Deixem els tòpics i mirem en verd

Deixem els tòpics i mirem en verd

por | gen. 7, 2021 | Blog, David Castellana

NOTÍCIES

Deixem els tòpics i mirem en verd

David Castellana

7 de gener de 2021

La revisió de l’any 2020 ens pot resultar feixuga en molts sentits… pèrdues, expectatives frustrades, isolament… Però, sense oblidar tota la resta, ens ha deixat clar un missatge: és moment de prendre una consciència ecològica real.

Just arranquem un nou any. Com sempre és moment de fer balanç. Toca valorar els aspectes positius i els negatius de l’any que se’n va per preparar aquell que arriba. Fins aquí res de nou. Per fi despunta el següent exercici: l’esperat 2021. Esperat 2021, perquè el passat any 2020 ha estat complicat, més encara, ha estat fumut. Un cop més, un clixé. Aquestes paraules ressonen en tots els mitjans i en les nostres ments. Cadascú amb les seves circumstàncies, però tothom l’hem viscut. Tothom l’hem patit. Malgrat tot, cal ser positiu i llegir el 2020 amb clau d’aprenentatge i buscar aquelles coses positives que ens ha llegat. De nou un altre tòpic, un tòpic nou però al capdavall un tòpic, perquè aquesta idea s’ha repetit arreu com un mantra. I en aquest cas és nou perquè el que es va viure durant el passat 2020 va ser inaudit. La memòria popular no recorda cap fet similar en les generacions que ens han precedit, i mai s’havia viscut una situació d’aquest tipus i amb aquesta escala, amb el nivell d’informació i globalització actuals…

L’any 2020 ens ha llegat molt més que mascaretes, gel hidroalcohòlic, distanciament i teletreball. I en aquest cas, parlar d’herència és totalment lícit, perquè tal com vam acabar l’any, seguirem durant força mesos, sinó és que s’allarga fins a les portes del 2022. Així doncs, toca resignar-nos i convertir l’esgotament acumulat en un entrenament pel que ens espera. Com a mínim, ara no ens agafarà per sorpresa. Escaparem del que seria prescriptiu i deixarem el balanç de l’any precedent per centrar-nos en aquest aprenentatge. Les dades, les xifres i la valoració global del passat 2020 arribaran més endavant. La principal conclusió a la que podem arribar és que a través d’una malaltia ens ha arribat una cura d’humilitat. La naturalesa ens ha fet evident que el sistema humà basat en l’hegemonia sobre el nostre planeta no és sinó aparent. Davant d’aquesta lliçó, des de la nostra petita parcel·la, només ens podem plantejar que fem i que hem de fer nosaltres com a museu.

L’ésser humà forma part d’una globalitat que supera la visió antropocèntrica i que, per tant, està per damunt dels plantejaments capitalistes d’economia, política i geografia. Forma part d’un sistema general. És a dir la humanitat no està o no ha d’estar en equilibri amb la naturalesa, sinó que directament forma part d’un sistema natural amb la mateixa importància que qualsevol altre esser viu. L’equilibri natural s’ha convertit en una harmonia precaritzada per una acció humana desfermada i arrogant sobre la resta. De manera què podem considerar el passat 2020 com el resultat de la supèrbia humana. Consum desfermat, pressió extrema sobre els ecosistemes, explotació dels recursos i un llarg etcètera. És cert que aquests discursos no ens venen de nou, però per primera vegada els seus efectes s’han fet clarament evidents per la població.

Més enllà de discursos moralistes, en el fons, tots plegats desitgem arribar a la normalitat, a la normalitat pre-pandèmia, no a la nova normalitat que se’ns prometia a l’estiu. El cert, però, és que potser no hi hem de tornar a l’antiga normalitat. Ara mateix, estem vivint tot allò a que ens ha conduit una forma de vida forjada poc a poc al llarg dels mil·lennis i accentuada durant el passat segle. Per tant, ens toca assumir que allò viscut s’ha acabat i ara ens cal adaptar les nostres formes de vida en pro d’assolir de un nou equilibri. Podem pensar que això es tracta d’un canvi a gran escala i que, per tant, nosaltres com a individus o institucions locals poc hi tenim a fer. Just al contrari, en el moment present tota actuació és necessària i cal impregnar tota acció d’una consciència ecològica. Des dels petits gests quotidians a aquelles accions excepcionals (comprar, consumir, viatjar…), en realitat, tot compta.

“(…)volem convertir el Museu en un motor de progrés social, i per què no, també de progrés ecològic.”

Al llarg dels últims anys la cerca de la sostenibilitat i el respecte a la naturalesa han esdevingut un dels objectius estratègics del museu de Guissona. Fins ara i amb aquesta finalitat, les accions que s’han dut a terme són tímides però han de ser enteses com un punt de partida. L’emergència climàtica i natural se’ns ha manifestat clarament durant la passada anualitat de manera que qualsevol millora en aquesta direcció resulta necessària. En el nostre cas, considerem aquest posicionament com un factor clau si efectivament volem convertir el Museu en un motor de progrés social, i per què no, també de progrés ecològic. En el nostre cas, la cerca de la sostenibilitat és trobar l’equilibri entre la investigació arqueològica, la gestió patrimonial i el respecte a la naturalesa. Val a dir, que molt habitualment aquest equilibri resulta complex i que, per ara, no en tenim una fórmula màgica. A Guissona, especialment, aquesta ponderació resulta difícil. La major part de béns immobles descoberts campanya rere campanya estan construïts amb la pedra pròpia de la zona, un material molt porós i sensible al desgast. El parc arqueològic es troba al sector sud de la vila, un espai on afloren les aigües freàtiques que caracteritzen el “Doll de la Segarra”. Finalment, el clima de la zona és tradicionalment extrem, amb estius secs i calorosos i hiverns freds i emboirats. Aquest seguit de condicionants dificulten encara més les coses.

Durant els mesos d’hivern, en les zones d’ombradiu i encarades al nord, les colònies biològiques cobreixen els vestigis de l’antiga ciutat. En aquests casos, la vulnerabilitat dels suports, que es veuen afectats per les molses, ens han obligat a aplicar biocides contravenint qualsevol principi d’ecologisme. Així doncs, per necessitat, ens hem vist obligats a posar per davant les restes patrimonials per tal d’aturar o revertir el seu deteriorament. Igualment resulta complexa la gestió de les aigües subterrànies. La situació d’humitat constant en alguns sectors o fins i tot la seva inundació durant llargues temporades suposa un entrebanc per a la seva conservació. Actualment estem a les portes d’iniciar un estudi hidrològic de l’espai per conèixer el funcionament de l’aqüífer de Guissona en aquest sector i així trobar un sistema eficaç per gestionar les aigües en els períodes més humits. Com veurem més endavant, aquesta voluntat de trobar una forma de gestió eficaç de l’aigua per evitar el deteriorament dels béns arqueològics no ha de suposar, en cap cas, l’eliminació d’aquest element indispensable per a la vida del parc arqueològic.

Les accions amb una vocació més clarament ecologista i que podríem qualificar com a germinals es basen en la gestió dels espais no excavats. Actualment el parc arqueològic compta amb una superfície total de 17.391 metres quadrats. D’aquests, 1.150 es corresponen a l’espai d’aparcament i 4.473 als espais excavats o en procés d’excavació. La resta, 11.768 metres quadrats, és l’espai destinat a la circulació dins el recinte, als espais pendents d’excavació i un sector fora de la muralla de la ciutat antiga presumptament lliure de restes arqueològiques. En aquests indrets hem optat per implantar un sistema de jardineria sostenible que suposa cedir controladament l’espai a la naturalesa.

