantejant la necessitat d’un canvi de programari de la gestió de les col·leccions, amb l’objectiu de trobar un programari que permeti un treball en línia més directe. Tothom considera que aquest pas és imprescindible en la gestió futura de les col·leccions, però també veiem la complexitat del procés per la diversitat de les col·leccions, les diverses definicions i tesaurus utilitzats, i pels problemes de migracions de les informacions existents en els programaris actuals a nous entorns. Tot i les dificultats, el futur de la gestió de col·leccions depèn de tenir eines de gestió que permetin les col·leccions obertes i interconnectades.

En l’àmbit individual el Museu de Guissona tenint en compte les característiques de la nostra col·lecció i els mitjans que tenim, estem treballant per buscar quines són les estratègies que podríem aplicar per anar definint aquest museu virtual, que ens ha de permetre mostrar la col·lecció i interrelacionar amb un públic virtual. Creació d’un catàleg en línia de la col·lecció?, creació de visites virtuals? Creació d’exposicions virtuals? Creació d’eines que permetin al visitant virtual crear la seva pròpia col·lecció, seleccionant els objectes del museu que més l’interessi? Són algunes de les estratègies que anem analitzant i que anirem provant en els pròxims mesos, i com no potser d’altra manera les anireu descobrint a Internet.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Des de casa. Reflexions davant la incertesa

Des de casa. Reflexions davant la incertesa

NOTÍCIES

Des de casa. Reflexions davant la incertesa

David Castellana

8 d’abril de 2020

La situació sanitària provocada pel covid-19 ha suposat un punt i a part en el nostre dia a dia.

Després d’un període d’alertes llunyanes més o menys versemblants. La realitat, una nova realitat, ens va esclatar a la cara. De cop i volta, perquè va ser de cop i volta, les nostres rutines, els nostres projectes i les nostres expectatives es van veure alterades. De poc o res havien servit totes les advertències que ens arribaven de la mà d’autoritats en la matèria quan a la vegada anaven acompanyades d’un: “però tranquil·litat, és poc més que una grip”. Els atenuants o les notícies menys negatives sempre són més fàcils de digerir que la veritat. Sigui com sigui, segurament sense estar prou preparats a nivell logístic i psicològic de sobte el Museu va tancar portes. Des del 14 de març i per una qüestió de prevenció el Museu de Guissona, com la resta dels museus del país es va veure obligat a baixar la persiana fins a nou avís. Així el teletreball, les reunions a distància i la conciliació de la vida familiar han pres una altra dimensió.

Així de cop, aquell concepte laboral que fins ara sonava només com una reivindicació utòpica, s’ha fet realitat. Més encara, en un tres i no res, desplaçar-se al lloc de treball ha esdevingut una acció gairebé delictiva si la teva ocupació no forma part d’aquella categoria difosa de feines essencials o estretament relacionades. El teletreball és sense cap mena de dubte, una forma de treballar diferent, molt vinculada a la pròpia responsabilitat i compromís. Allò que fins ara semblava un somni, s’ha vist ara que potser no era tan bonic com ho pintaven. És cert que anar tot el dia amb roba d’estar per casa no està gens malament, però a la vegada, com n’és de necessària una rutina per estructurar la ment i la vida! Perquè desenganyem-nos, per més d’hora que ens llevem o per més estrictes que vulguem ser amb els horaris, la rutina a casa no té res a veure amb la rutina laboral. Les interrupcions domèstiques o personals es van succeint i com a contrapunt, per una sensació de remordiment o per la cerca de la realització professional la jornada laboral es dilata fins a ocupar tot el dia. Perquè la casa convertida en despatx o el despatx convertit en casa fa que la desconnexió, de qualsevol de les dues coses, sigui pràcticament impossible.

El confinament precipitat va suposar en un primer moment l’aturada de l’agenda personal de cadascú. Les reunions que habitualment condicionen el temps laboral es van veure interrompudes. Aquesta vida de reunió en reunió, que moltes vegades resulta estressant perquè capitalitza la jornada i resta hores “productives” d’ordinador també va quedar aturada. Si ara escoltem més a les autoritats a qui vam escoltar tant poc uns mesos endarrere, aquest estat d’aïllament domèstic cada vegada es preveu més llarg. Per tant, un cop superat el xoc inicial, cal programar el retorn a una normalitat que no sabem del cert quan arribarà. Aquesta mirada endavant, salvant les distàncies, suposa recuperar de nou l’agenda convencional i recuperar, per tant, el ritme de reunions però amb una percepció renovada. Si abans podien arribar a ser una càrrega, ara, s’han convertit en un al·licient. Trobar-se, ni que sigui de forma telemàtica, s’ha convertit en una oportunitat de veure cares diferents i fins i tot conèixer-ne de noves sense abandonar la seguretat de la llar. Un bon motiu per pentinar-se al matí i canviar-se la dessuadora, no ens enganyem, seguim a casa, tampoc cal arreglar-nos pas! Sigui com sigui aquestes trobades ens ajuden a vertebrar de nou el calendari i ens permeten diferenciar un dia del precedent o del proper.

