Fa unes setmanes, concretament durant el Curs d’arqueologia “Ciutat romana de Iesso” d’enguany, els arqueòlegs van posar al descobert dues tègules de ceràmica, en les quals hi havien impreses dues petjades peculiars. En la primera, la petjada d’un animal, molt possiblement d’un gos; i en la segona, els dos petits peus, parcialment sobreposats, d’un infant d’entre 12 i 15 mesos. Tant una com l’altra van cridar l’atenció dels arqueòlegs, estudiants i aficionats a l’arqueologia, però especialment va ser la teula del nen o nena la que va despertar més interès per a tothom.

Arran de la publicació d’aquesta curiosa troballa a les nostres xarxes socials (Instagram primer, Twitter després i Facebook l’endemà), el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.

De fet, si es considera que una imatge es fa viral quan assoleix un gran nombre de visualitzacions en un període curt de temps i provoca que moltes persones la comparteixin o enviïn i així es propagui com un virus; i a més, desperta algun tipus d’emoció i aquell que la veu s’hi pot veure reconegut, perquè el que s’hi explica li agradaria que li succeís en primera persona; doncs creiem fermament que hem viscut una circumstància així i que gairebé compleix tots els ingredients per afirmar que els peus de la nostra criatura s’han fet virals.

En el nostre cas, la repercussió de la imatge de la teula ens ha vingut de nou. Abans de penjar la foto a l’Instagram, desconeixíem que tindria tant ressò, per tant, hem viscut un procés de forma no conscient i casual que ens ha comportat alguns canvis i motivacions dels nostres seguidors que fins llavors no havíem viscut. De forma “low cost” hem augmentat l’engagement i la implicació de l’usuari amb el nostre Museu, i això, tot i que ens fa formular algunes qüestions com la necessitat o no d’entrar en aquest tipus de “publicitat” des d’un museu, ens ha ajudat a augmentar la nostra presència de forma controlada i a partir d’una imatge de qualitat i escollida.

“…el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.”

Twitter, en primer lloc, i Instagram i Facebook, per aquest ordre, després, és on més soroll ha fet la fotografia. Creiem que, a més, en aquest cas, ha estat molt positiu que la imatge, i per conseqüència la informació, ha arribat majoritàriament a usuaris que formen part del nostre target, i no arreu, fet que encara li donem més valor.

Amb aquesta acció, no buscada, hem aconseguit, en primer lloc, que moltes persones hagin vist una teula amb dos petits peus estampats; per tant possiblement hem despertat l’empatia i la imaginació per obtenir respostes sobre el que significa; en segon lloc, que molts altres usuaris s’hagin interessat per la història que hi ha darrere la foto i així hem aconseguit colar l’antiguitat romana en la quotidianitat d’un gran nombre de persones; en tercer lloc, que un altre grup d’usuaris s’hagin interessat un xic més, hi hagin descobert – si no ho havien fet abans – que existia una important ciutat romana a l’interior de l’actual Catalunya que avui és un jaciment viu i en constant creixement-, i en últim lloc, hi ha aquell grup, que han decidit quedar-se amb nosaltres – començant-nos a seguir a les xarxes socials, per exemple – o venint-nos a veure per així veure la peça en directe i contextualitzar-la dins de la vella Iesso.

Per tant, afirmem que hem aconseguit allò que busquem en l’ús diari de les nostres xarxes – tot i que no buscat en aquest cas, insistim -: projectar el Museu i el jaciment cap a fora, mitjançant el món digital de comunicació. Donant al públic d’Internet aquella informació que li cridi l’atenció, l’aproximi a una realitat diferent i a la vegada l’inviti a empatitzar o fins i tot emocionar, aconseguint (i així ha estat) el nostre principal objectiu, escampar arreu Iesso, Guissona i el món romà arreu. No solament esperant que aquestes persones ens vinguin a visitar, sinó que ens conformem, simplement, en què aquests usuaris coneguin un xic la ciutat de Iesso i en puguin parlar.

