Dia de la gent gran

L’any 1990, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el primer d’octubre Dia Internacional de la Gent Gran.​  Precisament per la importància d’aquesta commemoració, des del Museu de Guissona vam adherir-nos als actes de celebració que es van convocar arreu d’Europa.

“Com era la vida de les persones grans a l’antiga Iesso?” fou l’eix conductor de la visita especial, gratuïta per a majors de 60 anys, que ens permetia introduir en el relat el paper d’un col·lectiu del que habitualment no es parla. Tot i que hi ha cultures que veneren la seva gent gran, en el nostre context les coses son diferents. Amb aquesta acció preteníem demostrar el respecte i valor que, des del Museu, donem a aquest grup de persones, bo i demanant-los la seva implicació en alguns moments… Però això us ho explicarem més endavant: comencem pel moment de la trobada, a l’entrada del Museu i Oficina de turisme de Guissona, on una vintena de persones esperaven, encuriosides (i molt agraïdes, val a dir!), l’inici de l’activitat.

“La primera qüestió que se’ns planteja una vegada rere l’altra és: quan parlem de gent gran, exactament a qui ens referim? A persones jubilades? Majors de… 60? 65 anys? En realitat és un tema d’actitud? “. Amb aquesta reflexió-debat per benvinguda vam iniciar una visita guiada pel Parc Arqueològic de Guissona, que pretenia explicar el paper d’aquest col·lectiu a l’antiga iesso romana.

La historiadora Laura Puig va captar l’atenció del públic des del primer moment. A banda d’explicar curiositats sobre Iesso, la Laura va contextualitzar les darreres descobertes (aquest és un recinte arqueològic ben viu!),  així com l’origen de la vila de Guissona. I compartint la reflexió del Dr. David Garcia Rubert “La manera com es vivia la vellesa depenia moltíssim de les variables socioeconòmiques, geogràfiques, històriques, biològiques, de gènere, de territori, d’època (el període romà és molt llarg). No és el mateix ser ancià malalt o sa, pobre o ric, vivint al camp o a la ciutat, a Roma o a províncies, sent home o dona, vivint a inicis de la República o a finals de l’Imperi.”, va anar desenvolupant sobre el terreny el rol de la gent anciana de Iesso.

Avui en dia, plantejar-nos que l’esperança de vida de l’època era de 30 anys de mitjana per als homes i de 20 per a les dones ens sembla gairebé impossible, i tot plegat era fruit de les circumstàncies personals (alimentació, higiene, habitatge, salut…). Pitjor en el cas de les dones, donat que moltes morien en el part. Va causar molta curiositat el fet de conèixer que les senyores que s’ho podien permetre ja empraven aleshores cosmètics naturals per cobrir els cabells blancs, hidratar-se la pell o tapar-se les arrugues. També va cridar l’atenció el paper de les dones esclaves en la vellesa.

En arribar a la zona de les termes, i recordant-los que aquell havia estat el pati de l’institut situat a l’edifici Fassina, el públic va iniciar un interessant debat carregat d’històries i anècdotes que tenien a veure amb aquest espai i que els transportava a una època molt més propera: la nostra història recent.

“Va causar molta curiositat el fet de conèixer que les senyores que s’ho podien permetre ja empraven aleshores cosmètics naturals per cobrir els cabells blancs, hidratar-se la pell o tapar-se les arrugues. ”

La sessió va finalitzar a les instal·lacions del Museu, on fins el proper mes de novembre hi ha l’exposició Un tresor submergit, amb materials extrets l’any 2017 del pou de l’edifici d’extramurs, explicat al principi de la visita.

El Museu de Guissona està fent un gir necessari i desitjat: l’equip està preparant activitats plenament conscients que aquest equipament forma part de l’evolució comunitària de la vila.  I és amb aquesta voluntat que durant els propers mesos donarem visibilitat a la nova vocació del Museu, totalment inclusiva i transversal, més enllà de la programació educativa i cultural que estem desenvolupant en els darrers anys. Ens trobareu revisant les barreres arquitectòniques, adaptant activitats per a persones amb capacitats diverses, revisant el llenguatge en el discurs, convidant explícitament a col·lectius d’origen i/o religió diversa, adherint-nos (amb fets concrets) a propostes europees respectuoses amb el medi ambient o que donin visibilitat a col·lectius necessitats minoritaris. Ens encanta que la gent que ens visita s’ho passi bé, perquè el Museu i Parc Arqueològic de Guissona és de i per a tothom. I ens sentim amb la responsabilitat de fer-ho de forma transversal i inclusiva.