El Museu de Guissona conserva un conjunt patrimonial, tant moble com immoble, que cal preservar perquè les generacions futures el puguin admirar. Aquesta tasca recau en els conservadors-restauradors, una professió que es va definir en el Fòrum de Iesso “Els béns del Museu de Guissona”.
Els criteris d’aquesta professió han anat evolucionant al llarg dels anys, i això es pot comprovar observant restauracions fetes durant el segle XX. No només els criteris eren diferents, sinó també els materials utilitzats, i en molts casos aquestes intervencions han acabat provocant danys a l’obra original.
Al llarg dels anys, el Museu ha preservat diversos sectors del parc arqueològic, així com peces de l’exposició permanent i del magatzem. Per tal que ho pugueu visualitzar, es mostraran diversos exemples de restauracions antigues que han provocat canvis físics o estètics en peces ceràmiques.
Pel que fa als canvis físics, el més comú és la presència de sals solubles, procedents de les reintegracions materials fetes a les llacunes. En comptes d’utilitzar aigua destil·lada, sovint es feia servir aigua de l’aixeta, que conté, a més d’H₂O, moltes sals dissoltes. Quan hi ha humitat ambiental, aquestes sals tendeixen a migrar cap a l’exterior per la via més ràpida. En els casos que es poden observar, la concentració de sals es troba a l’original, i no pas a la reintegració material.
Pel que fa a l’estètica seria una reintegració poc rigorosa, per exemple aplicar excedent d’adhesiu o el color incorrecte de la reintegració cromàtica.
A la revista núm. 3 de Sota les pedres hi ha un article titulat “Restauració”, que parla de les peces restaurades o en procés de restauració entre els anys 2021 i 2023. En aquest article s’hi detalla amb més precisió cada problemàtica associada a les peces.
Pel que fa al parc arqueològic, també s’hi han fet restauracions antigues i modernes que segueixen els criteris actuals, però en aquest cas la diferència entre intervencions no és tan evident a simple vista.
