La prospecció arqueològica amb fotografia aèria: l’exemple de la vil·la romana de Talarn (Els Plans de Sió)

La prospecció arqueològica amb fotografia aèria: l’exemple de la vil·la romana de Talarn (Els Plans de Sió)

BLOG

La prospecció arqueològica amb fotografia aèria: l’exemple de la vil·la romana de Talarn (Els Plans de Sió)

Museu de Guissona

31 d’octubre de 2019

Aquest 2019 entre els materials que entraran a formar part de la col·lecció del museu de Guissona, destaca el conjunt de materials recuperats en l’excavació de la vil·la romana de Talarn.

 

Aquest jaciment es situa dins el terme municipal de Plans de Sió, entre les poblacions de les Pallargues  i de Mont-roig, a poca distància del riu Sió a la zona coneguda com les hortes, i  a prop de la partida de Talarn que li dona nom. L’existència d’un jaciment en aquesta zona era coneguda per troballes fortuïtes i per prospeccions  a nivell superficial. L’any 2006  es va poder aplicar un altre mètode de prospecció arqueològica amb un resultats excepcionals:  la fotografia aèria.

La fotografia aèria com a eina de prospecció arqueològica.

L’ús de la fotografia aèria en el camp de l’arqueologia, s’inicia als anys 60 del segle XX, dins el marc teòric de la New Archaelogy, també coneguda com arqueologia processual, una corrent teòrica que plantejava la necessitat d’estudiar els grups humans i els seus canvis culturals, dins dels seus contextos mediambientals i culturals, amb la idea que la feina dels arqueòlegs havia de ser més antropològica i científica de la que s’estava fent en aquell moment. Entre les noves eines que es van començar a utilitzar en aquest nou enfoc teòric, trobem la utilització de la fotografia aèria, com una nova línia d’investigació per la anàlisis espacial,  ja que podia ser utilitzada per  fer reconstruccions socioeconòmiques a nivell macro espacial.

La utilització de la fotografia aèria va revelar que podia ser molt útil en la prospecció de jaciments arqueològics. La presa de fotografies amb una certa inclinació, sobre terrenys amb vegetació de creixement ràpid com pot ser un camp de cereal, en els quals el sòl conserva un cert grau d’humitat, permetia observar l’existència d’estructures construïdes sota el subsòl que eren  imperceptibles des de terra.

“Les fotografies van permetre documentar un edifici  orientat de nord-est a sud-oest on s’identificaven dues zones de planta quadrada o rectangular, amb subdivisions o estances també rectangulars o quadrades.”

El principi que permetia que els  jaciments es fessin visibles a partir de la fotografia aèria es basava en el creixement de la vegetació. En les zones on la vegetació tenia mes quantitat de terra,  les plantes creixien més altes i la terra agafava una coloració més fosca, en canvi  en les zones on hi havia menys terra,  potser per l’existència d’un mur, la vegetació creixia menys i la terra presentava una coloració més clara. Aquesta diferència de creixement de la vegetació, era molt difícil de veure a nivell de terra però no a vista d’ocell. Des d’una perspectiva aèria sobre els camps de conreu es dibuixaven línies, que permetien identificar estructures que s’havien construït amb anterioritat  a l’ús d’aquell espai com a camp de conreu.

El juny de 2006 en Magí Miret, arqueòleg del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va  volar amb paramotor, és a dir amb un parapent amb motor,  per sobre el jaciment de Talarn,  equipat amb una màquina de fotografies  Nikon. En unes dates  en que hi havia unes excepcionals condicions d’humitat en els terrenys. El resultat va ser descobrir una sèrie de traces en el sembrat que permetia identificat una sèrie d’estructures que s’estenien per tres finques agràries, amb una afectació d’una superfície de més o menys d’una hectàrea i mitja. Les fotografies van permetre documentar un edifici  orientat de nord-est a sud-oest on s’identificaven dues zones de planta quadrada o rectangular, amb subdivisions o estances també rectangulars o quadrades.

Campanya de sondejos arqueològics.

Aprofitant el fet que el municipi de Plans de Sió, l’any 2006, es trobava afectat pel procés de construcció del sistema de regadiu del canal Segarra-Garrigues, i que entre les accions o mecanismes que s’havien de portar a terme en un futur hi havia un procés de reparcel·lació dels terrenys, es va plantejar a l’empresa que gestionava aquest projecte de regadiu, la realització d’una campanya de prospecció arqueològica, amb la finalitat de comprovar que les evidències de la fotografia aèria,  es corresponien amb les restes reals d’una vil·la romana.

