973551414 museu@guissona.cat

NOTÍCIES

Els morts ens parlen

Josep Ros i Tatiana Piza

16 de febrer de 2020

El Museu de Guissona conserva les restes antropològiques de 48 individus provinents de diferents intervencions arqueològiques d’època romana i medieval realitzades a Guissona. Des de l’any 2018 l’antropòloga Tatiana Piza esta portant a terme un projecte de documentació i estudi d’aquests individus amb el suport econòmic de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran.

La primera de les tasques que s’han de realitzar en aquest tipus de restes és la neteja dels individus i la seva reconstrucció, aquesta tasca ens permet  conèixer la seva preservació esquelètica. Els processos post deposicionals, és a dir, les accions que els ossos sofreixen després de ser enterrats, poden comportar una preservació diferent de les restes, fet que es relaciona directament amb el tipus, la quantitat  i la qualitat d’informació que es pot obtenir a  partir del seu estudi.

I què ens poden dir els ossos dels que van habitar la ciutat romana de Iesso o la vila closa medieval de Guissona?

Edat i sexe.  

La determinació de l’edat dels esquelets en el moment de la seva mort i el seu sexe, són dades que permeten estudis estadístics individuals i poblacionals molt interessants, però també ens permeten posar aspecte físic a les restes dels individus documentats.

En el cas dels esquelets immadurs la determinació de l’edat en que l’individu va morir es realitza tenint en consideració l’estat de creixement i desenvolupament dels elements esquelètics, donant prioritat al grau de formació i erupció de les peces dentals,  però també considerant l’aparició, el grau d’ossificació i les dimensions de tots els elements ossis

En els esquelets adults, l’interval d’edat es pot estimar a partir dels canvis morfològics a la superfície auricular de la pelvis, a la símfisi púbica, que és l’articulació que uneix les rames superiors dreta i esquerra dels ossos púbics, a l’os coxal situat a la pelvis, a l’extrem esternal de la 4ª costella, i a l’epífisi, o extrem,  medial de la clavícula.

Una vegada estimada l’edat, els esquelets es classifiquen en els següents grups:

  • Fetus (previ al naixement)
  • Perinatal (pròxim al naixement)
  • Nadó (durant el primer any de vida)
  • Infantil I (de 1 a 6 anys)
  • Infantil II (de 7 a 12 anys)
  • Juvenil (de 13 a 19 anys)
  • Adult-jove (de 20 a 29 anys)
  • Adult (de 30 a 39 anys)
  • Adult-madur (de 40 a 59 anys)
  • Senil (a partir dels 60 anys).

Els  esquelets que no ha estat possible estimar un interval d’edat concret s’han inclòs en l’interval d’edat subadult-indeterminat (de 0 a 20 anys) o adult-indeterminat (a partir dels 20 anys), segons si havien assolit la maduració òssia o no.

“Per a la determinació del sexe dels esquelets, com a criteri principal es considera la morfologia de la pelvis,  i com a criteri secundari la morfologia del crani i de la mandíbula. ”

Per a la determinació del sexe dels esquelets, com a criteri principal es considera la morfologia de la pelvis,  i com a criteri secundari la morfologia del crani i de la mandíbula. Aquests criteris s’apliquen a partir dels individus en edat juvenil, és a dir, quan es comencen a desenvolupar d’una forma més evident els caràcters sexuals secundaris. Així mateix, en els esquelets adults també s’han considerat, de forma complementària els diagnòstics anteriors, les dimensions òssies.

Els individus es classifiquen en quatre grups: sexe masculí, sexe femení, al·lofís (els individus que no presentaven característiques sexuals clarament discriminants) i indeterminats (els individus dels quals no se’n preservaven els elements esquelètics necessaris per a la estimació del sexe).

En els esquelets immadurs s’han considerat les característiques morfològiques de la mandíbula i la pelvis sempre tenint en compte que la classificació de les restes òssies no madures no assoleix la mateixa exactitud com en adults.

Fins el moment hem pogut estudiar 38 sepultures corresponen a un mínim de 38 inhumacions, identificades en tres conjunts diferents:  un conjunt localitzat als baixos del número 8 de carrer la Font, el qual es relacionaria amb la necròpolis tardo antiga de la ciutat de Iesso, localitzada a l’actual zona de l’església,  un altre conjunt format per les restes antròpiques localitzades, en context tardo antic, al parc arqueològic de Guissona,  i un tercer conjunt d’enterraments documentats  al solar de les antigues escoles, que  es relacionarien amb el cementiri d’època medieval-moderna de Guissona.

