Història de la recerca al Parc Arqueològic
Càdaver de noia trobat a la Fossa 1.
Fossa 1 que data entorn l’any 100 aC.
Les primeres excavacions arqueològiques es van realitzar l’any 1933, tot i que ja al segle XVI, els erudits tenien identificada la ciutat de Iesso. La primera intervenció arqueològica, els anys trenta, va ser portada a terme pel Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans i dirigida per Josep Colomines. Es va tractar d’una excavació preventiva, arran de la troballa esporàdica de construccions i ceràmiques antigues a la plaça del Vell- Pla de Guissona que es van datar del bronze final i de la primera edat del ferro.
Després d’aquesta excavació hi va haver un llarg període de gairebé 40 anys, en què no es van portar a terme excavacions sistemàtiques i és el moment en què habitants de Guissona van recollir peces diverses, algunes de gran valor arqueològic.
L’activitat arqueològica va tornar el 1975, arran d’unes troballes en uns camps de conreu situats al nord de la població. Les restes descobertes es van interpretar com a part d’un edifici termal d’època romana, però l’excavació no va poder ser completada en aquell moment, i és actualment quan s’està treballant en aquesta zona. L’excavació els anys 70 va continuar en d’altres punts del jaciment i així es van obtenir les primeres seqüències estratigràfiques i una primera aproximació cronològica de la ciutat. A més, es va evidenciar que una part de la ciutat romana restava sota de zones no urbanitzades i camps de conreu.
Torre defensiva de la ciutat romana de Iesso.
Fotografia de l’entrada nord a la Ciutat
El 1983, la Generalitat de Catalunya va portar a terme treballs de prospecció per a la delimitació de la zona nord del jaciment i els resultats d’aquesta intervenció van permetre descobrir restes de la muralla i la porta nord.
Els anys 80, el pla urbanístic de Guissona va establir l’àrea com a una zona de reserva de sòl, destinada al futur Parc Arqueològic. Posteriorment, el 1990 la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Guissona van comprar la parcel·la, anomenada Camp Primer, espai que es va convertir en l’embrió del projecte. I ja a partir d’aquest any, estiu rere estiu, s’han succeït les excavacions al Parc, mitjançant més o menys recursos.
“El 1995 el jaciment fou declarat Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya.”
El 1999, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat va comprar tres parcel·les més i a partir de 2004, amb un conveni de lloguer amb dret a excavació s’ha acabat per constituir tot l’espai de l’actual Parc Arqueològic.
