La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLA) se suma a la celebració de l’Any Duran i Sanpere, que commemora nacionalment els cinquanta anys de la mort de l’historiador i museòleg cerverí Agustí Duran i Sanpere, amb l’acció conjunta “Agustí Duran i Sanpere. Els museus com a servei públic”. L’objectiu d’aquesta acció és reivindicar el paper crucial de Duran i Sanpere en la creació dels museus locals de les comarques lleidatanes, així com la seva tasca d’estudi i salvaguarda del patrimoni cultural.
Aquesta col·laboració amplifica l’exposició nacional “Agustí Duran i Sanpere. La cultura com a servei públic”, impulsada pel Museu Comarcal de Cervera i comissariada per l’antropòleg i museòleg cerverí Lluís Bellas Melgosa. La recerca portada a terme per Bellas en el marc d’aquesta exposició va permetre documentar nombroses connexions entre Duran i Sanpere i els museus de la demarcació, fet que ha portat a la XMTLA a ampliar aquesta recerca i a divulgar els primers resultats en la mostra “Agustí Duran i Sanpere. Els museus com a servei públic”. Aquesta acció divulgativa ha comptat amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i la col·laboració del Museu Comarcal de Cervera i l’Arxiu Comarcal de la Segarra.
UNA MOSTRA UBICADA A SIS MUSEUS
L’acció conjunta de la XMTLA es concreta en una petita mostra instal·lada a sis dels museus que la conformen, posant en relleu la relació de Duran i Sanpere amb aquests espais: Museu de la Noguera (Balaguer), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Museu de Guissona, Museu de Lleida i Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega.
El Museu de Guissona posa de relleu la relació de Duran i Sanpere amb l’erudit local Eduard Camps, que junt amb els arqueòlegs Pere Bosch Gimpera i Josep Colominas, van portar a terme les primeres excavacions arqueològiques a Guissona a la dècada de 1910. La trajectòria de Duran i Sanpere en la cura del patrimoni local va assentar les bases de la recerca arqueològica actual i del museu que avui la interpreta.
LA FIGURA D’AGUSTÍ DURAN I SANPERE
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 1887 – Barcelona, 1975) va dedicar tota una vida al servei de la cultura catalana i va transformar la manera com s’entenia i es gestionava el patrimoni.
Arxiver, museòleg, historiador de l’art, antropòleg, arqueòleg, activista, divulgador o escriptor. Fou un dels primers gestors del patrimoni amb una visió integral que connectava disciplines i territoris. El seu objectiu era clar: democratitzar el coneixement històric a totes les capes de la societat.
El seu llegat més important és el treball en xarxa. Va donar suport tècnic constant a centenars de museus, arxius i centres d’estudis locals. Aquesta tasca, sostinguda fins i tot durant la guerra i la dictadura, va bastir els fonaments de l’actual sistema de museus locals catalans.
