by MuseuGuissona | març 29, 2021 | Blog
Dins el sistema de museus de Catalunya, definit per la llei de Museus de 1990, el Museu de Guissona Eduard Camps i Cava, fins a l’any 2016, va ser considerat una col•lecció oberta al públic, que per iniciativa inicialment d’aficionats locals i posteriorment municipal havia aplegat, al llarg del temps, un conjunt patrimonial tancat de diferents èpoques de la història de Guissona, que el posava a l’abast del públic amb un horari d’obertura estable. L’any 2016, després d’un procés llarg i lent, el museu de Guissona va assolir els estàndards bàsics que s’exigien a les institucions que volien ser museu registrat d’acord amb la llei 17/1990, de 2 de novembre de museus, i en data 26 de maig de 2016 el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya va inscriure al registre de museus de Catalunya el museu de Guissona. A partir d’aquest moment el museu de Guissona podia ampliar i obrir la seva col•lecció a nous dipòsits d’objectes patrimonials. Precisament aquest mes de març s’ha procedit a dipositar definitivament el material arqueològic de 77 excavacions arqueològiques, realitzades a la zona de Guissona des de l’any 1987 fins a l’any 2018. La majoria d’aquestes intervencions arqueològiques es van portar a terme dins el municipi de Guissona, però hi ha algunes que s’han portat a terme en municipis propers, dins l’espai de la plana de Guissona, és el cas de la vil·la romana d’en Crispi al terme municipal de Torrefeta i Florejacs, o la vil·la romana de Sant Pelegrí al terme municipal de Biosca.
El Museu de Guissona és clarament un museu de jaciment, la seva missió és ser un centre viu de recerca i aprenentatge on explicar l’evolució històrica, urbanística i econòmica de la ciutat romana de Iesso. Un jaciment arqueològic que s’excava de forma continuada des del 1990, i que permet descobrir una ciutat romana del segle I aC fins al segle V dC, però per explicar l’evolució històrica d’aquesta ciutat romana s’ha de tenir en compte el territori. Les fundacions de ciutats romanes comportaven la gestió d’un territori ampli, en el qual els romans van desenvolupant una xarxa de camins i d’infraestructures, i van construir petits assentaments rurals, que abastien les ciutats, per explicar el complex procés de romanització d’un espai inicialment ocupats per la cultura ibèrica, cal estudiar les ciutats i els seus territoris. La història de la ciutat de Iesso no es pot explicar sense conèixer els antecedents històrics de l’ocupació de la plana de Guissona i la Segarra, i la evolució urbana, política i econòmica de la ciutat romana no es pot entendre sense conèixer la transformació posterior del territori. Per aquest motiu el museu de Guissona té una vocació de museu de jaciment, però també de museu de territori.
El nou pla de museu “Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya” que es va comença a gesta el 2016, proposa un nou sistema d’organització dels museus de Catalunya, amb tres categories: els museus nacionals, els museus de Catalunya i els equipaments patrimonials bàsics. Dins el grup dels museus de Catalunya, en el qual s’inclouria el museu de Guissona, el nou sistema museístic català es proposa dividir en tres noves categories els museus d’aquest grup: museus acreditats, museus d’interès nacional i museus de suport territorial. Aquest sistema museístic es complementa amb l’existència d’unes estructures de suport que són: el servei de museus i l’agència catalana de patrimoni cultural; l’acord nacional per als museus de Catalunya i la junta de museus de Catalunya; les xarxes territorials, on el museu de Guissona forma part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran; i les xarxes temàtiques, on el museu de Guissona forma part de l’Arqueoxarxa la xarxa dels museus d’arqueologia de Catalunya.
Dins aquest nou sistema el Museu de Guissona té la voluntat d’esdevenir un museu de suport territorial, un museu que desenvolupi un programa que li permeti donar un servei i assessorament estable als equipaments museístics i patrimonials a un territori d’abast supralocal, en la recerca i la difusió del patrimoni arqueològic de l’antiguitat i la prehistòria. Una tasca que en alguns aspectes ja estem fent, de forma esporàdica, des del museu de Guissona. Així entre el 2002 i el 2004 el museu de Guissona va participar activament en les prospeccions del traçat de la carretera de Guissona a Biosca i en l’excavació de diferents jaciments del traçat d’aquesta carretera com és el cas de la vil•la romana de Sant Pelegrí de Biosca, o l’any 2006 on vam participar en l’excavació de la vil•la romana de Talarn al municipi de Plans de Sió, i més recentment, des del 2013, en la recerca del jaciment de Puig Castellar a Biosca.
La presència en la col•lecció del museu de dipòsits de materials arqueològics de jaciments propers a Guissona, s’emmarca en aquesta voluntat del museu de Guissona de ser presents en el territori, enriquint el discurs museístic del museu, donant visibilitat als jaciments i al patrimoni arqueològic dels municipis propers a Guissona, i custodiant en les millors condicions uns béns arqueològics que sempre estaran a disposició dels municipis originaris i de la ciutadania. Per presta aquest servei al territori de forma efectiva i continuada el Museu de Guissona té el repte de treballar en la redacció d’una proposta de programa com a museu de suport territorial.
by MuseuGuissona | nov. 17, 2020 | Actualitat
Primera guanyadora, del primer concurs de microrelats del Museu de Guissona
“La mà la fa ballar… cinc dits fins dins…” Així comença el microrelat signat per Mireia Cañadell, guanyadora de la primera edició del concurs de microrelats “Iesso, ciutat d’històries”, organitzat pel Museu de Guissona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Guissona.
