Trenta anys d’excavacions preventives a Guissona. 110 intervencions arqueològiques.

Trenta anys d’excavacions preventives a Guissona. 110 intervencions arqueològiques.

BLOG

Trenta anys d’excavacions preventives a Guissona. 110 intervencions arqueològiques.

Josep Ros

16 de maig de 2023

El 30 de setembre de 1993 es va aprovar la llei del Patrimoni Cultural Català, per tant, enguany aquesta norma compleix trenta anys. Aquesta llei va posar les bases per la protecció del patrimoni arqueològic de Catalunya, i va permetre que el 2002 es desenvolupés el decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. A partir d’aquest marc normatiu, l’Administració de la Generalitat, els consells comarcals i els ajuntaments havien de col·laborar per vetllar per la integritat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, i per la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment d’aquest patrimoni, i a més, havien d’estimular la participació de la societat, per la qual cosa s’han de dotar dels mitjans materials i personals adequats. A la pràctica, entre altres coses, la llei obligava a controlar l’activitat urbanística dels espais arqueologics amb algun tipus de protecció, essent necessari l’autorització, en aquests espais, de les obres o projectes constructius pel Departament de Cultura amb la col·laboració dels Ajuntaments..

A Guissona, si bé hi havia hagut intervencions arqueològiques en els anys 70 i 80 del segle XX, aquestes havien estat esporàdiques i motivades per l’interès d’equips de recerca vinculats a la universitat. Però a partir del 1993, el control arqueològic de qualsevol mena d’obra, dins l’espai de protecció del jaciment de la ciutat romana de Iesso, va ser un fet habitual, que va comportar la creació de la figura de l’arqueòleg/a municipal, i la creació d’un programa d’excavacions preventives urbanes i un protocol d’actuació. En aquests trenta anys s’han obert 318 expedients a obres amb possible afectació al subsol de Guissona, dels quals, 110 han comportat una intervenció arqueològica preventiva. I actualment, el programa d’excavacions preventives del municipi no només planteja actuar en solars on s’han de portar a terme treballs constructius immediatament, sinó que també, plateja l’actuació en espais urbans que pel seu interès arqueològic, i per ser espais susceptibles d’actuació urbanística futura, es porta a terme una excavació continuada, com és el cas actual de la plaça del Vell Pla o del solar de les antigues escoles.

” En aquests trenta anys s’han obert 318 expedients a obres amb possible afectació al subsol de Guissona, dels quals, 110 han comportat una intervenció arqueològica preventiva.”

Aquesta activitat arqueològica preventiva ha servit per protegir el jaciment de la ciutat romana de Iesso, perquè en molts casos han comportat una adaptació dels projectes constructius amb l’objectiu de protegir les restes arqueològiques documentades. Però també, aquesta activitat preventiva, ha servit per a la recerca. Aquestes intervencions han permès documentar la presència o absència de restes arqueològiques, cosa que ens ha permès acotar l’espai ocupat per la ciutat romana, també ens ha permès documentar parts de la ciutat romana que desconeixíem, i per tant ens ha permès avançar en el coneixement urbanístic de la ciutat romana, i finalment ens ha permès documentar les restes d’altres períodes de l’evolució urbana de la zona de Guissona, com l’edat del bronze o de l’època medieval, i en conseqüència ens permet conèixer l’evolució urbana i històrica de la vila de Guissona.

Aquesta activitat arqueològica ha permès recollir moltes dades sobre la ciutat romana de Iesso i l’evolució urbana i històrica de Guissona. Entre els projectes futurs del museu, hi ha de publicació d’un llibre que reculli totes les intervencions realitzades a Guissona en aquests trenta anys.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Els béns del Museu de Guissona

Els béns del Museu de Guissona

NOTÍCIES

Els béns del Museu de Guissona

Anna Ramon

12 d’abril de 2023

Conservació i restauració de béns culturals.

La definició de museu donada per la ICOM (Consell Institucional de Museus) és: “Un museu és una institució sense ànim de lucre, permanent i al servei de la societat, que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exhibeix el patrimoni material i immaterial. (…)”. El Museu de Guissona és cenyeix a aquesta definició, de la qual només he escollit el principi, ja que un museu fa moltes més coses, però em vull centrar en la part que diu: investiga, col·lecciona, conserva; tasca que entre d’altres disciplines, els conservadors-restauradors duen a terme.