En el cas de la població del carrer de la Font, la baixa mostra (3 individus) no permet realitzar un anàlisi poblacional i mètric complet, tot i que s’ha unit a la resta de la població tardo antiga analitzada al parc arqueològic, per tal de realitzar l’anàlisi paleopatològic.

La població tardo antiga enterrada al parc arqueològic presenta una estructura d’edat i sexe que no respon a perfils demogràfics de societats humanes existents, sobretot pel que fa la infrarepresentació d’individus infantils i juvenils. Per altra banda, la manca d’individus senils si que concorda amb els paràmetres esperats en poblacions d’aquesta cronologia, fet que porta a la conclusió que ens trobem davant una mostra esbiaixada de la població. Quan a l’equilibri de l’estructura de gènere s’inclina lleugerament al sexe masculí, coincidint amb la organització típica de les poblacions humanes. L’esperança de vida dels individus que superen la maduresa és de 52 anys.

Tenint en compte el context funerari dels individus enterrats al parc arqueològic, els quals en ocasions estaven reutilitzant estructures negatives preexistents, en un moment en que existia una necròpolis dins la ciutat, es pot interpretar que es tracta d’una part de la població que per qüestions de raça o classe no han estat enterrades amb la resta.

Per altra banda, la població de les antigues escoles, d’època medieval-moderna,  presenta una estructura d’edat i sexe que reflecteix els perfils demogràfics típics, de natalitat i mortalitat, de societats humanes pre-industrials. Per altra banda, les anomalies estructurals destacades com la infrarepresentació d’individus senils són característiques que es solen identificar en les sèries esquelètiques derivades de contextos arqueològics. Aquests fets són causats per una edat de mort prematura, relacionada amb diversos aspectes contextuals com la falta d’higiene, la fam, les malalties, etc., típics d’aquestes cronologies.

L’Ancestria o Ascendència.

A partir de l’estudi mètric del crani es pot conèixer l’ancestria o ascendència dels diferents individus.  L’ancestria està basada en la idea que com espècie humana compartim un origen comú i per tant com individus estem relacionats els uns amb els altres amb major o menor proximitat, això permet crear grups d’humans que comparteixen una determinada carga genètica. Normalment aquests estudis es realitzen mitjançant l’estudi genètic de l’ADN, però també s’ha comprovat que amb l’estudi de les 8 mesures s’obtenen 29 paràmetres diferents que permeten, a partir de les eines informàtiques  cranExplr i  CraniID,  que utilitzen un conjunt de 3.163 cranis de 39 poblacions diferents mundials,  ha permès documentar 74 mostres geogràfiques mundials diferents, es pot  relacionar un crani percentualment amb alguna d’aquestes 74  grups genètics.

En el cas del individus excavats al parc arqueològic, l’anàlisi de probabilitat poblacional ha evidenciat que alguns individus formaven part de diferents poblacions. Dels 13 individus analitzats del parc arqueològic, tant sols es va poder realitzar la craniometria poblacional en 5 d’ells, tres dels quals eren europeus i els dos restants presentaven una alta probabilitat de procedir del nord-est d’Àfrica.

Paleopatologies

Un altre de les dades que podem obtenir són  les malalties que l’individu al llarg de la seva vida haig pogut tenir i que han deixat alteracions esquelètiques.

Els processos patològics observats de manera més freqüent en les restes òssies estudiades estan relacionats amb alteracions bucodentals, en ambdós sexes, mentre que els individus masculins presenten una freqüència superior d’alteracions en zones articulars. Pel que fa l’edat, els individus subadults presenten un alt percentatge d’aparició de marques d’estrès, possiblement lligades a malnutrició, que no s’observen en població adulta, pel que s’interpreta que els individus que es veien afectats per aquests marcadors no solen sobreviure. En el cas de la població adulta, els processos patològics més observats són les alteracions en zones articulars i la calcificació dels teixits tous, relacionades amb la força de treball o a la mateixa degeneració del cos. Aquests resultats són força similars en ambdues poblacions la tardo antiga i la medieval- moderna.

Finalment, l’estudi de les entesopaties, lligat a la discriminació del treball, no ha evidenciat diferències entre sexes en cap de les dues poblacions i tant sols s’ha observat un resultat significatiu en la comparació de les dues poblacions. La manca de resultats significatius està causat per la baixa mostra analitzada. Tot així s’ha pogut observar que les mitjanes de les entesis de l’extremitat esquerre, en ambdues poblacions, són superiors, resultat que es pot relacionar amb l’ús d’eines del camp, en un context agrícola, com és el de Guissona, tant en època tardoantiga com moderna.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close