Des de fa molts anys es comptava amb l’objectiu de desenvolupar una lectura de gènere de la col·lecció del Museu. Aquesta proposta va madurar i va créixer al llarg dels anys fins a materialitzar-se amb una mostra temporal. Una exposició que pretén anar més enllà de la dinamització de la institució i de fer visibles peces habitualment ocultes en la reserva. El seu objectiu principal és la reivindicació d’una realitat que ja existia en època clàssica i que s’ha perpetuat fins als nostres dies. La seva finalitat és trencar amb uns estereotips femenins que han fet invisible la diversitat i han situat a la dona en una condició marginal i de servei envers l’home. Així els arquetips femenins s’han vist centrats en l’àmbit de la criança, les cures i la gestió domèstica. S’ha restat importància a aquestes tasques fonamentals i s’ha obviat la capacitat productiva i econòmica de la dona tant a dins com a fora de la llar.
La mostra parteix de l’objectiu de superar les connotacions negatives associades al color rosa, identificat generalment amb la idea de la dona/nena femenina perquè la feminitat no és negativa. Igualment, l’expressió de “cosa de dones” no pot ser un recurs per a la banalització. Els aspectes vinculats a les dones no poden ser menyspreats si tenim en compte que afecten la meitat de la població i no podem parlar només d’una “cosa” sinó de moltes “coses” i que en realitat afecten el gruix de la societat.
La inauguració de l’exposició és el tret de sortida, al llarg dels mesos vinents se situaran cartel·les a l’exposició permanent per enriquir lectures i discursos, s’oferiran visites guiades i es desenvoluparan altres activitats paral·leles. Aquesta exposició pretén fer visible la capacitat del museu en el progrés social convertint el passat en un recurs d’aprenentatge aplicable al present.
Text: David Castellana