Tots els museus grans estan formats per un organigrama ben definit i especialitzat dividit en departaments, el qual consta d’una secció de conservació-restauració. En museus d’equips humans més petits aquestes tasques també s’han de dur a terme amb la diferència que una persona hagi de fer les tasques de diferents departaments, en el cas de la secció de conservació-restauració algunes de les activitats si que es poden fer, com seria tota la gestió documental i catalogació dels béns o les tasques de conservació preventiva, però no les de conservació-restauració dels objectes en si, pel fet que es necessita tenir una formació deguda, provocant que en molts casos es derivi a una empresa externa per a que ho faci. Aquest últim seria el cas del Museu de Guissona, ja que l’equip humà és de 5 i sense deixar-nos al representant, en cattus de Iesso sóm 6. Actualment un d’ells duu a terme les activitats de conservació i restauració en material ceràmic però de normal els materials que se’ls considera d’un valor significatiu és porten a una empresa per a que els hi facin els tractaments adequats de conservació.

En les dos imatges es pot observar els organigrames del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Guissona.

Segons la definició d’ECCO (Confederació Europea d’Organitzacions de Conservadors-Restauradors) per a la conservació-restauració és: “un procés ètic i multidisciplinar que s’ocupa de la salvaguarda dels béns culturals pel futur. El seu objectiu és comprendre, protegir, conservar, restaurar i difondre el patrimoni cultural per garantir la transmissió del seu significat a les generacions futures”. I es que és semblant a la definició de museu, ja que la finalitat dels dos és la mateixa, preservar i garantir la seguretat dels béns a més de l’estudi i difusió d’aquest.

Per a saber més de conservació-restauració m’agradaria que entenguéssiu la diferència entre conservació i restauració:

  • La conservació és aplicar aquelles tècniques de neteja i consolidació per a conservar l’objecte tal com es troba, sempre es neteja, a no ser que aquest sigui un perill pel bé.

  • La restauració és l’aplicació de tècniques de reintegració, majoritàriament, per a tornar l’objecte en el seu estat original. Es fa en condicions especifiques, no sempre.

I es que per aplicar aquestes dos accions esmentades anteriorment es segueix una ètica que es basa en 5 punts fonamentals, també definides per ECCO:

  • La reversibilitat: Tot material que se l’hi afegeixi al bé s’ha de poder treure.

  • La llegibilitat: El bé s’ha de poder identificar pel que és, per tant si no ho compleix, s’ha de restaurar, sempre aplicant la resta de criteris.

  • La compatibilitat de materials: Els materials afegits al bé han de ser químicament compatibles amb els que el composen, per a no provocar problemàtiques futures.

  • Mínima intervenció: Com menys es manipuli la peça i s’afegeixi coses, millor per a la seva preservació.

  • Interdisciplinarietat: Per a poder entendre i estudiar els béns s’ha d’estar mínimament format dels coneixements de diferents disciplines per a poder entaular diàlegs amb ells, com podria ser el cas de demanar una tècnica analítica per saber la composició exacta d’un bé i haver de comunicar-se amb el químic que la fa.

El Museu de Guissona té un magatzem, com tots els museus, en aquest es guarden tots els béns mobles que custodia. La gran majoria són d’època romana, per què és l’època en que es troba especialitzat el museu, ja que antigament Guissona va ser una ciutat romana anomenada Iesso, però també resguarda béns d’altres èpoques com per exemple dues taules de fusta policromada amb la representació de Sant Cosme i Sant Damià, explicades en un fil de Iesso a Twitter.

Davant de l’edifici del Museu de Guissona s’hi troba el parc arqueològic on hi ha una part de l’antiga ciutat de Iesso, i aquestes restes són béns immobles. 

La tasca del conservador-restaurador és preservar aquests, tant els mobles com els immobles i cada un s’aplica criteris diferents adaptant-se a les necessitats de cada bé, i sempre seguint l’ètica explicada anteriorment.

Aquesta és una de les disciplines desconegudes, ja que sempre estan de portes en dins, i poques vegades les deixen visitar ja que es troben en laboratoris fora d’accés al públic, no obstant en casos excepcionals com en dies puntuals o per exemple com es va fer en “Les mil cares dels museus” (on s’explica molt bé en l’article que es va publicar el mes de febrer https://museudeguissona.cat/ca/2023/02/).

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Socialitzem?

Socialitzem?

FÒRUM

Socialitzem?