La conciliació de la vida domèstica amb la realitat laboral ja és un altre tema. En aquest àmbit cadascú s’arregla segons les seves possibilitats i els seus condicionants personals, mai fàcils del tot. Els qui estan sols han d’aguantar-se a si mateixos durant tot el dia, cada dia, cosa gens fàcil, i a més, corren el risc de convertir-se en salvatges. Els que passen aquests dies en parella, es troben davant del test que suposa passar tot el dia l’un al costat de l’altre (sort n’hi ha de Netflix, HBO o les mil i una plataformes). Els qui comparteixen la llar amb les criatures, els pares o els avis, tot i que pot ser dur en alguns moments, han de ser conscients que es troben davant d’una oportunitat d’or. Aquests dies els donaran l’opció per conèixer de nou a aquelles persones que a vegades resulten estranyes tot i la proximitat. Els permetrà gaudir d’aquells que de cop i volta i de forma literal s’han convertit en els únics habitants del petit món què és la vida i la casa de cadascú.

Tornant al Museu, com tot gran canvi, treballar des de casa és un repte. Tot l’equip, qui més qui menys, guarda certs hàbits de treball domèstic. Aquest costum deriva o bé de què la realitat laboral sobrepassa forçosament l’horari estipulat o bé de la inquietud intrínseca de qualsevol feina vocacional (realització de cursos, seminaris, lectures, qualsevol recurs per seguir formant-se i aprendre per millorar). Però ara, la situació és inèdita i amb un horitzó final incert. Així doncs és un bon moment per acomplir amb totes aquelles tasques que dins l’agenda convencional queden aturades. Documentació, desenvolupament de projectes, establiment d’objectius. I sobretot, ara sí, preparar-nos pel que pot venir. Això implica programar de nou l’activitat de la institució a tots els nivells preveient tots els escenaris que es puguin donar.

En situació de normalitat des del Museu creiem que la comunicació és bàsica per situar-nos, explicar-nos i desenvolupar la nostra tasca amb una clau social. De fet, tenim la vocació de dur aquesta relació més enllà per passar de la comunicació unidireccional al diàleg. És a dir, volem anar més enllà d’oferir continguts o distreure als nostres seguidors per escoltar el seu parer i arribar a un model de gestió participada de la nostra institució. Nostra en el sentit més ampli i comunitari. Ja que el Museu és el contenidor de la memòria, del passat i dels records del conjunt de la societat. De fet, just ara, estàvem definint el funcionament pel Dia Internacional dels Museus amb la voluntat de convertir el conjunt arqueològic en l’espai de tots, per un dia i per sempre. En fi, tot anirà bé i seguirem treballant amb aquest objectiu.

Sigui com sigui en aquest estat de reclusió forçosa més o menys individual, tots plegats, tips de mirar-nos el melic, estem necessitats dels estímuls i els contactes que en el dia a dia no valorem suficientment. Per aquest motiu, la comunicació, en el nostre cas, la comunicació des del museu, més que mai, és bàsica. És cert que les iniciatives proliferen arreu i ja acaricien la saturació. Però per nosaltres és l’opció, l’única opció per seguir desenvolupant i cuidant el nostre actiu principal, és a dir, les persones i sempre amb el segell de qualitat i rigor que caracteritza el nostre humil Museu. De manera que en aquest context de teletreball, la Laura s’encarrega de mantenir viva i visible la institució. Des de la nostra web i les nostres xarxes s’ofereixen recursos, jocs, continguts… de forma gairebé diària per a qualsevol usuari (de petits a grans). Així doncs, malgrat que algunes de les funcions del museu s’han vist aturades forçosament la institució segueix activa i a ple rendiment!

“En situació de normalitat des del Museu creiem que la comunicació és bàsica per situar-nos, explicar-nos i desenvolupar la nostra tasca amb una clau social. De fet, tenim la vocació de dur aquesta relació més enllà per passar de la comunicació unidireccional al diàleg.”

Durant aquests dies, tots els museus del món han fet el pas definitiu cap al món virtual. Les diverses institucions han aprofitat per rellançar els sistemes de visita a distància de què disposaven, han facilitat informació sobre les seves col·leccions i han diversificat la seva oferta d’activitats també en línia. Davant d’aquesta allau electrònica, des de la recomanable revista electrònica Núvol, han escrit un article per reflexionar sobre el futur dels Museus.

