BLOG

En temps de confinament reflexions sobre els museus virtuals

Josep Ros

3 de juny de 2020

 

La pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2, ha generat una nova malaltia infecciosa per la població humana, la COVID-19, que ha trasbalsat la vida social, cultural i econòmica del món. La lluita pel seu control ha obligat la població a confinar-se a les cases, a l’espera del desenvolupament d’una vacuna eficaç. Entre les primeres mesures que es van decretar hi havia el tancament dels museus, amb l’objectiu d’evitar l’aglomeració de persones. Aquesta nova situació va comportar que els museus havien de continuar realitzant la seva tasca de promoció, de divulgació i de recerca dels seus discursos museogràfics i de les seves col·leccions sense públic. Aquesta manca de públic físic, ens ha obligat a centrar-nos a treballar des de l’entorn que ofereix Internet i anar a buscar un públic virtual.

L’any 2004 l’ICOM va definir tres categories per classificar els museus que utilitzaven Internet com una extensió del seu espai físic:

  • Els museus en línia o de catàleg, que agrupa als museus que treballen d’acord amb un lloc web que conté informació bàsica sobre el museu. L’objectiu és majoritàriament donar informació del museu a possibles visitants.
  • El museu de contingut, que agrupa aquells museus que des d’un lloc web volen mostrar les col·leccions del museu. Normalment se selecciona els objectes més destacats de la col·lecció i van acompanyats d’informació detallada dels objectes. Es considera un espai útil per un públic expert.
  • El museu educatiu o d’aprenentatge, que agrupa els museus que també des d’un lloc web, ofereix informació més enfocada al context històric i el discurs, que en els objectes exposats. Els continguts són reforçats didàcticament i ofereix informació per l’aprenentatge.

La velocitat en què es mou l’entorn d’internet és de vertigen, aquest està en constant evolució, i aquest fet ha comportat el naixement de noves versions d’internet, que han aportat la possibilitat de desenvolupar noves eines i noves maneres d’interactuar. El 2004 es va popularitzar el concepte d’entorn web 2.0, que permetia que en l’entorn d’internet es creessin aplicacions que facilitaven la creació i la compartició interactiva d’informació i continguts. I el 2006 es va començar a parlar de la web 3.0, l’anomenat entorn o web semàntica, en què els usuaris i els equips poden arribar ha interactuar amb un llenguatge natural, que permet la creació d’intel·ligència artificial.

Aquesta manca de públic físic, ens ha obligat a centrar-nos a treballar des de l’entorn que ofereix Internet i anar a buscar un públic virtual.

Avui tots els museus en major o menor mesura utilitzen l’entorn d’internet i s’han anat adaptant i desenvolupant a mesura que aquest entorn evolucionava. La situació creada per la COVID-19 ha fet que molts aprofitin aquesta situació per revisat la seva presència a Internet. Els museus amb poca presència s’han centrat a obrir nous canals de comunicació i a posicionar-se en aquest nou entorn, mentre que els museus que ja tenien una presència més o menys consolidada s’han dedicat a crear nous continguts sigui de manera individual o formant xarxa, i també a experimentar i a reflexionar sobre com treballar més eficaçment en aquest entorn.

En el cas del museu de Guissona amb una llarga trajectòria a Internet tant en l’àmbit de pàgina web com de xarxes socials, aquests dies s’ha centrat a crear nous continguts tant de forma individual com també en xarxa amb altres museus, i en buscar noves estratègies virtuals. Entre les reflexions que ens hem plantejat aquests dies hi ha la de fer visible la col·lecció del museu en l’entorn d’internet. La pandèmia ha demostrat que hi ha un públic virtual, tot i que quan es torni a la normalitat, el consum d’internet disminuirà, creiem que bona part dels actuals consumidors d’internet es mantindran com a públic potencialment virtual dels espais cultural. Per tant, és necessari aprofitar aquesta situació, per anar més enllà, i definir un museu virtual.

El Museu Virtual

Aquesta no és una discussió nova motivada per la situació actual, la definició de museu virtual ja va ser expressada per James Andrews i Werner Schweibenz en l’article New Media for Old MastersThe Kress Study Collection Virtual Museum Project publicat a la revista Art Documentations l’any 1998. Des d’aleshores els museus han debatut sobre la necessitat o no de la creació d’espais virtuals i si aquests nous espais aniran a favor o en contra dels museus tradicionals.

Andrews i Schweibenz van definir els museus virtuals com “...col·leccions d’objectes digitals relacionats lògicament entre si, compost mitjançant diferents mitjans que, gràcies a la seva capacitat d’oferir connectivitat i diferents punts d’accés, es brindà a transcendir els mètodes tradicionals de comunicació i interacció amb els visitants…; no hi ha una ubicació o espai reals, els seus objectes i la informació relativa a ells poden disseminar-se per tot el món”.

Tenint en compte que la base que sustenta els discursos i els relats museogràfics dels museus són les col·leccions, la creació de museus virtuals impliquen definir com fer visible les col·leccions de forma virtual i com fer-les arribar a aquest potencial públic virtual.
Aquesta reflexió l’estem tractant de forma individual, però també de forma col·lectiva. Els museus d’arqueologia que formem part de l’Arqueoxarxa, en aquest moment estem plantejant la necessitat d’un canvi de programari de la gestió de les col·leccions, amb l’objectiu de trobar un programari que permeti un treball en línia més directe. Tothom considera que aquest pas és imprescindible en la gestió futura de les col·leccions, però també veiem la complexitat del procés per la diversitat de les col·leccions, les diverses definicions i tesaurus utilitzats, i pels problemes de migracions de les informacions existents en els programaris actuals a nous entorns. Tot i les dificultats, el futur de la gestió de col·leccions depèn de tenir eines de gestió que permetin les col·leccions obertes i interconnectades.

En l’àmbit individual el Museu de Guissona tenint en compte les característiques de la nostra col·lecció i els mitjans que tenim, estem treballant per buscar quines són les estratègies que podríem aplicar per anar definint aquest museu virtual, que ens ha de permetre mostrar la col·lecció i interrelacionar amb un públic virtual. Creació d’un catàleg en línia de la col·lecció?, creació de visites virtuals? Creació d’exposicions virtuals? Creació d’eines que permetin al visitant virtual crear la seva pròpia col·lecció, seleccionant els objectes del museu que més l’interessi? Són algunes de les estratègies que anem analitzant i que anirem provant en els pròxims mesos, i com no potser d’altra manera les anireu descobrint a Internet.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close