Com el Museu de Guissona s’acosta a l’objectiu de convertir-se en un museu social.

Una vegada més, recorrem el cardo màxim per arribar al fòrum. El fòrum, aquesta gran plaça central de la nostra Iesso. El cor i el cervell de la ciutat, el punt on la gent es troba, on conversa i comparteix. Actualment, més de 2000 anys després, el nostre cardo màxim, la via on tot s’articula i tot hi conflueix és la pàgina web. Un suport essencial que, seguint el símil, ens condueix a un altre espai de trobada: el blog. Un lloc igualment fonamental per un museu social i, per tant, fonamental per nosaltres perquè volem seguir avançant per ser precisament un museu social.

I què és un museu social? Doncs probablement és un concepte o una idea tan abstracta  o evolutiva com ho és un museu o la societat mateixa. La noció de Museu, ha canviat al llarg dels segles. Fa temps que ha deixat de ser el temple de les Muses per ser un espai dedicat a les persones. Progressivament, a partir del segle XIX les grans col·leccions privades de la noblesa, els estats o l’església van obrir les seves portes però no és fins al segle passat que el focus es va situar en les persones. Des d’aquest moment, les institucions han evolucionat en paral·lel a la societat prenent com a màxim objectiu el servei. El llegat, doncs, ha deixat de ser l’objectiu per esdevenir un recurs, un recurs per la memòria, la identitat i el progrés.

Avui no em vingut al blog a teoritzar ni a declamar paraules boniques perquè se les endugui el vent. Com hagués dit el mateix Cató el Vell en el fòrum: Res non verba!, és a dir, fets no paraules.

La vocació de ser un museu social es present a Guissona des de fa molt de temps però enguany s’inicien un seguit de projectes que ens acosten una mica més a aquesta realitat desitjada. Dins el reguitzell de propostes i activitats que es donen anualment als baixos de la Fassina,  en aquesta entrada, en destacarem només quatre, que ja en son “proutes”! Per aquelles persones que pensin que ens anem del tema, que la tasca del Museu hauria de ser l’estudi de Iesso, no van pas errats. Això fem. Perquè en el fons Guissona, és Iesso, això sí, la Iesso d’un segles més tard! Som-hi doncs!

Fa temps que ha deixat de ser el temple de les Muses per ser un espai dedicat a les persones.

Un museu social és inclusiu i procura arribar arreu. Aquest arreu no és un lloc físic o potser sí. Enguany el museu ha traspassat els seus límits i ha plantejat una mostra dins la Fundació BonÀrea per accedir a les persones que per circumstàncies diverses no ens poden visitar. Aquesta iniciativa parteix de la certesa de què la cultura i els estímuls són salut i benestar i un espai més de socialització. El Projecte Engranatges neix amb la idea de produir mostres en el centre geriàtric de manera anual. I no parlem d’un parell de pòsters, sinó d’exposicions amb tots els ets i uts: plafons, vitrines, peces i… activitats paral·leles. Així doncs, portarem a la fundació una conferència, un taller i fins tot teatre en forma de visita teatralitzada per enriquir la vida dels residents.

Els museus ensenyen i ensenyen de manera vivencial i fins i tot lúdica més enllà del marc escolar. Per aquest motiu, poden ser un complement o un suport de la mateixa escola. Amb aquesta vocació neix El Museu a la Motxilla. Es tracta d’una activitat extraescolar gratuïta que ha de servir de suport per a les criatures que ho necessitin i un espai d’aprenentatge més pels alumnes que ho desitgin. Serà un espai de pràctica i d’expressió lingüística amb el pretext o l’objectiu de conèixer Guissona a través de l’arqueologia, de la història i de l’art. Però sobretot a través de la curiositat, de les ganes per aprendre i del joc.

Com hem vist, el museu avança de la mà del poble i per tant es preocupa o participa de les qüestions que són fonamentals per a la nostra vila. Un dels aspectes més rellevants del teixit social de Guissona és sens dubte la multiculturalitat. I aquesta diversitat no es pas un tret negatiu. Ans al contrari. És un element de riquesa si serveix per sumar. I amb aquesta idea neix Calidoscopi Guissona. De la mà de Saoka Kingolo, anualment prepararem una mostra sobre una comunitat establerta a Guissona. Serà una petita exposició viscuda i narrada, construïda a partir de testimonis recollits en entrevistes. Una carta de presentació per reflexionar i comprendre les diverses realitats a les que potser, fins ara, no s’havia prestat prou atenció. I com a activitats paral·leles, en aquest cas, plantejarem propostes per descobrir i interpretar Guissona. Si s’escau, en la seva llengua materna, perquè el coneixement és la porta per la comprensió i l’estima i, per tant, el fonament d’un nou marc de socialització.

