MUSEU DE GUISSONA: MUSEU DE JACIMENT I MUSEU DE TERRITORI

Dins el sistema de museus de Catalunya, definit per la llei de Museus de 1990, el Museu de Guissona Eduard Camps i Cava, fins a l’any 2016, va ser considerat una col•lecció oberta al públic, que per iniciativa inicialment d’aficionats locals i posteriorment municipal havia aplegat, al llarg del temps, un conjunt patrimonial tancat de diferents èpoques de la història de Guissona, que el posava a l’abast del públic amb un horari d’obertura estable. L’any 2016, després d’un procés llarg i lent, el museu de Guissona va assolir els estàndards bàsics que s’exigien a les institucions que volien ser museu registrat d’acord amb la llei 17/1990, de 2 de novembre de museus, i en data 26 de maig de 2016 el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya va inscriure al registre de museus de Catalunya el museu de Guissona. A partir d’aquest moment el museu de Guissona podia ampliar i obrir la seva col•lecció a nous dipòsits d’objectes patrimonials. Precisament aquest mes de març s’ha procedit a dipositar definitivament el material arqueològic de 77 excavacions arqueològiques, realitzades a la zona de Guissona des de l’any 1987 fins a l’any 2018. La majoria d’aquestes intervencions arqueològiques es van portar a terme dins el municipi de Guissona, però hi ha algunes que s’han portat a terme en municipis propers, dins l’espai de la plana de Guissona, és el cas de la vil·la romana d’en Crispi al terme municipal de Torrefeta i Florejacs, o la vil·la romana de Sant Pelegrí al terme municipal de Biosca.


El Museu de Guissona és clarament un museu de jaciment, la seva missió és ser un centre viu de recerca i aprenentatge on explicar l’evolució històrica, urbanística i econòmica de la ciutat romana de Iesso. Un jaciment arqueològic que s’excava de forma continuada des del 1990, i que permet descobrir una ciutat romana del segle I aC fins al segle V dC, però per explicar l’evolució històrica d’aquesta ciutat romana s’ha de tenir en compte el territori. Les fundacions de ciutats romanes comportaven la gestió d’un territori ampli, en el qual els romans van desenvolupant una xarxa de camins i d’infraestructures, i van construir petits assentaments rurals, que abastien les ciutats, per explicar el complex procés de romanització d’un espai inicialment ocupats per la cultura ibèrica, cal estudiar les ciutats i els seus territoris. La història de la ciutat de Iesso no es pot explicar sense conèixer els antecedents històrics de l’ocupació de la plana de Guissona i la Segarra, i la evolució urbana, política i econòmica de la ciutat romana no es pot entendre sense conèixer la transformació posterior del territori. Per aquest motiu el museu de Guissona té una vocació de museu de jaciment, però també de museu de territori.


El nou pla de museu “Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya” que es va comença a gesta el 2016, proposa un nou sistema d’organització dels museus de Catalunya, amb tres categories: els museus nacionals, els museus de Catalunya i els equipaments patrimonials bàsics. Dins el grup dels museus de Catalunya, en el qual s’inclouria el museu de Guissona, el nou sistema museístic català es proposa dividir en tres noves categories els museus d’aquest grup: museus acreditats, museus d’interès nacional i museus de suport territorial. Aquest sistema museístic es complementa amb l’existència d’unes estructures de suport que són: el servei de museus i l’agència catalana de patrimoni cultural; l’acord nacional per als museus de Catalunya i la junta de museus de Catalunya; les xarxes territorials, on el museu de Guissona forma part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran; i les xarxes temàtiques, on el museu de Guissona forma part de l’Arqueoxarxa la xarxa dels museus d’arqueologia de Catalunya.


Dins aquest nou sistema el Museu de Guissona té la voluntat d’esdevenir un museu de suport territorial, un museu que desenvolupi un programa que li permeti donar un servei i assessorament estable als equipaments museístics i patrimonials a un territori d’abast supralocal, en la recerca i la difusió del patrimoni arqueològic de l’antiguitat i la prehistòria. Una tasca que en alguns aspectes ja estem fent, de forma esporàdica, des del museu de Guissona. Així entre el 2002 i el 2004 el museu de Guissona va participar activament en les prospeccions del traçat de la carretera de Guissona a Biosca i en l’excavació de diferents jaciments del traçat d’aquesta carretera com és el cas de la vil•la romana de Sant Pelegrí de Biosca, o l’any 2006 on vam participar en l’excavació de la vil•la romana de Talarn al municipi de Plans de Sió, i més recentment, des del 2013, en la recerca del jaciment de Puig Castellar a Biosca.

La presència en la col•lecció del museu de dipòsits de materials arqueològics de jaciments propers a Guissona, s’emmarca en aquesta voluntat del museu de Guissona de ser presents en el territori, enriquint el discurs museístic del museu, donant visibilitat als jaciments i al patrimoni arqueològic dels municipis propers a Guissona, i custodiant en les millors condicions uns béns arqueològics que sempre estaran a disposició dels municipis originaris i de la ciutadania. Per presta aquest servei al territori de forma efectiva i continuada el Museu de Guissona té el repte de treballar en la redacció d’una proposta de programa com a museu de suport territorial.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close