Fa unes setmanes, concretament durant el Curs d’arqueologia “Ciutat romana de Iesso” d’enguany, els arqueòlegs van posar al descobert dues tègules de ceràmica, en les quals hi havien impreses dues petjades peculiars. En la primera, la petjada d’un animal, molt possiblement d’un gos; i en la segona, els dos petits peus, parcialment sobreposats, d’un infant d’entre 12 i 15 mesos. Tant una com l’altra van cridar l’atenció dels arqueòlegs, estudiants i aficionats a l’arqueologia, però especialment va ser la teula del nen o nena la que va despertar més interès per a tothom.

Arran de la publicació d’aquesta curiosa troballa a les nostres xarxes socials (Instagram primer, Twitter després i Facebook l’endemà), el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.

De fet, si es considera que una imatge es fa viral quan assoleix un gran nombre de visualitzacions en un període curt de temps i provoca que moltes persones la comparteixin o enviïn i així es propagui com un virus; i a més, desperta algun tipus d’emoció i aquell que la veu s’hi pot veure reconegut, perquè el que s’hi explica li agradaria que li succeís en primera persona; doncs creiem fermament que hem viscut una circumstància així i que gairebé compleix tots els ingredients per afirmar que els peus de la nostra criatura s’han fet virals.

En el nostre cas, la repercussió de la imatge de la teula ens ha vingut de nou. Abans de penjar la foto a l’Instagram, desconeixíem que tindria tant ressò, per tant, hem viscut un procés de forma no conscient i casual que ens ha comportat alguns canvis i motivacions dels nostres seguidors que fins llavors no havíem viscut. De forma “low cost” hem augmentat l’engagement i la implicació de l’usuari amb el nostre Museu, i això, tot i que ens fa formular algunes qüestions com la necessitat o no d’entrar en aquest tipus de “publicitat” des d’un museu, ens ha ajudat a augmentar la nostra presència de forma controlada i a partir d’una imatge de qualitat i escollida.

“…el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.”

Twitter, en primer lloc, i Instagram i Facebook, per aquest ordre, després, és on més soroll ha fet la fotografia. Creiem que, a més, en aquest cas, ha estat molt positiu que la imatge, i per conseqüència la informació, ha arribat majoritàriament a usuaris que formen part del nostre target, i no arreu, fet que encara li donem més valor.

Amb aquesta acció, no buscada, hem aconseguit, en primer lloc, que moltes persones hagin vist una teula amb dos petits peus estampats; per tant possiblement hem despertat l’empatia i la imaginació per obtenir respostes sobre el que significa; en segon lloc, que molts altres usuaris s’hagin interessat per la història que hi ha darrere la foto i així hem aconseguit colar l’antiguitat romana en la quotidianitat d’un gran nombre de persones; en tercer lloc, que un altre grup d’usuaris s’hagin interessat un xic més, hi hagin descobert – si no ho havien fet abans – que existia una important ciutat romana a l’interior de l’actual Catalunya que avui és un jaciment viu i en constant creixement-, i en últim lloc, hi ha aquell grup, que han decidit quedar-se amb nosaltres – començant-nos a seguir a les xarxes socials, per exemple – o venint-nos a veure per així veure la peça en directe i contextualitzar-la dins de la vella Iesso.

Per tant, afirmem que hem aconseguit allò que busquem en l’ús diari de les nostres xarxes – tot i que no buscat en aquest cas, insistim -: projectar el Museu i el jaciment cap a fora, mitjançant el món digital de comunicació. Donant al públic d’Internet aquella informació que li cridi l’atenció, l’aproximi a una realitat diferent i a la vegada l’inviti a empatitzar o fins i tot emocionar, aconseguint (i així ha estat) el nostre principal objectiu, escampar arreu Iesso, Guissona i el món romà arreu. No solament esperant que aquestes persones ens vinguin a visitar, sinó que ens conformem, simplement, en què aquests usuaris coneguin un xic la ciutat de Iesso i en puguin parlar.

Com que no tenim la fórmula màgica per repetir aquest fenomen, esperem i demanem als déus romans que, més aviat que tard, ens tornin a oferir quelcom sorprenent del subsòl de Iesso perquè us ho puguem mostrar i que la seva originalitat, impacte i/o bellesa faci que tots, considereu que val la pena compartir-ho i així la comunicació s’ampliï com una teranyina, o no…