En el context actual no tindria sentit crear un sistema de rec i plantar-hi gespa o altres plantes a les que estem habituats i habituades en massa parcs i jardins. Hem optat per deixar-hi créixer la flora autòctona potenciant els espècies locals amb floracions més espectaculars a través d’un procés de selecció lent i de renunciar a l’ús sistemàtic dels pesticides. Per una banda, aquest nou sistema ha de convertir l’espai arqueològic en un jardí natural on es posi en valor la bellesa de la flora autòctona i el seu cicle de vida. Així doncs, renunciem conscientment als espais sempre verds en pro de les plantes pròpies i adaptades al nostre clima. Per altra banda, aquest plantejament ha de convertir el recinte en un lloc propici per les espècies animals pròpies del nostre entorn, en són exemple els corriols que durant aquesta primavera van fer el seu niu en ple cardo màxim. Encara de forma inicial la nostra voluntat “verda” es manifestarà durant el proper 2021 amb la plantada en punts concrets d’algunes espècies vegetals que tenim constància de que creixien a l’entorn de la ciutat de Iesso. Algunes d’elles, les coneixem a través de les fonts, ja que, per exemple, eren habituals a la cuina romana, d’altres en tenim constància gràcies als estudis carpològics (restes de fruits), palinològics (pòl·lens) i antracològics (carbons) realitzats durant l’excavació de diversos pous de la ciutat. Aquestes plantacions, principalment de plantes i arbusts, i eventualment arbres en testos mòbils no només serviran per contribuir a pintar de verd el recinte, sinó que també prendran un sentit didàctic en esdevenir un mitjà per conèixer la flora autòctona de la nostra terra, així com la pràctica agrícola des de l’antiguitat.

Amb una perspectiva de futur, des del Museu de Guissona estem definint els passos que ha de seguir la institució. Entre les diverses necessitats que cal afrontar en els propers anys, una de les prioritats és el desenvolupament d’una segona fase de museïtzació del recinte. Aquesta actuació no ha de tenir només un caire museístic centrat en fer comprensibles els vestigis sinó que ha de contemplar l’accessibilitat i també una visió paisatgística. En aquesta fase més global d’enjardinament, amb el mateix concepte de reivindicació del propi entorn, és on ha de tenir un lloc l’aigua. En el moment en què es doni l’ordenació definitiva de l’espai caldrà contemplar la creació d’una bassa naturalitzada com a reflex de l’aigua que va portar els romans a les nostres contrades i que flueix constantment per sota els nostres peus. La presència d’un embassament més o menys gran permetria desenvolupar discursos sobre aquest recurs i a la vegada serà, per sobre de tot, una font de vida per a la flora i la fauna en el nostre espai arqueològic.

A banda de racionalitzar el consum i les compres aquestes són algunes de les accions que ens marquem dins l’agenda del Museu. Caldrà, també, prendre mesures a nivell d’eficiència energètica i en general virar de manera verda la forma de concebre la institució en tots els aspectes funcionals. Només així, l’experiència viscuda durant l’any 2020 tindrà un sentit. I ara, per finalitzar aquesta intervenció, reprendrem els tòpics i acabarem amb una felicitació i alguns desitjos per als nostres lectors i lectores.

Bon any nou 2021, molta salut i natura!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

De que parlen els museus? De mi, de tu i de tots. – Nit dels Museus 2020.

De que parlen els museus? De mi, de tu i de tots. – Nit dels Museus 2020.

por | oct. 20, 2020 | Actualitat, Blog, David Castellana

NOTÍCIES

De que parlen els museus? De mi, de tu i de tots. – Nit dels Museus 2020.

David Castellana

20 d’octubre de 2020

 

Un museu és el custodi de la memòria d’un poble. Conserva el record en el sentit més ampli, però també en el més concret. Aquestes institucions guarden béns que testimonien l’evolució d’un país, d’una nació o d’una població però també, i sobretot, conserva elements que ens parlen de persones com nosaltres. Així doncs mentre guarda béns que ens parlen de la població passada es dirigeix a nosaltres, com a hereus directes del llegat, i en definitiva parla també de nosaltres.

Un museu és una institució de servei, un equipament obert a la societat i per a la societat. Un oasi saludable, de calma i reflexió o d’excitació continguda. Una organització de contacte amb un mateix, amb el passat, amb el present i el futur. Una oportunitat per al gaudi, l’aprenentatge i la diversió en el confort. Un lloc còmode i saludable, pensat per a les persones i que parla de persones, de persones que van viure, que viuen o que viuran. Un espai a contracorrent que parla de vida quan a tot arreu es parla de malaltia i de mort. La casa de les muses sobreviu amb resiliència i aixopluga la cultura mentre dura el xàfec.

Per aquest motiu, en aquests moments de grans incerteses, d’avenços lleus i grans frenades, hem de fer allò que ens pertoca com a institució. Cal fer allò que ens agrada i que en definitiva és la nostra feina. Ens toca tractar amb l’herència comuna per conservar-la, estudiar-la i sobretot difondre-la. Difondre-la a través de tots els mitjans al nostre abast. En aquest context ni les xarxes, ni els mitjans més convencionals no representen la sortida sinó que tot depèn de la creativitat, de la il·lusió i l’entusiasme. Aquests elements es fan evidents en la comunicació diària i en l’acció cultural per definir el ser i l’estar del Museu. El nostre objectiu és plantejar opcions que ens aboquin al diàleg en un moment en què el context general ens està obligant cada dia més a l’isolament. Amb aquesta filosofia ens aproximem a la Nit dels Museus.

La Nit dels Museus és una celebració promoguda pel Consell d’Europa amb més de 10 anys de recorregut i que va estretament vinculada al Dia Internacional dels Museus. La festa Major d’aquestes organitzacions, enguany, com moltes coses més, va quedar parcialment ajornada en favor d’una versió diluïda i telemàtica. En aquest context i per iniciativa dels Museus de Girona es va proposar celebrar la nit dels museus el dia 14 de novembre en forma de cap de setmana. Des de la nostra institució concebem el DIM com una oportunitat per celebrar conjuntament el Museu de Guissona, pel que és i pel que pot ser. Durant una jornada, més que mai, la institució s’obre a la participació activa dels nostres amics, seguidors i visitants per avançar en la implementació d’un nou model d’institució.

“El nostre objectiu és plantejar opcions que ens aboquin al diàleg en un moment en què el context general ens està obligant cada dia més a l’isolament.”

Aenean imperdiet. Etiam ultricies nisi vel augue. Curabitur ullamcorper ultricies nisi. Nam eget dui. Etiam rhoncus. Maecenas tempus, tellus eget condimentum rhoncus, sem quam semper libero, sit amet adipiscing sem neque sed ipsum. Nam quam nunc, blandit vel, luctus pulvinar, hendrerit id, lorem. Maecenas nec odio et ante tincidunt tempus. Donec vitae sapien ut libero venenatis faucibus. Nullam quis ante. Etiam sit amet orci eget eros faucibus tincidunt. Duis leo. Sed fringilla mauris sit amet nibh.

