Pessebres, arbres, tions , caganers,  llums i color. Galets, canelons, neules, torrons  i raïm. El verset i les nadales. La grossa, la missa del gall, l’Home dels Nassos i la Cavalcada. Amb aquests referents identifiquem clarament les festes nadalenques.

Ara que ens apropem al Nadal i jo estic pensant en aquestes festes … he decidit compartir-ne algunes curiositats. El Nadal, com moltes altres coses, ja existia en l’època dels romana, hi havia unes festes que semblen una còpia a les que tenim ara, o bé, les festes que tenim ara són una còpia de les seves. Aquesta celebració rebia el nom de Saturnals. Era la festivitat en honor al déu de l’agricultura, de les arts i de la vida civilitzada: Saturn. Aquesta celebració es va iniciar de manera oficial a Roma a partir del segle V aC. En un inici, la festa de Saturnàlia se celebrava el 17 de desembre, molt a prop del solstici d’hivern. Es tractava d’una celebració d’origen rústic lligada a la finalització de les tasques agrícoles. Amb el temps les festes es van anar allargant fins al 25 de desembre. La celebració començava tallant una cinta de llana que lligava simbòlicament els peus d’una imatge del seu Saturn per tal que no abandones la ciutat durant la resta de l’any. Tot seguit es feia un sacrifici en el temple de Saturn del fòrum i s’acabava la celebració amb un gran banquet obert a tothom.

Durant la celebració d’aquestes festes, la vida pública a la ciutat es paralitzava, els comerços tancaven i estava prohibit fer negocis, les escoles feien festa, els tribunals no funcionaven, s’atorgava temporalment la llibertat als presos, se suspenien les execucions i, fins i tot, s’aturava l’activitat en el front de batalla. Eren dies de festa i celebracions per a tothom, es feien grans àpats, la gent menjava en família i vestia els seus millors vestits, es celebraven lluites de gladiadors, estava permès apostar en públic i fins i tot s’organitzava una loteria on hi podia participar tothom.

La tradició de l’arbre de nadal
Amb l’arribada de les Festes a les places, a les cases o als jardins tornen els arbres decorats amb boletes de colors i garlandes. Aquesta tradició també podria tenir referents antics, quan la naturalesa era l’eix central del dia a dia de l’ésser humà. Durant aquestes celebracions la població adornava, com ho fem nosaltres, plantes i arbres que creixien en els seus horts i jardins.  El que avui són boles de plàstic de mil colors, en l’antiguitat eren flocs de cotó. Una manera de d’avançar que, després dels dies “foscos” i “més curts ” de l’any, com són els hivernals, arribarien jornades “mes lluminoses”. Era una manera de fer homenatge a la llum que dóna vida a la naturalesa i que protagonitza la primavera i l’estiu. De fet, les saturnàlies eren les celebracions del Sol invecte. Les boles de cotó o llana simbolitzaven la bondat i els fruits del camp venidors. A més, durant aquestes dates també es feien decoracions vegetals, per exemple les entrades de les cases s’ornaven amb branques de llorer, sempre verd, per a atreure l’èxit en la vida

Rifa de nadal en el món romà?
És el que estàs pensant. També loteria? És que hi ha alguna cosa que no fessin els romans abans que nosaltres? Doncs efectivament, a l’antiga Roma la loteria ja existia. Com en l’actualitat, era un popular joc d’atzar en què qualsevol podia aconseguir grans premis si la deessa Fortuna es posava de la seva part. No deixa de ser curiós, encara que merament anecdòtic, que la loteria de Nadal actual coincideixi en la seva data amb els sortejos més importants que es realitzaven a l’antiga Roma.

