La mostra commemora els deu anys de la recuperació de la versió tradicional dels Pastorets de Guissona i reivindica el seu paper com a expressió de cultura popular, associacionisme i vida col·lectiva.
Ahir, dijous 3 de setembre, a les 19 h, el Museu de Guissona va inaugurar l’exposició Els Pastorets de Guissona, l’obra d’un poble. 10 anys de la seva recuperació. La mostra està dedicada a repassar la història d’una de les tradicions teatrals més arrelades i estimades de la vila de Guissona.
L’acte inaugural va incloure una taula rodona amb la participació de Xavier Santesmasses, Joan Garcia, Jaume Mercadé i Agnès Pla, moderada pel director del Museu de Guissona, David Castellana. La conversa va permetre recuperar vivències, records i anècdotes relacionats amb les diferents etapes dels Pastorets. També va posar en relleu la implicació de les nombroses persones que, al llarg de generacions, n’han fet possible la continuïtat.
La vetllada va comptar també amb una sorpresa molt especial: la representació d’un esquetx protagonitzat pel Bato i el Borrego, interpretats per Abel González i Joan Santacreu, respectivament. Amb un text adaptat a l’actualitat i carregat d’humor, els dos personatges més emblemàtics dels Pastorets de Guissona van tornar a escena i van sorprendre el públic assistent. Per acabar de donar un toc nadalenc a l’acte, es va oferir una torronada amb neules per a tothom. Així es va posar el punt final a una tarda de records i teatre.
L’exposició recorre la història intermitent dels Pastorets de Guissona, una tradició iniciada a principis del segle XX i estretament vinculada al folklore local i la vida cultural i associativa del municipi. Durant dècades, aquestes representacions van ser una de les principals portes d’entrada al món del teatre per a moltes generacions de guissonencs.
La mostra explica l’origen olotí del text representat tradicionalment a Guissona, la vinculació del doctor Josep Camps Parerols amb la seva introducció a la vila i la creació d’una música pròpia. També recorda com es van reconstruir de memòria el text i les cançons després de la desaparició dels arxius del Centre Catòlic durant la Guerra Civil. Les representacions es van mantenir fins a l’any 1993.
Una part destacada del recorregut està dedicada a la recuperació de l’obra. Després d’algunes representacions impulsades pels Margeners els anys 2009 i 2010, i de diverses iniciatives posteriors, els dies 26 de desembre de 2016 i 7 de gener de 2017 la versió tradicional dels Pastorets de Guissona va tornar íntegrament a l’escenari del Centre Catòlic.
Impulsada per persones vinculades a l’organització dels Pastorets, l’exposició reuneix fotografies, objectes, elements escenogràfics i els resultats de la recerca històrica feta recentment. El conjunt permet conèixer les persones que pujaven a l’escenari, però també totes aquelles que treballaven perquè l’obra tornés a ser una realitat cada Nadal. Ho feien des de la direcció, la música, la tramoia, el vestuari o els efectes especials.
Més enllà de la seva dimensió teatral, l’exposició reivindica els Pastorets com una autèntica obra col·lectiva i com un espai de trobada, aprenentatge i transmissió entre generacions. És una tradició construïda amb l’esforç de moltes persones i convertida, amb el pas dels anys, en una part inseparable de la memòria i de l’imaginari guissonencs.
L’exposició es pot visitar al Museu de Guissona durant el seu horari habitual d’obertura.
El projecte tindrà continuïtat a finals d’any amb una conferència dedicada a la història dels Pastorets de Guissona. També es publicarà un article a Sota les pedres, la revista del Museu de Guissona.
