La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

NOTÍCIES

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

Laura Puig

31 de gener de 2023

Com des del Museu hem adoptat una comunicació transversal entre totes les àrees de la institució i com ens organitzarem.

Amb l’inici d’un nou any, des de l’àrea de comunicació del Museu de Guissona ens hem proposat iniciar una nova estratègia de comunicació interna encaminada a millorar els processos comunicatius, fomentar la participació, la conciliació i el desenvolupament personal de l’equip i, per tant, fer més fàcil i fluida la transmissió de les informacions entre les diferents àrees del Museu.

L’equip del Museu de Guissona

josep, Laura, Blanca, Anna, David i Cattus. 

Aquesta acció ve engegada en paral·lel amb l’inici del nou any, temps de nous propòsits, però també amb la meva reincorporació després d’una baixa de maternitat i una petita excedència. Prendre distància i “descans” ajuda a oxigenar les idees i a fer balanç del funcionament, buscant millores o accions encarades a assolir nous objectius, per això tot i ser un museu petit era evident que feia falta millorar aquesta part de la comunicació i es feia bàsic abordar aquest tema en conjunt.

“iniciar una nova estratègia de comunicació interna encaminada a millorar els processos comunicatius”

Com ens organitzem?

Per millorar la comunicació interna, aconseguir més transparència i fluïdesa en els circuits de treball és clau tenir una bona relació basada en la confiança entre el grup. Un equip ben comunicat i confiat segur que treballarà millor, més motivat i de manera més eficient. Com ho fem per aconseguir-ho?

Marcarem una vegada al mes (mínim) una reunió presencial d’equip. Les 5 persones que integrem el Museu de Guissona ens bloquegem dues hores (màxim) per poder-nos asseure, parlar, posar-nos al dia i organitzar les setmanes següents.

 

  • Reunió sempre al voltant del dia 15 del mes. Reunions efectives i ràpides per posar-nos al dia i compartir novetats i projectes de futur.
  • També … Disposem de dos calendaris compartits a Google Calendar:

Calendari del Museu: En aquest calendari hi ha la informació que afecta el dia a dia de tots els membres del Museu i també les reserves de visites, festius i actes que organitzem. També s’utilitza per marcar les vacances, absències, reunions i altres accions que poden tenir interès i incidència pel funcionament de la institució. Tots els integrants del Museu hi tenen accés per afegir, esborrar o modificar informacions.

Calendari de comunicació: Aquest altre calendari és propi de l’àrea de comunicació, però també és compartit entre tots els departaments. Aquí hi ha indicades les accions digitals que tenen participació de tot el grup, com poden ser els posts del blog (com el present) o els #filsdeIesso. Aquest calendari solament és modificable des de l’àrea de comunicació.

  • El blog del #ForumdeIesso: El post al blog es publica de forma mensual, sempre l’últim dia del mes, i hi participen tots els membres del Museu. Cadascú des de la seva àrea i coneixements, en format cíclic, redactarà i prepararà un article, seguint un conjunt indicatius bàsics de SEO que es van compartir des de l’àrea de comunicació en una petita formació fa pocs dies. També es comptarà amb una col·laboració externa i un mes de descans (agost).

Seguiment: De forma mensual es valorarà de forma conjunta – en les reunions mensuals – el compliment de les dates de publicació i els resultats obtinguts (KPI) amb la intenció de valorar la feina de tothom i buscar millores, si cal.

Visites web
Visitants únics
Pàgines vistes
Temps d’estança
Taxa de rebot per pàgina
Taxa de conversió

Difusió: Es realitzarà una difusió del post de mínims, que pot ser augmentada segons la temàtica o interès generat:

Es realitzarà a través de les xarxes socials el mateix dia de la publicació a la pàgina web.
També s’inclourà al butlletí mensual
Una altra difusió durant la resta de més, en format i storytelling diferent.

  • :un gat   entreI El #fildeIesso és l’altra acció transversal digital creada per les diferents àrees del Museu. De forma quinzenal es publicarà un fil a Twitter que seguirà un seguit de tips, també presentats a l’equip fa uns dies, perquè siguin efectius i interessants. Aquest exercici suposarà una sortida de la zona de confort, per algunes àrees del Museu, més acostumades a redactar informacions de forma 100% acadèmica i no tant amb l’ús de l’storytelling.

Seguiment: Quinzenalment es valorarà els resultats obtinguts, per buscar possibles accions de millora en grup. Es valorarà els següents ítems:

“M’agrada” totals
Comentaris
Retuits
Les impressions
Seguidors nous aconseguits amb el fil
Visites al perfil.

Difusió: Es farà difusió del #fildeIesso, l’endemà de la seva publicació a Twitter en la resta de xarxes socials del Museu.

  • Fototeca al núvol: Un Museu genera una gran quantitat de fotografies al llarg de les setmanes, algunes de les quals acabaven “perdudes” pels diferents ordinadors o pels mòbils personals de qui formem el Museu, per això s’ha creat un espai compartit al núvol, de fàcil accés per a tothom amb l’objectiu que totes les àrees puguin penjar-hi imatges, però també visualitzar-les i descarregar-les per fer servir-les quan ho necessitin.

Seguiment: Es valorarà la pujada de fotografies de forma mensual, controlant quin departament ha penjat fotografies i quin no per animar la incorporació d’imatges des de totes les àrees. També es posaran sobre la taula possibles dubtes en la classifiació final de les fotos.

