Compartir l’estratègia turística amb els recursos locals i del territori

Compartir l’estratègia turística amb els recursos locals i del territori

NOTÍCIES

Compartir l’estratègia turística amb els recursos locals i del territori

Museu de Guissona

25 de febrer de 2020

Des del moment en que s’aposta per tenir una oficina de turisme municipal, l’Ajuntament ha de tenir clara l’estratègia respecte a la promoció interna i externa que cal dur a terme per obtenir el major rendiment d’aquest servei.

Tot sovint s’entén que el paper de les oficines de turisme és informar a les persones visitants sobre la ciutat i/o els recursos turístics locals. Per atendre aquesta funció, el punt d’informació turístic de Guissona disposa de mapes, guies gastronòmiques, descripció i horaris dels castells del Sió, rutes per fer a peu o en btt…

Estar físicament dins el recinte del Museu de Guissona i Parc Arqueològic de Iesso ens permet promocionar aquest equipament insitu, donat que aquest és el principal recurs turístic de la vila. A més a més, és el punt de trobada de les visites guiades per la vila.

Trobada d’Oficines de Turisme al Museu de Guissona

La mirada de turisme, dèiem, ha de ser interna i externa. Interna vol dir donar servei a la gent de Guissona, facilitant informació del que es fa a les rodalies, a indrets veïns o a la demarcació per poder documentar sortides als encontorns. A aquest efecte disposem de fulletons de municipis propers, d’altres recursos comarcals, i de la resta de demarcació lleidatana.

Per poder informar necessitem conèixer el que tenim a prop: així, treballem en xarxa amb la resta d’oficines de turisme de la província de Lleida. El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida (Ara Lleida) aposta perquè el personal tècnic de les diverses oficines que estan sota el seu paraigües ens anem trobant, anem presentant-nos les novetats, i puguem conèixer en primera persona tots els recursos turístics del territori.

Deixar de mirar-se de forma individual per començar a mirar en gran, on els/les agents no som competència sinó complement.

Aquesta mirada cap dins també és la que ens diu que cal interactuar amb la ciutadania local. És la que ens convida a aturar-nos de tant en tant per revisar els recursos propis: per exemple, en aquests moments estem documentant tota la Via Verda, donat que és una ruta molt usada per les guissonenques i els guissonencs. La ciutadania és interpel·lada en els enigmes que pengem a Instagram (https://www.instagram.com/turismeguissona/)  on convidem a qui ens segueix a reconèixer l’indret de la imatge. Presentem el comerç i el seu producte de proximitat, així com la restauració i els obradors, a través de les imatges de les xarxes socials; estem dissenyant la nova pàgina web de Turisme Guissona…

La mirada externa ens força a pensar en com podem seduir a la gent de pas perquè s’aturin a la vila i coneguin la nostra restauració, comerç i producció local. Per descomptat que les persones que s’allotgen a Guissona o altres establiments dels voltants rebran informació dels recursos turístics de la vila: per conèixer el Museu de Guissona i el Parc Arqueològic de Iesso, les visites guiades al poble, rebre informació de senders locals i comarcals, horaris i preus dels castells visitables a la comarca, donar a conèixer esdeveniments propers, altres espais d’interès. Perquè el/la turista no entén de delimitacions administratives: visiten la zona de forma extensa. Aquesta visió àmplia és la que fa que les persones que ens dediquem a la promoció turística haguem de conèixer la resta de recursos a uns quants quilòmetres a la rodona. Per això és important fer xarxa veïnal, comarcal, supracomarcal i més i tot! Quan rebem gent vinguda del nord o centre d’Europa, les divisions administratives no els aporten res: venen a conèixer l’època romana, o l’època medieval, o el camí de Sant Jaume, o algun tram d’una ruta europea en BTT… Això fa que haguem de tenir els coneixements i disposar de material per atendre aquest tipus de demanda.

