Història del Museu
Tot comença amb ell: l’Eduard Camps i Cava.
Des del començament del segle XX, es va dedicar a l’estudi del passat de Guissona.
La tradició museística a Guissona es remunta a mitjan segle XX, gràcies a l’interès per la història local de l’erudit guissonenc Eduard Camps i Cava. Camps, des del començament del segle XX, es va dedicar a l’estudi del passat de Guissona. El resultat d’aquest interès fou la redacció de “Les notes històriques de Guissona”, una monografia publicada, pòstumament, el 1982, i la creació d’una important col·lecció d’objectes històrics de la Plana de Guissona, que el 1952 va donar a l’Ajuntament de la vila.
Així, es van convertir en la base del primer museu públic de Guissona, als baixos de la casa de la vila.
El 1983, l’exposició es va traslladar a un nou emplaçament: l’antic hospital de la vila, remodelat com a casa de cultura. La capella de l’hospital va ser ocupada pel nou museu. Seguint el fil d’un nou discurs expositiu, amb el nom “Guissona-Iesso 1983”, es van exposar les peces trobades a la vila des de final del bronze fins a l’època romana. En aquest moment, aficionats locals a l’arqueologia, també van cedir les peces que durant anys havien estat recollint a l’exposició. Aquest projecte, però, va durar poc temps, com a conseqüència de la falta d’articulació d’un organisme de gestió que sustentés la proposta, i molts dipositants van retirar els objectes que havien cedit. Per tant, l’antiga capella va mantenir la seva destinació com a museu, però sense cap discurs expositiu ni articulació museística.
El 1995 es va crear el Patronat d’Arqueologia de Guissona. Aquesta institució es proposava la remodelació del Museu, seguint un línia interpretativa museogràfica, mitjançant una gestió rigorosa i científica del patrimoni arqueològic i històric de Guissona.
“La tradició museística a Guissona es remunta a mitjans del segle XX, gràcies a l’interès per la història local de l’erudit guissonenc Eduard Camps i Cava.”
Els treballs de conversió del Museu de Guissona van començar el 1997. Es tractava de la creació d’una seu que disposava d’un espai d’acollida de visitants, que a la vegada funcionava com a oficina de turisme, un espai expositiu permanent, un d’exposicions temporals, una zona de serveis tècnics i de direcció, una zona per a investigadors i consulta i una de magatzem i reserva. L’any 2000 s’inaugurà el Museu remodelat.
Una dècada després, les necessitats van canviant i també el volum de peces trobades a la ciutat romana de Iesso, la qual cosa va dur a la necessitat de construcció d’un nou museu, més modern, accessible i perfectament representatiu de l’arqueologia a Guissona i de la significació del jaciment romà de la vila.
El 2010 s’inicia el procés de rehabilitació de la planta baixa de la Fassina com a nou Museu, un espai que uneix el patrimoni arqueològic, representat amb el Museu i el Parc Arqueològic, i que de forma visual i actual permet fer un recorregut per la Iesso romana. Al Museu trobem els recursos de la Plana de Guissona que van empènyer els romans a venir a Guissona, els antecedents, els orígens i la situació, la recreació d’una casa romana representativa de la quotidianitat, una necròpolis, un audiovisual i, per acabar, una breu pinzellada de l’evolució de Guissona fins a dia d’avui.
La recerca.
Les primeres excavacions arqueològiques es van realitzar l’any 1933, tot i que ja al segle XVI, els erudits tenien identificada la ciutat de Iesso. La primera intervenció arqueològica, els anys trenta, va ser portada a terme pel Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans i dirigida per Josep Colomines. Es va tractar d’una excavació preventiva, arran de la troballa esporàdica de construccions i ceràmiques antigues a la plaça del Vell- Pla de Guissona que es van datar del bronze final i de la primera edat del ferro.
Després d’aquesta excavació hi va haver un llarg període de gairebé 40 anys, en què no es van portar a terme excavacions sistemàtiques i és el moment en què habitants de Guissona van recollir peces diverses, algunes de gran valor arqueològic.
L’activitat arqueològica va tornar el 1975, arran d’unes troballes en uns camps de conreu situats al nord de la població. Les restes descobertes es van interpretar com a part d’un edifici termal d’època romana, però l’excavació no va poder ser completada en aquell moment, i és actualment quan s’està treballant en aquesta zona.
