La comunicació digital i el Museu de Guissona

La comunicació digital i el Museu de Guissona

XARXES SOCIALS, COMUNICACIÓ

La comunicació digital i el Museu de Guissona

Laura Puig

20 d’abril de 2019

El Museu de Guissona forma part dels anomenats “museus petits”. Som un d’aquells museus locals, amb una vocació clara per apropar la cultura al territori més proper i convertir-nos en un agent integrador de la societat en la qual estem situats. A la vegada també trampegem amb les mancances de recursos propis d’una institució com la nostra, que ens obliguen a reinventar-nos, treballar en xarxa i aprofitar tots els recursos que tenim a l’abast per situar-nos en l’imaginari col·lectiu  – proper i també més extens-  i treballar per convertir-nos en un espai arqueològic de referència.

Per aquest motiu, a banda de vetllar per una bona atenció al visitant, una qualitat de les visites guiades òptima i una oferta pedagògica adaptativa i idònia, des de fa molts anys apostem per la comunicació digital com una forma més per apropar-nos a la comunitat.

Som a Facebook des del desembre del 2009, a Twitter des de l’abril de 2011 i a Instagram des del mes de novembre de 2012 i l’experiència digital del Museu de Guissona ha anat evolucionant en els últims anys, igual com ho ha fet la societat respecte les noves tecnologies i formes d’utilitzar-les. Hem passat a utilitzar les xarxes socials “sol per ser-hi” i per ser un taulell d’anuncis, a entendre-les com una extensió comunicativa del Museu, un espai per reforçar la reputació de la institució i una oportunitat per crear comunitats afins, fidels i potencials.

En aquest post no parlarem de cap xarxa social en concret – esperem fer-ho en articles posteriors – farem referències en general, però entenem que són espais (facebook, twitter i Instagram) que tot i requerir continguts diferents, segons el tipus de públic que hem analitzat que ens segueix, tenen un denominador comú: la interacció com a base, per assolir els diferents objectius, mitjançant una bona planificació i una correcta estratègia.

La comunicació digital és cosa de tots.

Volem que l’usuari interactuï amb nosaltres. No solament quan trepitja Iesso i observa les peces del segle I des de 40 centímetres de distància, sinó també abans d’arribar al Museu i després quan torna a casa un cop ha conegut les singularitats de la ciutat romana de Ponent. Per això, treballem la comunicació des de tots els àmbits del Museu, perquè l’entenem com quelcom integral; igual que quan fem una visita guiada som en aquell moment la imatge i veu del Museu, quan comuniquem a través de les xarxes som la veu del Museu. Per tant, ser-hi obliga a fer-ne un ús responsable, rigorós i acord amb la línia – definida prèviament – que volem transmetre.

Que cadascú des de la seva posició dins del Museu (director, conservador, guia, etc.) integri la comunicació digital com quelcom que també l’afecta i l’importa i no creure que és una tasca que únicament li pertoca al responsable de comunicació o community manager és una de les comeses que treballem periòdicament al Museu de Guissona. Les reunions setmanals de totes les àrees del museu constitueixen un excel·lent punt de partida, ja que la comunicació interna és clau per fer una bona comunicació externa i així, gairebé de forma natural, integrar la comunicació en tots els àmbits i persones del Museu.

Quan tothom té integrada quina és la veu del Museu, la feina d’utilitzar les xarxes per crear o consolidar la seva imatge, sorgeix de forma més fàcil. Des de Guissona emprem una forma propera, a la vegada que rigorosa, acord amb la nostra missió. Des de l’inici, hem tingut molt clar que érem nosaltres qui volíem construir-nos la nostra reputació a les xarxes socials, i que no fer-ho o descuidar-ho, implicava la possibilitat que fossin els altres qui ho fessin i que el resultat no ens agrades. Per això, fa tant temps que vetllem per interactuar i buscar l’opinió dels usuaris, estiguin interessats o no a visitar-nos en un futur, donar-los resposta i adaptar-nos als seus interessos.  Volem que aquells que no senten motivació per venir a visitar el Museu i el Parc, puguin fer-ho de forma virtual; i així, fer arribar el patrimoni arqueològic a totes les capes de la societat. Aquest també el considerem el nostre públic i és, en bona part, per aquest seguidors per qui apostem per la comunicació digital.