  • Disposem d’un grup de whatsapp intern que utilitzem per traspàs d’informació ràpida, però a la vegada per ús més recreatiu, clau per la bona cohesió del grup.

Seguiment: En aquest cas es realitzarà una consulta a l’equip per optimitzar i fer un bon ús del grup de whatsApp, marcant horaris d’enviament d’informació – relativa a la feina – i indicant els límits del grup. 

Per tant, i seguint aquestes pautes, des del Museu de Guissona esperem que aquest 2023 la comunicació interna assoleixi i es consolidi en una nova forma de treball, de forma més integral i amb la creació de narratives innovadores, per convertir-se així en una peça clau a l’hora de conformar un full de ruta amb sentit global i alineada amb l’eix del Museu de Guissona. 

I finalment, i no voldria obviar-ho i sí fer-ne una petita pinzellada, un element clau per trobar-nos en aquest moment de voler millorar la comunicació interna de la institució, ha estat l’adopció d’una mascota entre els companys del Museu, en Cattus de Iesso – us recomanem seguir-lo al seu perfil d’Instagram – un gat que crec que ha ajudat també a arribar a aquest punt d’unió: de treball conjunt i de bona comunicació entre el grup… però això, si us sembla bé, en parlarem amb més detall en un pròxim post.

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

NOTÍCIES

3D, el nou aliat del Museu de Guissona

Laura Puig

Museu de Guissona

24 d’agost de 2021

Un dels punts més destacats del nostre pla estratègic comunicatiu per aquest 2021 era introduir-nos en l’esfera de la digitalització 3D. Entrar, a poc a poc, en el món dels models tridimensionals ho considerem una eina clau dins del desenvolupament tecnològic i comunicatiu del Museu per una banda, i per altra suposa un bon mitjà de suport a la restauració i conservació, la documentació, la investigació i, evidentment, la difusió.

Des del Museu de Guissona des de ja fa uns anys, disposem d’alguns models gràcies al programa Giravolt, un projecte de digitalització 3D del patrimoni català impulsat per la Generalitat de Catalunya i per les iniciatives privades de Calidos i Pau de Soto. Gràcies a aquestes contribucions, comptem amb representacions en tres dimensions d’algunes de les peces més destacades del Museu, però també del Parc Arqueològic

Des d’aquest punt, es va decidir fer un pas endavant i apostar plenament per aquesta via, com una pota més dins de l’àrea de comunicació. Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu i de Iesso i a la vegada disposar d’un actiu més a la plantilla. De fet, la persona seleccionada és precisament qui us escriu.

Per fer-ho viable a molts nivells – econòmic, temporal, organitzatiu – es va apostar per formar a una persona de l’equip del Museu per facilitar i, potser, agilitzar aquest pas endavant en la digitalització del Museu

Vaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.

Contingut no disponible.
Si us plau, permetre galetes fent clic a D'acord al banner

Mosaic IESSO by Josep Giribet / calidos.cat on Sketchfab

Amb aquesta nova manera de crear contingut i aconseguir interactuar amb els públics, creiem que el Museu de Guissona farà un pas endavant. De fet, en general la digitalització és una tendència creixent als museus, una gran plataforma tecnològica que ajuda a donVaig comptar amb la formació personalitzada del personal de l’empresa Calidos, amb un curs que s’iniciava des de 0 fins a obtenir el resultat final, és a dir, un model tridimensional. Començant per fer les fotografies, capturades de forma superposada, seguint pel processament posterior amb el programa Metashape i, finalment, posant els models a disposició del públic a través de Sketchfab. Un cop finalitzat el curs i agafada la pràctica la intenció és crear els models 3D de les peces significatives de Iesso, tant per la seva significació dins la quotidianitat de la ciutat romana com per la seva rellevància a l’hora de refer el seu discurs històric.ar forma a les experiències dels usuaris, de viure els museus d’una altra manera, d’evolucionar cap a un futur on hi volem ser.

Els museus ja no només s’experimenten a través de la ubicació física en la pròpia institució. S’han sumat a l’evolució tecnològica i gràcies a revolucionaris avenços digitals donen ingredients als consumidors per viure’ls des de casa, des de la feina o des del carrer.

És aquí on volem ser, iniciar projectes per digitalitzar la nostra col·lecció i les restes de Iesso, per allotjar-les en línia i així arribar fàcilment a tothom. A banda d’això, sol hi veiem beneficis clars en l’impuls de la digitalització. Per exemple, impulsant la investigació dels nostres recursos. El fet de posar peces a disposició d’investigadors és un recurs molt valuós. És gairebé tenir l’original a les mans, una oportunitat per generar aproximacions noves, detallades i precises sense perjudici dels originals.

Un altre avantatge de la digitalització en els museus és l’accessibilitat. Hi ha moltes persones interessades en l’arqueologia, però potser no tenen els mitjans per viatjar i gaudir-la in situ. Ara tindrem accés a còpies d’alta resolució d’objectes antics de Iesso per ser visualitzats en línia i experimentar-los amb tranquil·litat i atenció.

També suposa un recurs de gran valor per fer seguiment dels nostres béns i detectar possibles anomalies, que restauradors o conservadors podran detectar d’una altra manera. A banda, de la ja esmentada força comunicativa com a recurs de difusió.