Després d’una elaborada reflexió entorn del fet social de visitar un museu i l’experiència del directe, arriben a la conclusió de què els Museus han de tornar, i tornaran, un cop superada la pandèmia. En aquest sentit la lògica és clara, oi que tots seguim viatjant pel món tot i poder-ho fer des del sofà a través de la pantalla? Doncs així mateix, seguirem anant als Museus pel plaer d’experimentar la història, l’art i la memòria en primera persona.

Així doncs podem afirmar que els museus no canviaran en la seva essència. És a dir, mantindran la seva vocació d’enraonar amb la societat sobre el passat, el present i el futur a través d’una col·lecció significativa i significant. Deixant de banda els efectes polítics, econòmics i sociopolítics que es derivaran d’aquesta epidèmia, no podem determinar quines repercussions socials tindrà. Sens dubte aquest període el podríem qualificar de complex pel conjunt de sentiments positius i negatius que genera i que de ben segur tindran la seva persistència d’una manera o d’una altra. Quan la situació a poc a poc es vagi relaxant, els carrers s’inundaran de gent? O la gent es mantindrà temorosa i evitarà les aglomeracions? Tornaran els petons i abraçades que ara ens manquen? O tant temps de restricció faran que s’esborrin de les nostres pràctiques socials? Oblidarem de nou la importància de la família i els amics propers que ens ha redescobert aquest isolament forçós? O tornarem a caure en les rutines que ens porten a l’aïllament voluntari? En fi, no podem saber quins efectes tindrà a curt i llarg termini aquesta situació sanitària. Potser tots aquests canvis que ara ens semblen una muntanya quan el mirem de lluny i semblin tan petits com un gra de sorra els oblidarem ràpidament com una moda passatgera. Sigui com sigui el futur, El Museu de Guissona hi vol ser i el Museu hi serà. El Museu com la societat a la qual pertany és viu i s’adapta i muta per seguir dialogant amb la població que li dóna sentit. Hi és ara perquè s’ha adaptat a la nova realitat de la pandèmia. Hi serà també en el futur perquè mutarà en el que faci falta per mantenir la seva vigència.

Aprofito aquestes línies per expressar el nostre suport a tothom que més enllà del confinament en la seva situació particular, ha patit de prop els efectes d’aquesta malaltia. Així mateix manifestem el més sincer agraïment a totes les persones que no han participat d’aquesta reclusió i que han seguit treballant per mantenir viu el nostre país en aquest estat vegetatiu. A part dels merescudament aplaudides sanitàries, cal recordar a les productores alimentàries, a les transportistes, a les treballadores que mantenen plens els supermercats, a les persones que recullen la brossa i tants altres oficis que ara mateix han demostrat la seva importància i que de segur haurien de ser revalorats com es mereixen.

Per acabar aquest de reflexions entre el món personal i el món professional parafrasejaré amb estil lliure la nostra làpida més cèlebre. Que el confinament us sigui lleu!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

IESSO  9967 raons per vindre a visitar-nos

IESSO 9967 raons per vindre a visitar-nos

NOTÍCIES

Iesso 9967 raons per vindre a visitar-nos

Museu de Guissona

20 de març de 2020

Qui visita el Museu de Guissona? Quin dia tenim més visites? Quins mesos de l’any tenim més visitants? Quina és la procedència dels visitants? Què volen saber els que s’apropen al nostre Museu i parc arqueològic

Una de les dades més evidents i fàcils de recollir és el nombre de visitants que té el Museu durant l’any. Així, es pot saber el nombre total de visites l’any, i els mesos i dies de la setmana que hem rebut més visitants i l’impacte que ha tingut alguna exposició temporal o activitat complementària.
Els museus a més de la custòdia de béns patrimonials, la seva conservació, documentació i estudi, tenen un paper cada vegada més significatiu com a centre dinamitzador de la societat. És evident que aquests han d’esdevenir institucions rendibles socialment i cultural com també en certa manera econòmicament. Una manera de mesurar aquesta rendibilitat és saber el nombre de persones que visiten el Museu i Parc arqueològic i esbrinar a quin ventall de població representen els visitants, quin profit en treuen i si s’aconsegueixen els objectius establerts pel Museu de Guissona en les seves activitats.

 

Qui visita el Museu de Guissona?