Les parcel·les agràries afectades per les possibles restes de la vil·la eren tres finques de planta rectangular i orientades de nord a sud. Al nord aquestes finques estaven limitades pel camí que va de les Pallargues a Mont-roig i al sud pel riu Sió. En total es van fer 25 sondejos de 2 metres d’ample i amb llargades variables que anaven dels 5 als 15 metres.  Divuit dels sondejos es van fer en la finca central, cinc en la finca situada a l’est i dos en la finca situada a l’oest.

El pla de treball d’aquests sondejos era excavar fins a poder documentar les primeres estructures i estrats clarament d’època romana, els quals es poguessin associar a una possible vil·la romana, i extreure un primer estudi preliminar en referència a la cronologia i l’estat de conservació del jaciment.

A excepció del sondeig situat més al nord on es va documentar el nivell natural en una cota alta,  en tots els altres sondejos es va poder documentar estrats d’època romana amb material de construcció i fragments de ceràmica corresponent a les activitats quotidianes d’una vil·la. En alguns dels sondejos es va poder documentar murs de pedra seca, que es podien relacionar amb les traces que la fotografia aèria havia posat al descobert, i que dibuixaven estances i espais.

Entre el material ceràmic recuperat, i que entrarà a formar part de la col·lecció del museu,  s’ha documentat terra sigil·lata hispànica tardana, terra sigil·lata africana, ceràmica de cuina africana i terra sigil·lata paleocristiana grisa, a falta d’una campanya d’excavació en extensió  de la vil·la, aquest conjunt de material ceràmic ens planteja un horitzó cronològic ampli, que es podria situar entre finals del segle II dC fins el segle IV  dC. A més de ceràmica també es va documentar material constructiu, entre el qual s’ha de destacar la presència d’una gran quantitat de tessel·les de color blanc, localitzades a la part de la vil·la situada a l’est i que segurament havien format part de mosaics.

El museu de Guissona té vocació de museu de territori i per aquest motiu la col·lecció del museu es nodreix de objectes provinents de la recerca de la ciutat romana de Iesso, però també d’excavacions d’època antiga que es puguin realitzar a la zona de Guissona, i que permeten explicar el procés de romanització i la seva evolució històrica a la zona de Guissona i el seu entorn.   EL jaciment de la vil·la de Talarn es un bon exemple de l’ocupació del territori, a l’entorn de la ciutat romana de Iesso, una construcció rural estretament vinculada a l’eix que segurament representava en època antiga el riu Sió.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Visita de la directora de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar

Visita de la directora de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar

NOTÍCIES

Visita de la directora de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar

Museu de Guissona

29 d’octubre de 2019

La directora de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar Torras, i el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida, Miquel Àngel Cullerés Balgueró, han visitat el conjunt arqueològic de la ciutat romana de Iesso, integrat pel Museu de Guissona i el Parc Arqueològic per tal tractar el futur de la institució i encarar conjuntament la materialització del seu potencial.

En l’acte hi han assistit, també, l’Alcalde de Guissona, Jaume Ars Bosch, la regidora de cultura Agnès Pla Ribalta, un dels director de les excavacions, Josep Guitart Durant, el director del Museu de Guissona, David Castellana Guàrdia i el conservador del Museu, Josep Ros i Mateu.

Al llarg de la trobada s’ha fet una visita a les instal·lacions que ha finalitzat amb una reunió informal per tal de posar sobre la taula les necessitats de l’equipament. Durant la sessió s’ha posat de manifest la importància arqueològica del conjunt i la seva transcendència a nivell nacional. Així mateix s’ha destacat la necessitat d’establir vies de col·laboració amb la Direcció General de Patrimoni Cultural per tal fer front a les necessitats que afecten a la institució amb l’objectiu de millorar-ne la gestió i la seva tasca de socialització del llegat.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

JEP 2019

JEP 2019

ACTIVITATS

JEP 2019

Museu de Guissona

8 d’octubre de 2019

Des del Museu, enguany hem preparat unes Jornades Europees del Patrimoni d’enguany a la carta. Què vol dir això? Doncs que vam oferir-vos diferents plats (llocs patrimonials) perquè poguéssiu escollir aquell que més us venia de gust provar (visitar) i l’opció escollida per la majoria va ser el cementiri de Guissona. Per aquest motiu, el pròxim diumenge 13 d’octubre us oferirem una visita guiada a aquest espai que segur que serà molt interessant i plena de descobertes.

 

 

Però abans, el dissabte 12, us oferirem una nova entrega de la visita teatralitzada “On és la Iunia“. La penúltima ocasió per gaudir, aquest 2019, de les desventures del Titus i Cornelius.

Ah! I també aprofitarem per fer entrega dels premis del concurs fotogràfic #Guissonamés. El diumenge a les 11.30 h, abans de la visita al cementiri.

