Saturnals a Iesso, Nadal a Guissona

Saturnals a Iesso, Nadal a Guissona

NOTÍCIES

Saturnals a Iesso, Nadal a Guissona

Blanca Izquierdo

19 de desembre de 2020

Pessebres, arbres, tions , caganers,  llums i color. Galets, canelons, neules, torrons  i raïm. El verset i les nadales. La grossa, la missa del gall, l’Home dels Nassos i la Cavalcada. Amb aquests referents identifiquem clarament les festes nadalenques.

Ara que ens apropem al Nadal i jo estic pensant en aquestes festes … he decidit compartir-ne algunes curiositats. El Nadal, com moltes altres coses, ja existia en l’època dels romana, hi havia unes festes que semblen una còpia a les que tenim ara, o bé, les festes que tenim ara són una còpia de les seves. Aquesta celebració rebia el nom de Saturnals. Era la festivitat en honor al déu de l’agricultura, de les arts i de la vida civilitzada: Saturn. Aquesta celebració es va iniciar de manera oficial a Roma a partir del segle V aC. En un inici, la festa de Saturnàlia se celebrava el 17 de desembre, molt a prop del solstici d’hivern. Es tractava d’una celebració d’origen rústic lligada a la finalització de les tasques agrícoles. Amb el temps les festes es van anar allargant fins al 25 de desembre. La celebració començava tallant una cinta de llana que lligava simbòlicament els peus d’una imatge del seu Saturn per tal que no abandones la ciutat durant la resta de l’any. Tot seguit es feia un sacrifici en el temple de Saturn del fòrum i s’acabava la celebració amb un gran banquet obert a tothom.

Durant la celebració d’aquestes festes, la vida pública a la ciutat es paralitzava, els comerços tancaven i estava prohibit fer negocis, les escoles feien festa, els tribunals no funcionaven, s’atorgava temporalment la llibertat als presos, se suspenien les execucions i, fins i tot, s’aturava l’activitat en el front de batalla. Eren dies de festa i celebracions per a tothom, es feien grans àpats, la gent menjava en família i vestia els seus millors vestits, es celebraven lluites de gladiadors, estava permès apostar en públic i fins i tot s’organitzava una loteria on hi podia participar tothom.

La tradició de l’arbre de nadal
Amb l’arribada de les Festes a les places, a les cases o als jardins tornen els arbres decorats amb boletes de colors i garlandes. Aquesta tradició també podria tenir referents antics, quan la naturalesa era l’eix central del dia a dia de l’ésser humà. Durant aquestes celebracions la població adornava, com ho fem nosaltres, plantes i arbres que creixien en els seus horts i jardins.  El que avui són boles de plàstic de mil colors, en l’antiguitat eren flocs de cotó. Una manera de d’avançar que, després dels dies “foscos” i “més curts ” de l’any, com són els hivernals, arribarien jornades “mes lluminoses”. Era una manera de fer homenatge a la llum que dóna vida a la naturalesa i que protagonitza la primavera i l’estiu. De fet, les saturnàlies eren les celebracions del Sol invecte. Les boles de cotó o llana simbolitzaven la bondat i els fruits del camp venidors. A més, durant aquestes dates també es feien decoracions vegetals, per exemple les entrades de les cases s’ornaven amb branques de llorer, sempre verd, per a atreure l’èxit en la vida

Rifa de nadal en el món romà?
És el que estàs pensant. També loteria? És que hi ha alguna cosa que no fessin els romans abans que nosaltres? Doncs efectivament, a l’antiga Roma la loteria ja existia. Com en l’actualitat, era un popular joc d’atzar en què qualsevol podia aconseguir grans premis si la deessa Fortuna es posava de la seva part. No deixa de ser curiós, encara que merament anecdòtic, que la loteria de Nadal actual coincideixi en la seva data amb els sortejos més importants que es realitzaven a l’antiga Roma.

La imatge que ens ha arribat de Roma, és la del luxe i de l’excés. Aquesta visió, més o menys construïda per la tradició, prenia especial significació en relació a la família imperial. En els palaus de l’emperador, les petites rifes que es celebraven a totes les llars es convertien en grans sortejos, i els premis podien arribar a ser incommensurables.
A l’emperador August, amant de les saturnàlies, li encantava fer grans sortejos. En els seus banquets festius solia repartir als comensals bitllets de loteria que podien estar premiats amb grans sumes de diners, teles exòtiques i fins i tot or pur o com veurem més endavant amb alguna broma de més o menys mal gust. Altres emperadors com Neró van arribar a repartir entre la població fins a mil bitllets de loteria en ocasions especials. Alguns fins i tot van inventar nous formats per a donar més emoció als sortejos.
En la propera ocasió que compris una butlleta per la rifa, recorda que els romans i romanes ja ho van fer abans que nosaltres …

De l’espòrtula a l’stranae – de la cistella a la paga extra

S’acosten també les cistelles nadalenques! , alegria per a qui les rep i satisfacció per a qui les ofereix. Un cop més, aquesta bonica tradició nadalenca es fonamenta en un costum d’època antiga.

L’espòrtula, originàriament era una cistella de vímet per a portar aliments, però amb el temps, aquest terme va passar a identificar als regals, donacions o recompenses que els treballadors rebien del seu patró. Era una recompensa i consegüentment no tots els treballadors gaudien de la mateixa espòrtula, no tots tenien aquesta consideració.