Els tres microrelats guanyadors, i un accèssit especial concedit pel jurat, es van fer públics el passat dissabte 14 de novembre, en el marc de la “Nit dels Museus”, que enguany va haver de suspendre les activitats presencials. Fins a 17 treballs, de 13 autors i autores diferents es van trobar sobre la taula, les cinc integrants del jurat del concurs (Agnès Pla, regidora de cultura, Pilar Lapuerta, directora de la Biblioteca de Guissona, Blanca Izquierdo, Museu de Guissona, Núria Romaní, arqueòloga i membre de l’equip de recerca de la ciutat romana de Iesso (UAB) i Carme Camps, traductora molt vinculada amb el Museu de Guissona).
La creativitat, l’originalitat, l’habilitat per lligar-ho amb peces arqueològiques de Iesso i la qualitat dels textos, tant històrica com literària són les característiques que més bé han valorat el jurat dels microrelats.
Els premiats han estat els següents:
1r premi: Cave Canem de Mireia Cañadell Esterri
2n premi: Marc Aureli de Joan Codina Donaire
3r premi: La ceràmica que despunta de Marta Farré Villorbina
Accèssit: Dau de Sang de Tomeu Simó Mesquida
Aquesta iniciativa s’emmarca dins de les activitats de la Nit dels Museus, que enguany s’ha hagut de suspendre en dues ocasions (maig i novembre).
Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.
by MuseuGuissona | set. 10, 2020 | Actualitat
Nova exposició: “Mirant els orígens, mirant a Iesso”
El passat dissabte, coincidint amb la Festa Major de Guissona, el Museu de Guissona Eduard Camps va donar el tret de sortida a la nova exposició “Mirant els orígens, mirant a Iesso” que es podrà visitar, de forma gratuïta, fins al 20 de desembre, cada dia, de dilluns a diumenge fins a les dues del migdia.
L’exposició, comissariada pel mateix Museu, sota el guió d’en Josep Ros, els textos d’en David Castellana i el mateix Ros i el disseny i grafisme de na Laura Puig, fa un repàs dels trenta anys d’excavacions arqueològiques realitzades a la vila de Guissona, seguint el fil dels esdeveniments i troballes de peces arqueològiques més destacades.
La mostra comença amb un repàs als anys anteriors a 1990, que contextualitzen l’interès per l’arqueologia de Guissona i per entendre quin tipus de recerca arqueològica es va realitzar als anys 70 i 80. A continuació, es remarca la importància de la creació del Patronat d’Arqueologia de Guissona (1995) per a la protecció del jaciment i el seu posterior estudi i difusió i els resultats obtinguts durant aquests anys (publicacions, formacions i un elevat nombre de campanyes d’excavació, tant regulars al Parc Arqueològic com preventives a la vila de Guissona). I per acabar, es referma el valor patrimonial del jaciment, i també del Museu de Guissona, per l’estudi de la romanització a l’interior del país, però també com a mitjà pel desenvolupament econòmic i social i la conscienciació social sobre la necessitat de conservar i valorar el patrimoni arqueològic.
Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.
by MuseuGuissona | jul. 8, 2020 | Actualitat, Arqueologia
Comença el Curs d’arqueologia de la ciutat de Iesso més atípic.
El dilluns 6 de juliol es va iniciar el XIV Curs d’Arqueologia Ciutat Romana de Iesso a Guissona. Durant dues setmanes el Parc Arqueològic de Guissona s’omple d’estudiants i l’espai es transforma en un espai de recerca, de coneixement i de formació.
Fins a 15 participants, la majoria provinents de la Universitat Autònoma de Barcelona, participen en l’edició 2020 que transcorre amb normalitat, tot i el conjunt de circumstàncies que la fan diferent pel context sanitari.
Els arqueòlegs i arqueòlogues, els directors d’excavació i altres participants segueixen, al peu de la lletra, les mesures per garantir-ne la seguretat, recollides en un pla contingència preparat per fer front a les circumstàncies actuals i preveure la resposta a possibles eventualitats. Per tal de minimitzar riscos, l’ús de la mascareta és indispensable per a tots els participants excepte en els moments d’excavació, garantint sempre les distàncies de seguretat. S’han preparat lots d’eines personals per a tots els participants. En cadascun dels sectors d’excavació es compta amb una solució desinfectant per netejar elements d’ús comú abans de cada utilització. En cada espai es disposa, també, de gel hidroalcohòlic, per a la neteja constant de mans. I, diàriament, en finalitzar les tasques d’excavació es realitza la desinfecció de tots els elements d’ús comú. Per tal d’evitar incidències fora de l’àmbit d’excavació s’han establert també mesures preventives basades en l’autoresponsabilitat i diàriament es prendrà la temperatura dels participants per tal de detectar qualsevol símptoma.
L’equip d’arqueologia treballa dividit en dos espais del jaciment: un grup en el sector de la muralla, on ja fa campanyes que hi treballen i on en aquests moments ja s’està arribant als nivells que poden donar les claus per poder datar el moment de construcció de la muralla de la ciutat, i on també es pot conèixer millor la fase inicial que es va construir l’edifici que se situa fora muralla, aquest possible hostal per a viatgers que havien de fer nit a les portes de la ciutat.
I l’altre, a la zona de les termes on la meitat del grup intervé en l’espai de la palestra de les termes imperials, buscant informació sobre l’urbanisme previ en aquest sector i l’altra part, en la zona nord de l’edifici en un sector que estava enjardinat i que fins ara s’havien excavat els nivells d’abandonament i ara es preveu arribar al moment d’ús de l’espai.
Les tardes del curs es dediquen a vistes culturals i arqueològiques (Guissona, Puig Castellar a Biosca, Vallferosa a Torà), a realitzar diferents pràctiques de ceràmica i el dijous 16 de juliol amb la conferència “I després d’excavar, què?”, a càrrec del director del Museu de Guissona, en David Castellana.
Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.