La imatge que ens ha arribat de Roma, és la del luxe i de l’excés. Aquesta visió, més o menys construïda per la tradició, prenia especial significació en relació a la família imperial. En els palaus de l’emperador, les petites rifes que es celebraven a totes les llars es convertien en grans sortejos, i els premis podien arribar a ser incommensurables.
A l’emperador August, amant de les saturnàlies, li encantava fer grans sortejos. En els seus banquets festius solia repartir als comensals bitllets de loteria que podien estar premiats amb grans sumes de diners, teles exòtiques i fins i tot or pur o com veurem més endavant amb alguna broma de més o menys mal gust. Altres emperadors com Neró van arribar a repartir entre la població fins a mil bitllets de loteria en ocasions especials. Alguns fins i tot van inventar nous formats per a donar més emoció als sortejos.
En la propera ocasió que compris una butlleta per la rifa, recorda que els romans i romanes ja ho van fer abans que nosaltres …

De l’espòrtula a l’stranae – de la cistella a la paga extra

S’acosten també les cistelles nadalenques! , alegria per a qui les rep i satisfacció per a qui les ofereix. Un cop més, aquesta bonica tradició nadalenca es fonamenta en un costum d’època antiga.

L’espòrtula, originàriament era una cistella de vímet per a portar aliments, però amb el temps, aquest terme va passar a identificar als regals, donacions o recompenses que els treballadors rebien del seu patró. Era una recompensa i consegüentment no tots els treballadors gaudien de la mateixa espòrtula, no tots tenien aquesta consideració.

Generalment aquestes cistelles estaven carregades d’aliments i fruits de la naturalesa com dàtils, figues seques, nous i mel, aliments carregats de valor simbòlic per propiciar un any nou pròsper i feliç. Els dàtils simbolitzaven el prestigi i la riquesa, les figues l’amor i la mel la salut . També anaven  decorades amb les emblemàtiques fulles d’olivera i de llorer. Aquesta costum es pot relacionar amb les actuals estrenes o aguinaldo.

Amb el pas del temps, l’espòrtula es va traduir en diners. Aquesta aportació econòmica es coneixia en l’època romana com stranae. A aquest lliurament monetari també es denominava cent quadrants, la moneda de l’època. Avui en dia, podríem equiparar aquesta pràctica amb la paga extraordinària.

La fava

En els convits de les  Saturnals se servia com a postres un dolç de mel i fruits secs que tenia una fava amagada. Qui la trobava, esdevenia el príncep i rebia el nom de princeps saturnalicius, és a dir, el “primer de la saturnàlia”. Qui rebia aquest títol, rebia una corona de llorer o d’heura i tenia l’oportunitat de donar ordres burlesques a tothom, i la resta les havien d’obeir. Aquest rol, generalment estava reservat per als petits de la casa o per a les classes més desafavorides com ara els esclaus domèstics. La fava era un element simbòlic propi de l’hivern i de la llavors enterrades abans de germinar. Aquesta tradició de la fava la podríem assimilar, també, amb la costum d’amagar aquest mateix llegum al Tortell de Reis. En l’actualitat, però, a qui li toca la fava li toca pagar, i només qui troba la figureta del rei té el dret de ser coronat.

Mercats ambulants de nadal; compres i rebaixes

En les saturnàlies era tradició que els familiars i amics pròxims es fessin regals els uns als altres, com nosaltres fem per Nadal. Durant aquestes dates les ciutat s’omplien de mercats ambulants de saturnàlies. En aquestes fires s’hi podien comprar petits regals i detalls, al més pur estil dels tradicionals mercats de Nadal de moltes ciutats actuals. En el camp de Mart, cada any es muntava la fira sigillata, el mercat més famós de la saturnàlia. S’hi podien comprar articles de broma i regalets diversos, però els objectes més populars eren unes figuretes d’argila conegudes com a sigillaria. Artesans, grangers i comerciants arribaven a la ciutat abans muntaven les seves parades als carrers assenyalats. Segons recorden molts autors romans, durant la saturnàlia es comprava impulsivament i de forma continuada. Com veieu el consumisme desfermat no és una exclusiva actual, tampoc.

