973551414 museu@guissona.cat

Diaris de campanya

Obrim un nou espai a la nostra pàgina web, creat amb l’objectiu de portar-vos tota la informació que es generi en les diferents campanyes d’excavació que des del Museu dirigim.

L’objectiu és convertir aquest lloc en un espai de difusió de l’activitat que es realitza sobre el terreny, i a la vegada, apropar a tothom el dia a dia i la realitat de l’arqueologia de camp, durant tot el procés d’excavació, des del procés d’excavació, fins a la recerca, conclusions i curiositats.
Us animem a seguir-nos i participar!

 


EXCAVACIÓ: Plaça Vell Plà, Guissona

DIA 4 _ DIJOUS 5 DE DESEMBRE DE 2019

Comencem!

Avui 86 anys desprès de la primera excavació arqueològica oficial a Guissona, precisament a la plaça del Vell Pla, es tornarà a sentir en aquest espai el so del pics i els paletins. Però primer cal desmuntar part de l’urbanisme de la plaça, per tant en primer lloc ha estat necessari extreure les rajoles de la plaça, el formigó i la capa de grava d’anivellament i preparació .

Una vegada extret aquest elements contemporanis, s’ha marcat els dos sondejos i la Tati, en Franki, el Javi, el Jose, la Mireia, el Manolo, l’Alba, la Meritxell i l’Ariadna de l’empresa Arqueolegs.cat, i en Josep del Museu de Guissona, durant 18 dies de treball de camp, excavaran manualment els dos sondejos amb l’objectiu d’aconseguir una planta de les estructures arqueològiques i obtenir una seqüència estratigràfica i cronològica.

DIA 3 _ DISSABTE 30 DE NOVEMBRE DE 2019

Motivació i objectius de l’excavació.

La plaça del Vell Pla ha estat durant 36 anys un espai de trobada de la població de Guissona, lloc per la festa, el joc, el ball i la música. El pas del temps ha deixat la seva empremta en el projecte urbanístic del 1983, esquerdes, rajoles aixecades pels arbres, seients trencats… En general, una sensació d’abandonament i mal estat de la plaça. L’Ajuntament considera que com a plaça singular de Guissona, és un espai on s’ha d’actuar en aquesta legislatura, i s’ha plantejat dues possibilitats d’actuació que es consensuarà amb els veïns: una rehabilitació parcial de la plaça o una reforma global que contempli la integració de les restes arqueològiques i una millora de la mobilitat de la zona.
Com a pas previ i finançat per la subvenció a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya, s’ha iniciat un sondeig arqueològic a la plaça que té com a finalitat els següents objectius:

• Conèixer els límits i l’afectació de la intervenció realitzada l’any 1933.
• Conèixer l’estat de conservació de les restes arqueològiques.
• Aconseguir una planta en els dos sondejos de les primeres estructures conservades amb una certa entitat (murs, àmbits, primers paviments conservats…), amb la finalitat d’obtenir una primera imatge de les fases més modernes del jaciment, que ens permeti tenir una planimetria amb cotes de les primeres restes arqueològiques conservades, i unes dades cronològiques.
• Seleccionar dos o tres espais ben definits dins els sondejos, per aprofundir l’excavació amb l’objectiu d’obtenir una seqüència cronològica i urbana del jaciment.
• Valorar les actuacions futures a la plaça a escala arqueològica i arquitectònica.

 

Tenint en compte aquests objectius s’ha plantejat obrir dos sondejos en diferents punts de la plaça.

• El Sondeig número 1, de 7 metres de llarg per 2 metres d’ample, està situat en el límit nord de la plaça, en la zona del vial sense sortida davant de la façana de la Fassina. L’objectiu d’aquest sondeig és documentar el límit nord del jaciment.

• El Sondeig número 2, situat en la part central de la plaça, respectant l’arbrat i les estructures existents, consisteix en una rasa de 2 metres d’ample, amb tres trams que formen un “C”. El primer tram al nord de la plaça, orientat d’oest a est té 15,5 metres de llarg, el segon tram orientat de nord a sud de 23,5 metres de llarg i el tercer tram d’est a oest de 6,5 metres de llarg. L’objectiu d’aquest sondeig és localitzar l’excavació de 1933 i prospectar en una zona nova en principi no afectada urbanísticament ni arqueològicament.

DIA 2 _ DIMECRES 20 DE NOVEMBRE DE 2019

Exposició de les motivacions de l’arquitecte Recasens (any 1983) pel plantejament de la Plaça Vell Plà

Per la festa major de l’any 1983 es va inaugurar el projecte d’urbanització de la  plaça del Vell Pla. L’autor del projecte va ser l’arquitecte municipal Manuel Pau Recasens, en una entrevista publicada a la revista Issauna, el desembre del 1983,  Recasens exposa els motius i finalitat d’aquesta plaça.

El projecte inicial de la plaça es va entregar a l’ajuntament  el maig de l’any 1973, en paraules del seu autor el projecte final  va ser una “solució eclèctica”  desprès d’escoltar les aportacions que els veïns i veïnes van fer en l’exposició publica del projecte. El projecte inicial no contemplava l’existència d’un vial d’accés a les cases, sinó un accés rodat circumstancial, amb la qual cosa es guanyava tot l’espai per la plaça. El projecte inicial també plantejava un espai amb arena pels jocs dels nens. Finalment es va optar per fer un vial d’accés a les cases inicialment de 6 metres que posteriorment es va anar augmentant i per eliminar l’espai d’arena.

