973551414 museu@guissona.cat

NOTÍCIES

Iesso i el Parc Arqueològic de Guissona

Museu de Guissona

15 de Març de 2017

Enguany la campanya d’excavació del mes de juliol s’ha centrat bàsicament a les termes públiques de la Iesso romana, i concretament a les seves sales calentes: el caldarium, el tepidarium i el praefurnium, situades a l’extrem sud de l’edifici termal.

L’any passat es van extreure les terres superficials que encara cobrien les restes  d’aquesta  part de l’edifici, i ara hem emprés la seva excavació en extensió. Serà una tasca laboriosa ja que només el conjunt de caldarium i tepidarium tenen una superfície total que sobrepassa els 150 metres quadrats i a més la superposició de les successives remodelacions de les termes durant els més de docents anys que van estar en ús, compliquen considerablement la seva estratigrafia arqueològica. A la figura 1 podem veure un moment de l’excavació en curs.

En el moment d’escriure aquestes ratlles l’excavació tot just ha començat, però es confirma ja que es conserven restes dels paviments de la tercera i última fase de l’edifici termal, i que apareixen també nombrosos components que ens informen dels sistema de calefacció d’aquestes sales que disposaven de paviment hipocaust, és a dir un doble paviment superposat que creava una cambra subterrània connectada al forn, per on circulava l’aire calent que escalfava el paviment superior sostingut per columnetes (suspensurae). A més l’excavació ha començat a donar-nos les evidències de que aquestes estances de les termes de Iesso, en la seva tercera fase, tenien també doble cambra a les seves parets.

Aquest sistema de calefacció ja havia estat implementat pels grecs en època hel·lenística. La mateixa etimologia del mot hypocaustum adoptat pel llatí i que en grec significa “foc per sota”, ens indica clarament l’origen d’aquesta tècnica adoptada a la regió de la Campania i a la Itàlia central des de les darreries dels segle II aC. Els arquitectes romans van desenvolupar àmpliament la tecnologia pròpia d’aquest sistema aplicat fonamentalment a les termes públiques, equipaments indispensables a les ciutats romanes arreu de l’Imperi, malgrat que també es va utilitzar en els banys privats d’algunes cases. Amb la construcció de les grans termes imperials de Roma com les d’Agripa, de Neró o de Trajà, es van anar incorporant innovacions que optimitzaven el seu funcionament. Ja en època d’August era gairebé impensable construir unes noves termes publiques a qualsevol ciutat fins i tot a les províncies més allunyades de Roma, sense dotar-les mínimament d’aquest sistema de calefacció. La dotació de doble cambra també a les parets de les sales calentes va ser una innovació que va permetre assolir i conservar temperatures considerables.

Figura 1.- Un moment de la campanya d’excavació realitzada el juliol d’enguany a les sales calentes de les termes públiques de la Iesso romana.

Laura Puig – Museu de Guissona

Els diversos elements que han començat a aparèixer a la nostra excavació, ens donen ja ara les evidencies clares per deduir que les termes públiques de Iesso construïdes inicialment a mitjan segle I aC, no gaire després de la fundació de la ciutat, utilitzava en un primer moment un sistema de calefacció encara rudimentari, però van anar evolucionant en successives remodelacions amb la incorporació dels avenços tecnològics que aquest tipus d’equipament va anar generant ja en època imperial. Iesso no va quedar al marge de les innovacions que s’irradiaven des de Roma, i sembla indubtable que aquesta tercera fase, que podem datar en el segle II dC, havia incorporat ja les tècniques més avançades del seu moment per dotar d’un sistema de calefacció eficient a aquesta part de l’edifici termal.

Tal com apuntàvem abans, l’excavació no ha fet més que començar i caldrà prosseguir-la en campanyes properes, però volem constatar també que reprendre el treball en aquesta part del jaciment, tant proper al lloc on es van iniciar les primeres excavacions ara fa més de quaranta anys en els terrenys del que avui es el parc arqueològic, ens ha portat a rememorar aquelles primeres passes i el camí recorregut des d’aleshores.

Un dels guissonencs protagonistes d’aquella primera intervenció arqueològica en aquest indret ens va portar els primers dies de juliol diverses fotografies d’aquella excavació pionera, que va posar al descobert les restes d’un desaigua amb abundants materials d’època romana. Dues d’aquestes fotografies, les més significatives, les reproduïm a la figura 2.

