Un museu és el custodi de la memòria d’un poble. Conserva el record en el sentit més ampli, però també en el més concret. Aquestes institucions guarden béns que testimonien l’evolució d’un país, d’una nació o d’una població però també, i sobretot, conserva elements que ens parlen de persones com nosaltres. Així doncs mentre guarda béns que ens parlen de la població passada es dirigeix a nosaltres, com a hereus directes del llegat, i en definitiva parla també de nosaltres.

Un museu és una institució de servei, un equipament obert a la societat i per a la societat. Un oasi saludable, de calma i reflexió o d’excitació continguda. Una organització de contacte amb un mateix, amb el passat, amb el present i el futur. Una oportunitat per al gaudi, l’aprenentatge i la diversió en el confort. Un lloc còmode i saludable, pensat per a les persones i que parla de persones, de persones que van viure, que viuen o que viuran. Un espai a contracorrent que parla de vida quan a tot arreu es parla de malaltia i de mort. La casa de les muses sobreviu amb resiliència i aixopluga la cultura mentre dura el xàfec.

Per aquest motiu, en aquests moments de grans incerteses, d’avenços lleus i grans frenades, hem de fer allò que ens pertoca com a institució. Cal fer allò que ens agrada i que en definitiva és la nostra feina. Ens toca tractar amb l’herència comuna per conservar-la, estudiar-la i sobretot difondre-la. Difondre-la a través de tots els mitjans al nostre abast. En aquest context ni les xarxes, ni els mitjans més convencionals no representen la sortida sinó que tot depèn de la creativitat, de la il·lusió i l’entusiasme. Aquests elements es fan evidents en la comunicació diària i en l’acció cultural per definir el ser i l’estar del Museu. El nostre objectiu és plantejar opcions que ens aboquin al diàleg en un moment en què el context general ens està obligant cada dia més a l’isolament. Amb aquesta filosofia ens aproximem a la Nit dels Museus.

La Nit dels Museus és una celebració promoguda pel Consell d’Europa amb més de 10 anys de recorregut i que va estretament vinculada al Dia Internacional dels Museus. La festa Major d’aquestes organitzacions, enguany, com moltes coses més, va quedar parcialment ajornada en favor d’una versió diluïda i telemàtica. En aquest context i per iniciativa dels Museus de Girona es va proposar celebrar la nit dels museus el dia 14 de novembre en forma de cap de setmana. Des de la nostra institució concebem el DIM com una oportunitat per celebrar conjuntament el Museu de Guissona, pel que és i pel que pot ser. Durant una jornada, més que mai, la institució s’obre a la participació activa dels nostres amics, seguidors i visitants per avançar en la implementació d’un nou model d’institució.

“El nostre objectiu és plantejar opcions que ens aboquin al diàleg en un moment en què el context general ens està obligant cada dia més a l’isolament.”

Aenean imperdiet. Etiam ultricies nisi vel augue. Curabitur ullamcorper ultricies nisi. Nam eget dui. Etiam rhoncus. Maecenas tempus, tellus eget condimentum rhoncus, sem quam semper libero, sit amet adipiscing sem neque sed ipsum. Nam quam nunc, blandit vel, luctus pulvinar, hendrerit id, lorem. Maecenas nec odio et ante tincidunt tempus. Donec vitae sapien ut libero venenatis faucibus. Nullam quis ante. Etiam sit amet orci eget eros faucibus tincidunt. Duis leo. Sed fringilla mauris sit amet nibh.

Amb esperit creatiu i amb la mateixa voluntat de crear o evidenciar els vincles amb la població encarem la celebració d’enguany. Malgrat les il·lusions, no perdem la perspectiva de la situació actual i per tant, no pretenem una celebració multitudinària. Així doncs, deixarem les celebracions massives per més endavant, de ben segur que en tindrem mil i una oportunitats. Malgrat tot, un cop més, volem escoltar-vos i que sigueu els protagonistes del museu junt amb el llegat de la institució, que a fi de comptes és vostre. En aquest sentit us invitem a fer un recorregut per repensar el museu i tot allò que s’hi conserva.

Segons la visió més tradicional i anacrònica, un museu és un aparador d’objectes antics. Un espai elitista i ensopit que conserva uns determinats elements seguint un codi accessible només a una part concreta i reduïda de la població. Per sort, aquesta idea sobre els museus és obsoleta i aquesta aura que encara pesa sobre les institucions es va diluint. Poc a poc es van trencant els vells estigmes i prejudicis. Malgrat tot, en moltes ocasions els museus encara no són vistos com un actiu per la població local, sinó que lluny d’un espai cívic són percebuts com a recursos turístics, per a escolars o per a jubilats. S’obliden massa sovint, doncs, la seva capacitat per analitzar el present a través de la distància que ofereix la comprensió del passat, el paper que juguen en relació al llegat col·lectiu i la creació d’identitat d’un poble (fins tot en la creació “d’orgull de poble”) i, també, les contribucions que pot oferir com a espai social. Dins d’aquest procés per situar de nou els museus en l’imaginari de la població us convidem a superar la idea d’aquestes institucions com a magatzems de rampoines i pedallassos. Us convidem a superar la materialitat dels béns en exposició. Un museu no és un contenidor d’objectes és un contenidor d’històries.

