Guissona acull la reunió anual del Consell Assessor d’Arqueologia amb la presentació del nou projecte de recerca sobre la ciutat romana de Iesso i l’adequació del Parc Arqueològic de Guissona.

L’Ateneu de Guissona ha acollit la reunió anual del Consell Assessor d’Arqueologia de Guissona, una trobada que ha reunit representants institucionals i els membres que formen part del projecte de recerca del Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso, per fer balanç de les actuacions en curs i presentar les principals línies de recerca i gestió del patrimoni arqueològic del municipi.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Guissona, Jaume Ars, que ha donat la benvinguda als assistents, i ha estat conduït pel director del Museu de Guissona – Parc Arqueològic de Iesso, David Castellana. També hi han participat l’arqueòleg municipal Josep Ros, la regidora de Cultura Agnès Pla i Anna Rius, representant del Consell Comarcal de la Segarra.

En l’àmbit acadèmic i institucional, la reunió ha comptat amb la participació dels responsables de la direcció i recerca del projecte del Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso de la Universitat Autònoma de Barcelona: Dra. Núria Romaní (UAB),  Dra. Esther Rodrigo, Dr. Dr. Joaquim Pera i el Dr. Josep Guitart. També hi han assistit el director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Dr. Josep M. Palet; el catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Miquel Molist, en representació de l’Institut d’Estudis Catalans; i Anna Maria Garrido, cap de Secció de Coordinació Museística del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura.

Presentació del nou projecte quadriennal de recerca

Un dels punts centrals de la reunió ha estat la presentació del Projecte Quadriennal de Recerca en Arqueologia 2026-2029, exposat per la Dra. Núria Romaní, sota el títol La ciutat romana de Iesso. Transformacions urbanes i gestió dels recursos.

La investigadora ha explicat que el projecte té com a objectiu estudiar les transformacions urbanístiques de la ciutat romana entre els segles II aC i I dC, analitzant en detall els processos constructius, l’adequació de la topografia i els canvis d’ús dels edificis, espais urbans i del viari.

Una segona línia de treball se centra en l’estudi dels sistemes d’obtenció i gestió de l’aigua, amb l’anàlisi d’infraestructures com aqüeductes, pous o fonts i la seva integració dins l’urbanisme de la ciutat.

Finalment, el projecte també aborda l’anàlisi dels patrons d’explotació dels recursos naturals, especialment els recursos forestals, vegetals i lapidis utilitzats per la ciutat i el seu entorn.

La recerca es desenvolupa mitjançant una metodologia multidisciplinària que inclou prospeccions geofísiques, excavacions arqueològiques en extensió en diversos sectors del jaciment —com la zona de les termes públiques o el Cardo II—, estudis bioarqueològics i anàlisi en entorns de sistemes d’informació geogràfica (SIG). Paral·lelament, l’equip ha treballat també en la identificació de possibles traces de l’aqüeducte de la ciutat i en la documentació de fonts històriques de l’entorn de Guissona.

Arqueologia preventiva al nucli urbà

Durant la sessió també ha intervingut l’arqueòleg municipal Josep Ros, que ha presentat el programa d’arqueologia preventiva urbana previst al municipi.

Entre les actuacions destacades hi ha l’excavació actualment en curs a la plaça de Capdevila, així com diverses intervencions previstes en sectors urbanístics vinculats al desenvolupament del POUM. També s’han explicat les actuacions arqueològiques programades en espais com la plaça Vell Pla i el solar de les antigues escoles situat entre el carrer Sant Magí i el carrer de l’Om.

El programa també inclou intervencions derivades d’iniciatives particulars, com les obres previstes a l’avinguda de la Fonteta, en una zona propera a jaciments arqueològics catalogats.

Actuacions en el patrimoni arqueològic de Guissona

En la seva intervenció, el director del Museu de Guissona David Castellana també ha presentat diverses actuacions en curs vinculades a la conservació i posada en valor del patrimoni arqueològic local.

Entre aquestes iniciatives destaca la restauració de l’Obra de Fluvià, actualment en fase de licitació i amb previsió que els treballs s’iniciïn abans de juliol de 2026. També s’ha explicat la continuació de les actuacions de conservació a la zona nord de les termes de la ciutat romana de Iesso, així com les futures intervencions al jaciment de Foc de Gra, que en les pròximes campanyes d’excavació s’endinsaran ja dins el terme municipal de Guissona.

El director del museu també ha informat sobre l’estat de les obres del futur Museu de Guissona i sobre la posada en funcionament de la nova reserva arqueològica, que permetrà traslladar i conservar adequadament el material arqueològic actualment guardat a l’antic magatzem.

Activitat cultural i difusió

Durant la reunió també s’han presentat les línies d’acció cultural i educativa vinculades al Parc Arqueològic de Iesso. Entre les iniciatives destacades hi ha activitats de difusió com visites teatralitzades, visites guiades nocturnes, propostes familiars i iniciatives divulgatives com el joc d’escapament El cor de Iesso, el programa Ludi Iesso o l’activitat Experimenta Iesso.

Entre les accions més rellevants també destaca el projecte Engranatges, una iniciativa que vincula el Museu de Guissona amb la Fundació de Guissona i que promou la col·laboració entre patrimoni i comunitat, reforçant el paper del museu com a espai de relació amb el teixit social i econòmic del municipi.

Igualment, s’ha posat en valor el projecte Calidoscopi, una proposta orientada a la inclusió social que treballa especialment el dol migratori a través del patrimoni i les activitats culturals, amb l’objectiu de generar espais de participació, diàleg i integració entre els diferents col·lectius de la vila.

El programa també inclou altres activitats educatives com el camp de treball, el curs d’arqueologia infantil i diverses activitats programades durant períodes festius com Nadal o Setmana Santa.

Pressupost per al 2026

Finalment, durant la sessió també s’ha presentat el pressupost previst per al 2026, que inicialment és de 45.000 euros, però que podria ascendir fins als 119.255 euros en funció de les subvencions sol·licitades per a espais arqueològics visitables, projectes de restauració, documentació, recerca i activitats culturals.

El finançament prové principalment de subvencions institucionals, que superen els 80.000 euros, complementades amb fons propis municipals i altres aportacions que permeten garantir la continuïtat dels projectes de recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic de Guissona.

La reunió del Consell Assessor ha servit així per reforçar la coordinació entre institucions i equips científics i per consolidar el paper de Guissona i la ciutat romana de Iesso com un dels principals centres de recerca arqueològica del país.

Visita a diversos espais arqueològics de la vila

Després de la reunió, tots els participants han realitzat una petita ruta guiada per diversos espais de la vila vinculats amb l’activitat arqueològica actual. En primer lloc, han visitat el solar de les antigues escoles, on actualment s’hi estan realitzant tasques de neteja prèvies a futures intervencions.

Posteriorment, el grup s’ha desplaçat fins a l’excavació de la plaça Capdevila, on l’arqueòleg municipal ha explicat els treballs desenvolupats durant les últimes setmanes en aquest sector, on han aparegut restes corresponents al bronze final i també d’època romana. Durant la visita també s’han exposat les diferents hipòtesis —encara obertes— sobre la interpretació d’aquestes estructures.

Finalment, la visita ha conclòs amb un recorregut per les noves instal·lacions de la reserva del futur Museu de Guissona, un espai destinat a la conservació, estudi i gestió del material arqueològic procedent de les excavacions del municipi.