Ja fa uns dies que vam tancar l’excavació i és moment de recapitular i reflexionar sobre els resultats i sensacions d’aquesta nova campanya, que ens ha portat, entre les moltes altres coses que heu anat seguint aquests dies, l’obertura d’un nou (?) sector d’excavació. I poso aquest ‘nou’ amb interrogant perquè, en realitat, és tornar a un vell conegut, un retorn als orígens, almenys pel que a mi respecta: el cardo minor de Iesso és on vaig iniciar-me com a arqueòloga ara fa 20 anys, llavors estudiant d’història a la UAB, i on torno aquest 2021 formant noves futures generacions arqueòlegs, en aquell mateix indret que tants maldecaps i alegries em va portar durant els meus primers anys dins del món de la recerca. Hi torno amb ganes i amb il·lusió, a l’expectativa del que ens depararà aquesta nova etapa que s’enceta en un punt tant interessant de l’urbanisme de la ciutat romana: el primer encreuament de dos carrers, d’un cardo i un decumanus, que excavem a Guissona.

Iniciar un sector de nou sempre genera sentiments oposats: és refrescant i excitant però alhora pot ser també complex i tediós. És començar de nou, sense pautes i sense xarxa, sense estratigrafia coneguda que et guiï el camí però també amb moltes sorpreses insospitades esperant a ser descobertes. Així podem descriure la campanya d’enguany al carrer, unes setmanes durant les que, amb paciència i molt d’esforç per part de l’equip d’arqueòlogues i arqueòlegs del cardo (mil gràcies a totes i a tots i enhorabona per la feina feta!) s’han anat retirant les traces de l’activitat contemporània que encara teníem sobre l’estratigrafia romana i s’ha començat a descobrir l’aspecte dels carrers de l’antiga Iesso. Hem localitzat també aquestes empremtes d’un passat recent però ja una mica llunyà, d’ara fa 40 o 50 anys, quan el Parc Arqueològic estava ocupat per camps de conreu i patis del darrere de cases de famílies guissonenques: les deixalles abocades al costat del camí, el gos mascota enterrat a prop de casa, l’urpa de l’arada que es clava terra endins i esgarrapa la façana del carrer romà…

Un cop descobertes totes les evidències d’aquest passat més proper, ens apareixen els dos carrers romans que s’entrecreuen en perfecta perpendicularitat: el cardo que ja coneixíem i un nou decumanus, de gairebé 6 m i amb dues façanes potents, pavimentat, com ja estem acostumats a Iesso, amb graves i còdols ben compactats, arrodonits i afinats pel pas constant dels carros d’ara fa gairebé 2000 anys. De moment, sembla que se’ns defineix bé una vorera adossada a la seva façana sud, potser porticada, tal i com semblen indicar-nos dos grans basaments fets de maçoneria de petites pedres i argila, que segurament van utilitzar-se per sustentar dues columnes o pilars d’un porxo. També ens apareix una estructura misteriosa, rectangular, coberta per l’última pavimentació i gairebé a tocar a la façana nord d’aquest mateix carrer… Tenim hipòtesis que, de moment, deixarem a l’aire, esperant que amb les properes campanyes, a poc a poc, la terra ens reveli els secrets que amaga. I m’acomiado així, amb una frase que expressa una de les primeres lliçons que aprenem com a arqueòlegs: la paciència és la mare de la ciència!

I després de dues setmanes intenses d’excavació i recerca al sector de les termes públiques de l’antiga Iesso, arriba el darrer dia de campanya. Un curs on poc a poc hem anat tornant a una relativa normalitat i on la pandèmia ha quedat ja, tot i esser sempre present, en un segon pla.

Com diem els arqueòlegs i arqueòlogues, el darrer dia de campanya no és mai un dia senzill ni tranquil. No només per la confluència d’emocions pel comiat amb els companys i companyes amb els quals hem conviscut els darrers 15 dies, sinó pel fet que caldrà tancar campanya. Això vol dir finalitzar els treballs d’excavació en cadascun dels punts on s’està treballant, netejar les estructures i estratigrafia posada al descobert i, finalment, documentar (planimetria, fitxes de camp i documentació gràfica) les restes. Vist a vol d’ocell, l’antiga ciutat de Iesso recupera per uns instants el vaivé i traginar que degué tenir en els seus moments d’esplendor.

Com ens explicava l’Esther Rodrigo en una entrada anterior, els treballs dins l’espai de les termes ha presentat aquest any l’excepcionalitat de l’excavació d’un pou, treballs que s’han pogut compatibilitzar amb l’excavació de l’espai intervingut en les darreres campanyes.

Aquest any, els treballs en aquest sector, s’han centrat en la intervenció en extensió i potència de la zona ubicada al nord del pati de la natatio, una zona amplia, on els darrers anys s’ha treballat per tal d’establir el marc cronoevolutiu d’aquesta part de la ciutat. Ens trobem davant un espai proper a la muralla que tancava la ciutat per l’extrem nord i a l’intervallum, carrer que la resseguia per l’interior del nucli urbà. Aquest fet, fa que els darrers anys la recerca s’hagi encaminat en establir com evolucionà la trama urbana en aquest punt des d’època republicana. Pren però un interès especial, observar com l’afectà a mitjan del segle I dC la construcció de la denominada 2a fase de les termes públiques.

En aquest sentit, els treballs han fet aflorar la continuació de les restes de les façanes est i oest d’un antic cardo minor, en ple ús en època republicana i que sens dubte durant època d’August fou remodelat amb un realçament del seu nivell de circulació. Aquest fet, queda documentat amb la localització de diverses canalitzacions.

En sentit nord, el carrer, sembla confluir amb el pas d’un decumanus, element que caldrà confirmar en properes campanyes.

La documentació de les façanes de carrer, ens han permès establir alhora els límits interns d’un habitatge, del qual ens trobem tot just a l’inici de l’excavació de la seva estratigrafia i delimitació dels murs i àmbits interns.

Finalment, tal i com ja havia succeït a la campanya 2020, hem pogut confirmar com a mitjan del segle I dC, durant la construcció de la 2a fase de les termes, les estructures foren arrasades, anivellant-se el terreny per mitjà de l’abocament i compactació de terres.

Sens dubte, ha estat una campanya intensa i amb resultats molt positius, que a la vegada, obren nous interrogants que caldrà respondre els propers anys.