Malgrat els bons desitjos i totes les celebracions de les Festes Nadalenques, el canvi d’any sempre resulta complex. És moment de fer balanç sobre l’any que s’acaba i plantejar el que tot just s’ha de començar. Toca fer memòries i redactar projectes, és a dir, avaluar resultats i planificar accions, mesurar objectius, tot plegat, un exercici interessant que pot ser fins i tot revelador. Però l’altra cara de la moneda es fa força més feixuga.
La tasca de redactar memòries i projectes hauria de ser necessària sempre per establir i mantenir el rumb de qualsevol organització, però en aquest cas, al marge d’aquesta funció, presenta un altre objectiu fonamental: les subvencions.
La realitat pressupostària de l’administració pública (aquesta realitat es pot extrapolar a entitats, associacions i fins i tot a empreses i particulars) i, en concret, de la majoria de museus, fa que les ajudes públiques siguin un recurs imprescindible per al sosteniment de l’activitat. En aquest cas ja no es tracta de créixer, sinó d’afrontar amb solvència el funcionament i l’activitat habitual i algun projecte o acció més o menys puntual.
Sol·licitar diners no és tan fàcil com sembla. De fet, en la majoria de casos les ajudes públiques responen a la lògica del cofinançament. És a dir, de l’import total, una part l’assumeix l’organització que demana l’ajuda i la resta, si ho veu bé, l’administració que ofereix la subvenció. Aquesta realitat converteix l’estratègia de funcionament en pràcticament un joc d’estratègia. Es tracta de fer un trencaclosques per treure el màxim rendiment dels diners que formen la partida econòmica on es circumscriu el funcionament del Museu.
El Museu de Guissona disposa d’una partida de 45.000,00 euros que inclou la recerca, la conservació i gestió del llegat, l’acció cultural i didàctica, la comunicació… Els números parlen per si sols; per tant, com dèiem abans, les subvencions són imprescindibles. Es tracta de fer una aposta, decidir un camí i provar sort. Quan surt una convocatòria cal contemplar quines actuacions hi tindrien cabuda, quin és el seu pressupost i quin percentatge en pot aportar el Museu.
S’han d’equilibrar sempre les despeses no subvencionables, les aportacions pròpies i el que s’ofereix per a cada línia, els possibles imprevistos que poden sorgir al llarg de l’any… Malgrat que una major aportació de fons propis sempre puntua positivament a l’hora de rebre l’import sol·licitat, la necessitat d’equilibrar les diverses despeses obliga, molts cops, a posar límits. Més encara, per manca de recursos cal renunciar a algunes línies possibles.
I bé, un cop establert tot el joc d’equilibris cal redactar les sol·licituds segons els paràmetres que estableixen les convocatòries. En el fons no va només de qualitat, sinó de dir allò que volen sentir en el punt on ho volen sentir. I un cop fet, cal penjar les sol·licituds a les plataformes corresponents en els terminis definits. Aquesta acció, igualment imprescindible i complexa, no recau sobre el Museu. És una tasca que es desenvolupa des de l’Ajuntament, on es gestionen, també, totes les altres ajudes que es demanen des del consistori. Tot plegat, un no parar de sol·licitar i justificar.
Si finalment, durant l’any 2026, l’estratègia de subvencions funciona i les memòries són del gust dels tribunals corresponents, el pressupost ascendirà dels 45.000 € als 125.260,20 €. Ara mateix una bona part de la feina ja està feta. Ens trobem encarant la recta final d’aquesta arrencada d’any. Així doncs, ja només ens queda creuar els dits i tornar als clàssics per entonar ben fort: alea iacta est!