Un museu social és també un indret viu on la gent interactua, aprèn i ensenya, un lloc on les persones prenen part de manera activa. En definitiva un museu és un espai de participació. Volem defugir els paternalismes i construir conjuntament el museu que volem. Amb aquesta idea fa uns anys vam presentar la iniciativa Iesso Civitas. Aquesta proposta volia ser una mena de “club del museu” amb un seguit d’avantatges (accés il·limitat, primícies, oportunitats…) però també amb obligacions. No penseu pas que volíem mà d’obra per moure graves! Volíem gent amb ganes d’aportar, d’implicar-se i de decidir quin és el paper que ha de fer el Museu. La veritat, és que no som infal·libles, i aquesta iniciativa tot just es va perfilar. Però enguany la reprenem amb ganes. I comencem el dia 7 de març a les 19:00 hores. Volem la vostra ajuda per organitzar el Dia Internacional dels Museus d’enguany.

Com hem anat veient un museu social és tan polièdric com la societat mateixa. Si us interessa el tema en podreu aprendre molt més llegint els articles de Jordi Medina al Núvol on planteja una “Guia del museu social” (https://www.nuvol.com/art/el-museu-social-esser-o-no-esser-158019). Ja veureu que anem pas desencaminats, però que ens queden moltes coses per fer. Tot i que de fet, hem deixat moltes coses al tinter. Les podreu descobrir quan us embolcalleu de nou amb la toga i us acosteu al nostre gran fòrum virtual. També en trobareu informació en les xarxes social del museu o en el perfil d’instagram del nostre imperator maximus, l’absolut senyor de la casa en @cattusdeiesso. Però encara millor, si voleu descobrir que més es cou en el Museu de Guissona veniu-nos a veure! I de moment, seguiu els projectes que us hem presentat i, recordeu, us esperem el dia 9 de març per preparar la Festa Major del Museu!

 

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

NOTÍCIES

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

Laura Puig

31 de gener de 2023

Com des del Museu hem adoptat una comunicació transversal entre totes les àrees de la institució i com ens organitzarem.

Amb l’inici d’un nou any, des de l’àrea de comunicació del Museu de Guissona ens hem proposat iniciar una nova estratègia de comunicació interna encaminada a millorar els processos comunicatius, fomentar la participació, la conciliació i el desenvolupament personal de l’equip i, per tant, fer més fàcil i fluida la transmissió de les informacions entre les diferents àrees del Museu.

L’equip del Museu de Guissona

josep, Laura, Blanca, Anna, David i Cattus. 

Aquesta acció ve engegada en paral·lel amb l’inici del nou any, temps de nous propòsits, però també amb la meva reincorporació després d’una baixa de maternitat i una petita excedència. Prendre distància i “descans” ajuda a oxigenar les idees i a fer balanç del funcionament, buscant millores o accions encarades a assolir nous objectius, per això tot i ser un museu petit era evident que feia falta millorar aquesta part de la comunicació i es feia bàsic abordar aquest tema en conjunt.

“iniciar una nova estratègia de comunicació interna encaminada a millorar els processos comunicatius”

Com ens organitzem?

Per millorar la comunicació interna, aconseguir més transparència i fluïdesa en els circuits de treball és clau tenir una bona relació basada en la confiança entre el grup. Un equip ben comunicat i confiat segur que treballarà millor, més motivat i de manera més eficient. Com ho fem per aconseguir-ho?

Marcarem una vegada al mes (mínim) una reunió presencial d’equip. Les 5 persones que integrem el Museu de Guissona ens bloquegem dues hores (màxim) per poder-nos asseure, parlar, posar-nos al dia i organitzar les setmanes següents.

 

  • Reunió sempre al voltant del dia 15 del mes. Reunions efectives i ràpides per posar-nos al dia i compartir novetats i projectes de futur.
  • També … Disposem de dos calendaris compartits a Google Calendar:

Calendari del Museu: En aquest calendari hi ha la informació que afecta el dia a dia de tots els membres del Museu i també les reserves de visites, festius i actes que organitzem. També s’utilitza per marcar les vacances, absències, reunions i altres accions que poden tenir interès i incidència pel funcionament de la institució. Tots els integrants del Museu hi tenen accés per afegir, esborrar o modificar informacions.

