973551414 museu@guissona.cat

El programa d’arqueologia urbana preventiva de Guissona. Complement imprescindible de la recerca del jaciment de Iesso.

Josep Ros

5 d’abril de 2019

La ciutat romana de Iesso, localitzada sota el subsòl de l’actual vila de Guissona, ocuparia, segons la recerca actual, una superfície d’entre 16 a 20 hectàrees. L’espai del parc arqueològic de Guissona ocupa una àrea de gairebé 2 hectàrees, corresponen a l’extrem nord de la trama urbana de Iesso.
La majoria de la superfície que havia ocupat aquesta ciutat romana, avui es troba sota l’actual entramat urbanístic de Guissona, en solars totalment edificats o no urbanitzats però catalogats com a sòl urbà, i per tant, previsiblement urbanitzables en un futur pròxim.

Tenint en compte aquesta problemàtica, la recerca arqueològica de la ciutat romana de Iesso no es pot limitar només a la zona del parc arqueològic. Si es vol conèixer i comprendre el desenvolupament social, polític i econòmic d’aquesta ciutat romana, la recerca s’ha de desenvolupar tant en la zona del parc arqueològic com en el subsòl de l’actual trama urbana de Guissona.
Precisament, les intervencions arqueològiques realitzades dins l’actual zona urbana de Guissona, van tenir un paper molt destacat en el desenvolupament inicial de la recerca arqueològica de Iesso. La intervenció realitzada l’any 1933 a la plaça del Vell Pla, motivada per la instal·lació d’un nou clavegueram, o les intervencions portades a terme en la dècada del setanta en solars pendents d’edificació, com can Mercadé (1975-76) i can Frederic (1978), o en solars edificats com, cal Mines (1977) o cal Garganté (1978) van permetre posar de manifest, l’existència d’un jaciment arqueològic amb una fase d’ocupació d’època del bronze final i primera edat del ferro i l’existència d’una estructura urbana ex novo corresponent a una important ciutat romana.
Aquests sondejos inicials van avalar que la Generalitat, l’any 1983, portes a terme la incoació d’un expedient de declaració de monument al jaciment arqueològic de Iesso. La tramitació d’aquest expedient va comportar la realització d’una important campanya de sondeig en la zona on avui s’ubica el parc arqueològic de Iesso. Aquest sondeig va donar com a resultat la documentació del límit nord de la ciutat.
A finals de la dècada dels vuitanta, es van portar a terme un bon nombre d’intervencions arqueològiques dins la zona urbana de Guissona, que van tenir el caràcter d’intervencions d’urgència com a conseqüència d’estar realitzades en solars urbans pendents d’iniciar una obra de construcció: carrer Xaloc – raval Coma (1986), Raval Coma 37-39 (1987), plaça Vell pla 16 (1988), capella de sant Isidre (1988), carrer Xaloc-avinguda Generalitat (1989), carrer Xaloc (1989), pati de la Casa de Cultura (1989). Unes intervencions que van permetre conèixer, per primera vegada, la seqüència estratigràfica d’aquest jaciment. Tot i la importància d’aquestes intervencions, aquestes no van constituir un veritable programa d’excavacions preventives, ja que es van caracteritzar pel seu caràcter intermitent i la inexistència d’un sistema de planificació i gestió.

Any 2013

L’establiment d’un programa d’excavacions urbanes.

L’inici d’un veritable programa d’intervencions arqueològiques preventives urbanes a Guissona cal situar-lo a partir de l’any 1994. Aquest programa es va poder establir gràcies a quatre importants fites.
En primer lloc, l’establiment d’una àrea de protecció del jaciment de Iesso en la resolució de 30 de juliol de 1982, amb la qual es va incoar un expedient de declaració de monument historicoartístic. Aquesta àrea de protecció va ser redefinida i ampliada en la resolució de 9 de juny de 1995, com a pas previ a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional del jaciment de Iesso el 16 d’agost de 1995.
En segon lloc, la compra l’any 1990 d’un terreny en l’actual zona del parc arqueològic, va permetre l’inici, per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, d’una excavació programada en extensió. Aquesta acció va ajudar la visualització del jaciment i a la normalització dels treballs arqueològics a la vila.
En tercer lloc, l’aprovació per part del parlament de Catalunya de la llei del Patrimoni Cultural Català l’any 1993. Aquesta llei va crear un nou marc legal pel que feia al patrimoni cultural, un marc molt més apropiat a les necessitats reals del patrimoni cultural del país. Entre les normes que establia, s’obligava a portar un control més estricte en la protecció del patrimoni cultural i per tant, del patrimoni arqueològic.
I en quart lloc, l’any 1994 es va posar de manifest la vulnerabilitat del jaciment de la ciutat romana de Iesso. En aquesta data es va iniciar una important obra pública, promoguda per l’Ajuntament de Guissona, consistent en la remodelació del ferm i els serveis dels ravals de Guissona. Aquesta obra comportava una important afectació del subsòl i un important risc per les restes arqueològiques de la ciutat romana de Iesso. Aquesta obra va posar de manifest la dificultat d’unir recerca i preservació arqueològica amb el procés urbanístic de Guissona, ja que la realització d’aquesta obra va comportar la destrucció d’importants evidències arqueològiques en la zona del Vell Pla, fet que va fer necessari buscar solucions per protegir el patrimoni de Guissona.
Aquests quatre aspectes van fer que les administracions implicades en la gestió d’aquest patrimoni arqueològic: Ajuntament de Guissona i Generalitat de Catalunya, decidissin crear un sistema àgil de planificació i control arqueològic, tal com la llei exigia, i que alhora donés una resposta i solució efectiva al creixement urbanístic que Guissona necessitava. Per aquest motiu es va crear la figura d’un tècnic-arqueòleg que supervises i informés els projectes d’obres, i es va anar establint un programa d’arqueologia preventiva urbana.