Amb esperit creatiu i amb la mateixa voluntat de crear o evidenciar els vincles amb la població encarem la celebració d’enguany. Malgrat les il·lusions, no perdem la perspectiva de la situació actual i per tant, no pretenem una celebració multitudinària. Així doncs, deixarem les celebracions massives per més endavant, de ben segur que en tindrem mil i una oportunitats. Malgrat tot, un cop més, volem escoltar-vos i que sigueu els protagonistes del museu junt amb el llegat de la institució, que a fi de comptes és vostre. En aquest sentit us invitem a fer un recorregut per repensar el museu i tot allò que s’hi conserva.

Segons la visió més tradicional i anacrònica, un museu és un aparador d’objectes antics. Un espai elitista i ensopit que conserva uns determinats elements seguint un codi accessible només a una part concreta i reduïda de la població. Per sort, aquesta idea sobre els museus és obsoleta i aquesta aura que encara pesa sobre les institucions es va diluint. Poc a poc es van trencant els vells estigmes i prejudicis. Malgrat tot, en moltes ocasions els museus encara no són vistos com un actiu per la població local, sinó que lluny d’un espai cívic són percebuts com a recursos turístics, per a escolars o per a jubilats. S’obliden massa sovint, doncs, la seva capacitat per analitzar el present a través de la distància que ofereix la comprensió del passat, el paper que juguen en relació al llegat col·lectiu i la creació d’identitat d’un poble (fins tot en la creació “d’orgull de poble”) i, també, les contribucions que pot oferir com a espai social. Dins d’aquest procés per situar de nou els museus en l’imaginari de la població us convidem a superar la idea d’aquestes institucions com a magatzems de rampoines i pedallassos. Us convidem a superar la materialitat dels béns en exposició. Un museu no és un contenidor d’objectes és un contenidor d’històries.

El Museu de Guissona és un museu de jaciment, centrat en exposar objectes de l’antiguitat representatius de la ciutat romana de Iesso, origen de la nostra Guissona. Segons una visió convencional, aquests elements il·lustren el passat de la vila i son representatius de la implantació de la cultura romana a les nostres contrades amb la fundació d’una ciutat i al seva evolució. Els béns ens parlen de cronologies, d’evolució material, cultural i tècnica. Si mirem els mateixos objectes amb  uns altres ulls, ens parlaran de coses molt diferents. Potser amb una mirada més atenta, o simplement, més creativa, més sensible o, fi de comptes, més humana, les lectures transcendiran el valor material, l’estat de conservació i fins i tot el temps transcorregut.

La punta d’arada romana no només evidencia les tècniques de cultiu emprades en aquell moment, no només posa de manifest les possibilitats agrícoles seculars del nostre territori sinó que ens parla d’aquell home, esclau o lliure, que suava la terra per treure’n rendiment, tal com feien els nostres avis i com fan ara tants veïns de la vila. Els pesos de teler deixaran de ser una curiositat sobre les formes de teixir i els rols de gènere a l’antiguitat per parlar-nos d’aquella dóna que vivia constreta en els límits de la pròpia llar i que gaudia d’una llibertat dubtosa sota la tutela del marit mentre somniava en altres opcions de vida per a la seva filla. L’stilus d’os ens farà pensar en la perícia de l’artesà que sabia escollir, desbastar i polir els ossos fins a donar-los un aspecte fi i brillant en la rebotiga, als baixos de casa, per poder-los vendre junt amb agulles, botons i aplics, en la tabernae situada a la part frontal de la llar, de cara al cardo màxim. La mateixa peça ens farà pensar en la lliberta que havia après a llegir i a escriure i que havia gastat els millors anys de la seva vida per estalviar i comprar la seva llibertat per poder tenir, com a mínim, una vellesa digna, com a dona lliure… Cada objecte és molt més que un testimoni històric, és un testimoni de vida. Un testimoni que ens pot portar a desenvolupar un exercici d’imaginació gairebé literari per reconstruir la història dels seus usuaris.

Aquesta percepció ens ha portat a dissenyar la nit dels Museus d’enguany. Serà una celebració que courem a foc lent, entre tots plegats i que constarà de diverses parts. A partir d’avui i fins la data assenyalada donarem un gir per donar ànima als béns dels Museu. Us convidem a escollir un objecte de la col·lecció per fabular els secrets que amaga en el primer concurs de micro-relats: “Iesso ciutat d’històries”. Plantegem un certamen literari digital a través de les xarxes socials que comptarà amb diversos premis. Per altra banda, si els objectes exposats al museu, al museu de tots, ens parlen sobre els habitants de l’antiga ciutat, bé poden parlar de nosaltres mateixos i mateixes, oi? Us convidem a cedir-nos temporalment objectes personals que us defineixin, que parlin de vosaltres com les antigalles parlen dels antics. Els vostres objectes quotidians o petits tresors seran exposats temporalment junt amb  béns amb 2000 anys de recorregut, que, com els vostres, amaguen la història d’una vida.

Aquest seguit de propostes les anirem desenvolupant i difonent a través de les xarxes del Museu, fins arribar a la pròpia Nit dels Museus, és a dir, el 14 de novembre. Aquest dia es donarà l’eclosió de tot plegat. L’exposició permanent s’obrirà a noves perspectives i lectures. S’hi recolliran les possibles aventures viscudes pels objectes que integren el fons del Museu i incorporarem les peces cedides pels nostres seguidors i amics amb les històries que amaguen. A més, si un museu és un contenidor d’històries i són les històries les que han servit de guia per bastir la Nit del Museus d’enguany, no podíem finalitzar la jornada sinó amb més històries. Les activitats de la Nit dels Museus acabaran amb una convidada estrella vinguda des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. L’Esperanceta de la casa Gassia, un personatge tan estimat i popular com controvertit, es saltarà totes les fronteres de temps i espai entre els romans i nosaltres amb el seu Cabaret Pagès.

Per acabar, sense perdre mai la il·lusió, us convidem a celebrar amb nosaltres la Nit dels Museus d’aquest peculiar 2020. La vostra participació i implicació és indispensable per a construir la jornada i, en definitiva, per construir el museu de tots, el museu de Guissona.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Des de casa. Reflexions davant la incertesa

Des de casa. Reflexions davant la incertesa

por | abr. 8, 2020 | Blog, David Castellana

NOTÍCIES

Des de casa. Reflexions davant la incertesa

David Castellana

8 d’abril de 2020

La situació sanitària provocada pel covid-19 ha suposat un punt i a part en el nostre dia a dia.

Després d’un període d’alertes llunyanes més o menys versemblants. La realitat, una nova realitat, ens va esclatar a la cara. De cop i volta, perquè va ser de cop i volta, les nostres rutines, els nostres projectes i les nostres expectatives es van veure alterades. De poc o res havien servit totes les advertències que ens arribaven de la mà d’autoritats en la matèria quan a la vegada anaven acompanyades d’un: “però tranquil·litat, és poc més que una grip”. Els atenuants o les notícies menys negatives sempre són més fàcils de digerir que la veritat. Sigui com sigui, segurament sense estar prou preparats a nivell logístic i psicològic de sobte el Museu va tancar portes. Des del 14 de març i per una qüestió de prevenció el Museu de Guissona, com la resta dels museus del país es va veure obligat a baixar la persiana fins a nou avís. Així el teletreball, les reunions a distància i la conciliació de la vida familiar han pres una altra dimensió.