Quan les festes estaven a punt d’acabar els venedors eren més proclius a abaixar els preus per a garantir-se la venda i no haver de carregar de tornada amb tot el que no han aconseguit vendre. Com el que no vol la cosa estaven inventant les rebaixes de gener.

Regalets i bromes

L’últim dia de les Saturnals es dedicava especialment als nens tal i com passa amb la festa de Nadal i la celebració de la Cavalcada de Reis Mags. Aquest dia tenia el nom de fliginaria per les figuretes de cera i terracota que es regalaven als més petits conegudes, també, com a sigillaria. Els seus pares, els seus avis o les seves nodrisses els regalaven figuretes de cera, que després cremaven en els lararis en honor a Saturn, com feien els adults. Altres eren de terracota, podien representar a dones adultes, ocells o animals i que en alguns casos eren xiulets que funcionaven amb aigua.

Aquestes figuretes van esdevenir un símbol de la infància, de la puresa o fins i tot de la virginitat. Així doncs, s’han trobat aquestes terracotes en sepultures de noies joves que no havien arribat al matrimoni.

Durant aquestes dates, als infants també se’ls regalaven nous. Aquests fruits secs eren utilitzats habitualment en diversos jocs de punteria i habilitat. Eren tant populars que el traspàs de l’adolescència a l’edat adulta es denominava relinque nuces, és a dir, abandonar les nous. També rebien regals com anells, segells, taules d’escriptura… Molts d’aquests regals anaven acompanyats de poemes.

Durant les saturnàlies, les bromes també eren habituals, com actualment per Sants innocents. Així doncs, es podien obsequiar objectes inversemblants com ara pinces, esponges, teles velles i estripades o mantells de pèl de cabra acompanyats de notes humorístiques o provocadores.

L’u de gener, la festa de Janus
La revetlla de Cap d’any era una festa sagrada a l’antiga Roma. El mes de gener estava consagrat al déu Janus, el déu de les dues cares. En les representacions aquesta divinitat presentava dos rostres, un mirant endarrere i l’altre endavant, és a dir, al passat i al futur. Solia representar-se amb una cara de vell i una altra de jove, com a evocació al mateix temps que ha passat i al mateix temps que ve. Per aquest motiu era rellevant establir metes per l’any venidor i tot fent balanç del cicle que s’acabava.
Com és habitual en el món romà, la celebració de l’arribada de cada nou any anava lligada a un seguit de supersticions, litúrgies i rogatives. Es banyaven i realitzaven tot tipus de purificacions i es dedicaven a netejar a fons les seves cases, fins i tot canviaven els mobles vells en la mesura de les possibilitats. I sinó, en qualsevol cas, intentaven netejar la seva consciència. Totes aquestes pràctiques o costums, alguns encara vigents, servien i serveixen per eliminar les càrregues acumulades i començar el nou any amb energies renovades.

Avui us proposem un petit viatge al passat, una mirada cap endarrere recordant aquells jocs infantils amb els quals van créixer els que avui són avis i àvies. Et ve de gust recórrer aquest camí amb nosaltres?

El passat 17 de gener inauguràvem l’exposició “jocs i joguines a l’antiguitat”. Aquesta exposició comptava amb 214 peces originals de museus d’arreu de Catalunya i 40 rèpliques, que il·lustraven 9 àmbits: Jocs d’infantesa; juguem a ser grans; jocs en grup; jocs de destresa; jocs de punteria, nous i bales; jocs a l’aire lliure, la pilota; jocs d’atzar, tabes i daus i jocs de tauler.

Si fem un repàs ràpid pel joc a l’antiguitat es podria dir que les primeres joguines documentades daten de les primeres grans civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte. Cap al 4000 aC hi van aparèixer els primers jocs d’estratègia en taulers. A la Grècia clàssica, el joc servia per contribuir al desenvolupament físic, fomentar la capacitat estratègica, desenvolupar l’esperit creatiu i competitiu, però també per fomentar els rols i aprendre lúdicament. Durant l’època romana, tot i que es manté la percepció grega, el joc també té un paper alliberador. L’element lúdic i la diversió són els objectius més importants, essent-ne els daus el màxim exponent. En l’Edat Mitjana es conservaran bona part dels jocs romans i, de la mà del món islàmic de la cultura andalusí, ens arribaran jocs de taula i d’estratègia com els escacs i les dames.

