973551414 museu@guissona.cat

NOTÍCIES

JOAQUIM PERA: “Guissona té un tresor aqueològic, de rendibilitat indiscutible, fins avui desaprofitat”

 

Museu de Guissona

15 de Març de 2017

Joaquim Pera és professor d’arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigeix un equip, format per deu estudiants de la mateixa matèria, que de l’any 1987 es dedica a l’estudi del patrimoni arqueològic de Guissona, el qual és – segons l’esmentat professor – d’una alta qualitat.

 

Aquest passat mes d’agost el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la vila, ha subvencionat un camp de treball d’aquest equip, que ha excavat al carrer Xaloc i el pati de la Casa de Cultura amb la finalitat de completar l’estudi que, com ja hem dit, aquest expert realitza des de fa més de dos anys. ISSAUNA ha aprofitat la seva estada a Guissona (que, naturalment, no és la primera ni serà l’última) per fer-li una entrevista que creiem força interessant.

Joaquim Pera. 1989

Fotografia: Revista Issauna

Donec quam felis, ultricies nec, pellentesque eu, pretium quis, sem. Nulla consequat massa quis enim. Donec pede justo, fringilla vel, aliquet nec, vulputate eget, arcu. In enim justo, rhoncus ut, imperdiet a, venenatis vitae, justo. Nullam dictum felis eu pede mollis pretium. Integer tincidunt. Cras dapibus. Vivamus elementum semper nisi. Aenean vulputate eleifend tellus. Aenean leo ligula, porttitor eu, consequat vitae, eleifend ac, enim.

“L’arqueologia no serà mai un obstacle per a l’evolució d’un poble”

-Explica’ns en què consisteix exactament la vostra feina.

Guissona està declarada patrimoni arqueològic. Per aquest motiu cada vegada que algú demana permís d’obres a l’Ajuntament nosaltres fem intervencions d’urgència. És a dir: abans que comenci qualsevol obra dins la vila (edificació, pavimentació, etc. el nostre equip fa unes cates sobre el terreny edificable per veure si hi ha restes arqueològiques. En el cas que realment n’hi hagi procedim a fer un ampli estudi de la troballa: agafem peces que poden ser valuoses, fem fotografies, prenem tota mena de dades pertinents, etc. Una vegada fetes totes les gestions cobrim les excavacions amb una capa protectora de grava o asfalt. Aquest procés dura una setmana o quinze dies. Quan està acabada tota la intervenció el propietari del terreny pot fer l’obra que desitgi.

-Això que dius de les intervencions d’urgència ens recorda que molta gent començava a fer alguna obra i, si trobava alguna resta arqueològica, no deia res a ningú pr por que li aturessin les obres. Aquest temor no té, avui cap fonament de ser?

Evidentment que no. L’arqueologia no pot ser mai cap obstacle per a l’evolució d’un poble. En cada terreny edificable hom podrà fer l’obra que es vulgui encara que es trobi sobre terreny arqueològic, una vegada s’hagi gfet l’estudi a fi de complementar la investigació sobre l’arqueologia de Guissona.

-A quines èpoques pertany el patrimoni arqueològic guissonès?

Bé, el més interessant pertany a l’era de l’Imperi Romà (tant pel que fa a la quantitat com pel que fa a la qualitat), però abans que arribessin els romans aquí ja hi vivia la generació del bronze final. Això ho prova, entre altres coses, l’excavació que van fer a la plaça Vell-Plà, l’any 1931, els senyros Camps i Colomines. A més a més, el nom de Iesso (que és com es deia Guissona en temps dels romans) té un clar orígen que prové de la cultura dels íbers.

-L’arqueologia romana de Guissona és realment important?

Sense dubte. A la província de Lleida només hi ha tres poblacions romanes: Aeso (Isona), Ilerda (Lleida) i Iesso (Guissona), de les quals aquesta últim és, i de lluny, la més important. Penseu que Ilerda va quedar pràcticament destruïda quan van construir la ciutat moderna al damunt.

-Abans has parlat de les excavacions de l’any 1931. Es veu que la major part del material d’aquelles excavacions es troba encaixat al Museu Arqueològic de Barcelona. Què en penses d’això? creus que són al lloc més adient?

Efectivament, al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha tot un seguit de capses plenes de materials de primera qualitat pertanyent a les excavacions de la Plaça Vell-Plà. El Museu no pot donar tot això a Guissona de bones a primeres, sense tenir plenes garanties que, donat el cas, aquestes peces seran guardades en les condicions adequades. Una vegada entri en funcionament la secció d’arqueologia de la nova Casa de Cultura i Guissona disposi d’un museu ampliat i homologat per la Generalitat de Catalunya, que bé prou que se’l mereix, llavors serà l’hora de negociar el traspàs d’aquest materials.