“la delimitació de la superfície de la ciutat romana, on l’únic límit clar de la ciutat romana és el de la zona nord, situada en el parc arqueològic, on les excavacions han permès documentar la muralla i una porta. Pel que fa als límits est, oest i sud, les diferents intervencions preventives, si bé no han permès detectar l’estructura de la muralla romana, han servit per avançar en el coneixement del perímetre, l’extensió de la ciutat i la distribució de l’urbanisme intern de la ciutat.”

El programa d’arqueologia preventiva de Guissona actua dins l’àrea de protecció arqueològica del B.C.I.N, en dos tipus de solars o espais:
Solars urbans o espais públics, que en aquest moment no estan pendent de cap projecte urbanístic, però que sí que ho poden estar en un futur, i són solars o espais amb grans possibilitats de documentar restes arqueològiques en el seu subsòl en bon estat de conservació. Es tracta d’actuar amb una provisió futura. És el cas del solar de les antigues escoles al carrer Magí on no hi ha cap projecte urbanístic previst, però on s’està actuant des de l’any 2015, amb la voluntat de documentar totes les restes arqueològiques del solar, perquè estiguin disponibles per la recerca i també per una actuació urbanística futura.

I solars urbans que han presentat una sol·licitud de llicència d’obra a l’Ajuntament de Guissona, i les obres a portar a terme poden afectar el subsòl de Guissona i per tant hi ha la possibilitat d’una afectació negativa al patrimoni arqueològic, en aquest cas s’inicia un expedient arqueològic, en el qual es redacta un projecte arqueològic, que la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Lleida ha d’aprovar. Una vegada aprovat el projecte arqueològic aquest s’executa prèviament als treballs de construcció, sota les indicacions del servei d’arqueologia del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada realitzats els treballs arqueològics definits en el projecte arqueològic, la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Lleida valorarà els resultats arqueològics i l’impacte de les obres a realitzar sobre aquest patrimoni.
Aportacions a la recerca de les Intervencions arqueològiques preventives.

Les intervencions arqueològiques preventives han contribuït a la recerca urbana de la ciutat de Iesso. De forma molt general podem destacar tres exemples:

El primer exemple està relacionat amb la delimitació de la superfície de la ciutat romana, on l’únic límit clar de la ciutat romana és el de la zona nord, situada en el parc arqueològic, on les excavacions han permès documentar la muralla i una porta. Pel que fa als límits est, oest i sud, les diferents intervencions preventives, si bé no han permès detectar l’estructura de la muralla romana, han servit per avançar en el coneixement del perímetre, l’extensió de la ciutat i la distribució de l’urbanisme intern de la ciutat.

Un segon exemple seria la recerca de l’àrea pública de la ciutat. Les intervencions preventives quant a hipòtesi permeten situar l’espai públic de la ciutat en el triangle format per la plaça de Capdevila, la zona de l’església i la intervenció arqueològica preventiva dels solars números 34, 36 i 38 de l’avinguda de la Generalitat on es va localitza el cardo maximus i un edifici públic.

I el tercer exemple correspon a la relació topogràfica entre l’assentament prehistòric i la xarxa urbana de Iesso, en la zona al voltant de l’actual plaça del Vell Pla. Les intervencions preventives en aquest sector han permès documentar el límit est d’aquest poblat, amb la documentació d’un important mur d’aproximadament cinc metres d’amplada, i conèixer la seqüència cronològica del jaciment de bronze-ferro.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close