Aquella primera troballa va impulsar la primera campanya d’excavació l’estiu del 1974, que va portar al descobriment de les restes d’una part de l’edifici termal i va donar l’impuls perquè anys després es constituís el Parc Arqueològic de Guissona, que avui amb el seu museu constitueix un equipament cultural de primer ordre.

Potser no està de més remarcar com és d’excepcional a Catalunya poder visitar les restes d’una ciutat romana en un parc arqueològic. Gairebé totes les ciutats romanes de Catalunya tenen a sobre ciutats actuals molt denses que no permeten mostrar en extensió i a l’aire lliure una part significativa com aquí de les restes arqueològiques del seu passat antic.

Sí que tenim, a més de Guissona, un altre excepció: l’esplèndid jaciment arqueològic d’Empúries. Allà gràcies a la clarividència i al sentit de la oportunitat de Prat de la Riba i Puig i Cadafalch es va iniciar el 1907 -l’any de la “Solidaritat Catalana”- la compra dels terrenys que després la Mancomunitat i la Generalitat republicana van convertir en el gran parc arqueològic que avui abasta la totalitat de l’Emporion grega i l’Emporiae romana davant d’un segment idíl·lic de la Costa Brava .

Iesso no va quedar al marge de les innovacions que s’irradiaven des de Roma, i sembla indubtable que aquesta tercera fase, que podem datar en el segle II dC, havia incorporat ja les tècniques més avançades del seu moment per dotar d’un sistema de calefacció eficient a aquesta part de l’edifici termal.”

Però no sempre ha estat possible aprofitar les possibilitats de posar en valor el patrimoni arqueològic. Un exemple contraposat al d’Empúries és el de la ciutat romana de Baetulo, origen de la Badalona actual. Fins ben entrat el segle vint almenys una quarta part del jaciment arqueològic de l’antiga Baetulo eren encara terres de cultiu. A la figura 4 reproduïm una magnífica fotografia aèria feta als anys vint, de Badalona i el seu entorn. I hem remarcat en groc el que hagués pogut ser, amb un desenvolupament urbanístic intel·ligent i modern, un notable parc arqueològic de la Baetulo romana.

Però Badalona va perdre aquella oportunitat. Als anys cinquanta aquella zona va ser urbanitzada i avui els edificis i carrers actuals l’ocupen totalment. Els condicionants polítics i socioculturals d’aquella llarga postguerra només van permetre aleshores l’excavació en extensió d’una petita parcel·la en què van aparèixer les restes d’unes altres termes romanes excepcionalment ben conservades, que van quedar preservades i visitables sota el museu municipal que s’hi va construir a sobre.

Cal remarcar, per ser justos, que els badalonins han treballat des d’aleshores molt a fons l’arqueologia de Baetulo, i han anat ampliant considerablement el soterrani del museu sota els edificis del seu entorn. Avui una visita arqueològica de la Baetulo romana a partir del seu museu és no només molt recomanable sino també  espectacular.

I si seguim amb les fotografies històriques, a Guissona la vista aèria fruit del vol fotogramètric realitzat pels americans el 1945-46, que reproduïm a la figura 5, ens dona també una imatge de gran interès de la vila abans del desenvolupament considerable de les darreres dècades. Així per exemple, s’hi transparenta encara amb força claredat el que havia estat el recinte fortificat de la Iesso romana, amb el seu traçat fossilitzat en diverses estructures de la Guissona medieval i moderna.

Cal dir que a Guissona el desenvolupament urbanístic de les darrers dècades ha estat intel·ligent  i proactiu amb el patrimoni i la riquesa arqueològica de la vila i ha posat les bases per aprofitar les seves potencialitats culturals, socials i turístiques.

Al Parc Arqueològic de Guissona li cal sens dubte encara completar la seva infraestructura com a equipament cultural i continuar l’excavació en extensió d’aquesta part de la ciutat antiga, però mentrestant és ja una realitat i un exponent singular de l’arqueologia catalana d’època romana.

Josep Guitart i Duran

Patronat d’Arqueologia de Guissona

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close