Twitter, en primer lloc, i Instagram i Facebook, per aquest ordre, després, és on més soroll ha fet la fotografia. Creiem que, a més, en aquest cas, ha estat molt positiu que la imatge, i per conseqüència la informació, ha arribat majoritàriament a usuaris que formen part del nostre target, i no arreu, fet que encara li donem més valor.
Amb aquesta acció, no buscada, hem aconseguit, en primer lloc, que moltes persones hagin vist una teula amb dos petits peus estampats; per tant possiblement hem despertat l’empatia i la imaginació per obtenir respostes sobre el que significa; en segon lloc, que molts altres usuaris s’hagin interessat per la història que hi ha darrere la foto i així hem aconseguit colar l’antiguitat romana en la quotidianitat d’un gran nombre de persones; en tercer lloc, que un altre grup d’usuaris s’hagin interessat un xic més, hi hagin descobert – si no ho havien fet abans – que existia una important ciutat romana a l’interior de l’actual Catalunya que avui és un jaciment viu i en constant creixement-, i en últim lloc, hi ha aquell grup, que han decidit quedar-se amb nosaltres – començant-nos a seguir a les xarxes socials, per exemple – o venint-nos a veure per així veure la peça en directe i contextualitzar-la dins de la vella Iesso.
Per tant, afirmem que hem aconseguit allò que busquem en l’ús diari de les nostres xarxes – tot i que no buscat en aquest cas, insistim -: projectar el Museu i el jaciment cap a fora, mitjançant el món digital de comunicació. Donant al públic d’Internet aquella informació que li cridi l’atenció, l’aproximi a una realitat diferent i a la vegada l’inviti a empatitzar o fins i tot emocionar, aconseguint (i així ha estat) el nostre principal objectiu, escampar arreu Iesso, Guissona i el món romà arreu. No solament esperant que aquestes persones ens vinguin a visitar, sinó que ens conformem, simplement, en què aquests usuaris coneguin un xic la ciutat de Iesso i en puguin parlar.