Aquesta visió encaixa amb la voluntat que té Ara Lleida, que a través del seu Pla de Formació Contínua per a Oficines de Turisme de les Terres de Lleida i Aran, ofereixen una doble resposta a qui treballem en aquests espais: d’una banda, ampliar coneixements que serveixin per oferir un millor servei (xarxes socials, idiomes, productes…); de l’altra, que teixim una xarxa de professionals d’oficines de turisme, i així donar a conèixer qui som, què fem, quines novetats tenim, què ens funciona i què no.

Aquesta necessitat de treballar en xarxa és la que vam posar de manifest en la trobada de professionals del sector turístic que es va fer a la tardor del 2019 a les instal·lacions del Museu de Guissona. Deixar de mirar-se de forma individual per començar a mirar en gran, on els/les agents no som competència sinó complement.

Enllacem aquella voluntat expressada de forma col·lectiva en la trobada de tardor del sector turístic,  amb una de les necessitats del PLA ESTRATÈGIC PEL DESENVOLUPAMENT I L’OCUPACIÓ DE LA SEGARRA, que situa el turisme en un dels tres eixos principals en els que treballar per donar un impuls definitiu a la comarca de la Segarra; els altres dos eixos hi estan molt lligats: la connectivitat i la mobilitat.

Nosaltres ens posicionem amb les dues entitats superiors, Diputació de Lleida i Consell Comarcal de la Segarra, per poder ser motor de canvi.

A les nostres xarxes socials trobareu recomanacions municipals (productes, patrimoni, senders), comarcals (castells, senders, fires i festes, representacions)  i de la demarcació (nous productes, patrimoni, festes) , per confegir un producte de qualitat que sigui atractiu per a qui ens visiti. Disposareu de tot el que promocionem a si ens seguiu a través de les nostres finestres al món:  Facebook (https://www.facebook.com/Turisme-Guissona-177625042590697/ ), l’Instagram ( https://www.instagram.com/turismeguissona/ ) i a partir d’ara una nova pàgina web (https://turismeguissona.cat/ ), que tenim en construcció. Tot plegat, i de bracet, amb el Museu de Guissona (http://museudeguissona.cat/ )  principal recurs turístic de la vila, i de l’Ajuntament de Guissona (http://www.guissona.cat/ ) entitat que promociona l’agenda d’activitats local.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

L’aprofitament dels recursos turístics com a eix vertebrador del sentiment de pertinença al territori

L’aprofitament dels recursos turístics com a eix vertebrador del sentiment de pertinença al territori

BLOG

L’aprofitament dels recursos turístics com a eix vertebrador del sentiment de pertinença al territori

Núria Magrans

Oficina de Turisme de Guissona

4 de desembre de 2019

Turistes, excursionistes, gent de pas, col·lectius locals son el públic desitjat per qualsevol oficina de turisme.  Si bé és cert que per desenvolupar un bon planejament turístic cal tenir ben identificat el públic objectiu i el producte que oferim, també és important reconèixer que la població local és estratègica a l’hora de promocionar la nostra vila.

 

La importància de rebre visites al Museu de Guissona i Parc Arqueològic de Iesso és inqüestionable tenint en compte que és el recurs turístic principal de la vila: no en va rep prop de 10.000 visitants anuals. Per tant, és de cabdal importància reconèixer les possibilitats que té com a eina d’inclusió social, especialment per a les persones més vulnerables o amb risc de patir vulnerabilitat.

Des de Turisme ens adherim a la visió del Museu d’aplicar una nova política d’actuació inclusiva, oberta, igualitària, diversa. La idea de tenir present la idiosincràsia de la seua població (diversitat i multiculturalitat) a les activitats culturals que organitzem és una bona eina per crear llaços, fomentar el treball en xarxa i reforçar el sentiment de pertinença al territori. Inclús perquè la gent, ens visitin o bé hi visquin, es facin seu el comerç local, adquireixin productes de proximitat, s’atreveixin a crear negocis.

La Servil·la i la Lèsbia

La varietat de països que conformen el teixit social de Guissona, per tant carregat de COLORS (d’aquí el nom de la festa que se celebra un cop l’any a la vila), requereix aquest treball de pertinença perquè encara que sigui de forma temporal, arrelar-se al lloc on vius i treballes afavoreix la comunicació i la relació amb les tradicions locals i amb la gent autòctona.

