Castellum romà de Puig Castellar de Biosca

Puig Castellar és una fortalesa romana (castellum) del moment de la conquesta d’Hispania; va ser un important establiment militar de control de la vall del riu Llobregós, per on passava un antic camí, utilitzat pels romans per desplaçar les tropes des de la costa fins als fronts de guerra del centre de la Península, per exemple el de Numància.

Els treballs d’excavació que hi porta a terme la Universitat Autònoma de Barcelona han deixat al descobert un recinte fortificat de 1,5 hectàrees d’extensió protegit per una muralla amb torres de defensa, que encara es pot resseguir. A tocar d’aquesta muralla es poden veure habitacions, magatzems i tallers relacionats amb la tropa i serveis; també les restes d’un gran edifici a la part de dalt del turó identificat com el centre de comandament del complex militar (principia).

D’aquest edifici cal destacar-ne: una gran cisterna, parets de carreus, pintures murals, motllures decoratives i paviments de terratzo de diferents colors. Aquest conjunt arquitectònic constitueix un dels testimonis més antics d’arquitectura sumptuària romana trobats a Hispania dins d’un context militar. La ceràmica trobada en el jaciment marca un horitzó cronològic molt precís que situem entre els anys 180 i el 120 abans de Crist.

La fortalesa de Puig Castellar va tenir una vida curta de no més de 60 anys. L’abandonament va coincidir amb la fundació de la ciutat romana de Iesso (Guissona), entorn el 120 abans de Crist. Abans d’abandonar el castellum els militars van portar-hi a terme una destrucció sistemàtica de totes les instal·lacions i que ha contribuït negativament a la seva conservació.

El valor patrimonial de Puig Castellar és molt gran, ja que és un dels exemples d’arquitectura militar romana més antics de tota la Península Ibèrica i va ser el primer “castell” conegut de la comarca de La Segarra.