Com es pot transmetre la realitat de la dona romana a través d’un disseny expositiu? La resposta passa per combinar codis visuals contemporanis amb metàfores que evoquen la seva condició de subordinació, invisibilització i resistència.
Colors que parlen
El rosa i el vermell, habitualment associats a la feminitat i la passió, esdevenen aquí una eina crítica i irònica. El rosa ens remet als estereotips de fragilitat i submissió que històricament s’han atribuït a la dona, mentre que el vermell simbolitza la força, la vida i la sang: la presència femenina, constant i resistent, fins i tot enmig d’una societat que la relegava a un paper secundari.
Curiosament, en el món de la moda, la combinació de rosa i vermell històricament no ha funcionat gairebé mai, considerada arriscada o dissonant. Aquí, però, l’hem volguda utilitzar intencionadament per trencar codis i generar tensió visual, reflectint així la complexitat de la condició femenina: delicada i resistent alhora.
Una metàfora visual
Aquesta combinació cromàtica converteix el disseny en una metàfora visual. Connecta la història de subordinació de l’antiguitat amb els codis que avui ens resulten familiars, convidant el visitant a reflexionar sobre com la condició femenina ha estat marcada per constriccions al llarg del temps.
El punt de creu com a símbol
Les creus que apareixen en el disseny no són símbols religiosos, sinó una clara referència al punt de creu, una tècnica de brodat molt arrelada en la tradició tèxtil. Aquest recurs remet al món de la costura, un àmbit històricament associat a les dones, i alhora suggereix la idea de puntades que construeixen, lliguen i alhora delimiten.
Entre passat i present
El resultat és un disseny que, més enllà de l’atractiu visual, té una càrrega simbòlica profunda: ens parla de subordinació, de resistència i de la necessitat de repensar els codis amb què hem mirat les dones, tant en l’antiguitat com en la modernitat.