L’exposició havia de ser visible fins al 15 d’abril. Durant els tres mesos d’estada a Guissona, teníem previstos diversos tallers per complementaris. Amb molta il·lusió es preparava una trobada amb jubilats i jubilades de Guissona perquè expliquessin a les criatures actuals com es jugava fa seixanta anys. I com molts dels jocs dels romans encara eren usuals durant la seva època infantil. Jocs com la baldufa, les bales, les bitlles, el cavall fort, el cèrcol o rutlla, estirar la corda, el soldat plantat, saltar a la corda, les tabes…, Jocs de sempre que avui molts no recordem. Però aquesta trobada no es va fer a causa del confinament.

Recordo que un veí un dia m’explicava que a diferència d’ara, no tenien televisió, ni “Play–station “, ni ordinadors, ni res del que avui distreu als infants. Però una cosa sí que els igualava: les ganes de jugar. Comentava que avui, la majoria de jocs són individuals. Agafes una maquineta, i au!, a prémer botons. I això ho pots fer assegut al sofà de casa. Abans si et quedaves a casa no podies fer res, per tant havies de sortir al carrer, on ja t’esperaven els amics per jugar. El fred, la calor o la pluja no eren més que circumstàncies que en cap cas impedien jugar al carrer.

Vaig recordar que a la revista Issauna en la secció “cues de pansa” es va tractar el joc i tirant d’hemeroteca vaig trobar alguns dels jocs de Guissona. Ja l’any 1989, fa trenta-un anys, a la mateixa publicació es parlava de què les activitats extraescolars, la informàtica i les joguines sofisticades evitaven que els infants desenvolupessin la imaginació. Tot això ha fet que pels carrers de Guissona (com els de molts altres llocs) no s’hi vegin nens jugant tan sovint com abans. D’aquesta manera els jocs infantils que han anat practicant les diferents generacions de guissonencs i guissonenques van desapareixent amb el pas del temps. Avui, però, en recordarem alguns.

“Els todos”

Per jugar a aquest joc calia col·leccionar uns ossos petits que es treien de les potes del be. Aquests ossos tenen la particularitat que si els tires a terra, segons com cauen, poden aguantar-se drets. Aquest era un joc d’aquells que en deien “de nenes”, car pràcticament tots els jugadors eren femenins. Aquesta era una manera d’anomenar el joc de les tabes.

“Els patacons i cartonets”

En aquests dos jocs desapareguts s’utilitzava el “flendit“, és a dir, una rodona marcada a terra que servia de tauler. En el seu interior s’hi posaven els patacons o cartonets. Els primers per a nens i els altres per les nenes.

Els patacons, inicialment eren parells de naips que es posaven l’un cara l’altre fent una creu, a la que doblegaven els extrems i formaven així un quadrat. Aquests objectes van començar essent monedes de deu cèntims (de coure), les quals picaven amb un martell per tal que s’agafessin més a terra, però per la manca de monedes es van començar a utilitzar talons de sabata.

El joc dels “cartonets” era la versió femenina dels “patacons”. Bàsicament era el mateix joc amb petites modificacions. Les noies, en lloc de posar patacons al “flendit” hi posaven cartonets, els quals no eren més que les dues cares d’una capsa de llumins arrencades de la mateixa i posades l’una contra l’altra amb cola. Tampoc no utilitzaven talons de sabata, sinó que ho feien amb soles senceres de goma.