I recordeu, durant tot el cap de setmana l’entrada al Museu i el Parc Arqueològic serà lliure i gratuïta.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Dia de la gent gran

Dia de la gent gran

BLOG

Dia de la gent gran

Núria Magrans

5 d’octubre de 2019

L’any 1990, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el primer d’octubre Dia Internacional de la Gent Gran.​  Precisament per la importància d’aquesta commemoració, des del Museu de Guissona vam adherir-nos als actes de celebració que es van convocar arreu d’Europa.

Com era la vida de les persones grans a l’antiga Iesso?” fou l’eix conductor de la visita especial, gratuïta per a majors de 60 anys, que ens permetia introduir en el relat el paper d’un col·lectiu del que habitualment no es parla. Tot i que hi ha cultures que veneren la seva gent gran, en el nostre context les coses son diferents. Amb aquesta acció preteníem demostrar el respecte i valor que, des del Museu, donem a aquest grup de persones, bo i demanant-los la seva implicació en alguns moments… Però això us ho explicarem més endavant: comencem pel moment de la trobada, a l’entrada del Museu i Oficina de turisme de Guissona, on una vintena de persones esperaven, encuriosides (i molt agraïdes, val a dir!), l’inici de l’activitat.

Durant la visita

Foto: Núria Magrans

La primera qüestió que se’ns planteja una vegada rere l’altra és: quan parlem de gent gran, exactament a qui ens referim? A persones jubilades? Majors de… 60? 65 anys? En realitat és un tema d’actitud? “. Amb aquesta reflexió-debat per benvinguda vam iniciar una visita guiada pel Parc Arqueològic de Guissona, que pretenia explicar el paper d’aquest col·lectiu a l’antiga iesso romana.

La historiadora Laura Puig va captar l’atenció del públic des del primer moment. A banda d’explicar curiositats sobre Iesso, la Laura va contextualitzar les darreres descobertes (aquest és un recinte arqueològic ben viu!),  així com l’origen de la vila de Guissona. I compartint la reflexió del Dr. David Garcia Rubert “La manera com es vivia la vellesa depenia moltíssim de les variables socioeconòmiques, geogràfiques, històriques, biològiques, de gènere, de territori, d’època (el període romà és molt llarg). No és el mateix ser ancià malalt o sa, pobre o ric, vivint al camp o a la ciutat, a Roma o a províncies, sent home o dona, vivint a inicis de la República o a finals de l’Imperi.”, va anar desenvolupant sobre el terreny el rol de la gent anciana de Iesso.

Avui en dia, plantejar-nos que l’esperança de vida de l’època era de 30 anys de mitjana per als homes i de 20 per a les dones ens sembla gairebé impossible, i tot plegat era fruit de les circumstàncies personals (alimentació, higiene, habitatge, salut…). Pitjor en el cas de les dones, donat que moltes morien en el part. Va causar molta curiositat el fet de conèixer que les senyores que s’ho podien permetre ja empraven aleshores cosmètics naturals per cobrir els cabells blancs, hidratar-se la pell o tapar-se les arrugues. També va cridar l’atenció el paper de les dones esclaves en la vellesa.

En arribar a la zona de les termes, i recordant-los que aquell havia estat el pati de l’institut situat a l’edifici Fassina, el públic va iniciar un interessant debat carregat d’històries i anècdotes que tenien a veure amb aquest espai i que els transportava a una època molt més propera: la nostra història recent.

“Va causar molta curiositat el fet de conèixer que les senyores que s’ho podien permetre ja empraven aleshores cosmètics naturals per cobrir els cabells blancs, hidratar-se la pell o tapar-se les arrugues. ”

La sessió va finalitzar a les instal·lacions del Museu, on fins el proper mes de novembre hi ha l’exposició Un tresor submergit, amb materials extrets l’any 2017 del pou de l’edifici d’extramurs, explicat al principi de la visita.

El Museu de Guissona està fent un gir necessari i desitjat: l’equip està preparant activitats plenament conscients que aquest equipament forma part de l’evolució comunitària de la vila.  I és amb aquesta voluntat que durant els propers mesos donarem visibilitat a la nova vocació del Museu, totalment inclusiva i transversal, més enllà de la programació educativa i cultural que estem desenvolupant en els darrers anys. Ens trobareu revisant les barreres arquitectòniques, adaptant activitats per a persones amb capacitats diverses, revisant el llenguatge en el discurs, convidant explícitament a col·lectius d’origen i/o religió diversa, adherint-nos (amb fets concrets) a propostes europees respectuoses amb el medi ambient o que donin visibilitat a col·lectius necessitats minoritaris. Ens encanta que la gent que ens visita s’ho passi bé, perquè el Museu i Parc Arqueològic de Guissona és de i per a tothom. I ens sentim amb la responsabilitat de fer-ho de forma transversal i inclusiva.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close