-Què en penses de les obres de pavimentació i ajardinament que es van fer a la plaça del Vell-Plà, damunt de les restes arqueològiques?

Aquesta pavimentació fou feta, en plena moda de les places dures, amb unes rajoles que impossibilitenn que puguem amplicar el treball fet per Camps i Colomines. Això és una llàstima, donada la qualitat de les restes. D’altra banda, però, les rajoles actuen de segell, és a dir, que conserven les restes en prefecte estat tot el temps que es vulgui. ens conta, a més a més, que l’Ajuntament que hi havia llavors va tenir en compte de plantar-hi arbres que no perjudiquessin les restes amb les arrels.

 

-Parlem de les útimes excavacions que heu fet aquest mes d’agost. Què és el més important que heu trobat?

Al carrer Xaloc hem trobat cinc parets romanes que podem datar al segle II després de Crist. Al pati de la casa de Cultura n’hem trobat dues més d’amortizades (que les van enderrocar), que daten del mateix segle. Aquesta cronologia és totalment fiable, ja que al mateix lloc hem trobat monedes encunyades l’any 128 dC.

-El fet que sempre s’encarregui de les investigacions un mateix equip respon a algun motiu?

Fins l’any 1987 totes les excavacions de Guissona les havient fet arqueòlegs diferents. Això ha fet que Guissona tingui un munt d’estudis realitzats però que tots es trobin aïllats entre ells. La UAB va creure convenient que a Guissona hi hagués un personal estable que actués de fil conductor i ajuntés aquesta mena de trencaclosques format per totes les cates que s’han fet a Guissona.

-Parlem dels arqueòlegs aficionats. N’hi ha a Guissona? És bo que hi siguin?

M’agradaria classificar l’arqueòleg no professinal en dos grups: hi ha qui practica l’arqueologia purament per afició, que col·labora i informa de seguida si ha fet alguna troballa, sigui a nosaltres o sigui a l’Ajuntament. D’aques tipus d’arqueòleg aficionat a Guissona n’hi ha, i és bo que n’hi hagi. Però malauradament hi ha també “l’arqueòleg furtiu”, que és aquell que escava pel seu compte i s’emporta tot el que troba a casa, encara que, antigament, aquest tipus de persones no actuaven per interès sinó perquè desconeixen la llei. L’arqueòleg furtiu és nociu per a l’arqueologia, sobretot el que ho és a consciència.

-Ha evolucionat molt, l’arqueologia?

I tant. L’arqueologia d’abans (la de 1931, per exemple) pràcticament es limitava a catalogar les peces que hom considerava d’interès. Actualment es dóna més importància a la informació històrica i/o antrològica que hom pot treure d’unes excavacions. És a dir: la col·locació d’unes parets, per exemple, ens pot testificar la manera de viure d’una determinada generació, la manera com es va constuir una ciutat, la manera com es va destuir, etc. Cal tenir, en compte, també, els avenços tecnològics que hi ha hagut amb el pas dels anys i l’augment de sensibilització que s’ha donat envers l’arqueologia.

-Com veus el futur de l’arqueologia a Guissona? quins són els projectes de treball a partir d’ara?

M’agrada que em pregunteu això perquè tenim un pla molt ambiciós i volem que la gent de Guissona n’estigui al corrent. Fins ara tothom sap que Guissona fou una important població romana, però aquesta no es pot veure ni ensenyar perquè les excavacions sempre es tornen a tapar. El vostre poble, però, té la gran sort que molta part del poblat romà és ubicat sota terreny agrícola. De tal manera que si hom compra aquests terrenys, els excava i en fa un jardí arqueològic que es pugui visitar, Guissona es convertirà, amb una bona promoció, en un important centre turístic (penseu, per exemple, en la quantitat d’autocars i turismes que passen per aquí en direcció a Andorra). Això seria molt beneficiós per al comerç, la hosteleria i el creixement del poble en genral. De tot això se n’ha conscienciat l’administració i hi està donant una forta empenta. Concretament, la Diputació de Lleida ha projectat molt a curt termini l’adquisició de terrenys agrícoles amb valor arqueològic per tirar endavant aquest pla. La nostra feina en un futur no molt llunyà serà, doncs, la de fer realitat aquest jardí arqueològic.

– Vol afegir alguna cosa més, per acabar?

Jo voldria insistir en la idea que quan la gent de Guissona vegi un arqueòleg no s’espanti, com abans solia passar, sinó que pensi que l’arqueòleg constribueix al desenvolupament de la vila, a la seva valoració. En definitiva, hem d’aconseguir que l’arqueòleg sigui un personatge quotidià a Guissona i que la gent s’interssi de veritat per aquest tresor arqueològic que fins al moment és desaprofitat.

Autor de l’entrevista: Josep M. Grau Pujol

 

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close