Així de cop, aquell concepte laboral que fins ara sonava només com una reivindicació utòpica, s’ha fet realitat. Més encara, en un tres i no res, desplaçar-se al lloc de treball ha esdevingut una acció gairebé delictiva si la teva ocupació no forma part d’aquella categoria difosa de feines essencials o estretament relacionades. El teletreball és sense cap mena de dubte, una forma de treballar diferent, molt vinculada a la pròpia responsabilitat i compromís. Allò que fins ara semblava un somni, s’ha vist ara que potser no era tan bonic com ho pintaven. És cert que anar tot el dia amb roba d’estar per casa no està gens malament, però a la vegada, com n’és de necessària una rutina per estructurar la ment i la vida! Perquè desenganyem-nos, per més d’hora que ens llevem o per més estrictes que vulguem ser amb els horaris, la rutina a casa no té res a veure amb la rutina laboral. Les interrupcions domèstiques o personals es van succeint i com a contrapunt, per una sensació de remordiment o per la cerca de la realització professional la jornada laboral es dilata fins a ocupar tot el dia. Perquè la casa convertida en despatx o el despatx convertit en casa fa que la desconnexió, de qualsevol de les dues coses, sigui pràcticament impossible.

El confinament precipitat va suposar en un primer moment l’aturada de l’agenda personal de cadascú. Les reunions que habitualment condicionen el temps laboral es van veure interrompudes. Aquesta vida de reunió en reunió, que moltes vegades resulta estressant perquè capitalitza la jornada i resta hores “productives” d’ordinador també va quedar aturada. Si ara escoltem més a les autoritats a qui vam escoltar tant poc uns mesos endarrere, aquest estat d’aïllament domèstic cada vegada es preveu més llarg. Per tant, un cop superat el xoc inicial, cal programar el retorn a una normalitat que no sabem del cert quan arribarà. Aquesta mirada endavant, salvant les distàncies, suposa recuperar de nou l’agenda convencional i recuperar, per tant, el ritme de reunions però amb una percepció renovada. Si abans podien arribar a ser una càrrega, ara, s’han convertit en un al·licient. Trobar-se, ni que sigui de forma telemàtica, s’ha convertit en una oportunitat de veure cares diferents i fins i tot conèixer-ne de noves sense abandonar la seguretat de la llar. Un bon motiu per pentinar-se al matí i canviar-se la dessuadora, no ens enganyem, seguim a casa, tampoc cal arreglar-nos pas! Sigui com sigui aquestes trobades ens ajuden a vertebrar de nou el calendari i ens permeten diferenciar un dia del precedent o del proper.

La conciliació de la vida domèstica amb la realitat laboral ja és un altre tema. En aquest àmbit cadascú s’arregla segons les seves possibilitats i els seus condicionants personals, mai fàcils del tot. Els qui estan sols han d’aguantar-se a si mateixos durant tot el dia, cada dia, cosa gens fàcil, i a més, corren el risc de convertir-se en salvatges. Els que passen aquests dies en parella, es troben davant del test que suposa passar tot el dia l’un al costat de l’altre (sort n’hi ha de Netflix, HBO o les mil i una plataformes). Els qui comparteixen la llar amb les criatures, els pares o els avis, tot i que pot ser dur en alguns moments, han de ser conscients que es troben davant d’una oportunitat d’or. Aquests dies els donaran l’opció per conèixer de nou a aquelles persones que a vegades resulten estranyes tot i la proximitat. Els permetrà gaudir d’aquells que de cop i volta i de forma literal s’han convertit en els únics habitants del petit món què és la vida i la casa de cadascú.

Tornant al Museu, com tot gran canvi, treballar des de casa és un repte. Tot l’equip, qui més qui menys, guarda certs hàbits de treball domèstic. Aquest costum deriva o bé de què la realitat laboral sobrepassa forçosament l’horari estipulat o bé de la inquietud intrínseca de qualsevol feina vocacional (realització de cursos, seminaris, lectures, qualsevol recurs per seguir formant-se i aprendre per millorar). Però ara, la situació és inèdita i amb un horitzó final incert. Així doncs és un bon moment per acomplir amb totes aquelles tasques que dins l’agenda convencional queden aturades. Documentació, desenvolupament de projectes, establiment d’objectius. I sobretot, ara sí, preparar-nos pel que pot venir. Això implica programar de nou l’activitat de la institució a tots els nivells preveient tots els escenaris que es puguin donar.

En situació de normalitat des del Museu creiem que la comunicació és bàsica per situar-nos, explicar-nos i desenvolupar la nostra tasca amb una clau social. De fet, tenim la vocació de dur aquesta relació més enllà per passar de la comunicació unidireccional al diàleg. És a dir, volem anar més enllà d’oferir continguts o distreure als nostres seguidors per escoltar el seu parer i arribar a un model de gestió participada de la nostra institució. Nostra en el sentit més ampli i comunitari. Ja que el Museu és el contenidor de la memòria, del passat i dels records del conjunt de la societat. De fet, just ara, estàvem definint el funcionament pel Dia Internacional dels Museus amb la voluntat de convertir el conjunt arqueològic en l’espai de tots, per un dia i per sempre. En fi, tot anirà bé i seguirem treballant amb aquest objectiu.

Sigui com sigui en aquest estat de reclusió forçosa més o menys individual, tots plegats, tips de mirar-nos el melic, estem necessitats dels estímuls i els contactes que en el dia a dia no valorem suficientment. Per aquest motiu, la comunicació, en el nostre cas, la comunicació des del museu, més que mai, és bàsica. És cert que les iniciatives proliferen arreu i ja acaricien la saturació. Però per nosaltres és l’opció, l’única opció per seguir desenvolupant i cuidant el nostre actiu principal, és a dir, les persones i sempre amb el segell de qualitat i rigor que caracteritza el nostre humil Museu. De manera que en aquest context de teletreball, la Laura s’encarrega de mantenir viva i visible la institució. Des de la nostra web i les nostres xarxes s’ofereixen recursos, jocs, continguts… de forma gairebé diària per a qualsevol usuari (de petits a grans). Així doncs, malgrat que algunes de les funcions del museu s’han vist aturades forçosament la institució segueix activa i a ple rendiment!

“En situació de normalitat des del Museu creiem que la comunicació és bàsica per situar-nos, explicar-nos i desenvolupar la nostra tasca amb una clau social. De fet, tenim la vocació de dur aquesta relació més enllà per passar de la comunicació unidireccional al diàleg.”

Durant aquests dies, tots els museus del món han fet el pas definitiu cap al món virtual. Les diverses institucions han aprofitat per rellançar els sistemes de visita a distància de què disposaven, han facilitat informació sobre les seves col·leccions i han diversificat la seva oferta d’activitats també en línia. Davant d’aquesta allau electrònica, des de la recomanable revista electrònica Núvol, han escrit un article per reflexionar sobre el futur dels Museus.

Després d’una elaborada reflexió entorn del fet social de visitar un museu i l’experiència del directe, arriben a la conclusió de què els Museus han de tornar, i tornaran, un cop superada la pandèmia. En aquest sentit la lògica és clara, oi que tots seguim viatjant pel món tot i poder-ho fer des del sofà a través de la pantalla? Doncs així mateix, seguirem anant als Museus pel plaer d’experimentar la història, l’art i la memòria en primera persona.