Generalment aquestes cistelles estaven carregades d’aliments i fruits de la naturalesa com dàtils, figues seques, nous i mel, aliments carregats de valor simbòlic per propiciar un any nou pròsper i feliç. Els dàtils simbolitzaven el prestigi i la riquesa, les figues l’amor i la mel la salut . També anaven  decorades amb les emblemàtiques fulles d’olivera i de llorer. Aquesta costum es pot relacionar amb les actuals estrenes o aguinaldo.

Amb el pas del temps, l’espòrtula es va traduir en diners. Aquesta aportació econòmica es coneixia en l’època romana com stranae. A aquest lliurament monetari també es denominava cent quadrants, la moneda de l’època. Avui en dia, podríem equiparar aquesta pràctica amb la paga extraordinària.

La fava

En els convits de les  Saturnals se servia com a postres un dolç de mel i fruits secs que tenia una fava amagada. Qui la trobava, esdevenia el príncep i rebia el nom de princeps saturnalicius, és a dir, el “primer de la saturnàlia”. Qui rebia aquest títol, rebia una corona de llorer o d’heura i tenia l’oportunitat de donar ordres burlesques a tothom, i la resta les havien d’obeir. Aquest rol, generalment estava reservat per als petits de la casa o per a les classes més desafavorides com ara els esclaus domèstics. La fava era un element simbòlic propi de l’hivern i de la llavors enterrades abans de germinar. Aquesta tradició de la fava la podríem assimilar, també, amb la costum d’amagar aquest mateix llegum al Tortell de Reis. En l’actualitat, però, a qui li toca la fava li toca pagar, i només qui troba la figureta del rei té el dret de ser coronat.

Mercats ambulants de nadal; compres i rebaixes

En les saturnàlies era tradició que els familiars i amics pròxims es fessin regals els uns als altres, com nosaltres fem per Nadal. Durant aquestes dates les ciutat s’omplien de mercats ambulants de saturnàlies. En aquestes fires s’hi podien comprar petits regals i detalls, al més pur estil dels tradicionals mercats de Nadal de moltes ciutats actuals. En el camp de Mart, cada any es muntava la fira sigillata, el mercat més famós de la saturnàlia. S’hi podien comprar articles de broma i regalets diversos, però els objectes més populars eren unes figuretes d’argila conegudes com a sigillaria. Artesans, grangers i comerciants arribaven a la ciutat abans muntaven les seves parades als carrers assenyalats. Segons recorden molts autors romans, durant la saturnàlia es comprava impulsivament i de forma continuada. Com veieu el consumisme desfermat no és una exclusiva actual, tampoc.

Quan les festes estaven a punt d’acabar els venedors eren més proclius a abaixar els preus per a garantir-se la venda i no haver de carregar de tornada amb tot el que no han aconseguit vendre. Com el que no vol la cosa estaven inventant les rebaixes de gener.

Regalets i bromes

L’últim dia de les Saturnals es dedicava especialment als nens tal i com passa amb la festa de Nadal i la celebració de la Cavalcada de Reis Mags. Aquest dia tenia el nom de fliginaria per les figuretes de cera i terracota que es regalaven als més petits conegudes, també, com a sigillaria. Els seus pares, els seus avis o les seves nodrisses els regalaven figuretes de cera, que després cremaven en els lararis en honor a Saturn, com feien els adults. Altres eren de terracota, podien representar a dones adultes, ocells o animals i que en alguns casos eren xiulets que funcionaven amb aigua.

Aquestes figuretes van esdevenir un símbol de la infància, de la puresa o fins i tot de la virginitat. Així doncs, s’han trobat aquestes terracotes en sepultures de noies joves que no havien arribat al matrimoni.

Durant aquestes dates, als infants també se’ls regalaven nous. Aquests fruits secs eren utilitzats habitualment en diversos jocs de punteria i habilitat. Eren tant populars que el traspàs de l’adolescència a l’edat adulta es denominava relinque nuces, és a dir, abandonar les nous. També rebien regals com anells, segells, taules d’escriptura… Molts d’aquests regals anaven acompanyats de poemes.

Durant les saturnàlies, les bromes també eren habituals, com actualment per Sants innocents. Així doncs, es podien obsequiar objectes inversemblants com ara pinces, esponges, teles velles i estripades o mantells de pèl de cabra acompanyats de notes humorístiques o provocadores.

L’u de gener, la festa de Janus
La revetlla de Cap d’any era una festa sagrada a l’antiga Roma. El mes de gener estava consagrat al déu Janus, el déu de les dues cares. En les representacions aquesta divinitat presentava dos rostres, un mirant endarrere i l’altre endavant, és a dir, al passat i al futur. Solia representar-se amb una cara de vell i una altra de jove, com a evocació al mateix temps que ha passat i al mateix temps que ve. Per aquest motiu era rellevant establir metes per l’any venidor i tot fent balanç del cicle que s’acabava.
Com és habitual en el món romà, la celebració de l’arribada de cada nou any anava lligada a un seguit de supersticions, litúrgies i rogatives. Es banyaven i realitzaven tot tipus de purificacions i es dedicaven a netejar a fons les seves cases, fins i tot canviaven els mobles vells en la mesura de les possibilitats. I sinó, en qualsevol cas, intentaven netejar la seva consciència. Totes aquestes pràctiques o costums, alguns encara vigents, servien i serveixen per eliminar les càrregues acumulades i començar el nou any amb energies renovades.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close