Calendari de comunicació: Aquest altre calendari és propi de l’àrea de comunicació, però també és compartit entre tots els departaments. Aquí hi ha indicades les accions digitals que tenen participació de tot el grup, com poden ser els posts del blog (com el present) o els #filsdeIesso. Aquest calendari solament és modificable des de l’àrea de comunicació.

  • El blog del #ForumdeIesso: El post al blog es publica de forma mensual, sempre l’últim dia del mes, i hi participen tots els membres del Museu. Cadascú des de la seva àrea i coneixements, en format cíclic, redactarà i prepararà un article, seguint un conjunt indicatius bàsics de SEO que es van compartir des de l’àrea de comunicació en una petita formació fa pocs dies. També es comptarà amb una col·laboració externa i un mes de descans (agost).

Seguiment: De forma mensual es valorarà de forma conjunta – en les reunions mensuals – el compliment de les dates de publicació i els resultats obtinguts (KPI) amb la intenció de valorar la feina de tothom i buscar millores, si cal.

Visites web
Visitants únics
Pàgines vistes
Temps d’estança
Taxa de rebot per pàgina
Taxa de conversió

Difusió: Es realitzarà una difusió del post de mínims, que pot ser augmentada segons la temàtica o interès generat:

Es realitzarà a través de les xarxes socials el mateix dia de la publicació a la pàgina web.
També s’inclourà al butlletí mensual
Una altra difusió durant la resta de més, en format i storytelling diferent.

  • :un gat   entreI El #fildeIesso és l’altra acció transversal digital creada per les diferents àrees del Museu. De forma quinzenal es publicarà un fil a Twitter que seguirà un seguit de tips, també presentats a l’equip fa uns dies, perquè siguin efectius i interessants. Aquest exercici suposarà una sortida de la zona de confort, per algunes àrees del Museu, més acostumades a redactar informacions de forma 100% acadèmica i no tant amb l’ús de l’storytelling.

Seguiment: Quinzenalment es valorarà els resultats obtinguts, per buscar possibles accions de millora en grup. Es valorarà els següents ítems:

“M’agrada” totals
Comentaris
Retuits
Les impressions
Seguidors nous aconseguits amb el fil
Visites al perfil.

Difusió: Es farà difusió del #fildeIesso, l’endemà de la seva publicació a Twitter en la resta de xarxes socials del Museu.

  • Fototeca al núvol: Un Museu genera una gran quantitat de fotografies al llarg de les setmanes, algunes de les quals acabaven “perdudes” pels diferents ordinadors o pels mòbils personals de qui formem el Museu, per això s’ha creat un espai compartit al núvol, de fàcil accés per a tothom amb l’objectiu que totes les àrees puguin penjar-hi imatges, però també visualitzar-les i descarregar-les per fer servir-les quan ho necessitin.

Seguiment: Es valorarà la pujada de fotografies de forma mensual, controlant quin departament ha penjat fotografies i quin no per animar la incorporació d’imatges des de totes les àrees. També es posaran sobre la taula possibles dubtes en la classifiació final de les fotos.

  • Disposem d’un grup de whatsapp intern que utilitzem per traspàs d’informació ràpida, però a la vegada per ús més recreatiu, clau per la bona cohesió del grup.

Seguiment: En aquest cas es realitzarà una consulta a l’equip per optimitzar i fer un bon ús del grup de whatsApp, marcant horaris d’enviament d’informació – relativa a la feina – i indicant els límits del grup. 

Per tant, i seguint aquestes pautes, des del Museu de Guissona esperem que aquest 2023 la comunicació interna assoleixi i es consolidi en una nova forma de treball, de forma més integral i amb la creació de narratives innovadores, per convertir-se així en una peça clau a l’hora de conformar un full de ruta amb sentit global i alineada amb l’eix del Museu de Guissona. 

I finalment, i no voldria obviar-ho i sí fer-ne una petita pinzellada, un element clau per trobar-nos en aquest moment de voler millorar la comunicació interna de la institució, ha estat l’adopció d’una mascota entre els companys del Museu, en Cattus de Iesso – us recomanem seguir-lo al seu perfil d’Instagram – un gat que crec que ha ajudat també a arribar a aquest punt d’unió: de treball conjunt i de bona comunicació entre el grup… però això, si us sembla bé, en parlarem amb més detall en un pròxim post.