Així doncs podem afirmar que els museus no canviaran en la seva essència. És a dir, mantindran la seva vocació d’enraonar amb la societat sobre el passat, el present i el futur a través d’una col·lecció significativa i significant. Deixant de banda els efectes polítics, econòmics i sociopolítics que es derivaran d’aquesta epidèmia, no podem determinar quines repercussions socials tindrà. Sens dubte aquest període el podríem qualificar de complex pel conjunt de sentiments positius i negatius que genera i que de ben segur tindran la seva persistència d’una manera o d’una altra. Quan la situació a poc a poc es vagi relaxant, els carrers s’inundaran de gent? O la gent es mantindrà temorosa i evitarà les aglomeracions? Tornaran els petons i abraçades que ara ens manquen? O tant temps de restricció faran que s’esborrin de les nostres pràctiques socials? Oblidarem de nou la importància de la família i els amics propers que ens ha redescobert aquest isolament forçós? O tornarem a caure en les rutines que ens porten a l’aïllament voluntari? En fi, no podem saber quins efectes tindrà a curt i llarg termini aquesta situació sanitària. Potser tots aquests canvis que ara ens semblen una muntanya quan el mirem de lluny i semblin tan petits com un gra de sorra els oblidarem ràpidament com una moda passatgera. Sigui com sigui el futur, El Museu de Guissona hi vol ser i el Museu hi serà. El Museu com la societat a la qual pertany és viu i s’adapta i muta per seguir dialogant amb la població que li dóna sentit. Hi és ara perquè s’ha adaptat a la nova realitat de la pandèmia. Hi serà també en el futur perquè mutarà en el que faci falta per mantenir la seva vigència.

Aprofito aquestes línies per expressar el nostre suport a tothom que més enllà del confinament en la seva situació particular, ha patit de prop els efectes d’aquesta malaltia. Així mateix manifestem el més sincer agraïment a totes les persones que no han participat d’aquesta reclusió i que han seguit treballant per mantenir viu el nostre país en aquest estat vegetatiu. A part dels merescudament aplaudides sanitàries, cal recordar a les productores alimentàries, a les transportistes, a les treballadores que mantenen plens els supermercats, a les persones que recullen la brossa i tants altres oficis que ara mateix han demostrat la seva importància i que de segur haurien de ser revalorats com es mereixen.

Per acabar aquest de reflexions entre el món personal i el món professional parafrasejaré amb estil lliure la nostra làpida més cèlebre. Que el confinament us sigui lleu!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

És moment de passar comptes

És moment de passar comptes

por | des. 31, 2019 | Actualitat, Blog, David Castellana

BLOG

És moment de passar comptes

David Castellana

31 de desembre de 2019

Iniciar un nou any és sempre una promesa de futur. Nous reptes, noves il·lusions, noves metes i nous compromisos que anirem presentant a través d’aquest Fòrum. Per altra banda, l’inici d’un nou any representa inevitablement la clausura de l’any anterior i això implica fer balanç sobre l’exercici que finalitza. Per tant és moment d’analitzar l’acompliment dels objectius i les expectatives establertes prèviament.

Pel Museu, també és moment de fer valoracions. L’any 2019 ha estat un any de canvis.

Durant aquesta anyada ens hem plantejat seriosament el ser i l’estar de la institució, és a dir, qui som, quin paper juguem en la realitat local i on volem ser.

A partir d’aquesta reflexió hem iniciat un procés de canvi, que no s’ha d’entendre com una revolució sinó com una presa de consciència sobre el camí natural que hem de seguir. Així doncs, després de consolidar unes estructures bàsiques, es tracta de seguir amb l’evolució lògica del Museu per convertir-lo en un pilar cultural bàsic en l’àmbit local i territorial. És l’hora de mirar endavant per ocupar realment el paper que ens correspon. Per assumir aquesta posició estem desenvolupant una transformació en termes globals que afecta tot el funcionament del Museu, és un canvi de tarannà i de funcionament de base en molts aspectes.

L’objectiu final és situar com a funció principal del nostre Museu la salvaguarda del llegat arqueològic i històric de la vila en funció, sempre, de la societat, com a receptors principals de la nostra tasca.

És a dir, conservar la nostra història no té sentit sense tenir present la ciutadania, i a la vegada, entenem que la població actual perd gran part de la seva essència i identitat si s’oblida del seu passat. Així doncs, les accions del Museu al llarg d’aquesta anualitat s’han realitzat sota aquesta premissa. A la vegada, una organització d’aquest tipus ha de ser realment una eina de progrés social i cultural. Així la conservació de l’herència col·lectiva i la seva socialització va estretament vinculada a prendre un posicionament clar i visible sobre els diversos aspectes que ens afecten com a societat.

Cal tenir present que la valoració del 2019 no oferirà resultats finals. S’ha de llegir dins d’aquest context de canvi i prendre-la com una avaluació de resultats després d’una etapa dins d’un recorregut més llarg. Ha de ser vista, doncs, com un mitjà per validar impressions i reforçar o jutjar els objectius establerts així com les formes emprades per assolir-los. En aquest sentit, cal tenir present que la transformació del Museu ha de tenir efectes en la seva percepció per part de la població. I aquest, de nou, és un procés de canvi que pot ser fins i tot més lent que la mateixa transformació del Museu. En aquest cas, els resultats finals s’aniran materialitzant a mesura que la nova visió de la institució sigui assumida realment per la societat.

La percepció del museu com un referent cultural va estretament vinculada a la capacitat de la institució per generar confiança i un sentiment de proximitat, això implica actuar de manera transparent. Aquesta idea s’ha de fer present en tots els aspectes que afecten al funcionament de la institució. Implica les funcions que es desenvolupen directament de cara als usuaris i també les tasques que es realitzen portes endins.

La cerca de la transparència situa la comunicació en una centralitat dins la gestió del Museu.

Aquest interès estratègic es fa visible a través de xarxes socials, de la imatge corporativa que s’està desenvolupant i en la manera com es transmeten els continguts. Dins d’aquesta visió, al llarg d’aquest any ha nascut el nostre fòrum, un blog on podem compartir experiències, visions, reflexions i anècdotes. També i de forma més recent, s’ha creat el Diari de Campanya, un mitjà que ens permet compartir l’activitat de recerca, un puntal bàsic de la nostra institució.

Seguint amb aquesta idea de transparència volem fer arribar a tots els nostres seguidors l’any 2019 en xifres. Pressupostos, despeses, visitants, propostes, usuaris o participants de les activitats diverses produïdes pel Museu o en les que la institució ha pres part…

L’any 2019 el Museu de Guissona ha comptat amb un pressupost de funcionament de 62.000 € en els que queden inclosos l’aportació de 12.913 € de la Generalitat rebuts gràcies a la línia d’”Ajuts per al funcionament i les activitats dels museus de Catalunya”. La partida s’ha distribuït de la següent manera:

Per afinitat i proximitat en les tasques, al llarg de la passada anualitat, el Museu ha comptat el suport de l’àrea de Turisme amb una aportació de 11.430,21 € invertits tal i com s’especifica a continuació:

Per altra banda, l’Ajuntament de Guissona sol·licita anualment la línia de “Subvencions a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic” destinada enguany a l’excavació de la plaça Vell Pla amb un import de 28.690,00 €.

A nivell econòmic cal destacar, també, els diversos ajuts de la Generalitat i la Diputació de Lleida rebuts enguany. A part de línies ja esmentades (suport al funcionament de museus i suport en la gestió del patrimoni arqueològic), hem comptat amb contribucions per la recerca, la restauració del parc arqueològic i la reparació dels danys ocasionats pels aiguats del passat octubre. Aquests ajuts han suposat un augment dels recursos i, per tant, han permès desenvolupar accions que no s’haurien pogut afrontar únicament amb els mitjans propis.

