El territori Iesso

Pou de gel

By Núria Magrans

Guissona, vila al nord de la Segarra, té el seu orígen cap a l’any 800 aC, quan un grup de persones aixequen una petita població prop d’un punt d’aigua, a les actuals fonts.

La ciutat romana de Iesso es pot situar a principis del s. I aC. Perfectament organitzada i estructurada amb carrers ortogonals, muralla, amb àrees de necròpolis i espais públics, la seva economia es basa en l’agricultura, encara que també existeixen petites manufactures, com la ceràmica i els telers domèstics. Aquesta ciutat arriba ben be fins al s. VI dC al s. XI, en el període d’enfrontament entre el món àrab i els comtats feudals catalans, la nostra terra esdevé “terra de ningú”, on s’estableix la frontera entre els dos mons. En aquest moment es produeix un procés de repoblament empès pel Comptat d’Urgell. A l’actual Plaça Capdevila es basteix una torre de defensa al voltant de la qual es va aixecant el poble aconseguint que Guissona s’estableixi com a vila closa medieval.

A partir del s. XIII, el senyoriu de la vila de Guissona passa íntegrament a mans del bisbe d’Urgell, fet que explica la presència de diversos palaus episcopals al nostre pobl. A finals del s. XVIII, l’antiga eslésia romànica consagrada al s. XI és enderrocada i en el seu lloc s’hi construeix un temple d’estil neoclàssic, d’unes dimensions majestuoses que avui dia encara perdura. Cal destacar-ne el retaule d’estil barroc salomònic dedicat a la Verge del Claustre.

 

 

Vista àeria del Parc Arqueològic i la vila de Guissona al fons

Any 2011

Avui la vila closa és per als vianants, facilitant al visitant el poder passejar sense pressa, contemplant la plaça Major, les cases imponents, mostres de les diferents èpoques. L’accés a la vila closa a través del Portal de l’Àngel, única porta que resta de les tres que donaven entrada a Guissona, ens facilita la direcció a seguir en la nostra caminada. Al peu del Portal, les fonts i els safareigs, ben conservats, on es poden observar les canelles d’omplir càntirs, les de rentar verdures, el pou i els safareigs de rentar la roba. El que resta del call jueu, les places grans i petites, els edificis modernistes, noucentistes… Actualment conviuen passat i present, i gràcies a la gent i el comerç, el nucli antic de Guissona té molta vida.

Recomanem també tenir en compte que just als afores de Guissona hi ha dos elements patrimonials importantíssims: el pou de gel, recuperat el 1996 per iniciativa popular, original del s. XVII i en molt bon estat; i l’Obra de Fluvià, palau del s. XVI que resta inacabat.

“… als afores de Guissona hi ha dos elements patrimonials importantíssims: el pou de gel, recuperat el 1996 per iniciativa popular, original del s. XVII i en molt bon estat; i l’Obra de Fluvià, palau del s. XVI que resta inacabat”

NATURALESA I PAISATGE

La plana de Guissona forma un paisatge unitari curosament modelat per marges, cabanes i pallisses. L’important aqüífer que la nodrex l’ha donat a conèixer com a “doll de la Segarra”. Així doncs, Guissona està envoltada per un conjunt de fonts naturals, algunes preparades com a zona d’esbarjo: la Font de l’Estany, la “Fonteta”, la Font del Pi, la Font de Farell, la del Foratmicó i la Font de la Vila, amb els seus ben conservats safareigs.
Des del turó on es troben l’Ermita de Sant Romà i el Pou de Gel, mirador natural, es pot tenir una visió sobre Guissona i els camps de cereals, alzines, oliveres i ametllers que l’envolten i que canvien de manera notable amb el pas de les estacions de l’any: el daurat del blat a l’estiu, els ocres a la tardor, els colors terrossos a l’hivern i els verds a la primavera.

GASTRONOMIA

La Segarra conserva vestigis de la seva artesania i rebel·la al visitant els secrets de la seva gastronomia. Plats típics de Guissona serien els escalopins de filet de vedella amb fruits secs, el civet de senglar amb llenegues, les galtes de vedella rostides amb bolets, els peus de porc o el conill amb xocolata, entre d’altres.

A més, recomanem tastar les coques de recapte, les plomes d’àngel, els carquinyolis, les morenentes, la ratagia i l’extensa varietat d’embotits casolans.

 

Informació extreta de Turisme La Segarra

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close