Aquest 2019 entre els materials que entraran a formar part de la col·lecció del museu de Guissona, destaca el conjunt de materials recuperats en l’excavació de la vil·la romana de Talarn.

Aquest jaciment es situa dins el terme municipal de Plans de Sió, entre les poblacions de les Pallargues  i de Mont-roig, a poca distància del riu Sió a la zona coneguda com les hortes, i  a prop de la partida de Talarn que li dona nom. L’existència d’un jaciment en aquesta zona era coneguda per troballes fortuïtes i per prospeccions  a nivell superficial. L’any 2006  es va poder aplicar un altre mètode de prospecció arqueològica amb un resultats excepcionals:  la fotografia aèria.

La fotografia aèria com a eina de prospecció arqueològica.

L’ús de la fotografia aèria en el camp de l’arqueologia, s’inicia als anys 60 del segle XX, dins el marc teòric de la New Archaelogy, també coneguda com arqueologia processual, una corrent teòrica que plantejava la necessitat d’estudiar els grups humans i els seus canvis culturals, dins dels seus contextos mediambientals i culturals, amb la idea que la feina dels arqueòlegs havia de ser més antropològica i científica de la que s’estava fent en aquell moment. Entre les noves eines que es van començar a utilitzar en aquest nou enfoc teòric, trobem la utilització de la fotografia aèria, com una nova línia d’investigació per la anàlisis espacial,  ja que podia ser utilitzada per  fer reconstruccions socioeconòmiques a nivell macro espacial.

La utilització de la fotografia aèria va revelar que podia ser molt útil en la prospecció de jaciments arqueològics. La presa de fotografies amb una certa inclinació, sobre terrenys amb vegetació de creixement ràpid com pot ser un camp de cereal, en els quals el sòl conserva un cert grau d’humitat, permetia observar l’existència d’estructures construïdes sota el subsòl que eren  imperceptibles des de terra.

“Les fotografies van permetre documentar un edifici  orientat de nord-est a sud-oest on s’identificaven dues zones de planta quadrada o rectangular, amb subdivisions o estances també rectangulars o quadrades.”

El principi que permetia que els  jaciments es fessin visibles a partir de la fotografia aèria es basava en el creixement de la vegetació. En les zones on la vegetació tenia mes quantitat de terra,  les plantes creixien més altes i la terra agafava una coloració més fosca, en canvi  en les zones on hi havia menys terra,  potser per l’existència d’un mur, la vegetació creixia menys i la terra presentava una coloració més clara. Aquesta diferència de creixement de la vegetació, era molt difícil de veure a nivell de terra però no a vista d’ocell. Des d’una perspectiva aèria sobre els camps de conreu es dibuixaven línies, que permetien identificar estructures que s’havien construït amb anterioritat  a l’ús d’aquell espai com a camp de conreu.

El juny de 2006 en Magí Miret, arqueòleg del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va  volar amb paramotor, és a dir amb un parapent amb motor,  per sobre el jaciment de Talarn,  equipat amb una màquina de fotografies  Nikon. En unes dates  en que hi havia unes excepcionals condicions d’humitat en els terrenys. El resultat va ser descobrir una sèrie de traces en el sembrat que permetia identificat una sèrie d’estructures que s’estenien per tres finques agràries, amb una afectació d’una superfície de més o menys d’una hectàrea i mitja. Les fotografies van permetre documentar un edifici  orientat de nord-est a sud-oest on s’identificaven dues zones de planta quadrada o rectangular, amb subdivisions o estances també rectangulars o quadrades.

Campanya de sondejos arqueològics.

Aprofitant el fet que el municipi de Plans de Sió, l’any 2006, es trobava afectat pel procés de construcció del sistema de regadiu del canal Segarra-Garrigues, i que entre les accions o mecanismes que s’havien de portar a terme en un futur hi havia un procés de reparcel·lació dels terrenys, es va plantejar a l’empresa que gestionava aquest projecte de regadiu, la realització d’una campanya de prospecció arqueològica, amb la finalitat de comprovar que les evidències de la fotografia aèria,  es corresponien amb les restes reals d’una vil·la romana.

Les parcel·les agràries afectades per les possibles restes de la vil·la eren tres finques de planta rectangular i orientades de nord a sud. Al nord aquestes finques estaven limitades pel camí que va de les Pallargues a Mont-roig i al sud pel riu Sió. En total es van fer 25 sondejos de 2 metres d’ample i amb llargades variables que anaven dels 5 als 15 metres.  Divuit dels sondejos es van fer en la finca central, cinc en la finca situada a l’est i dos en la finca situada a l’oest.

El pla de treball d’aquests sondejos era excavar fins a poder documentar les primeres estructures i estrats clarament d’època romana, els quals es poguessin associar a una possible vil·la romana, i extreure un primer estudi preliminar en referència a la cronologia i l’estat de conservació del jaciment.

A excepció del sondeig situat més al nord on es va documentar el nivell natural en una cota alta,  en tots els altres sondejos es va poder documentar estrats d’època romana amb material de construcció i fragments de ceràmica corresponent a les activitats quotidianes d’una vil·la. En alguns dels sondejos es va poder documentar murs de pedra seca, que es podien relacionar amb les traces que la fotografia aèria havia posat al descobert, i que dibuixaven estances i espais.

Entre el material ceràmic recuperat, i que entrarà a formar part de la col·lecció del museu,  s’ha documentat terra sigil·lata hispànica tardana, terra sigil·lata africana, ceràmica de cuina africana i terra sigil·lata paleocristiana grisa, a falta d’una campanya d’excavació en extensió  de la vil·la, aquest conjunt de material ceràmic ens planteja un horitzó cronològic ampli, que es podria situar entre finals del segle II dC fins el segle IV  dC. A més de ceràmica també es va documentar material constructiu, entre el qual s’ha de destacar la presència d’una gran quantitat de tessel·les de color blanc, localitzades a la part de la vil·la situada a l’est i que segurament havien format part de mosaics.

El museu de Guissona té vocació de museu de territori i per aquest motiu la col·lecció del museu es nodreix de objectes provinents de la recerca de la ciutat romana de Iesso, però també d’excavacions d’època antiga que es puguin realitzar a la zona de Guissona, i que permeten explicar el procés de romanització i la seva evolució històrica a la zona de Guissona i el seu entorn.   EL jaciment de la vil·la de Talarn es un bon exemple de l’ocupació del territori, a l’entorn de la ciutat romana de Iesso, una construcció rural estretament vinculada a l’eix que segurament representava en època antiga el riu Sió.