L’ aposta també va en sentit intern: que la gent de la vila senti l’equipament com a propi. Que puguin presumir d’un passat antic, amb uns fonaments visibles a mesura que es van descobrint en les diverses campanyes d’excavacions a Iesso. Que parlin amb orgull de l’època romana, del passat medieval, del modernisme visible als carrers.

I el turisme és una de les eines que tenim per fomentar aquest sentiment d’arrelament. Si bé és cert que en la mesura que ens és possible sortim “fora” a descobrir paratges i història d’altres municipis, enlluernant-nos de les propostes turístiques que ens ofereixen altres oficines de turisme i entitats del sector… com és que ens costa tant reconèixer el patrimoni que tenim a Guissona?

Vius o treballes al nostre municipi? Coneixes la Via Verda, que envolta Guissona en un recorregut d’uns 17 km de llargada i sense gaire dificultat per fer a peu o en BTT? Sabies que tenim un impressionant exemple d’arquitectura popular, com és el pou de gel, amb un treball fantàstic de carreus i ventilació dignes de ser admirats? Has vist com causa admiració la Font de l’Estany a la tardor? Coneixes la rosassa de l’església de Sant Miquel de Guarda-si-venes? I l’interior del nucli antic, saps que és apte per a vianants i que aquesta opció et permet conèixer-ne tots els racons sense haver-te de preocupar del trànsit? La feina d’artesania de la capella del Claustre? L’espai d’esbarjo de les fonts i els safareig? I l’estany de Tapioles? T’han parlat mai de Servilla Praepusa?

“I el turisme és una de les eines que tenim per fomentar aquest sentiment d’arrelament. ”

Acompanyem a aquests espais tan propis a les persones nouvingudes al municipi, perquè se’ls facin seus? Creieu que unes i altres persones ens podríem sentir igual d’orgulloses d’ensenyar aquest patrimoni quan ens visiten familiars i amistats? Servirien el patrimoni i els recursos turístics a l’hora de fomentar l’autoconeixement? Ser conscients del sentiment de pertinença ens permetrà augmentar l’autoestima i, alhora, valorar més el que tenim a prop. De la mateixa manera que ens agrada anar als llocs i dir allò de “què maco!”… ho dieu en algun moment respecte a la població on viviu? S’ho val?

Una societat que no té nocions del seu origen, desconeix la seva cultura i no es manté amb la mentalitat oberta per acceptar que la vida és canvi, mai podrà madurar com a tal, ni tan sols estimar-se.

El Turisme, i per extensió tots els seus recursos, son una eina molt important a nivell comunitari, essent un dels eixos vertebradors per treballar-hi des de dins i, si s’escau, des de fora. Per això estem revisant que les nostres visites guiades es desenvolupin en espais turístics on cada persona, tingui la capacitat que tingui, pugui gaudir-ne amb les mateixes condicions a nivell d’accessibilitat i discurs igualitari.

Ens encanta la gent que visita Guissona, a qui donem la benvinguda sempre que en tenim l’oportunitat. Ens encanta la gent de Guissona, d’origen o d’adopció, que estima el patrimoni històric de la vila, i que el posa en valor amb un punt d’orgull sempre que en té l’oportunitat.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Dia de la gent gran

Dia de la gent gran

BLOG

Dia de la gent gran

Núria Magrans

5 d’octubre de 2019

L’any 1990, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el primer d’octubre Dia Internacional de la Gent Gran.​  Precisament per la importància d’aquesta commemoració, des del Museu de Guissona vam adherir-nos als actes de celebració que es van convocar arreu d’Europa.