Per tant, així estem. Establint els coneixements adquirits, per començar a aplicar-los i realitzar digitalitzacions de Iesso per ampliar la nostra visibilitat i avançar cap al futur.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

El nostre territori de marca

El nostre territori de marca

NOTÍCIES

El nostre territori de marca

Museu de Guissona

6 de juliol de 2020

Fa pocs dies que l’exterior del Museu i el Parc Arqueològic llueixen més bonics perquè estem d’estrena. Les noves banderoles indicatives pengen dels tres pals que ressegueixen el carrer del Tint de Guissona al llarg de tota l’amplitud del jaciment per realçar la presència arqueològica de la ciutat romana de Iesso.

En aquesta ocasió, les imatges i missatges que acompanyen els dos metres i mig de lona, són producte d’un estudi i anàlisis previ que no volem deixar l’oportunitat d’explicar-vos. Pel que fa al disseny presenten una imatge clara i senzilla on destaca una fotografia gran acompanyada d’una sola paraula; cadascuna de les sis imatges – tres en cada sentit de la circulació – tenen una continuïtat amb la següent, fet que dona una sensació d’enllaç o conjunt expressament buscada. Els colors de base són els tres més oposats que identifiquen el Museu-Iesso, el blanc, el negre i el “nostre” marró.

Però us volem parlar de les paraules escollides en cada cara de les banderoles – fins a sis– per explicar-vos el procés que hem seguit per seleccionar-les. L’equip del Museu de Guissona hem realitzat un estudi del “territori de marca” de la nostra institució per dotar l’imaginari que envolta el museu de recursos que permetin destacar i posicionar-nos allà on més interès tenim. Dit d’una altra manera, hem realitzat una anàlisi de l’espai conceptual del Museu amb què creiem que el públic ens associa, intentant així tenir cert control sobre la percepció del Museu i tenir clar cap on volem dirigir-nos. Per fer un símil, quan parlem d’una marca com “Red Bull”, immediatament ens instal·lem al territori de l’adrenalina; amb “Apple” ens ve el cap la “innovació”, amb “Ikea”, “Llar i família” i amb Museu de Guissona…?

“…hem realitzat una anàlisi de l’espai conceptual del Museu amb què creiem que el públic ens associa”

Fer públics aquests conceptes, ens pot aportar grans beneficis com: destacar dins dels museus similars a la nostra tipologia (arqueologia), plantejar temes d’interès compartits amb els públics, incrementant així la connexió entre uns i altres; també ens serveix d’inspiració i orientació i ens facilita el plantejament de mapes de continguts per les xarxes socials, accions, activitats que ajudin a sumar en el posicionament, contribuint positivament en la construcció de la marca “Museu de Guissona”. De totes maneres, la clau no és solament deixar-los per escrit, sinó aconseguir que les nostres accions, la nostra comunicació i l’aura que ens envolta giri entorn d’aquestes concepcions i que acabi formant part de l’imaginari de la societat.

Els tres atributs amb una connotació més física que hem destacat són: recerca, conservació i coneixement.
Una de les frases que utilitzem des del Museu per auto definir-nos és “Som el centre de recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic, històric i etnològic de Guissona”, per tant és una sentència que s’alinea perfectament amb els atributs físics que hem volgut destacar a les banderoles. El Museu juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica s’encarrega de la gestió de les campanyes d’excavació de Guissona i l’entorn. Per la recerca generadora de coneixement, la seva difusió i la conservació són tres potes essencials per les funcions estratègiques del Museu. Documentar, estudiar i gestionar en condicions adequades el patrimoni principalment arqueològic que custodia el Museu i facilitar-ne la accessibilitat i difusió són claus; com també ho és apostar per la conservació de la memòria col·lectiva, familiar i personal dels veïns i veïnes de Guissona. La transmissió del coneixement adaptat a cada públic, amb una aposta especial pel públic infantil, amb l’experimentació i manipulació directa del material pedagògic com a forma per assolir una experimentació vívida i duradora, és un dels nostres indispensables.

Quan parlem de conceptes existencials, des del Museu destaquem: compromís, proximitat i valors.
El nostre compromís és en diversos àmbits (educatiu, museístic, tecnològic…) sempre amb l’objectiu de convertir-nos en un equipament cultural a l’avantguarda, obert i accessible a tots els públics amb una clara vocació interdisciplinària, amb esperit d’innovació i sostenibilitat; prioritzant i demostrant un gran compromís amb la societat local guissonenca (proximitat) per esdevenir una institució de dinamització cultural i participació ciutadana, sense oblidar la nostra projecció cap a l’exterior i també, i sobretot, fonamentada sobre uns valors estables com humanització, perspectiva de gènere, accessibilitat, sostenibilitat i cooperació.