L’excavació els anys 70 va continuar en d’altres punts del jaciment i així es van obtenir les primeres seqüències estratigràfiques i una primera aproximació cronològica de la ciutat. A més, es va evidenciar que una part de la ciutat romana restava sota de zones no urbanitzades i camps de conreu.
El 1983, la Generalitat de Catalunya va portar a terme treballs de prospecció per a la delimitació de la zona nord del jaciment i els resultats d’aquesta intervenció van permetre descobrir restes de la muralla i la porta nord.
Els anys 80, el pla urbanístic de Guissona va establir l’àrea com a una zona de reserva de sòl, destinada al futur Parc Arqueològic. Posteriorment, el 1990 la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Guissona van comprar la parcel·la, anomenada Camp Primer, espai que es va convertir en l’embrió del projecte. I ja a partir d’aquest any, estiu rere estiu, s’han succeït les excavacions al Parc, mitjançant més o menys recursos.
“El 1995 el jaciment fou declarat Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya.”
El 1999, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat va comprar tres parcel·les més i a partir de 2004, amb un conveni de lloguer amb dret a excavació s’ha acabat per constituir tot l’espai de l’actual Parc Arqueològic.
Les seus del Museu de Guissona.
Anys 50-1983
L’Ajuntament.
El Museu es va instal·lar a la planta baixa de l’Ajuntament a la dècada dels 50 del segle XX, amb la donació inicial del Dr. Camps, fins al 1983. Després, aquest espai va ser destinat a sala de joventut. L’any 2010 l’interior de la casa consistorial va ser reformat totalment i l’espai ocupat pel Museu ara correspon a altres dependències municipals.
L’Ajuntament és originari del moment en què el bisbe de la Seu va vendre a Guissona una part del Palau Episcopal per destinar-lo a Casa de la Vila i a escoles públiques. D’estil arquitectònic a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme, té una forma molt típica dels edificis públics de final del XIX i principi del XX. La simplicitat i sobrietat de línies d’aquest edifici aconsegueixen donar la sensació de solemnitat i grandiositat proposada pel Noucentisme arquitectònic, sense obviar la inspiració vegetal del capdamunt de l’edifici.
El preu de la venda de l’edifici per part del bisbe Benlloch d’Urgell fou de 50 pessetes, les quals, al moment de rebre-les de les mans de l’alcalde, dóna a l’Ajuntament perquè les repartís entre els pobres de la vila. L’Ajuntament el va nomenar fill predilecte de Guissona i li va dedicar la plaça que porta el seu nom.
1983-2010
L’Antic Hospital.
A finals del segle XVIII, l’hospital va ser traslladat a la plaça Vell-Pla, amb una església a la planta baixa. Al llarg del segle XIX va sofrir importants modificacions en la part interior, per haver-lo destinat a Casa de la Vila, escoles i caserna de la Guàrdia Civil. L’unic que no va sofrir modificacions fins al 1936 era l’església, lloc on estava ubicat posteriorment el Museu. S’hi venerava la imatge de Jesucrist Crucificat, i també de Santa Llúcia i Sant Blai.
Actualment aquest espai està ocupat per la Biblioteca Municipal de Guissona.
2010-actualitat
La Fassina.
La Fassina és l’edifici on es troba situat l’actual Museu de Guissona. És un edifici destinat a usos socials, on s’ubiquen, a més del Museu, l’Oficina de Turisme, l’Oficina de Comunicació i la llar de jubilats de la vila de Guissona, així com sales per a exposicions i conferències. La planta baixa està destinada exclusivament a l’exposició permanent del Museu de Guissona i a les dependències de direcció, gestió i investigació, a peu pla del parc arqueològic del jaciment romà de Iesso.
La Fassina era un antic edifici destinat, durant molts anys, a la destil·lació d’alcohol per a la producció de licors, tot i que al llarg dels anys ha tingut diferents usos, com per exemple, institut de secundària, més recentment. A la planta subterrània de l’edifici encara es conserven els cups que servien per a l’elaboració del producte final.
Territori Iesso.
Guissona, vila al nord de la Segarra, té el seu orígen cap a l’any 800 aC, quan un grup de persones aixequen una petita població prop d’un punt d’aigua, a les actuals fonts.
La ciutat romana de Iesso es pot situar a principis del s. I aC. Perfectament organitzada i estructurada amb carrers ortogonals, muralla, amb àrees de necròpolis i espais públics, la seva economia es basa en l’agricultura, encara que també existeixen petites manufactures, com la ceràmica i els telers domèstics. Aquesta ciutat arriba ben be fins al s. VI dC al s. XI, en el període d’enfrontament entre el món àrab i els comtats feudals catalans, la nostra terra esdevé “terra de ningú”, on s’estableix la frontera entre els dos mons. En aquest moment es produeix un procés de repoblament empès pel Comptat d’Urgell.