“Des de l’inici, hem tingut molt clar que érem nosaltres qui volíem construir-nos la nostra reputació a les xarxes socials, i que no fer-ho o descuidar-ho, implicava la possibilitat que fossin els altres qui ho fessin i que el resultat no ens agrades”

D’on partim i cap on anem

Partim d’un propòsit, que es repeteix arreu: “Som un espai viu d’aprenentatge, integració i progrés sobre restes romanes de Lleida. “Estem vius”, perquè el Parc Arqueològic de l’antiga Iesso està en constant evolució, estudi i creixement; “oferim aprenentatge”, per escolars, però també per tot aquell qui vulgui deixar-se atrapar pel magnetisme d’una ciutat romana; “integrem”, perquè ho fem com ho feien els iessonencs i iessonenques des de la seva fundació fins avui a la multicultural Guissona i “apostem pel progrés” i ho fem posicionant-nos en allò que creiem més just i necessari pel progrés de la societat – feminisme, sostenibilitat, accessibilitat, proximitat i compromís amb la història, l’arqueologia i el patrimoni i la seva recerca, conservació i difusió –.

És a partir d’aquest punt, on la nostra comunicació avança en la mateixa línia, com a reforç i altaveu de la missió que la societat, i nosaltres mateixos, ens hem encomanat. Ho fem senzillament i amb un  gran compromís amb el rigor, però no per això deslligant-nos de la proximitat, la curiositat i la transmissió, a voltes, més simple i petita, però que contribueix a fonamentar el coneixement i l’estima del llegat de Iesso des de la base. Pensem que una petita rajoleta que decorava el paviment de la fase més remota de les termes de Iesso, ens pot explicar tantes històries com la informació més complexa de l’urbanisme de la ciutat. Aquí rau la importància de la nostra comunicació –storytelling-, picar curiositats a tot aquell que ho desconeix o ajudar a recordar a aquell que està més avesat a l’arqueologia i la història.

 

Ens els pròxims posts us parlaré del que fem i busquem en cadascuna de les xarxes socials on hi tenim presència, mentrestant, per si no ens seguiu us deixo aquí els enllaços a cadascuna perquè, vosaltres a partir d’avui, pugueu entrar a formar part de la nostra comunitat que tant ens alimenta i ens ajuda a créixer.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Les dones passen (i es queden) al Museu

Les dones passen (i es queden) al Museu

Blog, Laura Puig

Les dones passen (i es queden) al Museu

Laura Puig

1 de Març de 2019

Per donar ressò i, a la vegada, commemorar el dia de la dona del pròxim 8 de març, des del Museu de Guissona hem preparat un conjunt d’activitats per tot el mes de març amb uns propòsits ben clars: donar visibilitat, aportar consciència i reivindicar el paper de la dona en la història, l’arqueologia i la societat.

Es tracta d’activitats i accions que s’han creat amb una vocació inequívoca per alinear el Museu de Guissona cap una postura feminista i amb perspectiva de gènere, per què creiem que estem en un moment decisiu per fer aquesta aposta i sí, des del nostre petit museu volem aportar un granet de sorra per començar a remoure consciències i fer, per què no dir-ho, un xic de justícia.

Creiem que els museus som uns dels agents fonamentals per fer avançar la societat cap aquesta nova dimensió més plural i inclusiva, i per fer-ho, cal fer visible totes les aportacions i el compromís de les dones en la construcció de les civilitzacions. No podem continuar ignorant el valor de la quotidianitat per a la construcció de la història i la importància de les dones en aquesta quotidianitat, ja en la prehistòria, tal i com ens en parla l’arqueòloga Francisca Martín-Cano, fent tremolar la visió patriarcalista imperant durant dècades, mitjançant dades arqueològiques i deduccions antropològiques.

Hem de fer-ho així. Amb fermesa, convicció i rigor. Juntes i junts. Fent sacsejar el relat únic i revisant el discurs expositiu. Queixalant recursos econòmics d’un calgui i prioritzar el poder de la imaginació per dur a terme accions que ens situïn al lloc, que la història ens hagués hagut de reservar sempre. Per què tot allò que no es veu, ni s’anomena, no existeix (George Steiner); per tant, hem de mostrar i explicar per tornar a existir. Si ens hi acompanyeu, serà tot més fàcil, per això us invitem a participar i seguir-nos a través de les xarxes durant tot aquest mes de març. Serà intens, però serà el punt de partida “oficial” per situar el Museu de Guissona en l’orbita femenina d’on ja no en volem sortir.

El Museu de Guissona la meitat del personal que el formem som dones i gairebé el 60% dels nostres visitants anuals també són dones. Són dades delicioses i que ens marquen una tendència, creiem que clara, del potencial i l’interès femení pel nostre àmbit. El dia 8 de març, les dones, i també els homes, del Museu prendrem partit i ho farem per reivindicar-nos i denunciar l’escletxa salarial que continua existint entre homes i dones, la feminització de la pobresa, el fet que les feines més mal regulades i remunerades recaiguin en les dones i la doble jornada laboral que massa sovint ens toca assumir. Creiem que, perquè el canvi de tarannà que des del Museu volem parir sigui visible i útil, cal que la societat faci un canvi de xip i un exercici de tolerància, i així serà més fàcil arribar a tothom.