Curs nou vida nova… o una cosa així

Curs nou vida nova… o una cosa així

NOTÍCIES

Curs nou vida nova… o una cosa així

David Castellana i Blanca Izquierdo

30 de setembre de 2021

L’any, com saben totes les persones, comença el dia 1 de gener. Malgrat tot, en molts aspectes el cicle anual compta amb una altra data igualment important que condiciona potser més i tot el calendari. Es tracta de l’inici del curs escolar. Un nou curs és sempre una promesa de nous aprenentatges, de noves vivències i de noves emocions per tots i cadascun dels implicats i implicades que seran sempre úniques i irrepetibles. Malgrat que per a molta gent l’etapa educativa ens quedi lluny, el mes de setembre continua suposant un punt i part. És la fi de la distensió estival i el retorn al recolliment i a la rutina que auguren els mesos tardorencs i sobretot hivernals. Però no tot va de capa caiguda, també suposa un nou començament. Pel Museu, el curs escolar és el moment del retorn dels grups de nenes i nens, és el moment de la màgia. La seva curiositat i les seves expectatives són la raó de la nostra feina. Les seves veus i rialles omplen de nou els carrers antics i amb elles torna a la vida la ciutat romana. Les seves experiències i interpretacions vivifiquen els bocins d’història i d’històries que amaguen les peces del museu. Iesso torna a bategar.

El context sanitari encara inestable fa difícil aventurar com es desenvoluparà el curs 2021-2022, malgrat tot, els inicis sempre s’han de plantejar des de l’optimisme i la il·lusió. Tot aquest positivisme no s’ha de fomentar només en les bones intencions sinó que s’ha de recolzar també en el coneixement i l’experiència acumulada. Per tant, sempre és interessant començar les noves etapes revisant el camí que ja s’ha recorregut. En aquest cas, per construir el nou curs prendrem la referència del curs anterior. En molts àmbits la situació viscuda en el període comprés per l’últim trimestre de l’any 2020 i els tres primers de l’any 2021 encara va estar clarament condicionada per la pandèmia. Aquesta realitat va afectar clarament al mateix Museu pel que fa a les possibilitats de visita i per ampliació, també, en la freqüentació de l’equipament. Evidentment els efectes de la COVID-19 es van fer notar, també, en l’acció educativa, però en aquest àmbit no totes les repercussions van ser negatives.

Al llarg de tot el curs vam comptar només amb la visita d’una escola forana. Això suposa un gran canvi respecte a la tendència que estàvem notant en els darrers anys. Semblava que progressivament l’oferta pedagògica del Museu anava guanyant visibilitat i incidència en l’entorn. A hores d’ara, encara és prematur aventurar els efectes a llarg termini d’aquest sotrac. Encara durant aquest curs, per qüestió de prevenció, molts centres educatius han restringit la seva mobilitat als mínims indispensables. Per contra, molts dels que es mouran de nou, per un efecte rebot aniran lluny, ben lluny. Per tant, malauradament, no podem esperar que durant aquest curs tornin les escoles de fora com ho feien abans de l’any 2020.

Si bé durant el curs passat es va donar gairebé la desaparició de l’activitat amb relació als centres educatius de fora de Guissona, de forma inversament proporcional es va donar una explosió pel que fa a la incidència en l’àmbit municipal.

Potser parlar d’explosió pot resultar exagerat, més si tenim en compte que durant els últims anys ja havíem detectat aquesta tendència de creixement, però en qualsevol cas, el terme no és escollit a l’atzar, sinó que pot ser entès com una mostra de l’alegria amb què eren rebuts TOTS i cadascun dels grups. I més encara, posem TOTS en majúscula perquè durant el curs passat tots els nivells de les diverses escoles van fer ús dels nostres serveis d’una manera o una altra. Alguns fins i tot van repetir.

La veritat és que ens agrada la nostra feina i en una etapa en què les xifres de visitants s’han ressentit clarament, les visites escolars s’han convertit en un bàlsam. Tot just iniciem el nou curs, però de moment les expectatives són igualment positives pel que fa a les escoles locals, esperem que no fos flor d’un estiu com a resultat de la pandèmia i que els centres educatius de la vila segueixin comptant amb nosaltres. El Museu de Guissona treballa per formar persones conscients, sensibles i respectuoses amb les altres persones, amb la diversitat i amb l’entorn. Per aquest motiu volem ser vistos com a aliats significatius pels centres docents. Posats a demanar, esperem que progressivament recuperem terreny i visibilitat més enllà de les nostres contrades. Nosaltres hi posarem tot l’esforç i la il·lusió.