En definitiva, les pancartes recullen només sis conceptes que han de servir per definir-nos i, per tant, per identificar-nos. La tasca diària que es desenvolupa des del Museu segueix sempre aquestes directrius que a poc a poc van impregnant la institució fins al moll de l’os. Així doncs, l’acció del museu –patrimonial, social, cultural– es dóna sempre amb la voluntat, sempre, de fer arribar aquests valors a la societat que és a fi de compte origen i destí de la nostra tasca.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

La nostra estratègia digital pel 2020

La nostra estratègia digital pel 2020

BLOG, COMUNICACIÓ

La nostra estratègia digital pel 2020

Laura Puig

22 de gener del 2020

Aprofitant que aquest article inaugura el Fòrum de Iesso (blog) de l’any 2020, l’utilitzem per explicar-vos quines seran les propostes i objectius que treballarem des de l’àrea de comunicació del Museu de Guissona. Una de les quals, ja queda implícita sols pel fet de continuar estant aquí amb aquesta nova entrada en la nostra “plaça pública”: Continuem apostant per crear comunitat, informar, generar tràfic i interactuar entorn de Iesso – el blog n’és un exemple.

A partir d’aquí hem elaborat la nostra estratègia digital.

Des de fa tres anys, aproximadament, des del Museu s’ha realitzat una aposta clara per integrar una àrea de comunicació dins de l’organigrama de funcionament de la institució. Aquesta novetat va rebre un important impuls durant el passat exercici, que es manté en l’actual, en el qual, l’àrea de comunicació tant tradicional com digital, s’ha anat a poc a poc professionalitzant.

Tot i això, hem de tenir en compte les especificacions, dimensions i complexitats pròpies d’un museu de les característiques del Museu de Guissona, un museu que podríem categoritzar de “museu petit” si ens basem en alguns indicatius concrets com el nombre de visitants anuals (10.000) i la plantilla de treballadors que el conformen (4) i/o les seves dimensions: 125 m² destinats a l’exposició permanent i prop de 2 hectàrees de jaciment arqueològic.  També caldria remarcar el fet que, en un museu de les nostres característiques, tothom qui hi treballa ha de col·laborar en tasques, que en principi no pertanyen a la seva àrea: “tothom fa de tot”; les feines urgents i immediates, com són atenció a grans grups de visitants, escolars que realitzen activitats més complexes que requereixen més preparació o reunions urgents, fa que moltes vegades l’organigrama intern quedi alterat.
El Museu de Guissona es tracta de la principal institució cultural de la zona, especialitzada en la recerca, la conservació i la transmissió del patrimoni i la memòria col·lectiva de Guissona i de la ciutat romana de Iesso.

A l’hora d’elaborar els indicatius que marcaran la forma de comunicar-nos durant el 2020, prèviament hem fet una anàlisi de la situació actual del Museu en l’àmbit digital, com a punt de partida i sense complexos per conèixer on som, per saber cap on hem d’avançar:

  • Pàgina web i xarxes socials
    El Museu disposa d’una pàgina web adaptativa, en la qual hi ha una pàgina dedicada a un blog “fòrum Iesso” (comunitat) i una altra a un motor de reserves (ticketing). El blog permet a l’usuari fer comentaris, enviar correus electrònics o compartir-ho a les xarxes socials.
    També té presència activa en tres xarxes socials: Instagram, Facebook i Twitter; i el compte obert però amb poca activitat a: Linkedin, Youtube, Vimeo, Pinterest i Spotify. La presència i control en plataformes com “Tripadvisor” i “Google Business” també és intermitent.

 

  • Mobile
    Disposa d’una app per a mòbils, titulada “IESSO. Veus i sons entre les pedres”” que permet fer la visita a les restes arqueològiques amb el mòbil personal o amb tauletes digitals que estan a disposició del visitant (museografia interactiva). De moment, l’aplicatiu no està operatiu, i quan ho estava sol era disponible per a mòbils Apple. Tot i això, l’aplicació es va crear l’any 2012 i ja presenta un estat força desfasat i caldria revisar-la i renovar-la.

 

  • E-Marketing
    Emmagatzema una base de dades anomenada “Amics del Museu” que són les persones que han acceptat, previ consentiment, ser els receptors del butlletí d’informació (e-mailing), que cal consolidar i perioditzar per donar-los-hi la utilitat pel qual van ser recollides les dades.

 

  • E-Publishing
    Utilitza plataformes com “Issuu” o “Google Drive” per penjar-hi publicacions en obert (oferta didàctica, noticiari, etc.) que són d’autoria pròpia. També es projecta, a més llarg termini, la creació d’una revista digital sorgida des del Museu.

  • Anàlisis digital
    Mensualment es duu a terme una anàlisi de l’impacte de les xarxes socials (interacció, abast, impressions, seguidors, etc.) i també, mitjançant Google Analytics es fa un buidatge del moviment mensual de la plana (www.museudeguissona.cat), des de les sessions noves, taxes de rebot, pàgines vistes, etc. sempre comparant amb el mes anterior. D’altra banda, de forma quadrimestral, des del servei que ofereix la “Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran” es rep un informe analític general que es basa amb comparatives amb el sector i amb els objectius propis assignats a principis d’any.

“El Museu de Guissona es tracta de la principal institució cultural de la zona, especialitzada en la recerca, la conservació i la transmissió del patrimoni i la memòria col·lectiva de Guissona i de la ciutat romana de Iesso.”

Un cop ens hem fixat en els indicatius digitals que disposem al Museu, hem passat a una anàlisis en un segon nivell, de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) que afecten el Museu de Guissona referents a l’àmbit digital:

Debilitats:

Manca d’una estratègia digital estable i professional
Cal posar fil i agulla per començar una nova era, en la qual, el Museu disposi d’una estratègia digital clara, amb els objectius ben definits i les eines per assolir-los ben consolidats. Caldrà conèixer les necessitats dels usuaris, saber quin n’és el target i saber-li donar les respostes que necessiti i li sedueixin. Per això, cal incorporar la comunicació digital en el marc estratègic del Museu de Guissona. Que el professional de la comunicació participi en les decisions sobre projectes i activitats del Museu des de l’inici (planificació i disseny) fins a l’execució final.