La voluntat de canviar el posicionament del Museu en l’entorn local i en el territori s’ha manifestat de diverses maneres. Per una banda, s’ha ampliat l’horari d’obertura del Museu per incloure tots els cap de setmana amb un calendari rotatiu entre tots els treballadors. A més, durant l’estiu, s’han afegit les tardes de dissabte per fer més accessible l’equipament. Per altra banda, s’ha donat un augment notable de l’activitat pròpia i també de la participació en activitats programades per part de l’Ajuntament de Guissona i altres organitzacions. Podem considerar que les propostes i col·laboracions multipliquen per 2 les activitats realitzades durant el passat 2018.

Les diverses propostes realitzades s’exposen en la següent taula:

L’augment de l’acció cultural ha tingut diversos efectes clars, per una banda, i pendents de tancar la caixa del mes de desembre, el Museu de Guissona ha generat durant tot l’any (de gener a novembre) uns ingressos de 9.666 en entrades i botiga (cal tenir present que els ingressos del Museu, segons l’organització de l’administració local tornen a les arques de l’Ajuntament). De manera més rellevant l’esforç comunicatiu i l’increment de l’activitat s’ha traduït, al seu torn, en un augment de visitants i usuàries i usuaris dels nostres serveis en forma de visites lliures, vistes guiades de diversos tipus, tallers i jocs i altres propostes.

Al llarg de l’any 2019 el Museu de Guissona ha comtat amb la visita de 9.967 persones.

Això suposa un augment de gairebé el 10 % respecte l’anualitat anterior. Per tant, podem considerar favorablement els resultat de les actuacions dutes a terme fins ara. A l’hora de llegir aquestes dades, cal recordar, un cop més, que el consum de les propostes del Museu va estretament lligat al canvi de percepció de la institució. I aquest és un itinerari llarg que cal recórrer pas a pas.

L’èxit assolit durant l’any 2019 és el fruit clar del treball en equip, per una banda, cal agrair l’aposta per part de l’Ajuntament, tant de l’equip polític anterior amb el Xavier Casoliva i la regidora Anna Santacreu, com de la formació actual amb en Jaume Ars al capdavant i la sempre present regidora Agnès Pla. És evident que per un municipi de poc més de 7.000 habitants la gestió del llegat històric i arqueològic així com el manteniment d’un Museu és un esforç més que considerable. Per tant, mai podrem deixar d’agrair la seva sensibilitat i la seva aposta pel passat com un recurs per generar futur. Resulta igualment imprescindible el suport de les companyes i companys de l’ajuntament, (secretaria, cultura, urbanisme, comunicació…) que fan més fàcil i portadora la nostra tasca. Així mateix, tampoc podem menystenir, el suport rebut per part de l’administració central (Servei d’Arqueologia, Servei de Museus, Patrimoni) que resulta bàsic per superar el funcionament diari i poder emprendre projectes de futur realment engrescadors i que anirem desgranant més endavant.

Per altra banda, no podem deixar de fer esment de l’equip que s’encarrega de la investigació arqueològica del nostre jaciment. La seva labor, com hem dit, és un puntal per al Museu i per la nostra vila. Hem de valorar sempre que des de l’equip de recerca UAB-ICAC es segueixi apostant fermament per al nostre llegat com a mitjà per a conèixer el passat romà de la nostra terra. Moltes gràcies Josep, Quim, Esther i Núria. No podem oblidar tampoc als nostres arqueòlegs i arqueòlogues, restauradors i restauradores i antropòloga de capçalera… (Arqueòlegs.cat, Albert Gasset, Ramon Vancells…).

A tall personal i de la manera més sincera, no podia faltar tampoc l’agraïment al propi personal del Museu. Amb la seva implicació i estima per la feina són el motor real de la institució. Al Josep Ros Mateu, per la seva expertesa, professionalitat i rigor. A les seves mans descansa, en gran mesura, la gestió del patrimoni local i de la pròpia col·lecció del Museu, que és, a fi de comptes, el fonament de la nostra institució. A la Laura Puig Bernaus per la seva visió, excel·lència i capacitat comunicativa. És ella qui ens dóna a conèixer i ens defineix dia a dia. Amb un equilibri entre humor, compromís i professionalitat absoluta s’encarrega de crear i enfortir la nostra comunitat. A la Blanca Izquierdo Cerezo per la seva amabilitat, predisposició i disciplina. Si bé la Laura és el Museu vers l’exterior, la Blanca n’és la cara visible. S’encarrega del tracte diari amb les visites i sense cap dubte la seva hospitalitat i afecte és clau per fer-les sentir que el Museu i allò que s’hi conserva i s’hi explica és també seu. I també a la Núria Magrans Anglès, responsable de l’Àrea de Turisme municipal, per la seva empenta, carisma i dinamisme. La complicitat entre el Museu i Turisme és cabdal per situar la vila de Guissona i el seu singular patrimoni en el lloc que es mereix en l’imaginari col·lectiu tant a nivell local com nacional.

Com és de rigor, per cloure una intervenció de balanç anual cal mirar endavant. Per fer-ho només puc desitjar que el futur 2020 sigui millor encara que l’any que tot just acomiadem. Així doncs, només em queda expressar els meus millors desitjos per tothom que ens dóna suport, i fa possible i dóna sentit a la nostra feina, pel propi personal del Museu, pels visitants i seguidors i per aquells i aquelles que encara no ho són, i que podem identificar com a seguidors i visitants potencials.

Per tots plegats feliç 2020.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obert per vacances

Obert per vacances

por | ag. 16, 2019 | Activitats, Actualitat, Arqueologia, Blog, David Castellana, Difusió

blog

Obert per vacances

David Castellana

16 d’agost de 2019

Insistim, un cop més, en la nostra visió del Museu com un servei a la societat. Per aquest motiu, com molts altres equipaments, nosaltres no disminuïm l’activitat durant el període estival, ans al contrari, l’augmentem per acomplir amb la nostra tasca de difusió cultural, d’espai formatiu i fins i tot d’entorn d’oci.

En molts àmbits laborals els mesos més calorosos de l’any impliquen un relaxament en les funcions pròpies, en el nostre cas, no hi ha cabuda per la distensió. Amb l’arribada del bon temps arriba també una gran oportunitat per conèixer i donar a conèixer el nostre llegat. Amb aquesta finalitat, a partir del mes de maig vam començar l’horari d’estiu. Per primer cop el Museu obre de manera regular un dia a la tarda, concretament els dissabtes. En tractar-se d’una novetat, per tal de recolzar la iniciativa, hem introduït reclams com les visites sensorials els primers dissabtes de mes a la tarda i activitats infantils, els tercers. Si bé cal dir que no hem obtingut una gran resposta, considerem fermament que cal picar pedra i mantenir l’aposta per consolidar el canvi. Tot i que puguem posar molt entusiasme en la nostra feina i creure realment en la rellevància del llegat que custodia el Museu, cal no perdre el món de vista i ser conscients de la realitat. La Segarra no és, ara com ara, un enclavament turístic de primer ordre. Malgrat tot, estem descobrint amb certa sorpresa que enguany existeix un degoteig constant de visitants que a diari s’acosten al conjunt arqueològic. Es tracta de gent, coneixedora de la realitat històrica local que de primera mà vol aprofundir sobre el passat romà de la nostra vila. Aquest canvi de tendència, si es que ho podem anomenar així, o bé és indicatiu d’un canvi del model de turisme de sol i platja o bé que la feina de difusió que es realitza des del Museu a diari, sobretot a través d’una gran gestió de les xarxes socials, dóna el seu fruit.