Com que no tenim la fórmula màgica per repetir aquest fenomen, esperem i demanem als déus romans que, més aviat que tard, ens tornin a oferir quelcom sorprenent del subsòl de Iesso perquè us ho puguem mostrar i que la seva originalitat, impacte i/o bellesa faci que tots, considereu que val la pena compartir-ho i així la comunicació s’ampliï com una teranyina, o no…

Hem volgut esperar uns dies per fer una valoració pública de la nostra participació en la #Museumweek d’enguany, per així deixar reposar les idees i sensacions després de la intensa setmana que vàrem viure, amb l’afegit, aquest any, de la coincidència amb el Dia Internacional dels Museus (i la Nit).

Volem, en aquesta ocasió, aportar el nostre punt de visita, basat en l’experiència comparativa d’anys anteriors (ja és el tercer que hi participem de forma activa) i en el procés d’adaptació amb les novetats d’enguany, que en el nostre cas, sí que han influït en el desenvolupament de l’activitat.

La Museumweek 2019 s’ha celebrat durant la setmana del 13 al 19 de maig, durant els set dies, l’organització (www.museum-week.org) va proposar set hashtags diferents, un per cada dia, i un de comú encaminat a destacar el paper de les dones en la cultura #womeninculture.

Aquesta ha estat una novetat respecte a les anteriors ocasions. L’etiqueta referent a les dones en la cultura ha contribuït a donar més pes a aquesta reivindicació i no limitar-la solament a 24 hores. La idea era compartir, de forma unànime, per Twitter principalment, dones anònimes i dones amb noms i cognoms que han tingut pes en el desenvolupament cultural local o general, tant en el passat, el present i el futur. A la vegada, ha estat interessant vincular els temes proposats cada dia amb les dones i així, per tant, reforçar la nostra coneguda posició respecte al feminisme i l’òrbita femenina des d’on ens hem instal·lat, de forma ferma, des de fa uns mesos.

Vam aprofitar aquesta ocasió, per recuperar les dues accions gràfiques que vam realitzar el passat mes de març, per fer-ne una presentació “mundial”, que en aquella ocasió ens vam reservar. Les deu dones que actualment formen l’entorn femení de Iesso, van ser les primeres que vam mostrar per reivindicar el seu paper i tasca; i posteriorment va ser el torn de les veïnes de Guissona que, cadascuna des d’un paper diferent, però a la vegada comú, ens van explicar la seva experiència personal. Un altre dels missatges que vam voler compartir, va ser relacionat amb l’antiguitat romana. Vam seccionar el paper femení, en aquella època – la dona esposa, la dona mare, la dona esclava -, i de forma breu vam presentar-ne píndoles que les definien, il·lustrades amb fotografies actuals corresponents al Mercat Romà. També vam voler valorar els noms propis femenins de la vella Iesso que ens han arribat. Són pocs, però tots ens expliquen quelcom. I per acabar, no ens vam oblidar del paper de les dones, un cop s’organitzen i s’associen, com és el cas de les Nèvia a Guissona. Va ser, el dia més productiu dels set. L’energia restava intacta i les sinergies que durant la jornada es van produir amb la resta de museus i seguidors va ser excel·lent.

Fins a 40 tuits vam generar, 63 retuits vam rebre (entre d’altres dels organitzadors) i 9 seguidors vam guanyar, un inici rodó que va ser difícil de repetir.

“Fins a 40 tuits vam generar el primer dia, 63 retuits vam rebre (entre d’altres dels organitzadors) i 9 seguidors vam guanyar, un inici rodó que va ser difícil de repetir.”

Des del Museu de Guissona, l’objectiu principal que ens vam marcar des del moment que decidim participar en la Museumweek és no quedar-nos al marge i participar en un esdeveniment mundial pensat i creat exclusivament pels Museus i espais arqueològics. Fins a 6000 hi ha participat aquest any. Sent-hi volem guanyar visibilitat, obrir-nos a l’àmbit internacional, augmentar l’interès dels visitants, escoltar al públic, enriquir les nostres bases de dades i sobretot ser un altaveu per defensar i reforçar els nostres valors; per aquests motius, tot i ser una acció que encabim dins de l’àrea de comunicació, intentem implicar a tot el personal que configura el Museu. Cadascú des del seu àmbit pot aportar una visió diferent i unes idees úniques per crear el millor contingut per a l’hora de compartir-lo.
La resta de dies de la Museumweek vam mantenir un nivell de participació molt per sobre a la resta de l’any, tot i això un xic inferior al primer dia. Cal tenir en compte, que la coincidència amb el Dia Internacional dels Museus, i per conseqüència amb la Nit, ha implicat una sobresaturació de feina en pocs dies que ha impedit una dedicació més intensa a aquesta activitat. En les converses que hem mantingut amb altres museus, hem coincidit amb aquest aspecte; aquest canvi de data – anteriorment es feia al mes d’abril – no ha beneficiat a la participació, tot i que s’entén que una acció tan important com aquesta s’ubiqui temporalment de forma propera amb el DIM.