“Creiem que els museus som uns dels agents fonamentals per fer avançar la societat cap aquesta nova dimensió més plural i inclusiva, i per fer-ho, cal fer visible totes les aportacions i el compromís de les dones en la construcció de les civilitzacions. ”

El dissabte 9 de febrer hem programat una visita comentada per a dues arqueòlogues que ja fa molts anys que formen part del grup de recerca de la ciutat romana de Iesso. L’Esther Rodrigo i la Laia Caterineu ens acompanyaran a entendre com era la vida de les iessonenques, les habitants de l’antiga Iesso. Quin era el seu paper en l’àmbit domèstic? I en la via pública? A les termes, com hi participaven? Una visita diferent, que a banda d’aportar-nos molta informació, segur que també remourà algunes consciències.

Una setmana després, el 16 de març serà el torn de les veïnes de Guissona. Seran elles les que en representació de diferents col·lectius ens explicaran la seva experiència exercint la seva professió o des del rol que ocupa dins la societat sent una dona. Un cartell a mida real, en diferents punts del casc antic de la vila de Guissona, donaran visibilitat a aquests testimonis tant propers i, ja ho veureu, també potents.

I el dissabte 23 les nenes i els nens tindran l’oportunitat de fer un taller sobre els perfums en època romana. Una oportunitat per endinsar-se al món de la higiene i cosmètica de les antigues habitants de Iesso.

Paral·lelament, a la nostra pàgina web (www.museudeguissona.cat) compartirem les experiències en clau femenina, del que hem batejat com “L’entorn femení de Iesso”. Arqueòlogues, restauradores, historiadores, traductores, antropòlogues… totes vinculades a l’antiga Iesso ens parlaran de l’exercici de la seva professió, sempre amb l’ull posat a Iesso.

Els dijous, el dia que Instagram dedica a recordar efemèrides i fotografies antigues (#tbt) nosaltres recordarem i destacarem aquelles dones que, de forma més anònima que les anteriors, han participat a fer de Iesso el jaciment que avui és. Un repàs pels més de 30 anys d’excavacions a través dels records gràfics amb presència femenina.

També, per Facebook i Twitter us aproparem a activitats, xerrades, tallers i exposicions organitzades per altres institucions pròximes, ja sigui geogràficament o de temàtica, per així presentar-vos un ventall més ampli perquè pugueu escollir el vostre espai de participació més pròxim i afí. I a més, moltes sorpreses (calendaris, arqueòlogues destacades de la història, etc.) molt per descobrir i sobretot, molt per treballar-hi.

Diuen que fan falta 21 dies per agafar un hàbit, nosaltres en dedicarem 10 extres a pensar en clau femenina. Seran 31 dies per reflexionar i adquirir noves maneres de fer i actuar, d’habituar-nos a un vocabulari, de crear un nou model, de divulgar, difondre i definir una posició teòrica diferent i fer, com us dèiem a l’inici, una mica de justícia dins d’aquesta història massa sovint escrita solament per i per a homes.

Ens hi acompanyeu?

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Per què comencem un blog?

Per què comencem un blog?

COMUNICACIÓ, MUSEU

Per què comencem un blog?

LAURA PUIG

1 de Gener de 2019

Per què volem mantenir un diàleg permanent amb tot aquell qui gaudeixi adquirint coneixement i compartint saber. Directe i clar. Amb aquesta premissa iniciem el blog del Museu de Guissona que neix amb aquest ferm objectiu, sense por, amb intenció d’assolir-lo a través de la comunicació més transversal, rigorosa, propera, emocional i educativa.

 

Volem que aquest fòrum (així hem batejat el nostre blog) es converteixi en un lloc de trobada. Un espai central, emplaçat enmig de dues vies: el coneixament i la comunicació; tal com els antic fòrums romans, amb el cardo i el decumanus. Aquí és on posarem en comú, compartirem, rebuscarem el nostre i vostre esperit més crític i farem que us apropeu, tant com vulgueu, al Museu de Guissona. 

Estarem contents de saber que ens seguiu, que us interessa el que us expliquem, per això deixarem l’espai de sota obert per què pugueu comentar, explicar-nos i ampliar i entre tots retroalimentar-nos.

Un espai central, emplaçat enmig de dues vies: el coneixament i la comunicació

Les comunicacions que us compartirem en aquesta gran plaça, seran a través de tres autors principalment, però esporàdicament s’ampliaran amb més col·laboradors que també tindran molt a dir. El David Castellana, el director del Museu de Guissona, el Josep Ros, el conservador del Museu i la que us escriu ara, la Laura Puig, responsable de comunicació

Ens trobarem per aquí?

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close