“Soldat plantat”

Per a jugar a soldat plantat calia força gent i disposar de força espai. Es feien dos equips i s’havia de decidir quin era el que empaitava i quin el que fugia. L’equip dels que empaitava s’havia de posar en renglera davant dels que fugien i havia de corejar el següent: “Soldats plantats, ferro bullent!, qui en té per vendre? I els que s’han d’escapar contesten: “jo!”. Aquest ritual es feia tres vegades i començava la “cacera”. Quan els empaitadors n’agafaven un dels altres, aquest restava presoner.

A Guissona hi havia un lloc ideal per practicar aquest joc. La plaça de l’Església; amb els seus tres punts estratègics (escales centrals i rampes laterals), resultava idònia per posar els presoners.

“Les guerres de Capdevila contra la plaça de missa”

En aquest cas no es tracta d’un joc, ni d’una activitat recomanable, però força habitual. Sovint hi havia enfrontaments entre la canalla que vivien en un indret o un altre de la vila. El lloc de la baralla era una plaça o una altra. Generalment les batusses començaven com una broma però en moltes ocasions sorgia una autèntica rivalitat i la cosa degenerava amb pedrades i baralles amb bastons (que simulaven espases).

Aquest és només un petit recorregut a través dels jocs típics de Guissona. N’hi havia molts més, però la llista seria interminable. Malgrat que l’exposició del joc a l’antiguitat ja s’hagi acabat, esperem que algun dia puguem realitzar la trobada amb la població més gran de la vila per conèixer més d’allò que es podria perdre en l’oblit. És ben cert que no té més memòria el més intel·ligent, sinó el que més dies ha viscut.

Qui visita el Museu de Guissona? Quin dia tenim més visites? Quins mesos de l’any tenim més visitants? Quina és la procedència dels visitants? Què volen saber els que s’apropen al nostre Museu i parc arqueològic

Una de les dades més evidents i fàcils de recollir és el nombre de visitants que té el Museu durant l’any. Així, es pot saber el nombre total de visites l’any, i els mesos i dies de la setmana que hem rebut més visitants i l’impacte que ha tingut alguna exposició temporal o activitat complementària.
Els museus a més de la custòdia de béns patrimonials, la seva conservació, documentació i estudi, tenen un paper cada vegada més significatiu com a centre dinamitzador de la societat. És evident que aquests han d’esdevenir institucions rendibles socialment i cultural com també en certa manera econòmicament. Una manera de mesurar aquesta rendibilitat és saber el nombre de persones que visiten el Museu i Parc arqueològic i esbrinar a quin ventall de població representen els visitants, quin profit en treuen i si s’aconsegueixen els objectius establerts pel Museu de Guissona en les seves activitats.

Qui visita el Museu de Guissona?

El Museu de Guissona ha rebut durant EL 2019 la visita de 9967 visitants, que han participat, a banda de les visites pròpies a l’exposició permanent, al Parc arqueològic i a la vila de Guissona, en les activitats de difusió cultural i educatives realitzades durant l’any i a les exposicions temporals.
Les persones que entren al Museu de Guissona són el públic real de la institució, les que han respost amb la seva visita als esforços del Museu en l’organització d’exposicions i d’activitats.
Durant l’any hem realitzat diverses propostes que sempre han tingut una bona resposta.
• Gent gran – Visita de la residència d’avis de Guissona, Dia internacional de la Gent Gran.
• Mes de la dona – Durant el mes de març hem realitzat diverses actuacions relacionades amb l’entorn femení: “La dona de Iesso”, “Fem un perfum”
• DIM i Nit dels Museus: Durant la tarda del dia 18 de maig del 2019 vam gaudir d’una tarda molt divertida, amb una plantada de plantes aromàtiques, jocs infantils, berenar i més activitats. A la nit vam fer una visita del Parc Arqueològic il·luminat per espelmes i entorxes. Quina pena que ens va ploure!
• Durant el mes d’octubre, vam celebrar el mes de les entitats.
• Visites teatralitzades – Des de fa dos anys es realitzen les visites teatralitzades. Són unes visites on el públic pot conèixer el museu i el parc arqueològic a través d’un fil conductor: la desaparició de la Iunia.
Si parlem del sexe dels nostres visitants, podem dir que ens han visitat 5551 dones i 4416 homes, encara que des del museu cada dia apostem més per parlar de persones i no agrupar per sexe.