El Museu de Guissona és un museu de jaciment, centrat en exposar objectes de l’antiguitat representatius de la ciutat romana de Iesso, origen de la nostra Guissona. Segons una visió convencional, aquests elements il·lustren el passat de la vila i son representatius de la implantació de la cultura romana a les nostres contrades amb la fundació d’una ciutat i al seva evolució. Els béns ens parlen de cronologies, d’evolució material, cultural i tècnica. Si mirem els mateixos objectes amb  uns altres ulls, ens parlaran de coses molt diferents. Potser amb una mirada més atenta, o simplement, més creativa, més sensible o, fi de comptes, més humana, les lectures transcendiran el valor material, l’estat de conservació i fins i tot el temps transcorregut.

La punta d’arada romana no només evidencia les tècniques de cultiu emprades en aquell moment, no només posa de manifest les possibilitats agrícoles seculars del nostre territori sinó que ens parla d’aquell home, esclau o lliure, que suava la terra per treure’n rendiment, tal com feien els nostres avis i com fan ara tants veïns de la vila. Els pesos de teler deixaran de ser una curiositat sobre les formes de teixir i els rols de gènere a l’antiguitat per parlar-nos d’aquella dóna que vivia constreta en els límits de la pròpia llar i que gaudia d’una llibertat dubtosa sota la tutela del marit mentre somniava en altres opcions de vida per a la seva filla. L’stilus d’os ens farà pensar en la perícia de l’artesà que sabia escollir, desbastar i polir els ossos fins a donar-los un aspecte fi i brillant en la rebotiga, als baixos de casa, per poder-los vendre junt amb agulles, botons i aplics, en la tabernae situada a la part frontal de la llar, de cara al cardo màxim. La mateixa peça ens farà pensar en la lliberta que havia après a llegir i a escriure i que havia gastat els millors anys de la seva vida per estalviar i comprar la seva llibertat per poder tenir, com a mínim, una vellesa digna, com a dona lliure… Cada objecte és molt més que un testimoni històric, és un testimoni de vida. Un testimoni que ens pot portar a desenvolupar un exercici d’imaginació gairebé literari per reconstruir la història dels seus usuaris.

Aquesta percepció ens ha portat a dissenyar la nit dels Museus d’enguany. Serà una celebració que courem a foc lent, entre tots plegats i que constarà de diverses parts. A partir d’avui i fins la data assenyalada donarem un gir per donar ànima als béns dels Museu. Us convidem a escollir un objecte de la col·lecció per fabular els secrets que amaga en el primer concurs de micro-relats: “Iesso ciutat d’històries”. Plantegem un certamen literari digital a través de les xarxes socials que comptarà amb diversos premis. Per altra banda, si els objectes exposats al museu, al museu de tots, ens parlen sobre els habitants de l’antiga ciutat, bé poden parlar de nosaltres mateixos i mateixes, oi? Us convidem a cedir-nos temporalment objectes personals que us defineixin, que parlin de vosaltres com les antigalles parlen dels antics. Els vostres objectes quotidians o petits tresors seran exposats temporalment junt amb  béns amb 2000 anys de recorregut, que, com els vostres, amaguen la història d’una vida.

Aquest seguit de propostes les anirem desenvolupant i difonent a través de les xarxes del Museu, fins arribar a la pròpia Nit dels Museus, és a dir, el 14 de novembre. Aquest dia es donarà l’eclosió de tot plegat. L’exposició permanent s’obrirà a noves perspectives i lectures. S’hi recolliran les possibles aventures viscudes pels objectes que integren el fons del Museu i incorporarem les peces cedides pels nostres seguidors i amics amb les històries que amaguen. A més, si un museu és un contenidor d’històries i són les històries les que han servit de guia per bastir la Nit del Museus d’enguany, no podíem finalitzar la jornada sinó amb més històries. Les activitats de la Nit dels Museus acabaran amb una convidada estrella vinguda des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. L’Esperanceta de la casa Gassia, un personatge tan estimat i popular com controvertit, es saltarà totes les fronteres de temps i espai entre els romans i nosaltres amb el seu Cabaret Pagès.

Per acabar, sense perdre mai la il·lusió, us convidem a celebrar amb nosaltres la Nit dels Museus d’aquest peculiar 2020. La vostra participació i implicació és indispensable per a construir la jornada i, en definitiva, per construir el museu de tots, el museu de Guissona.