Poca comunicació digital interna
Cal una major i més professional implicació en la comunicació digital de l’equip que forma el Museu de Guissona. Cadascú des de la seva àrea (educació, atenció al públic, conservació…) té molt a aportar i així, convertir-se també, en comunicadors rigorosos i generadors de contingut de valor. Cal que tots els professionals que formen el Museu, entenguin i acabin per assimilar, la importància d’una comunicació i estratègia digital com quelcom beneficiós i molt positiu.

Poc feedback amb els visitants i usuaris abans i sobretot després de venir

Existeix poca comunicació entre els visitants que visiten el Museu, sigui abans de venir, durant o un cop realitzada la visita i també és fluixa la comunitat digital que rodeja la institució. Caldria intensificar aquestes relacions, a través del contingut de qualitat i la interacció per millorar el compromís i la recepció. Cal treballar perquè els visitants s’impliquin abans i després de venir.

Ús nul de recursos digitals i/o suports virtuals tant en l’exposició museística i en el Parc Arqueològic
Cal una aposta, també pressupostaria, per incloure recursos digitals i virtuals en les visites al Museu i el jaciment, que ajudi a fer més atractiu i complet el coneixement de l’equipament. En aquest aspecte, encara s’opta, de forma total, per la comunicació tradicional, amb les visites guiades acompanyades d’una persona. La introducció de recursos virtuals (3D, realitat virtual, elements sensorials, etc.) permetria portar la transmissió del llegat arqueològic i històric a un altre nivell i facilitar-ne l’apropament a la societat.

Manca d’estudis de benchmarking de forma periòdica
No existeix una anàlisi intensiva dels museus o institucions similars al Museu de Guissona per extreure’n informació que permeti conèixer, mesurar i comparar els punts estratègics d’altri i que siguin aplicables a la nostra institució.

 

Amenaces:

Competidors del sector arqueològic més potents (digitalment, parlant)
Actualment, a Catalunya, existeixen museus i jaciments arqueològics que per diferents motius, que van més enllà de l’interès primari del mateix contingut o recerca, tenen més força i visibilitat. Les desigualtats de condicions: pressupostos, horaris, instal·lacions… són valors claus per entendre aquesta diferència.

Dificultat de sobresortir entre tanta oferta en línia
L’augment de l’oferta, tant local com específica dins l’àmbit arqueològic, fa que els possibles visitants o seguidors digitals rebin múltiples inputs i es fa molt difícil destacar entre tanta proposta d’oci. Cal assortir al possible visitant, de continguts previs que li suggereixin experiències diferencials que l’incitin a venir.

Perill de caure en la banalització en la comunicació continua
Una altra de les amenaces que contemplo és el risc de vulgaritzar el contingut que es pugui proporcionar de forma digital. Principalment el contingut digital propagat a través de les xarxes socials, que a causa de la seva immediatesa, no compti amb suficient valor, s’allunyi de la línia de la institució i s’escapi de l’estratègia digital marcada. Tanmateix, també és una amenaça no tenir suficient control de la reputació en línia que pugui manifestar-se a través de les opinions, imatges o creacions personals de factors externs a la institució i que s’escapin del seu control.

Fortaleses:

WIFI disponible en la totalitat del Museu i del jaciment arqueològic
L’equipament disposa de connexió Wifi lliure que permet al visitant consultar la pàgina web del Museu i Internet en general durant la seva visita. Tot i això, cal incentivar l’ús dels dispositius mòbils personals durant el recorregut i, sobretot estimular la participació i interacció entre Museu i visitants.

Es disposa d’un weblog
Des del gener de l’any 2019, a la pàgina web del Museu hi ha una pàgina titulada “fòrum de Iesso”, que fa les funcions de bitàcola. Periòdicament, els professionals del Museu hi pengen articles creats amb l’objectiu d’apropar el Museu al visitant, però també a l’inrevés, que el visitant s’apropi al Museu amb els seus comentaris, qüestions i crítiques. És una porta oberta a la interacció, el coneixement i la transparència, que a més, atrau tràfic web i visitants. Tot i això, cal consolidar-lo. Diari de campanya, visibilitat de la campanya.

És un Museu social i cultural actiu que permet “humanitzar” la comunicació digital més fàcilment.
L’empatia és present en totes les esferes del Museu. Aquesta característica afavoreix el posicionament de la institució de forma implícita amb els temes socials i polítics que afecten la societat i això ajuda a distanciar el Museu de la imatge de llunyania, elitisme que sovint ha imperat en aquest tipus d’institucions. Aquesta actitud permet fer-ne una bona comunicació que acaba en un diàleg positiu amb els usuaris.

Oportunitats:

Disposem d’un jaciment arqueològic viu, en constant recerca i ampliació que facilita la generació d’informació
Les excavacions arqueològiques al Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso estan actives. Durant l’any es realitzen diferents campanyes d’excavació i restauració que amplien el radi de recerca i, per tant, augmenta la possibilitat de generar contingut digital i informació al respecte, sent el ventall comunicatiu més ampli i divers.