Entre el 1975 i 1980 hi ha diversos intents de realitzar el projecte per fases, però diferents problemes econòmics i de gestió el fan aturar constantment, finalment les obres es va reemprendre i finalitzar l’any 1983. Per Recasens “durant l’execució, el projecte és sotmès a llastimoses transformacions forçades, ocasió que és aprofitada pel redactor del projecte per proposar una quarta fase (…) que consisteix en remodelar la idea de conjunt i, finalment, urbanitzar el vial, (…) L’esmentada remodelació consistirà en refer l’espai  mutilat en haver fet el vial més ample, mermant així espai a la plaça i descol·locant el “Monument a l’aigua” que havia d’ésser el fons de tot el conjunt

Un fet característic d’aquesta plaça es que des de l’inici va ser pensada per contenir un important enjardinament, segons Recasens l’aspecte vegetal  havia de servir “primer com a barrera de separació entre la carretera i la plaça pròpiament dita. Segon arribar a fer un sostre verd a tota la superfície. Tercer  fer un motiu de decoració i ombres als bancs de la part oest. I quart  fer un teló de fons al monument a l’aigua”.

El disseny de la plaça no va ser casual,  si no que va obeir a la finalitat i voluntat  de recordar-nos dins un llenguatge arquitectònic  aspectes històrics i simbòlics de la nostra vila: “Així, i d’una vegada, podem fer un monument a l’aigua a la nostra vila, que és el Doll de la Segarra. les tres moles de les quals brolla l’aigua poden recordar-nos aquell seguit de molins que al seu dia , des de la font de l’Estany, feien anar el moli de la Teresa i la resta fins a Tapioles. Els bancs en semicercle ens ajuden, amb la seva forma, a una millor situació de les persones per a fer petar la xerrada. Els altres bancs ens equilibren conceptualment l’espai obert, i l’usuari, en utilitzar-los, conforma aquest espai sense donar-se’n compte. Finalment, havia d’haver-hi un element que fos vehicle d’unió de tots els esmentats que composen l’espai urbà. Aquest vehicle és el propi paviment de la plaça, que és dissenyat en quadrícula i ens vol recordar el traçat dels carrers de les antigues ciutats romanes, com va ésser a Guissona. A cadascun dels punts de cruïlla s’aixeca un arbre, amb la voluntat que, amb el temps, conformi un sostre verd que ens guardi de sol calent de la nostra terra quan apreta

DIA 1 _ DILLUNS 18 DE NOVEMBRE DE 2019

L’origen i importància de la recerca arqueològica de la Plaça del Vell Pla.

La plaça del Vell Pla es localitza al nord del nucli històric de Guissona. Avui aquesta plaça ocupa una situació central dins l’urbanisme de la vila de Guissona.  És un espai on es coneguda l’existència d’importants restes arqueològiques des d’època prehistòrica fins a l’època moderna.

La plaça del Vell Pla és el bressol de la vila de Guissona, l’existència d’una font natural en aquest espai, va permetre l’establiment d’un primer assentament prehistòric, posteriorment l’espai va ser ocupat per l’urbanisme ex novo de la ciutat romana de  Iesso, i  en època medieval i moderna, tot i estar fora de les muralles de la vila closa de Guissona, va tenir un paper important com espai de fires i mercats.

Per tant, la plaça del Vell Pla guarda en el seu subsòl el registre evolutiu de l’ocupació antròpica de la zona de Guissona des de la prehistòria fins l’actualitat.

a) Prehistòria

L’any 1933 amb motiu d’unes obres de canalització i ampliació de la carretera de Ponts, es va portar a terme a la plaça del Vell Pla, la primera excavació arqueològica realitzada amb un caràcter científic. L’excavació va ser realitzada per l’Institut d’Estudis Catalans sota la direcció d’en Josep Coromines.

En els darrers anys s’han realitzat altres intervencions arqueològiques en la zona de la plaça del Vell Pla, con a la casa de Cultura (1987) o a cal Trepat (1997), que han vingut a confirmar la importància arqueològica de la zona.

Segons aquestes excavacions en l’actual zona del Vell Pla en els segles VIII – VII aC es va establir un assentament humà prehistòric del bronze final-primera edat del ferro. Un poblat construït al redós d’una font natural i sobre una petita elevació del terreny que avui inclou, la plaça del Vell Pla i la Plaça de Capdevila. Aquest poblat estaria  emmurallat i possiblement tindria una extensió d’unes  2 – 3 hectàrees. En alguns punts s’ha comprovat que hi ha una seqüència estratigràfica, que arriba fins a una profunditat de – 2 metres, i que ha permès documentar murs, paviments i llars de foc d’edificis habitacionals del poblat,  que assenyala la presència d’una evolució urbana complexa.

 b) Món Romà

En època romana, a partir del segle I aC, la zona de la plaça del Vell Pla s’incorpora a la trama urbana de la ciutat romana de Iesso. L’actual hipòtesis urbana de la ciutat romana planteja la zona del Vell Pla com un petit espai elevat, que possiblement tindria una importància destacada dins l’urbanisme romà de la ciutat.

Les intervencions realitzades fins el moment han documentat sitges o foses, reomplertes amb estrats amb materials romans, que podria correspondre a una zona comunitària de magatzem. També s’han localitzat estrat d’època romana amb cronologies del segle I ac fins el segle III dC.

c) Època medieval i moderna

La construcció de la vila closa de Guissona, a partir del segle XI,  davant de la zona del Vell Pla, sembla que va comportar el rebaix del turó arqueològic del Vell Pla, aquest rebaix va comportar l’eliminació de part dels nivells arqueològics d’època romana. En època medieval es crea un espai pla per ser utilitzat com espai de fires i mercats i utilitzar la font natural com a fon de la vila, l’aspecte actual de la font de la vila correspon als segles XVIII i XIX.

WhatsApp chat
Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close