L’arqueologia no és un treball fàcil, però a mesura que vas trobant trossos de ceràmica, ossets i fitxes de jocs, et vas motivant molt més, jo per exemple mai havia agafat un pic i encara menys havia trobat coses de fa més de mil anys d’antiguitat, és a dir que tot això és nou per a mi.

Jo diria que aquesta oportunitat que he tingut ha estat un privilegi, he estat amb un gran equip que m’han ajudat moltíssim, ja que per exemple no sabia que hi havia més d’un tipus de ceràmica, però gràcies a ells he après moltíssim, així que estic molt agraït d’aquesta oportunitat i sense dubtes mai l’oblidaré.

No hi ha dubte que el Curs d’arqueologia de Guissona, del que celebrem enguany la quinzena edició, el tenim ja plenament consolidat. Els professors de la Universitat Autònoma de Barcelona que des de fa més de 30 anys dirigim les excavacions de la ciutat romana a ciutat hem procurat que des dels seus inicis el curs tingués un doble objectiu: per una banda potenciar la part formativa de futurs arqueòlegs mitjançant pràctiques de camp que són totalment imprescindibles per ser solvents en el camp professional; i per l’altra banda, igualment important, ens permet avançar en la descoberta del passat romà de Guissona a partir de la troballa d’objectes valuosos des d’un punt de vista patrimonial (ceràmiques, monedes, ossos, etc.) i de noves restes arquitectòniques de la ciutat romana que havien estat enterrades des de fa més de dos-mil anys i que ens permeten perfilar com vivien els antics iessonencs.

Cada any el curs és diferent, perquè l’arqueologia també sempre és diferent;  la sort i l’atzar poden arribar a ser determinants en les noves descobertes. Els arqueòlegs podem fer previsions abans de començar els treballs sobre que ens sortirà o que volem que ens surti, però no serà fins el moment que els pics i les pales avancin fent forat que sabrem si es compleixen les expectatives creades o bé ens deixen una certa decepció, encara que plenament assumible doncs forma part del nostre dia a dia. 

Alguns dels estudiants que aquests dies comencen la seva formació en el Parc Arqueològic de Guissona, per sempre mes guardaran el record d’haver començat les seves pràctiques a la ciutat romana de Iesso; potser, fins i tot, hi treballaran quan ja siguin professionals de l’arqueologia. Molts d’ells mai havien trepitjat Guissona abans i ja per sempre actuaran com ambaixadors del potencial de futur que té aquest jaciment arqueològic per conèixer el passat del nostre país.   

Ahir, dia 5 de juliol de 2021, va iniciar el XV curs d’arqueologia de la Ciutat Romana de Iesso. En el curs hi participen arqueòlegs que porten més de trenta anys excavant per les nostres contrades, docents que al seu moment van aprendre sota el sol de la Segarra, professionals que han bastit gran part de la seva experiència entre els vestigis del nostre passat i sobretot estudiants, gairebé una vintena. Alguns, es troben amb un pic per primer cop a la vida i tot just ara comencen a encaminar el seu futur. Altres, es troben a punt de finalitzar el grau i porten diversos estius encadenant unes excavacions amb les altres. Fins i tot n’hi ha que es troben a les portes de finalitzar els seus estudis de doctorat amb recerques que, un cop més, giren a l’entorn del nostre jaciment. Així doncs, per totes les persones que participen en el curs i fins i tot per aquelles que el viuen entre bambolines, rere les portes del Museu, des de l’Ajuntament o des de la seva llar, ahir va ser un dia emocionant.

Un dia on es van trobar les il·lusions, les expectatives i les esperances acumulades en tot el temps de preparació amb la realitat, amb el pic, la pala, els carretons… De bon matí, quan el sol encara no pesava, es van fer les presentacions pertinents, entre totes les persones implicades i també amb la gran amfitriona, l’antiga Iesso. Fins i tot en Cattus va fer acte de presència per donar la benvinguda a l’equip d’enguany. I a partir d’aquí: a la feina.

Cada campanya d’excavacions és un misteri en si mateixa, es pot intuir que es pot trobar en un context o en un altre. Més encara, es pot predir o millor dit desitjar (fins i tot somniar), però en realitat mai saps exactament que és allò que ens reserva l’atzar del temps. Ahir vam donar inici a una campanya llaminera. En realitat, totes ho són, si estàs disposat a sorprendre’t, però enguany, la promesa de grans troballes és més gran. L’excavació, com anirem veient en les properes entrades s’organitza en diverses sectors. S’intervindrà a la Muralla, a les termes i al Cardo 2.

“hi participen arqueòlegs que porten més de trenta anys excavant per les nostres contrades, docents que al seu moment van aprendre sota el sol de la Segarra, professionals que han bastit gran part de la seva experiència entre els vestigis del nostre passat i sobretot estudiants, gairebé una vintena. Alguns, es troben amb un pic per primer cop a la vida i tot just ara comencen a encaminar el seu futur. Altres, es troben a punt de finalitzar el grau i porten diversos estius encadenant unes excavacions amb les altres. Fins i tot n’hi ha que es troben a les portes de finalitzar els seus estudis de doctorat amb recerques que, un cop més, giren a l’entorn del nostre jaciment”

A la muralla hi ha una fita clara. Després d’un grapat d’anys d’intervenció, es preveu finalitzar l’excavació d’una construcció que en inici va resultar enigmàtica. Amb el temps, aquest edifici imprevist situat fora els límits de la ciutat s’ha llegit com un hostal per a viatgers. Enguany, malgrat que encara quedaran algunes preguntes (en arqueologia sempre queden algunes preguntes), es donarà la seva excavació per acabada.

En el Cardo 2, és a dir, la via paral·lela al Cardo Màxim i al costat de les termes s’ha ampliat l’excavació en la zona sud, molts anys després de deixar-la aturada. La meta és clara i interessant. Es pretén descobrir la cantonada d’aquesta carrer orientat de sud a nord amb un decumanus, d’est a oest. Aquesta informació permetrà definir amb més claredat i fonament l’urbanisme en forma de quadrícula de l’antiga Iesso.

En el sector dels banys l’actuació es planteja en dues direccions. Per una banda, al nord del pati, es treballarà per conèixer com era l’urbanisme d’aquesta àrea de la ciutat abans de la construcció de l’equipament. Per altra, i de forma destacada es donarà l’excavació d’un pou. Per algú que no hi estigui familiaritzat podria resultar fins i tot avorrit. Fragments d’una sandàlia, una galleda, eines, llavors, restes de fruits, molts animals… Aquests són els referents amb que s’inicia l’excavació d’aquesta estructura i que van ser recuperats en els altres tres pous excavats anteriorment.

Com veieu, ahir va ser un dia emocionant. I encara millor, ens queden per endavant quinze dies igualment emocionants. Si ens voleu acompanyar, a través del Diari de Campanya, us donarem a conèixer el dia a dia d’aquest Curs d’Arqueologia a través de la veu dels seus protagonistes. Desvetllarem els secrets, les sorpreses i les revelacions que ens reserva l’antiga Iesso.

Us donem la benvinguda al XV Curs d’Arqueologia de la Ciutat Romana de Iesso.