Tot i això, les mitjanes de la setmana s’han elevat a 4900 impressions (el nombre de vegades que el contingut s’ha vist per dia), 27 retuits del nostre contingut i 66 m’agrada diaris. Unes dades que ens fan estar contents i amb ganes de continuar apostant per aquest tipus de comunicació, veient-la com una aliada que ens ajuda a connectar de forma més propera el Museu amb els continguts, aquests amb les experiències i aquestes amb el públic. Una correlació que tenim clara i que hi continuarem creient. 

Un altre punt en contra que volem destacar, ha estat la no aportació, per part de l’organització, de les valoracions o resultats estadístics de la participació individual i global dels Museus. Anteriorment, Museumweek habilitava un espai web on, de forma contínua, hi havia informació actualitzada i segmentada per països de la participació de tots els museus dins de l’acció a escala mundial. Aquesta informació era molt vàlida, ja que permetia saber, en temps real, si la direcció comunicativa escollida era la correcta, o per contra, calia replantejar-nos l’estratègia creada durant aquell dia. Enguany aquesta informació no ha existit. Creiem que era molt important disposar d’aquestes mètriques per així conèixer l’assoliment dels nostres objectius i l’acceptació immediata de la nostra aportació i perquè no dir-ho, la petita i sana competència que naixia per millorar el posicionament i la reputació del Museu dins de la xarxa. Per tant, esperem que en pròximes edicions es recuperi aquest servei.

Per concloure, des del Museu de Guissona continuarem participant i apostant de forma ferma per la Museumweek, tenim molt clar que és una oportunitat única per apropar-nos i posicionar-nos més i de forma més ràpida dins del mateix sector, però a la vegada no podem deixar d’expressar que l’edició d’enguany ens ha decebut un xic i que esperem que de cara el 2020 torni a omplir les nostres expectatives.

El Museu de Guissona forma part dels anomenats “museus petits”. Som un d’aquells museus locals, amb una vocació clara per apropar la cultura al territori més proper i convertir-nos en un agent integrador de la societat en la qual estem situats. A la vegada també trampegem amb les mancances de recursos propis d’una institució com la nostra, que ens obliguen a reinventar-nos, treballar en xarxa i aprofitar tots els recursos que tenim a l’abast per situar-nos en l’imaginari col·lectiu  – proper i també més extens-  i treballar per convertir-nos en un espai arqueològic de referència.

Per aquest motiu, a banda de vetllar per una bona atenció al visitant, una qualitat de les visites guiades òptima i una oferta pedagògica adaptativa i idònia, des de fa molts anys apostem per la comunicació digital com una forma més per apropar-nos a la comunitat.

Som a Facebook des del desembre del 2009, a Twitter des de l’abril de 2011 i a Instagram des del mes de novembre de 2012 i l’experiència digital del Museu de Guissona ha anat evolucionant en els últims anys, igual com ho ha fet la societat respecte les noves tecnologies i formes d’utilitzar-les. Hem passat a utilitzar les xarxes socials “sol per ser-hi” i per ser un taulell d’anuncis, a entendre-les com una extensió comunicativa del Museu, un espai per reforçar la reputació de la institució i una oportunitat per crear comunitats afins, fidels i potencials.

En aquest post no parlarem de cap xarxa social en concret – esperem fer-ho en articles posteriors – farem referències en general, però entenem que són espais (facebook, twitter i Instagram) que tot i requerir continguts diferents, segons el tipus de públic que hem analitzat que ens segueix, tenen un denominador comú: la interacció com a base, per assolir els diferents objectius, mitjançant una bona planificació i una correcta estratègia.

La comunicació digital és cosa de tots.