Com era la vida de les persones grans a l’antiga Iesso?” fou l’eix conductor de la visita especial, gratuïta per a majors de 60 anys, que ens permetia introduir en el relat el paper d’un col·lectiu del que habitualment no es parla. Tot i que hi ha cultures que veneren la seva gent gran, en el nostre context les coses son diferents. Amb aquesta acció preteníem demostrar el respecte i valor que, des del Museu, donem a aquest grup de persones, bo i demanant-los la seva implicació en alguns moments… Però això us ho explicarem més endavant: comencem pel moment de la trobada, a l’entrada del Museu i Oficina de turisme de Guissona, on una vintena de persones esperaven, encuriosides (i molt agraïdes, val a dir!), l’inici de l’activitat.

Durant la visita

Foto: Núria Magrans

La primera qüestió que se’ns planteja una vegada rere l’altra és: quan parlem de gent gran, exactament a qui ens referim? A persones jubilades? Majors de… 60? 65 anys? En realitat és un tema d’actitud? “. Amb aquesta reflexió-debat per benvinguda vam iniciar una visita guiada pel Parc Arqueològic de Guissona, que pretenia explicar el paper d’aquest col·lectiu a l’antiga iesso romana.

La historiadora Laura Puig va captar l’atenció del públic des del primer moment. A banda d’explicar curiositats sobre Iesso, la Laura va contextualitzar les darreres descobertes (aquest és un recinte arqueològic ben viu!),  així com l’origen de la vila de Guissona. I compartint la reflexió del Dr. David Garcia Rubert “La manera com es vivia la vellesa depenia moltíssim de les variables socioeconòmiques, geogràfiques, històriques, biològiques, de gènere, de territori, d’època (el període romà és molt llarg). No és el mateix ser ancià malalt o sa, pobre o ric, vivint al camp o a la ciutat, a Roma o a províncies, sent home o dona, vivint a inicis de la República o a finals de l’Imperi.”, va anar desenvolupant sobre el terreny el rol de la gent anciana de Iesso.

Avui en dia, plantejar-nos que l’esperança de vida de l’època era de 30 anys de mitjana per als homes i de 20 per a les dones ens sembla gairebé impossible, i tot plegat era fruit de les circumstàncies personals (alimentació, higiene, habitatge, salut…). Pitjor en el cas de les dones, donat que moltes morien en el part. Va causar molta curiositat el fet de conèixer que les senyores que s’ho podien permetre ja empraven aleshores cosmètics naturals per cobrir els cabells blancs, hidratar-se la pell o tapar-se les arrugues. També va cridar l’atenció el paper de les dones esclaves en la vellesa.

En arribar a la zona de les termes, i recordant-los que aquell havia estat el pati de l’institut situat a l’edifici Fassina, el públic va iniciar un interessant debat carregat d’històries i anècdotes que tenien a veure amb aquest espai i que els transportava a una època molt més propera: la nostra història recent.

“Va causar molta curiositat el fet de conèixer que les senyores que s’ho podien permetre ja empraven aleshores cosmètics naturals per cobrir els cabells blancs, hidratar-se la pell o tapar-se les arrugues. ”

La sessió va finalitzar a les instal·lacions del Museu, on fins el proper mes de novembre hi ha l’exposició Un tresor submergit, amb materials extrets l’any 2017 del pou de l’edifici d’extramurs, explicat al principi de la visita.

El Museu de Guissona està fent un gir necessari i desitjat: l’equip està preparant activitats plenament conscients que aquest equipament forma part de l’evolució comunitària de la vila.  I és amb aquesta voluntat que durant els propers mesos donarem visibilitat a la nova vocació del Museu, totalment inclusiva i transversal, més enllà de la programació educativa i cultural que estem desenvolupant en els darrers anys. Ens trobareu revisant les barreres arquitectòniques, adaptant activitats per a persones amb capacitats diverses, revisant el llenguatge en el discurs, convidant explícitament a col·lectius d’origen i/o religió diversa, adherint-nos (amb fets concrets) a propostes europees respectuoses amb el medi ambient o que donin visibilitat a col·lectius necessitats minoritaris. Ens encanta que la gent que ens visita s’ho passi bé, perquè el Museu i Parc Arqueològic de Guissona és de i per a tothom. I ens sentim amb la responsabilitat de fer-ho de forma transversal i inclusiva.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close