Quins dies de la setmana tenim més visitants?
El museu està obert cada dia de la setmana de dilluns a diumenge de 10 a 14 h. I amb horari d’estiu i d’hivern. A l’estiu obrim els dissabtes a la tarda de 17:30 a 20 h.
Cada dia tenim visites. De dilluns a divendres podríem dir que són visitants que a més de fer turisme industrial, també estan interessats en conèixer el nostre poble, museu i parc arqueològic, per cert que la majoria s’emporta una bona sorpresa i un bon record. Aquestes visites són de grups grans, 40-50 persones.
Els dissabtes i diumenges les vistes són familiars, grups reduïts, gent que ha visitat la nostra pàgina web i tenen l’interès de venir a conèixer el nostre Museu, el parc arqueològic i el poble. El nombre total no és elevat però hem de tenim en compte que són petits grups i que en volum de gent no és tan elevat però en recompte de grups sí. En aquest últim any hem observat que el públic de cap de setmana i festius tendeix a l’augment.

Quins mesos de l’any tenim més visitants?
Els mesos amb més visites són el març i el maig, que són els mesos de la primavera i també per les activitats relacionades amb el mes de les dones (març) i el DIM i la Nit dels museus (maig).

Si ho comparem amb el 2018, observem que tots els mesos tenim un augment de visitants.

Quina és la procedència dels usuaris del Museu?
Podríem definir com a usuària la persona física que accedeix al recinte del Museu per fer ús de la seva oferta, ja sigui de les exposicions, les activitats pròpies o els tallers que ofereix.
Pensem que en les grans ciutats gràcies els mitjans de transport i l’oferta que ofereix és on trobarem més gent de diversos països. Però, enguany hem tingut visitants del continent Americà: Estats Units, Perú, Colòmbia i Argentina; i del continent Europeu: Andorra, Anglaterra, França, Gal·les i Portugal.
Però pot ser la visita que més ens va cridar l’atenció va ser una família que venia d’Austràlia, van aparèixer el mes d’agost només amb la intenció de visitar el nostre Museu i per cert que, es vam endur la reproducció del genet roma de bronze, a més d’alguns detalls per regalar als seus familiars.
Però com comprendreu l’assistència més gran de visitants són els que vénen de Catalunya. Aquí teniu un mapa de les comarques catalanes amb el número d’usuàries on es fa evident i gràfic que entre públic en grups de turisme industrial i públic autònom gairebé han passat per les nostres instal·lacions representats de tot el territori.

Que volen saber els que s’apropen al nostre Museu i parc arqueològic?
El Museu té una funció pedagògica i és responsable de fomentar la curiositat. Els que més volen saber són els escolars. Durant aquest 2019 hem apostat pel nostre futur, i que millor que apropar els infants, oferint una gran diversitat de tallers didàctics, adaptats al seu nivell escolar, el David Castellana Guàrdia com a director i encarregat de la didàctica ha confeccionat activitats molt atractives que han fet que els alumnes aprenguin al mateix temps que es diverteixen.
Els centres educatius escullen cada vegada més el museu i jaciment de Iesso, per explicar l’Edat antiga als seus alumnes. Un total de 2109 alumnes, des d’infantil fins a batxillerat han participat de les activitats educatives que el Museu ofereix. S’ha donat un augment de 895 escolars respecte al 2018.

Cal saber aprofitar els recursos que tenim a l’abast, per promocionar experiències de qualitat, tan rigoroses com amenes i tan personalitzades com sigui possible. Mostrar el nostre compromís amb el visitant és un objectiu fonamental, lligat a la funció social i cultural del Museu.

Tots els components del Museu de Guissona esperem la vostra visita.