A l’actual Plaça Capdevila es basteix una torre de defensa al voltant de la qual es va aixecant el poble aconseguint que Guissona s’estableixi com a vila closa medieval.
A partir del s. XIII, el senyoriu de la vila de Guissona passa íntegrament a mans del bisbe d’Urgell, fet que explica la presència de diversos palaus episcopals al nostre poble. A finals del s. XVIII, l’antiga església romànica consagrada al s. XI és enderrocada i en el seu lloc s’hi construeix un temple d’estil neoclàssic, d’unes dimensions majestuoses que avui dia encara perdura. Cal destacar-ne el retaule d’estil barroc salomònic dedicat a la Verge del Claustre.
Avui la vila closa és per als vianants, facilitant al visitant el poder passejar sense pressa, contemplant la plaça Major, les cases imponents, mostres de les diferents èpoques. L’accés a la vila closa a través del Portal de l’Àngel, única porta que resta de les tres que donaven entrada a Guissona, ens facilita la direcció a seguir en la nostra caminada. Al peu del Portal, les fonts i els safareigs, ben conservats, on es poden observar les canelles d’omplir càntirs, les de rentar verdures, el pou i els safareigs de rentar la roba. El que resta del call jueu, les places grans i petites, els edificis modernistes, noucentistes… Actualment, conviuen passat i present, i gràcies a la gent i el comerç, el nucli antic de Guissona té molta vida.
Recomanem també tenir en compte que just als afores de Guissona hi ha dos elements patrimonials importantíssims: el pou de gel, recuperat el 1996 per iniciativa popular, original del s. XVII i en molt bon estat; i l’Obra de Fluvià, palau del s. XVI que resta inacabat.
“Naturalesa i paisatge.”
La plana de Guissona forma un paisatge unitari curosament modelat per marges, cabanes i pallisses. L’important aqüífer que la nodrex l’ha donat a conèixer com a “doll de la Segarra”. Així doncs, Guissona està envoltada per un conjunt de fonts naturals, algunes preparades com a zona d’esbarjo: la Font de l’Estany, la “Fonteta”, la Font del Pi, la Font de Farell, la del Foratmicó i la Font de la Vila, amb els seus ben conservats safareigs.
Des del turó on es troben l’Ermita de Sant Romà i el Pou de Gel, mirador natural, es pot tenir una visió sobre Guissona i els camps de cereals, alzines, oliveres i ametllers que l’envolten i que canvien de manera notable amb el pas de les estacions de l’any: el daurat del blat a l’estiu, els ocres a la tardor, els colors terrossos a l’hivern i els verds a la primavera.
La Segarra conserva vestigis de la seva artesania i revela al visitant els secrets de la seva gastronomia. Plats típics de Guissona serien els escalopins de filet de vedella amb fruits secs, el civet de senglar amb llenegues, les galtes de vedella rostides amb bolets, els peus de porc o el conill amb xocolata, entre d’altres.
A més, recomanem tastar les coques de recapte, les plomes d’àngel, els carquinyolis, les morenetes, la ratafia i l’extensa varietat d’embotits casolans.
(Informació extreta de Turisme La Segarra)
Bones pràctiques.
La conservació de Iesso i que la visita al jaciment i al Museu sigui agradable, també depèn de vosaltres. Us preguem que tingueu una actitud respectuosa envers les restes arqueològiques i les instal·lacions.
Us informem que a l’interior del Museu no està permès:
– Fumar, menjar i beure.
– Tocar les peces, els seus suports, les vitrines i la retolació informativa.
– Es pot fer fotografies sense utilitzar el flaix.
– Córrer i cridar.
– Procureu no utilitzar el telèfon mòbil dins del Museu, i fer servir un volum de veu baix per gaudir millor de la col·lecció i respectar els altres visitants.
– Per fer qualsevol consulta, així com qualsevol suggeriment que es cregui oportú, cal dirigir-se al personal d’atenció al públic.
L’equip.
Direcció i didàctica :
David Castellana
Àrea de conservació i recerca:
Josep Ros
Àrea de comunicació i recerca:
Laura Puig
Àrea d’atenció al visitant:
Blanca Izquierdo