En qualsevol cas, amb la finalització del curs escolar va esclatar l’agenda amb l’únic objectiu de vetllar per la nostra herència, donar-la a conèixer i posicionar-nos clarament com un equipament cultural consolidat, actiu i dinàmic. Just després de Sant Joan, va començar el Camp de Treball per a Joves (25 de juny- 2 de juliol). Any rere any, aquesta proposta es planteja com un mitjà per atraure a les nostres instal·lacions un perfil de població que rarament es sent interessat pel nostre patrimoni i permet, a partir de la seva col·laboració, fer un manteniment de l’espai i endreçar-lo, poc a poc. La setmana següent s’inicià el Curs d’Arqueologia Ciutat Romana de Iesso (8 – 19 de juliol). Anualment, i després de 30 anys de recerca, la nostra vila esdevé durant una quinzena un espai d’ensenyament universitari. El Parc Arqueològic és el marc on joves arqueòlegs aprenen el mètode d’excavació o posen en pràctica els coneixements adquirits durant els seus estudis de grau o màster. Durant aquesta campanya, es preveia la finalització de l’excavació en els dos sectors on es va intervenir: les termes i la muralla. En cap dels dos casos es van acabar les tasques. Just al contrari, es va posar al descobert una major complexitat i, per tant, una major riquesa en els dos espais. Així és l’arqueologia, una ciència plena de sorpreses. Sigui com sigui, l’excavació es pot considerar absolutament profitosa i reveladora en molts sentits que ja presentarem més endavant.

“…amb la finalització del curs escolar va esclatar l’agenda amb l’únic objectiu de vetllar per la nostra herència, donar-la a conèixer i posicionar-nos clarament com un equipament cultural consolidat, actiu i dinàmic. ”

Per altra banda, i durant el mateix període el museu va prendre part activa en l’organització d’una de les celebracions més viscudes del calendari guissonenc. A partir d’una col·laboració amb les Àrees de Cultura, Comunicació i Joventut durant la setmana del 15 al 19 de juliol es van desenvolupar els Capvespres a la Romana com a preàmbul del XXIII Mercat Romà de Iesso celebrat el 20 de juliol (Claustre, Aida, Lídia i Agnès, com sempre, va ser un plaer treballar amb vosaltres). Un any més la vila va fer un salt endarrere de 2000 anys per celebrar el passat Romà. Aquesta edició, dedicada a Juli Cèsar, suposa la fi d’un camí mític iniciat anys endarrere que ens ha portat des de la creació del món a l’apoteosi del dictador. La cloenda d’aquest cicle obre una nou horitzó d’oportunitats per les properes edicions de la Festa Romana de Guissona.

Ara mateix ens trobem a mitjans d’agost amb la mateixa empenta que a principis d’estiu. Així doncs, anem conciliant les merescudes vacances de tot el personal del Museu amb la voluntat de mantenir-nos actius i visibles. Així el passat 14 d’agost vàrem iniciar el 8è cicle de visites guiades Nocturnes. Es tracta d’una activitat nascuda en l’àrea de Cultura de l’Ajuntament i entomada gustosament des del Museu. Sortida rere sortida i des de fa vuit anys anem descobrint la història local des de noves òptiques i punts de vista. En la passada visita vàrem estirar el fil que ens ofereixen les poques dones que han quedat registrades en la història local per traçar un esbós sobre la figura de la dona a nivell històric. Aquesta visita, suposa un tast del recorregut que realitzarem per la vila durant el mes de març de 2020, quan el museu evidenciarà, un cop més, el seu posicionament lila. Les visites nocturnes, sense avançar massa informació seguiran els dies 22 i 29 centrades en l’”oblit del temps” i la “feina de la terra”, respectivament. La setmana vinent, per altra banda, es donarà el VI Curs d’Arqueologia Infantil. Després d’un any de pausa, recuperem l’activitat amb ple absolut d’assistència. Aquesta iniciativa pretén aproximar la recerca arqueològica com un mètode d’investigació científica als més curiosos i curioses de la casa. Si bé des del museu sempre hem cregut en l’interès d’aquesta activitat, enguany, pren encara més sentit. La seva recuperació sorgeix en gran mesura com a resposta a la demana reiterada dels diversos assistents al Dia Internacional dels Museus. Treballem pel visitant, per tant, serà un plaer recuperar l’activitat.

Actuació de Patricia McGill per cloure la primera visita del 8è Cicle de Visites Guiades Nocturnes.

Fotografia de David Castellana

El setembre no representarà tampoc una baixada de l’activitat. La Festa Major suposa l’aniversari de l’equipament (ja farà 8 anys que el conjunt actual va ser inaugurat). Per altra, són uns dies en què Guissona es vesteix de festa i mostra orgullosa les seves millors gales per satisfer als habitants que surten per uns dies de la quotidianitat i als visitants, familiars, amics o curiosos que aprofiten l’avinentesa per conèixer la nostra vila. Per aquest motiu, el Museu farà Portes Obertes durant tots els dies (a excepció de la Diada Nacional de Catalunya, el dia 11 de setembre el museu romandrà tancat). Més encara, aprofitarem el dia 7 de setembre, per presentar una exposició temporal que exemplifica el gran interès i excepcionalitat del llegat que s’amaga sota els nostres peus. Davant d’aquesta afirmació tan rotunda i convençuda podeu pensar que en el Museu no tenim padrina. Potser no, en qualsevol cas, deixarem que les doctores Esther Rodrigo i Núria Romaní, directores de l’excavació, s’encarreguin de convèncer als més incrèduls. Aquesta petita mostra i la seva presentació descobrirà les singulars troballes realitzades al Pou del sector de la Muralla durant la campanya de 2017.

Fotografia aèria del sector de la Muralla amb el pou a la cantonada inferior dreta.

Fotografia Núria Romaní

La nostra empenta no s’acaba amb el bon temps sinó que entre calorades anem perfilant el que ens queda del calendari anual. Per tal de fer dentetes, tenim entre mans l’organització de les Jornades Europees del Patrimoni també el setembre, Excavacions Obertes per la població pel mes d’octubre tot aprofitant la campanya d’excavació de tardor, el Mes de les Entitats el proper novembre, activitats familiars el desembre…

Després d’aquest breu balanç del nostre estiu i l’avançament de previsions voldria tancar el meu post amb un parell de desitjos. Acabeu de passar un bon agost amb vacances o no. I no oblideu que el temps de lleure i la calor són una gran oportunitat no només per la disbauxa i la relaxació sinó també per conèixer la història i el patrimoni cultural material, immaterial i festiu de Guissona i d’arreu!

Bon estiu i moltes pedres!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

I tu, què n’opines?

I tu, què n’opines?

por | juny 27, 2019 | Activitats, Blog, David Castellana

NOTÍCIES

I tu, què n’opines?

David Castellana

27 de juny de 2019

La celebració del Dia Internacional del Museus 2019 pretenia posar de manifest la importància de les opinions dels habitants de Guissona en la gestió del Museu. Conceptes com ara socialització del patrimoni o servei a la societat han de ser molt més que una etiqueta de moda per esdevenir un element clau en la visió estratègica de la institució.