Professionalització de l’àrea de comunicació
Per dur a terme una estratègia digital integral, que vagi més enllà de disposar d’una pàgina web i unes xarxes socials més o menys actives, cal una digitalització que quedi integrada en tot l’equipament museístic, que sigui més oberta a la participació del públic i més orientada a oferir serveis al públic. S’aconseguirà arribar a l’usuari amb continguts i programes que connectin i responguin a necessitats i interessos concrets per les persones, les comunitats, o de la societat en conjunt; però també en saber comunicar-los i relacionar-se adequadament amb les persones i col·lectius. Per tant, cal curar els continguts i la innovació dels programes per convertir-los en estratègics i comptar amb el suport de la tecnologia per ampliar l’accés i difondre el coneixement, per connectar amb nous públics i estimular la implicació dels ciutadans.

Aquesta anàlisi que hem acabat interioritzant ens porta a l’elaboració de quatre objectius, els principals, que seran els que regiran la nostra estratègia i que podrem mesurar a finals d’any per valorar si hem pogut assolir-los:

1. Consolidació de la marca “Museu de Guissona”
La peculiaritat d’aquesta institució és que engloba un Museu i un jaciment, i a vegades per referir-nos i que s’entengui hem d’anomenar els dos elements. Caldria treballar en l’àmbit digital perquè, simplement amb “Museu de Guissona”, l’usuari capti que fa referència al Museu i al jaciment de Iesso.

2. Convertir el Museu de Guissona / Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso(IESSO) en una referència digital a escala de Catalunya dins dels espais arqueològics
Per aconseguir-ho caldrà utilitzar la tecnologia, no solament per fer arribar la informació, sinó per enriquir les experiències de visita, comunicar-se i crear relacions amb els usuaris (siguin visitants o no). Cal que sigui una institució “sense parets”, oberta, transparent i a l’abast de tothom. Però també, perquè els continguts siguin d’alta qualitat, caldrà reforçar la capacitat de recerca arqueològica, històrica o social i la generació de coneixement.

3. Incrementar els nivells d’audiència del Museu a través de les seves activitats expositives, educatives, tant per via presencial com en línia.
Utilitzar les eines digitals disponibles (pàgina web, blog, xarxes socials, etc.) per ajudar en la promoció de les activitats que es realitzin a la institució. Implementar l’ús de la publicitat de pagament en les xarxes socials. També comptar amb la col·laboració de microinfluencers que puguin ajudar a ressaltar qualsevol mena d’acció, des d’una postura pròxima i real.

4. Acostar el Museu en la transformació digital i tecnológica

Per assolir-ho cal que, el personal del Museu adquireixi les aptituds bàsiques en competència digital i tecnològica. Cal que totes les esferes del museu, “pensin en digital” i ho vegin com una part més de la institució i no un complement. Per això, es fa necessari que els pressupostos contemplin partides específiques per aquest fi i que l’estratègia digital de la institució indiqui de forma clara i ben definides quines han de ser les experiències que es vulguin transmetre a un públic objectiu concret i que després, des del coneixement, es pugui buscar la millor eina (tecnològica) per aconseguir-ho.

En tornem a parlar a principis del 2021. Esperem comptar amb vosaltres per assolir els objectius, nosaltres hi posem tot de la nostra part, i confiem que la vostra resposta, serà com sempre, positiva, proactiva i propera.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

La comunicació digital ha de ser fidel a l’essència del Museu, però ho ha de ser sempre…?

La comunicació digital ha de ser fidel a l’essència del Museu, però ho ha de ser sempre…?

BLOG

La comunicació digital ha de ser fidel a l’essència del Museu, però ho ha de ser sempre…?

Laura Puig

19 de Novembre de 2019

Comencem l’article aportant-vos un bloc de quatre piulades fetes al compte del Museu entre els dies 14 i 18 d’octubre. Estan per ordre cronològic i són molt eloqüents per entendre el que a continuació us explicarem; però abans, cal recordar d’on parteix tot això: el dia 14 d’octubre, a primera hora del matí, el Tribunal Suprem va fer pública la sentència als nou líders independentistes catalans amb penes d’entre 9 i 13 anys de presó.

1. El mateix dia 14 d’octubre, el Museu va repiular: “El Museu de Guissona és una institució al servei de la societat. Com a tal, no podem ser indiferents a la vulneració de drets que pateix el nostre país. Per aquest motiu expressem el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Suprem i donem suport a les preses i presos polítics.”
2. Dos dies després, el 16 d’octubre anunciàvem la suspensió de l’activitat prevista pel dissabte 19 d’octubre d’excavacions obertes, amb el següent missatge: “A causa de la situació que viu el país, en rebuig de la sentència del Tribunal Suprem espanyol i en solidaritat amb els presos i preses polítiques i líders socials, suspenem l’activitat “Excavacions obertes” prevista per aquest dissabte 19 d’octubre a Guissona.”
3. El mateix dia 16, ens adheríem a la iniciativa #velsperlallibertat engegada pels Museus d’Olot: “Les treballadores i treballadors del Museu de Guissona ens sumem a l’acció de protesta, iniciada pels Museus d’Olot cobrint la peça més emblemàtica del Museu amb un vel negre. El genet de bronze del segle II dC restarà tapat sine die.”
4. El divendres 18 d’octubre piulàvem: “El Museu de Guissona s’adhereix a la vaga com a protesta contra la sentència als presos polítics. El seu judici i condemna és un judici i una condemna a la llibertat.”