El Museu de Guissona ha rebut durant EL 2019 la visita de 9967 visitants, que han participat, a banda de les visites pròpies a l’exposició permanent, al Parc arqueològic i a la vila de Guissona, en les activitats de difusió cultural i educatives realitzades durant l’any i a les exposicions temporals.
Les persones que entren al Museu de Guissona són el públic real de la institució, les que han respost amb la seva visita als esforços del Museu en l’organització d’exposicions i d’activitats.
Durant l’any hem realitzat diverses propostes que sempre han tingut una bona resposta.
• Gent gran – Visita de la residència d’avis de Guissona, Dia internacional de la Gent Gran.
• Mes de la dona – Durant el mes de març hem realitzat diverses actuacions relacionades amb l’entorn femení: “La dona de Iesso”, “Fem un perfum”
• DIM i Nit dels Museus: Durant la tarda del dia 18 de maig del 2019 vam gaudir d’una tarda molt divertida, amb una plantada de plantes aromàtiques, jocs infantils, berenar i més activitats. A la nit vam fer una visita del Parc Arqueològic il·luminat per espelmes i entorxes. Quina pena que ens va ploure!
• Durant el mes d’octubre, vam celebrar el mes de les entitats.
• Visites teatralitzades – Des de fa dos anys es realitzen les visites teatralitzades. Són unes visites on el públic pot conèixer el museu i el parc arqueològic a través d’un fil conductor: la desaparició de la Iunia.
Si parlem del sexe dels nostres visitants, podem dir que ens han visitat 5551 dones i 4416 homes, encara que des del museu cada dia apostem més per parlar de persones i no agrupar per sexe.

 

Quins dies de la setmana tenim més visitants?
El museu està obert cada dia de la setmana de dilluns a diumenge de 10 a 14 h. I amb horari d’estiu i d’hivern. A l’estiu obrim els dissabtes a la tarda de 17:30 a 20 h.
Cada dia tenim visites. De dilluns a divendres podríem dir que són visitants que a més de fer turisme industrial, també estan interessats en conèixer el nostre poble, museu i parc arqueològic, per cert que la majoria s’emporta una bona sorpresa i un bon record. Aquestes visites són de grups grans, 40-50 persones.
Els dissabtes i diumenges les vistes són familiars, grups reduïts, gent que ha visitat la nostra pàgina web i tenen l’interès de venir a conèixer el nostre Museu, el parc arqueològic i el poble. El nombre total no és elevat però hem de tenim en compte que són petits grups i que en volum de gent no és tan elevat però en recompte de grups sí. En aquest últim any hem observat que el públic de cap de setmana i festius tendeix a l’augment.

Quins mesos de l’any tenim més visitants?
Els mesos amb més visites són el març i el maig, que són els mesos de la primavera i també per les activitats relacionades amb el mes de les dones (març) i el DIM i la Nit dels museus (maig).

Si ho comparem amb el 2018, observem que tots els mesos tenim un augment de visitants.

Quina és la procedència dels usuaris del Museu?
Podríem definir com a usuària la persona física que accedeix al recinte del Museu per fer ús de la seva oferta, ja sigui de les exposicions, les activitats pròpies o els tallers que ofereix.
Pensem que en les grans ciutats gràcies els mitjans de transport i l’oferta que ofereix és on trobarem més gent de diversos països. Però, enguany hem tingut visitants del continent Americà: Estats Units, Perú, Colòmbia i Argentina; i del continent Europeu: Andorra, Anglaterra, França, Gal·les i Portugal.
Però pot ser la visita que més ens va cridar l’atenció va ser una família que venia d’Austràlia, van aparèixer el mes d’agost només amb la intenció de visitar el nostre Museu i per cert que, es vam endur la reproducció del genet roma de bronze, a més d’alguns detalls per regalar als seus familiars.
Però com comprendreu l’assistència més gran de visitants són els que vénen de Catalunya. Aquí teniu un mapa de les comarques catalanes amb el número d’usuàries on es fa evident i gràfic que entre públic en grups de turisme industrial i públic autònom gairebé han passat per les nostres instal·lacions representats de tot el territori.

Que volen saber els que s’apropen al nostre Museu i parc arqueològic?
El Museu té una funció pedagògica i és responsable de fomentar la curiositat. Els que més volen saber són els escolars. Durant aquest 2019 hem apostat pel nostre futur, i que millor que apropar els infants, oferint una gran diversitat de tallers didàctics, adaptats al seu nivell escolar, el David Castellana Guàrdia com a director i encarregat de la didàctica ha confeccionat activitats molt atractives que han fet que els alumnes aprenguin al mateix temps que es diverteixen.
Els centres educatius escullen cada vegada més el museu i jaciment de Iesso, per explicar l’Edat antiga als seus alumnes. Un total de 2109 alumnes, des d’infantil fins a batxillerat han participat de les activitats educatives que el Museu ofereix. S’ha donat un augment de 895 escolars respecte al 2018.

Cal saber aprofitar els recursos que tenim a l’abast, per promocionar experiències de qualitat, tan rigoroses com amenes i tan personalitzades com sigui possible. Mostrar el nostre compromís amb el visitant és un objectiu fonamental, lligat a la funció social i cultural del Museu.

Tots els components del Museu de Guissona esperem la vostra visita.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close