Si parlem d’educació, fet i fet, no podem deixar de considerar un museu com un espai formatiu en sentit ampli, i per tant, dirigit al conjunt de la ciutadania. Per tant, l’acció educativa que es desenvolupa des de la nostra institució va més enllà de l’etapa escolar i es manifesta d’una manera o d’una altra en totes les activitats que es proposen des del Museu. Aquesta visió més àmplia, però, la reservem per més endavant, justament, esperarem a l’altra gran fita del calendari. Ens reservem pel moment en què donem comiat a l’any 2021 i obrim les portes a l’any 2022. Fins llavors, nosaltres, des de l’antiga Iesso seguirem mirant al futur de Guissona a través de l’educació.

 

Taula resum de l’activitat educativa del Museu de Guissona durant el curs escolar 2020-2021.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

NOTÍCIES

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

Laura Puig

Museu de Guissona

24 d’agost de 2021

Un dels punts més destacats del nostre pla estratègic comunicatiu per aquest 2021 era introduir-nos en l’esfera de la digitalització 3D. Entrar, a poc a poc, en el món dels models tridimensionals ho considerem una eina clau dins del desenvolupament tecnològic i comunicatiu del Museu per una banda, i per altra suposa un bon mitjà de suport a la restauració i conservació, la documentació, la investigació i, evidentment, la difusió.

Des del Museu de Guissona des de ja fa uns anys, disposem d’alguns models gràcies al programa Giravolt, un projecte de digitalització 3D del patrimoni català impulsat per la Generalitat de Catalunya i per les iniciatives privades de Calidos i Pau de Soto. Gràcies a aquestes contribucions, comptem amb representacions en tres dimensions d’algunes de les peces més destacades del Museu, però també del Parc Arqueològic

Des d’aquest punt, es va decidir fer un pas endavant i apostar plenament per aquesta via, com una pota més dins de l’àrea de comunicació. Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu i de Iesso i a la vegada disposar d’un actiu més a la plantilla. De fet, la persona seleccionada és precisament qui us escriu.

Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu

Vaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.

Contingut no disponible.
Si us plau, permetre galetes fent clic a D'acord al banner

Mosaic IESSO by Josep Giribet / calidos.cat on Sketchfab

Amb aquesta nova manera de crear contingut i aconseguir interactuar amb els públics, creiem que el Museu de Guissona farà un pas endavant. De fet, en general la digitalització és una tendència creixent als museus, una gran plataforma tecnològica que ajuda a donVaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.ar forma a les experiències dels usuaris, de viure els museus d’una altra manera, d’evolucionar cap a un futur on hi volem ser.

Els museus ja no només s’experimenten a través de la ubicació física en la pròpia institució. S’han sumat a l’evolució tecnològica i gràcies a revolucionaris avenços digitals donen ingredients als consumidors per viure’ls des de casa, des de la feina o des del carrer.

És aquí on volem ser, iniciar projectes per digitalitzar la nostra col·lecció i les restes de Iesso, per allotjar-les en línia i així arribar fàcilment a tothom. A banda d’això, sol hi veiem beneficis clars en l’impuls de la digitalització. Per exemple, impulsant la investigació dels nostres recursos. El fet de posar peces a disposició d’investigadors és un recurs molt valuós. És gairebé tenir l’original a les mans, una oportunitat per generar aproximacions noves, detallades i precises sense perjudici dels originals.

Un altre avantatge de la digitalització en els museus és l’accessibilitat. Hi ha moltes persones interessades en l’arqueologia, però potser no tenen els mitjans per viatjar i gaudir-la in situ. Ara tindrem accés a còpies d’alta resolució d’objectes antics de Iesso per ser visualitzats en línia i experimentar-los amb tranquil·litat i atenció.

També suposa un recurs de gran valor per fer seguiment dels nostres béns i detectar possibles anomalies, que restauradors o conservadors podran detectar d’una altra manera. A banda, de la ja esmentada força comunicativa com a recurs de difusió.

Per tant, així estem. Establint els coneixements adquirits, per començar a aplicar-los i realitzar digitalitzacions de Iesso per ampliar la nostra visibilitat i avançar cap al futur.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close