El passat 18 de maig es va celebrar el Dia Internacional dels Museus. Tal i com vaig avançar en el post anterior, la celebració es va plantejar com una declaració d’intencions. La nostra voluntat era presentar el nou museu que volem construir o millor dit, presentar un nou model col·laboratiu de museu que hem de construir plegats. Moltes circumstàncies anaven en contra, però malgrat tot, teníem grans esperances dipositades en aquesta jornada. En moltes ocasions per més esforços que dediquis en organitzar una activitat sempre hi ha punts que s’escapen al control. Per una banda, per un error dels proveïdors ens enfrontàvem a l’activitat sense possibilitat d’acomplir amb la promesa de repartir samarretes entre els assistents. No ens van arribar totes les talles sol·licitades inicialment. Per altra, era una data complicada a nivell de calendari. El Dia Internacional del Museus coincidia amb la Festa de Colors de Guissona. Habitualment, a nivell local, quan diferents activitats coincideixen en un sol dia totes en surten malparades. A més, durant aquell mateix cap de setmana es celebrava també Tarraco Viva, la fira entorn al món romà segurament més rellevant i amb major projecció. Com és habitual hi teníem un espai, amb tota la complexitat logística d’haver d’estar en dos llocs a la vegada. Finalment, l’última gran variable era més difícil de controlar: la climatologia. Va ploure al migdia i va plovisquejar durant tota la tarda.

La samarreta

Malgrat tot plegat vam actuar amb tossuderia i vam optar per tirar endavant la celebració tal i com la teníem prevista. Considerem fermament que va ser un èxit. Provablement el número de participants a la iniciativa va ser menor per culpa del temps, però tot i així, estem contents. En contra tot pronòstic la festa de Colors va anar d’allò més bé (moltes felicitats al Pla Educatiu de Guissona) sense que això ens afectés directament. Amb la col·laboració d’un jove voluntariós i afí al Museu vam cobrir la nostra presència a Tarraco Viva (gràcies Guillem). I el centenar d’assistents que van prendre part de les activitats de tarda i nit es van mostrar tant tossuts com nosaltres i van enfrontar-se al temps per donar suport a la iniciativa. En referència a les samarretes, l’últim gran escull al que feia referència inicialment, puc anunciar que per fi les tenim aquí. Així doncs, aprofito l’espai de comunicació que suposa el fòrum per avisar en primícia de què repartirem les samarretes gratuïtament a tots els assistents al DIM 2019 durant el cap de setmana de l’6 i 7 de juliol. A més, aquells dies tindreu l’oportunitat de gaudir de les visites sensorials que des del maig s’ofereixen al museu durant el primer cap de setmana de mes.

I a grans mals, grans remeis. La mateixa samarreta serà usada en la campanya de GuissonaMés d’enguany, d’aquesta manera donarem vida a l’excedent de peces rebut en unes talles concretes en la primera comanda. La diferència serà que els participants de la iniciativa en disposaran gratuïtament, la resta d’interessat la podran adquirir per un preu de 5€ a la botiga del Museu.

A l’hora de fer valoracions cal no perdre’s en un positivisme extrem. És a dir, cal alegrar-se dels resultats però també cal ser crític. Per una banda, a partir de les 17:00 hores començava a arribar gent al Museu quan l’activitat no estava prevista fins les 18:00. Tal i com estaven les coses, aquesta anticipació ens va permetre respirar alleujats. Però més encara, veure com la gent venia totalment disposada a arromangar-se per embellir el Parc Arqueològic va ser motiu d’una profunda emoció. Fins i tot, un grup de senyores portaven plantes de casa (moltes gràcies! Això sí que ens anima a seguir!). Però com he dit abans hem de ser crítics i, per tant, no podem oblidar els punts on vàrem fallar. El discurs general de la celebració pretenia ser inclusiu i integrador però malgrat tot hi vam notar l’absència notòria dels guissonencs i guissonenques vinguts de d’altres punts del món. Per tant, i de cara a futures actuacions, caldrà que ens esforcem no només per captar l’atenció dels i les habitants de la vila de tota la vida sinó també d’aquells i aquelles que ho són d’uns anys cap aquí. Seguirem treballant.

A banda de valorar el funcionament general de la jornada volia aprofitar aquestes línies per entrar en el fons de la qüestió. La voluntat de plantar, anava lligada amb la cerca de la implicació real, fins i tot física, de la població amb el Museu-Parc Arqueològic. Així mateix, la idea de repartir samarretes s’havia de vincular amb la visió de què la nostra herència té un sentit identitari. Així, les samarretes podrien ser considerades com una representació d’aquesta herència i un símbol d’orgull i arrelament guissonenc. Però en qualsevol cas, deixant de banda els simbolismes, per a nosaltres, per planificar el futur i per conèixer l’estat de la qüestió sobre la percepció del Museu en l`àmbit local, la part més rellevant era la recollida d’impressions amb la iniciativa de les flors de les opinions. Segons el plantejament inicial, la recollida de sensacions s’havia de fer en tres categories: suggeriments, queixes i somnis. Val a dir, que un cop processades totes les respostes en molts casos resulta difícil discriminar en quina categoria cal posar les aportacions recollides.

“La mateixa samarreta serà usada en la campanya de GuissonaMés d’enguany, d’aquesta manera donarem vida a l’excedent de peces rebut en unes talles concretes en la primera comanda. La diferència serà que els participants de la iniciativa en disposaran gratuïtament, la resta d’interessat la podran adquirir per un preu de 5€ a la botiga del Museu.”

En qualsevol cas es detecten algunes línies clares que sens dubte han de marcar la pauta per encarar el nostre futur. En general la gent recolza la gestió que estem duent a terme del conjunt arqueològic i molts dels assistents es van mostrar entusiasmats i entusiasmades amb l’acció prevista per enguany. Entre els escrits hi vam trobar aportacions d’allò més suggeridores i que ens guardem amb gran il·lusió. Tant es així que algunes de les propostes tindran resposta de forma immediata o imminent, potser perquè ja les teníem al tinter o simplement perquè ens han agradat tant que en hi hem tirat de cap. Altres, seran treballades de cara a un futur. Cal ser realistes, l’agenda i sobretot el pressupost no ens permet fer tot el que voldríem. Però en qualsevol cas, a través del blog o de les xarxes socials tenim intenció de donar resposta a totes les propostes que ens vau fer arribar.

A partir d’aquí i per cloure aquesta aportació, aprofito el nostre particular fòrum per llançar dues propostes. Aquest blog va nàixer amb l’objectiu d’esdevenir una eina de comunicació. Per aquest motiu, animem a tots els qui no vàreu poder assistir a la celebració del passat Dia Internacional dels Museus, a què a través d’aquest mitjà ens feu arribar també les vostres opinions, en forma de suggeriments, queixes o somnis. Entre tots els que hi participeu sortejarem una experiència per viure la vila d’una altra manera. El premi tindrà dues fases. En primer lloc, consistirà en l’oportunitat de conèixer el nostre llegat romà a través dels sentits amb una visita sensorial gratuïta. Seguidament i per viure el present de la nostra població, els premiats gaudiran d’un sopar per a dues persones en un restaurant local a convenir.

La voluntat d’escoltar-vos, va més enllà de convertir als usuaris del museu en un òrgan consultor. Voldríem anar més lluny i que els amants del passat romà, de la institució o de la Guissona actual tinguessin un espai en la gestió de la propi Museu. Per aquest motiu, aprofitem la temàtica del post per llançar la proposta de què es creï algun tipus de col·lectiu més o menys organitzat en forma d’associació d’amics del Museu. Potser podria ser un bon moment per reflotar l’antiga associació d’Amics de Iesso – Guissona. En qualsevol cas, tota iniciativa d’aquest tipus serà ben rebuda i recolzada en el que faci falta per part del personal del Museu.

 

Gràcies per seguir el nostre blog i animeu-vos a dir la vostra!

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close