Dues de les accions dutes a terme durant aquells dies.

Entremig, no vàrem piular res més, i solament vàrem compartir un article de la revista digital “El Núvol” que feia referència a l’acció #velsperlallibertat.

Aquesta correlació de piulades del Museu al Twitter van tenir les següents conseqüències: durant tot el mes d’octubre, el perfil de Twitter del Museu de Guissona va perdre un 66% més de seguidors que el mes anterior, tots entre els dies 15 i 19 d’octubre.

“Aquesta correlació de piulades del Museu al Twitter van tenir les següents conseqüències: durant tot el mes d’octubre, el perfil de Twitter del Museu de Guissona va perdre un 66% més de seguidors que el mes anterior, tots entre els dies 15 i 19 d’octubre.”

Per què us presentem aquestes mètriques i compartim aquestes piulades?

Doncs perquè creiem que, tant les piulades com les mètriques resultants, són molt significatives de la causa-efecte produït quan una institució com és el cas d’una institució museística, històricament encasellada únicament com: “un espai al servei de la societat que conserva, comunica i presenta amb fins d’estudi, educació i delit, testimonis materials de l’home i el seu medi”, obre la finestra a nous aires i es posiciona com una institució, que a més, mostra un compromís cultural i social amb els seus temps i contemporanis, convertint-se en un agent social més, dins del territori.

És evident que sobre el fet de posicionar-se o no, sobretot quan ens referim a temes socials, darrere hi ha una reflexió prèvia, que resta definida no solament en la missió del Museu, sinó també en els valors que han de caracteritzar la institució. I un dels mitjans més potents per visibles aquest valors és la comunicació del museu vers l’exterior, i avui, la comunicació digital a través de les xarxes socials té un pes molt important dins dels museus.

Durant els dies postsentència, les mostres de rebuig a Catalunya han estat una constant. S’han produït actes pacífics, com manifestacions, una vaga general i les Marxes per la Llibertat, però també talls de carreteres i disturbis amb les forces de l’ordre. Durant aquestes jornades el timeline de Twitter s’ha omplert de piulades que informaven, en moltes ocasions en primera persona, de les accions que s’estaven duent a terme, d’opinions diverses i anàlisis controvertits… i a causa de la importància del tema, qualsevol altre tuit que es barregés entremig d’aquests comentaris semblava banal o fora de lloc.

I és aquí on volíem fer una reflexió. El paràgraf anterior acaba amb la frase: “qualsevol altre tuit que es barregés entremig d’aquests comentaris semblava banal o fora de lloc”. Possiblement no tothom hi estarà d’acord, ja que es tracta d’una valoració subjectiva. Però la màxima “en moments excepcionals, respostes excepcionals” es va fer més present que mai a l’hora de “donar veu” o no, al perfil del Museu al Twitter. Durant aquella setmana, vam aturar l’activitat a les xarxes socials – tret de les piulades que hem compartit a l’inici del post -, no vam compartir i comunicar com ho fem habitualment (no solament al Twitter, sinó tampoc al Facebook i a Instagram); la planificació dels continguts digitals prevista va quedar totalment alterada. L’objectiu era evitar aparèixer enmig del timeline dels nostres seguidors, i que molts sentissin, que aquella informació que els hi donàvem estava fora de lloc o era irrellevant. Si ho haguéssim fet, creiem que hauríem transmès una imatge de poc, o zero, compromís, haguéssim alimentat el tòpic dels museus com uns espais allunyats de la realitat de la societat que el cap i a la fi està formada pels visitants que han d’acabar sent els seus usuaris i, el més important; haguéssim traït els valors que ens defineixen i defensem.

Si ens considerem un museu empàtic és també en aquestes situacions quan ho hem de demostrar. Considero imprescindible comunicar des dels sentiments, com ens recomana la Mercè Sanjuan (CEO, conferenciant i influencer). I no oblidar-nos que les xarxes socials van ser concebudes com un espai per establir relacions entre humans, per compartir sentiments, sensibilitats… Darrere de la icona del perfil Twitter hi ha una persona i aquesta és qui es converteix en la veu d’un museu, i si els valors d’un i altre són els mateixos és molt més fàcil jugar aquest joc dins del món digital. La neutralitat és difícil que existeixi, de forma inequívoca, sempre es decanta cap una . Encarna Lago (gerent de la Red Museística de la Diputación de Lugo)  ens parla que l’ADN d’un Museu és el seu personal, les persones que hi treballen. És una afirmació en la qual creiem, i possiblement en esdeveniments com els descrits queda encara més demostrat.

La nostra comunicació ha de ser fidel als nostres valors. Creiem tenir una essència, una que és implícita i una altra que és creada. La implícita sorgeix, es crea i es manté sola, però l’altra és la que hem de cuidar i modelar. Creix mitjançant l’escola activa dels nostres públics, dels seguidors digitals fidels, de les paraules, emocions, continguts, contexts social que ens rodegen i és aquesta que hem de vetllar perquè sigui el volem que sigui. Compromís, posicionament i identitat, i com els mostrem, és a partir d’aquí que construïm aquesta essència que al final serà la nostra reputació digital. Per què la realitat paral·lela en les xarxes socials, en general, no existeix. Tot el que es publica, s’origina de la realitat actual i és aquí on des del Museu de Guissona, volem ser-hi presents.

