El Museu al centre de la població i la població al centre del Museu

Un museu, és, abans de tot, un servei a la societat. Aquesta certesa implica necessàriament situar la població al centre de tota la seva activitat. Es tracta d’una visió estratègica que no suposa menystenir les altres funcions habituals de la institució, és a dir, l’adquisició, la conservació i l’estudi del nostre llegat arqueològic i històrico-artístic. Ans al contrari, la població ha d’esdevenir el quart pilar on s’ha de recolzar l’equipament. Situar el públic en una nova centralitat dins els objectius estratègics del Museu significa un canvi de paradigma basat en la comunicació.

La vocació de servei ha de revertir en una cerca constant de la qualitat. Aquesta característica no pot ser entesa com un objectiu en si mateixa, sinó com el modus operandi que ha de regir el funcionament global del Museu. Qualitat en els serveis, qualitat en la gestió, qualitat en la comunicació… La percepció de la qualitat és indispensable per a generar confiança i proximitat. Aquestes actituds són imprescindibles perquè el Museu sigui vist com el custodi digne i capaç de l’herència comuna de tots els guissonencs i guissonenques.

L’establiment de vincles fluids amb la població comporta assentar relacions amb el territori. Un museu cal que mantingui una visió oberta i àmplia però a la vegada ha de fer arrels profundes en el propi context. La implicació amb l’entorn s’ha d’entendre com un compromís amb la realitat local i amb la voluntat d’actuar amb rigor en relació amb el patrimoni al seu càrrec. La col·lecció del Museu no són només fragments materials, són referents de la nostra història com a poble, són els testimonis dels habitants de Guissona al llarg dels temps. Són pedaços d’una herència particular i comuna de tots els habitants de la vila. Per aquest motiu, és un deure de l’equipament preservar-los i retornar-los a la població vestits amb els recursos necessaris per facilitar-ne la comprensió i interpretació. Aquests elements preservats al Parc Arqueològic i al Museu han de ser entesos en clau humana. Són vestigis de  costums i creences, de somnis i aspiracions… Són les traces d’un passat que supera la seva dimensió material per esdevenir un pont vivencial cap al passat. Així doncs, els antics habitants d’aquestes contrades així com els guissonencs i guissonenques actuals són l’ànima de la institució.

Per aquest motiu, la comunicació del llegat local ha de ser sempre la vocació del Museu en relació, com hem dit, a la seva adquisició, conservació i estudi. La voluntat comunicativa d’una institució d’aquest tipus ha de superar la simple difusió d’informació en favor de generar un aprenentatge. Així doncs, hem de considerar els museus com a espais d’educació no formal. La institució ha de funcionar com a mediadora entre la col·lecció (i el patrimoni en general) i la població. Això implica que ha de ser capaç de facilitar les eines per a la comprensió del llegat i a la vegada generar un aprenentatge significatiu que transcendeixi els límits del propi equipament.

“La voluntat comunicativa d’una institució d’aquest tipus ha de superar la simple difusió d’informació en favor de generar un aprenentatge. ”

El correcte desenvolupament d’aquesta tasca ha de convertir el Museu en un agent transformador de  progrés cultural i social. L’observació, la reflexió, la manipulació i l’emoció són els mecanismes en els quals s’ha de basar per a generar experiències comunicatives i per tant, també educatives fructíferes i duradores. El personal del Museu ha d’actuar com a guia en el procés de creació de coneixement a través de crear connexions entre els continguts que emanen del llegat i la pròpia realitat. Des d’una perspectiva plural, inclusiva i de gènere ha de facilitar el coneixement del passat i emmirallar-lo a l’actualitat per motivar interpretacions, correlacions i judicis crítics.

L’ideal de relació entre els usuaris i els usuaris potencials del Museu i la pròpia institució hauria de ser en termes de bilateralitat. Per assolir aquesta meta cal necessàriament que la població s’interessi per la institució i les seves funcions. A la vegada, per generar aquest interès, cal que l’equipament s’aproximi a la població. Les seves impressions, consideracions o pensaments són fonamentals a l’hora d’establir objectius i definir el dia a dia del Museu. En la societat de la informació, els sistemes de comunicació unidireccionals han perdut vigència i cal establir nous mitjans de participació on tothom s’hi pugui sentir interpel·lat. Només d’aquesta manera el museu esdevindrà un espai de trobada, de diàleg i de relació per a tot tipus de públic.

És simptomàtic del viratge estratègic del Museu la recent inauguració del nostre blog, denominat Fòrum. De fet, aquest terme no resulta estrany per ningú que es mou habitualment a través de la xarxa. S’associa a un espai on els navegants conversen, intercanvien opinions o comparteixen tot tipus d’informació. Per nosaltres, escollir aquest nom, no és una decisió aleatòria. Sense oblidar l’ús que se’n fa actualment, com bé explicava la Laura en el primer post, el terme ens porta directament a la plaça pública que centralitzava la gestió i l’administració d’una ciutat romana com ara la mateixa Iesso. El nostre Fòrum s’articularà en relació a les idees d’espai públic de trobada però també pot esdevenir una eina de participació i gestió. Aquesta plataforma ha d’esdevenir una mitjà més de comunicació en la cerca de la bilateralitat.

Així doncs, iniciem aquesta nova etapa del Museu amb el compromís ferm d’acostar, o millor dit, de retornar els vestigis del nostre passat als seus hereus i hereves, és a dir, els actuals guissonencs i guissonenques i la població en general. Amb aquesta voluntat i amb el desig d’assolir la qualitat en els diferents àmbits funcionals anirem introduint petits canvis per arribar a la desitjada integració social del llegat i el Museu.

Participeu amb nosaltres d’aquesta transformació i sigueu benvingudes i benvinguts al Museu, el VOSTRE Museu.