Volem que l’usuari interactuï amb nosaltres. No solament quan trepitja Iesso i observa les peces del segle I des de 40 centímetres de distància, sinó també abans d’arribar al Museu i després quan torna a casa un cop ha conegut les singularitats de la ciutat romana de Ponent. Per això, treballem la comunicació des de tots els àmbits del Museu, perquè l’entenem com quelcom integral; igual que quan fem una visita guiada som en aquell moment la imatge i veu del Museu, quan comuniquem a través de les xarxes som la veu del Museu. Per tant, ser-hi obliga a fer-ne un ús responsable, rigorós i acord amb la línia – definida prèviament – que volem transmetre.

Que cadascú des de la seva posició dins del Museu (director, conservador, guia, etc.) integri la comunicació digital com quelcom que també l’afecta i l’importa i no creure que és una tasca que únicament li pertoca al responsable de comunicació o community manager és una de les comeses que treballem periòdicament al Museu de Guissona. Les reunions setmanals de totes les àrees del museu constitueixen un excel·lent punt de partida, ja que la comunicació interna és clau per fer una bona comunicació externa i així, gairebé de forma natural, integrar la comunicació en tots els àmbits i persones del Museu.

Quan tothom té integrada quina és la veu del Museu, la feina d’utilitzar les xarxes per crear o consolidar la seva imatge, sorgeix de forma més fàcil. Des de Guissona emprem una forma propera, a la vegada que rigorosa, acord amb la nostra missió. Des de l’inici, hem tingut molt clar que érem nosaltres qui volíem construir-nos la nostra reputació a les xarxes socials, i que no fer-ho o descuidar-ho, implicava la possibilitat que fossin els altres qui ho fessin i que el resultat no ens agrades. Per això, fa tant temps que vetllem per interactuar i buscar l’opinió dels usuaris, estiguin interessats o no a visitar-nos en un futur, donar-los resposta i adaptar-nos als seus interessos.  Volem que aquells que no senten motivació per venir a visitar el Museu i el Parc, puguin fer-ho de forma virtual; i així, fer arribar el patrimoni arqueològic a totes les capes de la societat. Aquest també el considerem el nostre públic i és, en bona part, per aquest seguidors per qui apostem per la comunicació digital.

“Des de l’inici, hem tingut molt clar que érem nosaltres qui volíem construir-nos la nostra reputació a les xarxes socials, i que no fer-ho o descuidar-ho, implicava la possibilitat que fossin els altres qui ho fessin i que el resultat no ens agrades”

D’on partim i cap on anem

Partim d’un propòsit, que es repeteix arreu: “Som un espai viu d’aprenentatge, integració i progrés sobre restes romanes de Lleida. “Estem vius”, perquè el Parc Arqueològic de l’antiga Iesso està en constant evolució, estudi i creixement; “oferim aprenentatge”, per escolars, però també per tot aquell qui vulgui deixar-se atrapar pel magnetisme d’una ciutat romana; “integrem”, perquè ho fem com ho feien els iessonencs i iessonenques des de la seva fundació fins avui a la multicultural Guissona i “apostem pel progrés” i ho fem posicionant-nos en allò que creiem més just i necessari pel progrés de la societat – feminisme, sostenibilitat, accessibilitat, proximitat i compromís amb la història, l’arqueologia i el patrimoni i la seva recerca, conservació i difusió –.

És a partir d’aquest punt, on la nostra comunicació avança en la mateixa línia, com a reforç i altaveu de la missió que la societat, i nosaltres mateixos, ens hem encomanat. Ho fem senzillament i amb un  gran compromís amb el rigor, però no per això deslligant-nos de la proximitat, la curiositat i la transmissió, a voltes, més simple i petita, però que contribueix a fonamentar el coneixement i l’estima del llegat de Iesso des de la base. Pensem que una petita rajoleta que decorava el paviment de la fase més remota de les termes de Iesso, ens pot explicar tantes històries com la informació més complexa de l’urbanisme de la ciutat. Aquí rau la importància de la nostra comunicació –storytelling-, picar curiositats a tot aquell que ho desconeix o ajudar a recordar a aquell que està més avesat a l’arqueologia i la història.

Ens els pròxims posts us parlaré del que fem i busquem en cadascuna de les xarxes socials on hi tenim presència, mentrestant, per si no ens seguiu us deixo aquí els enllaços a cadascuna perquè, vosaltres a partir d’avui, pugueu entrar a formar part de la nostra comunitat que tant ens alimenta i ens ajuda a créixer.