Per tant, la nostra resposta, respecte la pregunta que encapçala aquest post és clara. Sí, la comunicació digital ha de ser sempre, per damunt de qualsevol circumstància, fidel a l’essència del museu.
Vosaltres que creieu? La comunicació digital mitjançant les xarxes socials d’un museu s’han d’alinear amb la realitat social o se n’ha de mantenir al marge?

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Hem viscut un procés viral?

Hem viscut un procés viral?

XARXES SOCIALS, VIRAL

Hem viscut un procés viral?

Laura Puig

3 d’agost de 2019

Fa unes setmanes, concretament durant el Curs d’arqueologia “Ciutat romana de Iesso” d’enguany, els arqueòlegs van posar al descobert dues tègules de ceràmica, en les quals hi havien impreses dues petjades peculiars. En la primera, la petjada d’un animal, molt possiblement d’un gos; i en la segona, els dos petits peus, parcialment sobreposats, d’un infant d’entre 12 i 15 mesos. Tant una com l’altra van cridar l’atenció dels arqueòlegs, estudiants i aficionats a l’arqueologia, però especialment va ser la teula del nen o nena la que va despertar més interès per a tothom.

Arran de la publicació d’aquesta curiosa troballa a les nostres xarxes socials (Instagram primer, Twitter després i Facebook l’endemà), el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.

Els protagonistes de la troballa

Foto: Laura Puig

De fet, si es considera que una imatge es fa viral quan assoleix un gran nombre de visualitzacions en un període curt de temps i provoca que moltes persones la comparteixin o enviïn i així es propagui com un virus; i a més, desperta algun tipus d’emoció i aquell que la veu s’hi pot veure reconegut, perquè el que s’hi explica li agradaria que li succeís en primera persona; doncs creiem fermament que hem viscut una circumstància així i que gairebé compleix tots els ingredients per afirmar que els peus de la nostra criatura s’han fet virals.

En el nostre cas, la repercussió de la imatge de la teula ens ha vingut de nou. Abans de penjar la foto a l’Instagram, desconeixíem que tindria tant ressò, per tant, hem viscut un procés de forma no conscient i casual que ens ha comportat alguns canvis i motivacions dels nostres seguidors que fins llavors no havíem viscut. De forma “low cost” hem augmentat l’engagement i la implicació de l’usuari amb el nostre Museu, i això, tot i que ens fa formular algunes qüestions com la necessitat o no d’entrar en aquest tipus de “publicitat” des d’un museu, ens ha ajudat a augmentar la nostra presència de forma controlada i a partir d’una imatge de qualitat i escollida.

“…el descobriment es va escampar com la pólvora i podríem afirmar, que vam viure, el més semblant fins ara, a un procés viral sorgit a les nostres xarxes socials.”

Twitter, en primer lloc, i Instagram i Facebook, per aquest ordre, després, és on més soroll ha fet la fotografia. Creiem que, a més, en aquest cas, ha estat molt positiu que la imatge, i per conseqüència la informació, ha arribat majoritàriament a usuaris que formen part del nostre target, i no arreu, fet que encara li donem més valor.

Amb aquesta acció, no buscada, hem aconseguit, en primer lloc, que moltes persones hagin vist una teula amb dos petits peus estampats; per tant possiblement hem despertat l’empatia i la imaginació per obtenir respostes sobre el que significa; en segon lloc, que molts altres usuaris s’hagin interessat per la història que hi ha darrere la foto i així hem aconseguit colar l’antiguitat romana en la quotidianitat d’un gran nombre de persones; en tercer lloc, que un altre grup d’usuaris s’hagin interessat un xic més, hi hagin descobert – si no ho havien fet abans – que existia una important ciutat romana a l’interior de l’actual Catalunya que avui és un jaciment viu i en constant creixement-, i en últim lloc, hi ha aquell grup, que han decidit quedar-se amb nosaltres – començant-nos a seguir a les xarxes socials, per exemple – o venint-nos a veure per així veure la peça en directe i contextualitzar-la dins de la vella Iesso.

Per tant, afirmem que hem aconseguit allò que busquem en l’ús diari de les nostres xarxes – tot i que no buscat en aquest cas, insistim -: projectar el Museu i el jaciment cap a fora, mitjançant el món digital de comunicació. Donant al públic d’Internet aquella informació que li cridi l’atenció, l’aproximi a una realitat diferent i a la vegada l’inviti a empatitzar o fins i tot emocionar, aconseguint (i així ha estat) el nostre principal objectiu, escampar arreu Iesso, Guissona i el món romà arreu. No solament esperant que aquestes persones ens vinguin a visitar, sinó que ens conformem, simplement, en què aquests usuaris coneguin un xic la ciutat de Iesso i en puguin parlar.

Com que no tenim la fórmula màgica per repetir aquest fenomen, esperem i demanem als déus romans que, més aviat que tard, ens tornin a oferir quelcom sorprenent del subsòl de Iesso perquè us ho puguem mostrar i que la seva originalitat, impacte i/o bellesa faci que tots, considereu que val la pena compartir-ho i així la comunicació s’ampliï com una teranyina, o no…

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close